El que ha succeït a la franja de Gaza en les últimes 48 hores no és l’avantsala d’una guerra, perquè “la guerra” està aquí des de 1948. Les persones que mai han viscut una operació militar tenen en el seu imaginari col·lectiu que una guerra és solament quan hi ha bombardejos i els soldats (i/o les milícies) estan arrossegant-se pel terra portant el seu AK (Kalashnikov). Quan volen per l’aire barricades, llocs militars i llocs civils. Quan la metralla desmembra civils. No. El que ocorre en Palestina és una operació de desgast contínua per un projecte de colonització en el qual la franja de Gaza és el laboratori militar.
Les últimes dues nits les famílies de Gaza han estat a les seves cases seguint en la televisió o en la ràdio les notícies mentre el cel s’il·luminava i retronava amb les explosions
Les últimes dues nits les famílies de Gaza han estat a les seves cases seguint en la televisió o en la ràdio les notícies mentre el cel s’il·luminava i retronava amb les explosions. Des del ministeri de Salut a Gaza el seu portaveu, Ashraf Al Qidra, apunta que els atacs israelians han matat sis persones i ferit 25 des del dilluns. El Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR per les seves sigles en anglès) destaca que dos dels palestins assassinats eren civils i que entre la gent ferida hi ha cinc menors i quatre dones.
A Israel, els coets palestins van matar a un palestí d’Hebron en Ashkelon i van deixar ferides a dues persones de consideració i sengles amb ferides lleus. Les autoritats israelianes ja han procedit a l’evacuació de centenars de persones que viuen en els voltants de la franja de Gaza.
Els bombardejos israelians contra Gaza i el llançament de projectils palestins contra Israel són el resultat d’un punt crític al qual es va arribar quan la unitat especial israeliana Mista’arvim va penetrar tres quilòmetres dins del sud de la franja el diumenge 11 de novembre. La unitat, no obstant això, va ser sorpresa per un grup de milicians d’Al Qassam, braç militar de Hamàs, que va obrir foc contra ells. El resultat: un tinent coronel de l’Exèrcit israelià i set milicians de Qassam morts. La resta de soldats israelians van ser evacuats per helicòpter mentre eren coberts per l’Exèrcit de l’Aire israelià.
Durant els primers moments del succés ni palestins ni israelians eren capaços de fer una lectura clara del que estava esdevenint. Tant era així que la cadena pública israeliana, Kan Bet, treballava exactament amb la mateixa informació que els mitjans palestins. Poc després, els mitjans israelians de to més nacionalista ressaltaven que un dels palestins morts en combat era el comandant del front sud d’Al Qassam. Altres mitjans més moderats en canvi deien que es tractava d’un “líder local”.
La naturalesa de la penetració israeliana no ha estat aclarida al complet, però en el Twitter en hebreu de l’Exèrcit israelià s’esmenta que són accions entrenades durant anys.
Per què ara?
Per primera vegada en molts mesos, la població de la franja de Gaza feia dies que gaudia de fins a vint hores de subministrament d’electricitat al dia, en els millors casos, o entre dotze i setze hores de forma més general. Semblava que el malson de viure amb sol quatre hores al dia de llum havia passat. Tot gràcies a l’acord aconseguit entre Hamàs, Qatar, Egipte i Israel.
Segons aquest acord, Israel permetria l’entrada de combustible a canvi que Hamàs controli a la massa de manifestants que des del Dia de la Terra palestina, el 30 de març
Segons aquest acord, Israel permetria l’entrada de combustible a canvi que Hamàs controli a la massa de manifestants que des del Dia de la Terra palestina, el 30 de març, es concentren en la Línia Verda per protestar sota el lema del dret al retorn. L’Exèrcit israelià ha matat en aquest context a 230 persones palestines, la majoria són homes, però també hi ha més de 40 menors i dues dones. Els hospitals de Gaza han arribat a hospitalitzar més de 12.000 persones ferides en aquestes manifestacions, a més de les més de 10.000 ateses pels serveis d’urgències de salut en terreny.
Els números poden ser poc ajustats a la dura realitat, ja que els hospitals i clíniques de tota la franja de Gaza fa mesos que anunciant falta de proveïment de materials. En els quiròfans amb prou feines es descansa. Hamàs està en una situació bastant delicada després de més de dotze anys de bloqueig.
Malgrat certa pau regnant, la unitat especial israeliana va seguir amb la seva activitat i va entrar a Gaza la nit del diumenge. La resposta de les milícies armades palestines, no solament la pertanyent a Hamàs, també la Yihad Islàmica Palestina o les Brigades d’Abu Ali Mustafa del Front Popular per a l’Alliberament de Palestina, van llançar un missatge conjunt a través de la sala d’operacions de la resistència palestina: “No deixarem sense resposta aquesta agressió i els crims de l’enemic sionista contra el nostre poble”.
Bombardejos israelians contra edificis civils
La Universitat de Ciències Aplicades va aparèixer el matí del dimarts 13 de novembre amb diverses destrosses produïdes pels bombardejos israelians. La ciutat de Gaza es quedava sense tres edificis residencials, l’edifici Al Rahmah, Al Yazji i el conegut com a “hotel Amal”. Els tres van ser objectiu de més d’una desena de míssils, mentre que les cases del voltant van quedar afectades amb danys severs. A més, la cadena de televisió Al Aqsa pertanyent a Hamàs, i on treballa un gran nombre de periodistes, va ser totalment destruïda.
Cal esmentar que l’Exèrcit israelià va utilitzar el llançament previ de míssils des de drons en les teulades com a “toc” per “avisar” que aquest lloc estava en la mira d’un caça. Un mètode usat en l’última operació militar a gran escala de 2014.
El PCHR adverteix del “deteriorarament de les condicions humanitàries a la Franja de Gaza com a conseqüència de l’escalada militar israeliana que amenaça d’expandir els atacs aeris juntament amb les mesures de tancament per estrangulació que afecten els aspectes de la vida dels civils palestins”. L’organització de drets humans exhorta a la comunitat internacional “que prengui mesures immediates per posar fi als crims israelians”, entre els quals està el trencament del quart Conveni de Ginebra.
Article publicat originalment a ‘El Salto’
