La permacultura és un conjunt de pràctiques desenvolupades per a mantenir un sistema agrícola durant un temps il·limitat. Un dels principis fonamentals d’aquesta tècnica és evitar que una necessitat es resolgui a partir d’un únic element. D’acord amb aquesta teoria, si l’obtenció d’energia es confia a un únic punt, quan la font falla, el sistema s’atura. Aquesta mateixa idea es pot traslladar a les relacions no monògames, que lluiten contra el mite de l’amor romàntic, un sistema basat, entre altres qüestions, en l’exclusivitat i la dependència. Així doncs, com en la permacultura, les partidàries de la no monogàmia consideren que no és sostenible centralitzar tot el pes de les responsabilitats sexoafectives en un únic individu.
Tenint en compte que una estructura d’aquestes característiques implica diverses persones, el component ètic pren un paper cabdal: “Són relacions cuidades i que tenen en compte l’altra persona”, explica Xavier Zaragoza, membre de la Xarxa d’Amors Rurals (XAR), i emfatitza en la necessitat de no jerarquitzar les diverses relacions que formen part dels cercles afectius. De fet, trencar amb la monogàmia no és un procés senzill, i per això la confiança i la comunicació són fonamentals en el procés de construcció d’aquest tipus d’enllaços. El “Manifest instructiu curt per l’anarquisme relacional” exposa que el diàleg no només s’ha de considerar com una eina per a la resolució de “problemes”, sinó que ha de ser “el cor de les relacions radicals”.
Més enllà de la teoria, però, també és necessari considerar el context social de cadascú, perquè serà fonamental en el desenvolupament d’aquestes relacions. El professor del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i expert en LGTB i gènere Oriol Rios apunta que no és el mateix un entorn urbà que un espai rural, ja que mentre que en el primer ambient la visibilitat de les relacions no monògames és més “assequible”, en el segon és un aspecte més complicat a causa del “manteniment dels patrons propis de la societat industrial”. En aquest context és on apareix una iniciativa com la XAR. L’organització vol difondre tot allò que fa referència a les no monogàmies sense focalitzar un únic model d’entre tots els possibles, ja que consideren que cada relació és singular. Així, tant les partidàries de les relacions poliamoroses com aquelles que es decanten per l’anarquia relacional i altres pràctiques no normatives poden compartir un mateix espai de diàleg. Tot plegat en un ambient no urbà, on sovint les seves habitants tenen la necessitat de teixir xarxes que vagin més enllà de cada un dels nuclis de població.
El concepte poliamor es va encunyar entre les dècades dels 60 i 70 del segle XX en el marc de la revolució sexual, tot i que és hereu de moviments molt anteriors. Aquest model proposa mantenir relacions afectives i sexuals amb més d’una persona de manera consensuada, i, encara que sigui una de les teories de referència en la pugna contra el model monògam imposat, no és l’única opció. L’any 2006 l’activista queer islandesa Andie Nordgren va crear el terme anarquia relacional, que rebutja les jerarquies entre relacions i les etiquetes. Ambdues propostes, i moltes altres, plantegen gestionar de manera consensuada i ètica les relacions no monògames, qüestió que requereix un treball profund en l’expressió de les emocions. El centre de la problemàtica rau en el fet que la societat actual s’ha construït al voltant del sexocentrisme: “Sembla que amb les persones amb qui tens sexe tinguin una categoria especial i les persones amb qui no en tens només puguin ser un amic”, etziba Tània Socias, membre de la XAR.
Identificacions i etiquetes
“Socialment, la no monogàmia es troba en el marc dels armaris a l’hora d’haver de sortir-ne”, sentencia Socias. La poca visibilitat que tenen avui en dia les opcions que difereixen de la monogàmia inculcada per la tradició històrica occidental fa que els col·lectius hagin de fer una important tasca de difusió de conceptes. Socias il·lustra aquesta realitat a partir de la seva pròpia experiència: “Jo fa temps que em relaciono diferent, i potser la meva paraula per definir-ho abans només era diferent, i des que he trobat gent que fa i pensa com jo, estic posant paraules a realitats i pràctiques que m’estan ajudant a definir situacions i a identificar-me”. Ara bé, Arcadi Bages, activista LGTBI i membre del grup d’afinitat gai Atzagaia, puntualitza que basar-se en les etiquetes “tampoc no és la salvació”, perquè no sortir del marc classificatori també pot suposar crear un nombre excessiu de divisions. En aquest sentit, conclou que “el que és important és veure que hi ha moltes opcions i que cadascú pugui escollir la que s’hi senti més còmode”.
La poca visibilitat que tenen les opcions diferents de la monogàmia obliga a fer una important tasca de difusió de conceptes
Rios exposa que des del sorgiment de la modernitat, en les societats s’ha desenvolupat una moralitat reflexiva. Aquest nou marc suposa una “conquesta”, ja que “les persones poden decidir més” allò que fan i en part ha estat impulsada gràcies als moviments socials. Malgrat tot, trencar tabús continua estant a l’ordre del dia. Més enllà del canvi de mentalitat, actualment, tal com explica Bages, és complicat diferenciar la càrrega d’estigmes que es dona en un ambient rural o en un d’urbà “perquè el model de vida urbà s’ha estès al món rural i al final la majoria de gent porta vides molt individualistes i cada cop costa més tenir contactes de comunitat al poble”. Katy Pallàs, presidenta de l’associació FLG – Famílies LGTBI, comenta que als pobles o indrets petits sempre costa més obrir escletxes perquè es tenen actituds més temeroses, però assegura que la situació està canviant. Malgrat tot, “viure al món rural encara és un acte de resistència”, sentencia Bages.
Una de les qüestions que més preocupa, en especial la comunitat LGTBI, és la proliferació d’aplicacions mòbils que faciliten les relacions sexuals. És evident que la irrupció de les noves tecnologies en les relacions sexuals està generant un canvi d’hàbits, sobretot entre el jovent. “El fet que el mercat sexual estigui totalment a l’abast de tothom i amb pocs clics tinguis sexe de manera immediata ho pot convertir en una droga”, lamenta Bages. De fet, des de la XAR reivindiquen la necessitat de “no perdre el fet de mirar als ulls” en pro d’una pantalla de mòbil.
El sexili o la necessitat de fugir a una gran ciutat per poder estimar de manera lliure i plena també és un dels punts que toca de ple tant la comunitat LGTBI com l’activisme relacional. Socias relata que la mentalitat als pobles és més tancada i que va uns anys enrere respecte a la de grans nuclis de població, com ara Barcelona: “Anem més tard en el temps no perquè estiguem més endarrerits sinó perquè les coses costen més de destapar”, assenyala.
Es multipliquen les xarxes
Per fer front a la monogàmia estructural i reconduir les dinàmiques actuals, iniciatives com Eixams, uns aplecs per a la diversitat afectiva que reuneixen gent procedent d’arreu dels Països Catalans, prenen força. Aquestes trobades habiliten diversos espais de treball, però són les assistents les qui dinamitzen uns temes que elles mateixes proposen. Justament va ser en un d’aquests tallers on un grup de persones es va adonar que eren molt poques les participants que venien de fora de Barcelona o València. Per aquest motiu, un petit grup va creure necessari configurar una xarxa que agrupés persones interessades a relacionar-se, reflexionar i compartir inquietuds i experiències més enllà de les grans ciutats. Així és com va sorgir la Xarxa d’Amors Rurals. Conscients de la importància de crear comunitat, les membres del col·lectiu promouen activitats com xerrades, trobades i fins i tot calçotades –la darrera va aconseguir agrupar una vuitantena de persones.
Trobar un espai en el qual poder expressar-se deixant de banda els prejudicis és un dels aspectes que es proposa treballar la XAR
El fet de trobar un espai en el qual poder expressar-se deixant de banda els prejudicis és un altre dels aspectes que es proposa treballar la XAR. Per a Inés Olondriz, la xarxa permet “trobar persones amb qui podem ser afins en determinats temes i en d’altres no, però no hi ha un judici de valor ni es recorda la llosa que portem darrere”. Amb la intenció de facilitar les trobades i establir un contacte freqüent, la XAR –que actualment està en procés de construcció a la zona del Camp– vol construir nuclis autònoms en els diversos territoris dels Països Catalans perquè la distància no sigui un impediment a l’hora de teixir complicitats.
Una altra associació que treballa per la visibilització de la diversitat relacional, en concret pels drets i el reconeixement del col·lectiu LGTBI, és FLG – Famílies LGTBI. Actualment, el grup posa el focus en el treball en xarxa per posar en contacte famílies LGTBI d’arreu del territori –majoritàriament de Catalunya, però també del País Valencià i fins i tot de La Rioja– i en la promoció de l’associacionisme. De fet, algunes de les seves trobades han acabat desencadenant el sorgiment d’entitats com LGTeBre –amb àmbit d’actuació a les Terres de l’Ebre– o TALCOMSOM –a la Plana de Vic. Aquesta aposta per descentralitzar les activitats fora de Barcelona –la ciutat on s’ubica la seu– no és fortuïta, sinó que respon a una necessitat existent: “Des que el territori ha començat a organitzar-se veiem un apoderament en la gent”, explica Katy Pallàs, presidenta de l’associació. Pallàs constata la presència de “moltes veus al territori que intervenen en els ajuntaments i truquen a les regidories per intentar fer accions de poble que tinguin una repercussió i siguin didàctiques per modificar l’entorn”. Subratlla que “nosaltres som el que som i el que és important és modificar les actituds del nostre entorn envers nosaltres”.
Article publicat al número 451 de la Directa
