Abdulrahman Abunahel, coordinador del moviment Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) a la franja de Gaza i membre del Comitè Nacional del BDS, visita aquests dies Barcelona, on ha pogut assistir al debat i votació celebrada a l’Ajuntament de Barcelona arran d’una proposició de Ciutadans que demanava rebutjar la protesta contra el recent partit de Waterpolo entre les seleccions femenines dels estats espanyol i israelià i contra les protestes en general a les activitats culturals i esportives promogudes per l’estat sionista arreu del món, així com compartir experiències amb el moviment BDS Catalunya i altres entitats que li donen suport.
Aquest dimecres vas ser present a un debat sobre la vostra activitat que tingué lloc a l’Ajuntament de Barcelona. Com valores el fet que existeixi una moció aprovada per BeC, CUP, PSC i ERC que defensa com a legítima l’activitat del BDS?
Penso que és una gran victòria pel moviment BDS, i un gran gest de solidaritat per part de la ciutat de Barcelona. A banda, es dona en un moment en el qual Israel està massacrant als palestins que protesten a Gaza. També ens agradaria que Barcelona es convertirà en el vuitantè ajuntament a l’Estat espanyol que es declarés un espai lliure d’apartheid. Igual que València, Cadis i altres ciutats. Avui he vist que hi ha alguns partits que volien tombar aquesta moció, i és trist veure que hi ha certs grups a Catalunya que veuen l’estat d’Israel com un exemple. Israel mai podrà ser un bon exemple per cap estat que vulgui respectar els drets humans, ja que és un estat on es practica l’apartheid, el colonialisme i l’ocupació militar, que està cometent crims contra la humanitat. M’agradaria afegir, però, que estem agraïts als partits que han votat en contra de tombar la declaració [BeC, CUP i PSC, amb l’abstenció d’ERC].
Com interpretes que partits com PDeCAT o Ciutadans votin en contra de la moció? Creus que hi ha algun lobby o grup de pressió que condiciona aquests partits?
Jo desconec exactament si aquests grups concrets reben algun tipus de pressió, no conec tant la situació a Catalunya, però pel que veig la seva posició sempre ha estat donar suport a l’Estat d’Israel des del principi. És evident que Israel està utilitzant mitjans de comunicació, grups de pressió i partits polítics d’arreu del món per preparar mocions en contra del BDS.
Quins arguments li donaries a la gent de Catalunya que afirma que fer boicot a esdeveniments esportius o culturals és un acte de xantatge i és antisemita?
“El fet de considerar Israel com l’estat dels jueus de tot el món ja és antisemita, perquè d’aquesta manera Israel està considerant a tots els jueus com un grup monolític, i tracta de connectar els crims en contra de la humanitat que executa amb tota la població jueva”
El moviment BDS lluita a través del boicot, les desinversions i les sancions perquè es respectin els drets de les persones palestines dins d’Israel. Neix des de la mateixa població palestina l’any 2005. I és un moviment de resistència contra les forces d’ocupació i la injustícia, per tant no pot ser mai antisemita. La funció d’aquest moviment és que es respectin els drets humans. I de fet, aquest moviment ha estat avalat per més de 40 grups jueus progressistes als Estats Units, que no estan d’acord amb la posició de l’Estat d’Israel de considerar el BDS com antisemita. Això per començar. Segon, el fet de considerar Israel com l’estat dels jueus de tot el món ja és antisemita, perquè d’aquesta manera Israel està considerant a tots els jueus com un grup monolític, i tracta de connectar els crims en contra de la humanitat que executa amb tota la població jueva. Això no és just. Precisament perquè hi ha molts jueus, especialment els més joves, que donen suport al moviment BDS. I aquestes polítiques els estan distanciant d’Israel. No és just per cap estat connectar els crims d’un govern amb una religió, un poble o una nacionalitat. De fet, hi ha figures molt importants dins de la comunitat jueva que donen suport al moviment del BDS, com Judith Butler o Richard Falk. Inclús dins del país hi ha petits grups de boicot, que són ciutadans israelians, que fan una crida al món per fer boicot a Israel i donen suport al nostre moviment. No només és la lluita del moviment BDS, totes les lluites del poble palestí són per la llibertat, la justícia i la igualtat. No estem en contra dels jueus, estem en contra del sionisme. Estem en contra del projecte colonial sobre territoris palestins. Abans de la Nakba, abans de la neteja ètnica que va tenir lloc contra el nostre poble –jo i la meva família vam esdevenir refugiats el 1948, durant una neteja ètnica a Barbara, que està a pocs quilòmetres de Gaza. Abans d’això, acostumàvem a tenir jueus vivint en pau, al costat de musulmans i cristians. Així que no és un tema contra els jueus.
Una part de la població catalana es refereix a Israel com un estat modern, equiparable a les democràcies europees. I parla de Palestina, i els països àrabs en general, com llocs on no hi ha respecte envers les dones o on no hi ha institucions democràtiques. Aquest argument es fa servir per a considerar Israel millor que Palestina i els països àrabs. Com ho rebatries?
És xocant que la gent vegi Israel com a democràtic i progressista. Primer de tot, actualment Israel manté bones relacions amb estats àrabs repressius i reaccionaris. Ara, de manera pública està donant suport a l’Aràbia Saudita, que es troba sota el focus per l’assassinat del periodista Jamal Khashoggi dins el seu consolat a Istanbul. I diuen que són els millors aliats a l’Orient Mitjà. També té bones relacions amb altres països que no respecten els Drets Humans. En segon lloc, Israel no és democràtic. Més d’un milió i mig de palestins són palestins d’Israel i la resta viuen a Cisjordània i la franja de Gaza. Aquells que són anomenats ciutadans d’Israel pateixen discriminació racial per part de l’Estat, són ciutadans de tercera o de quarta categoria. En la legislació israeliana –Israel no té constitució sinó lleis bàsiques–, hi ha més de 60 lleis que discriminen clarament la població no-jueva i la palestina. La darrera, aprovada recentment pel Parlament, deixa encara més clar perquè no es tracta d’un Estat democràtic. S’anomena Llei de l’Estat-Nació i defineix Israel com un Estat per al poble jueu, només per a ells, i declara l’hebreu com l’única llengua oficial, deixant fora l’àrab. Fins i tot, l’informe fet per Richard Falk, detalla com Israel està cometent crims d’apartheid contra els palestins dins Israel i també a la diàspora. També el Departament d’Estat dels Estats Units, en el seu informe anual sobre la situació dels Drets Humans arreu del món, diu clarament que hi ha discriminació racial legal contra els palestins i els àrabs dins d’Israel. Ho diu el seu propi aliat.
Com es concreta la repressió a la franja de Gaza, el lloc on vius?
És un enclavament de costa molt estret, on viuen més de dos milions de persones. El 70% de la gent són refugiats que van fugir de la neteja ètnica comesa el 1948 per milícies que després van esdevenir l’exèrcit d’Israel. Des de fa més de tretze anys, està assetjat i durant aquests anys, Israel ha llançat tres atacs massius que afegeixen crims de guerra als crims contra la humanitat i el genocidi. I no m’estic només referint –com Human Rights Watch o Amnistia Internacional han dit clarament– al fet que hi ha famílies senceres que han estat esborrades dels registres civils palestins durant la guerra de l’estiu de 2014. Només el passat dimarts, malgrat que els líders de Gaza estaven negociant una treva per portar la calma, van entrar aquests comandos i després van bombardejar Gaza. La nit prèvia, més de 900 habitatges van quedar totalment o parcialment destrossats, no aptes per a viure-hi. I un mínim de catorze palestins van morir sota els bombardejos. Cada palestí allà, també la meva família, s’han vist afectats per aquesta destrucció. I això és només el que estem patint a Gaza. A Cisjordània, pots veure com s’estan expandint els assentaments, cosa que és un crim de guerra, ja que segons la llei humanitària internacional i la convenció de Ginebra, la potència ocupant no hauria de transferir la seva població al territori ocupat, no hauria d’expulsar-ne la població nadiua i no hauria d’extreure’n els recursos. Israel fa tot això. Fins i tot dins d’Israel, els llogarets beduïns, com Al-Araki, han estat destruïts més de 120 vegades, i s’enduen la població a la presó. I també estan enderrocant cases de palestins a Galili, Haifa, Aka, Jafa… Des de l’establiment d’Israel el 1948 fins ara, no s’han alçat nous enclavaments àrabs palestins dins d’Israel mentre que els colons jueus s’estan expandint per tot arreu. I les escoles àrabs i palestines a l’interior d’Israel no reben cap suport ni finançament, a diferència de les jueves israelianes. Es pot apreciar un creixement del feixisme dins d’Israel. L’any 2014 vam ser massivament assassinats per l’exèrcit i l’armada israelianes, i els colons que vivien a prop de la zona feien pícnics als turons del voltant de Gaza per veure com la franja era bombardejada. Un 94% de la població israeliana dona suport al genocidi a Gaza. El nostre amic Ilan Pappé és un historiador israelià. Diu que el que està succeint a Gaza és un genocidi creixent. El risc per a la població a l’Estat espanyol, al Brasil, als Estats Units o a l’Índia és importar els fruits de la seva militarització i crims. El primer dia de la Gran Marxa pel Retorn, a finals de març, van utilitzar –i era el primer cop que ho vèiem– petits drons que ens llançaven bombes de gas. Després ho van fer servir a Cisjordània. Gaza ha esdevingut un camp de proves per a les armes israelianes. Les comercialitzen a règims repressors àrabs, a l’Índia, al Brasil, als Estats Units com a productes provats en humans. Després de cada massacre les vendes d’armes d’Israel s’incrementen. I ara estan exportant les seves armes i tecnologies per blindar Europa contra les migrants i contra la seva pròpia població. Pots veure com una companyia israeliana estava intentant guanyar un concurs per a construir el mur entre els Estats Units i Mèxic. Israel no només està cometent crims contra la població palestina sinó que està ajudant règims repressius o governs no-democràtics a reprimir la seva gent.
Dius que hi ha un 94% de població que defensa els bombardejos sobre Gaza. Com s’explica? La població israeliana està aïllada del que passa realment? O una majoria s’identifica amb els valors de l’extrema dreta?
És un tema complicat. Per alguna raó el projecte sionista israelià, amb el seu govern i els diferents partits polítics, ha desenvolupat un mecanisme de rentatge de cervell de la seva població, d’ençà que va començar la Nakba l’any 1948. També el sistema educatiu, les universitats i els mitjans de comunicació estan controlats pel govern i per la seva agenda. En segon lloc, en molts casos, la societat colonial no vol renunciar a perdre els seus privilegis, no els importa saber en quina situació viu la població colonitzada, les víctimes de l’ocupació. Tots els governs són elegits per aquesta gent. De fet, el govern actual és el que ha estat més a la dreta en la història d’Israel, i és el que la seva població ha votat a les eleccions. Cal dir, però, que hi ha petits grups dins d’Israel que estan en contra d’aquest model. Per exemple hi ha soldats jueus que rebutgen participar en el servei militar i l’ocupació. Penseu que tots els ciutadans han de passar un mínim de dos anys fent el servei militar, i són enviats a Cisjordània i Gaza per cometre crims contra la humanitat. Després tornen per continuar amb les seves vides amb normalitat. Per tot això volem mostrar que el BDS és un moviment de resistència no violenta. Quan ells comencin a veure que el seu estat s’està quedant aïllat pels seus crims i polítiques colonials és quan començaran a reconsiderar la seva posició i estratègia. Mai en la història s’ha acabat amb un règim colonial sense resistència. En les protestes del passat mes de març a Gaza vam veure com israelians s’apropaven a la franja per protestar i mostraven solidaritat amb el poble palestí que viu dins de Gaza. Tot i això, el suport a l’extrema dreta dins d’Israel continua sent preocupant i és un perill. Si no ho volen veure, és perquè no els interessa informar-se. És molt fàcil accedir als informes de les organitzacions de drets humans i veure com nens i nenes són assassinats. Veure com Ahed Tamimi va ser capturada i empresonada. Veure com desenes de palestins són assassinats cada dia a Gaza. Com el percentatge de gent que viu sota el llindar de la pobresa a Gaza és molt elevat. Nacions Unides considera que Gaza serà un lloc on no es podrà viure l’any 2020, però la veritat és que Gaza és un lloc on ja no es pot viure des de fa temps. Una societat que segueix una agenda sionista i racista, no pot fer altra cosa que virar cada cop més cap a l’extrema dreta.
En una situació aclaparadora de superioritat tecnològica i militar, com la que té l’estat d’Israel en relació a Palestina, quines són les estratègies a mitjà i llarg termini que us plantegeu per poder sobreviure i superar-ho?
“Gaza ha esdevingut un camp de proves per a les armes israelianes. Les comercialitzen a règims repressors àrabs, a l’Índia, al Brasil, als Estats Units com a productes provats en humans”
Des de 1917, amb la declaració de Balfour del govern britànic que oferia el territori palestí al moviment sionista, els palestins estan resistint a un projecte colonialista. Durant tots aquests anys hem creat moltes maneres de resistir i de lluitar, violentes i no violentes. Normalment ,les que millor han funcionat sempre han estat les resistències no violentes i dels moviments populars, perquè hi ha pogut participar la major part de la població. Tenim molts exemples en la història: la Gran Revolta Àrab de 1936 a 1939, la resistència de 1948, la primera Intifada l’any 1987, la segona Intifada… i ara el BDS. Considero que és una de les millors estratègies de resistència que hem creat, perquè tothom hi pot participar. Des de dins, però també des de fora. Amb el BDS des de tot el món la gent pot donar suport a la nostra lluita. És una forma no-violenta de pressionar perquè acabi l’ocupació militar. I inclús segons les lleis internacionals, els pobles colonitzats tenen el dret a resistir. No es tracta d’objectius a curt o mitjà termini, ens enfrontem a un sistema molt fort que a més rep el suport de governs occidentals, com els Estats Units. Es tracta d’una batalla molt complicada, però estem convençuts de seguir lluitant i resistint per la nostra llibertat, justícia i dignitat, fins al final. Ho hem fet durant més de 100 anys i continuarem fent-ho. És per tot això que demanem a la gent de Catalunya i de l’Estat espanyol que es posicioni a favor del BDS i deixin de col·laborar amb Israel. És vital per a nosaltres. Tots volem acabar amb els crims contra la humanitat a Palestina.
Perdona que tornem enrere, però crec que és un tema interessant quan parlem de repressió. A Catalunya i a l’Estat espanyol hi ha molts sindicats de policia que promouen viatges dels seus afiliats a Israel per entrenar-se i millorar les tècniques policials. Per què passa això? És una estratègia d’Israel?
Bé, és clarament una de les estratègies d’Israel. Per una banda tenen el ministeri de Hasbara, que significa propaganda, i per altra tenen la marca Israel, que ofereix a gent de tot el món visites guiades per veure Israel. I clar, mostren només el que volen que es vegi, i oculten totes les injustícies cap a la població palestina. No crec que molta gent voluntàriament pensi “vinga, anem a veure Israel”. Un clar exemple és el que ha passat amb els guanyadors dels Oscars de Hollywood, que sempre són convidats a Israel. Vam saber, però, que cap d’aquests actors i actrius van acceptar les invitacions, i mai van visitar Israel. No van dir públicament que donaven suport al BDS però el fet que no hi anessin és una victòria per a nosaltres. O l’exemple dels jugadors de la Lliga Nacional de Futbol Americà dels EUA, que tenien una visita pagada a Israel i molts d’ells van decidir no anar-hi.
I el cas dels agents que viatgen a Israel per millorar les seves tècniques policials?
Això és una desgràcia per al nostre poble, el fet que policies vinguin a millorar les seves tècniques en companyia de qui ens assassina i amb armament israelià. No era suficient per a nosaltres tenir l’exèrcit d’Israel en els nostres territoris, sinó que ara també tenim policies i forces securitàries d’altres països. I també és negatiu per a la població de Catalunya o l’Estat espanyol, ja que aquestes tècniques són extremadament violentes. L’objectiu d’Israel és exportar aquestes tècniques militars per aconseguir diners i fer lligams amb la indústria militar i els sectors privats. Si pots matar a deu persones sense que ningú se n’adoni, després pots exportar aquesta tècnica a altres països. I això és un dels altres motius pels quals lluitem. Hi ha un projecte per entrenar a tots els cossos policials europeus per part dels cossos policials i militars israelians. Per exemple, el govern portuguès va sortir d’aquest projecte l’any passat, i esperem que molts altres països prenguin la mateixa decisió. Aquest projecte és un perill per la democràcia i pel respecte als drets humans a Catalunya i a l’Estat espanyol. En lloc d’ensenyar als departaments de policia com respectar els drets humans els esteu ensenyant com actuen els criminals, ficant-los com a exemple. Aquest projecte hauria d’estar prohibit pel Tribunal Internacional de Justícia. Des de Catalunya i l’Estat espanyol s’hauria de pressionar i treballar per acabar amb aquesta col·laboració.
Com podeu suportar aquesta situació de repressió, morts i violència tan quotidiana? Quins mecanismes de resiliència desenvolupeu a la franja de Gaza des d’un punt de vista psicològic i social?
No podem deixar de resistir. Som constantment empresonats, torturats, assassinats i reprimits per Israel. Desafortunadament, per existir hem de resistir. I això és tremendament injust. Edward Said, un pensador contemporani palestí, va dir que la injustícia i la bel·ligerància han de ser atacades per tots els mitjans. No és gens fàcil, tota la població de Gaza necessita suport psicològic. Tampoc és fàcil aconseguir tot el suport mèdic que requerim. Jo mateix tinc molts problemes mèdics i no tinc els recursos per aconseguir-los. O també la pobresa. Pensa que la taxa d’atur és del 60% entre la població jove. El Banc Mundial ha dit enguany que l’economia de Gaza està en caiguda lliure. Tot i això nosaltres tenim fe en què finalment tindrem èxit en la nostra lluita. Nosaltres vencerem al règim israelià. Hem après moltes lliçons al llarg de la història i de totes les experiències dels moviments anticolonials d’arreu del món. L’apartheid a Sud-àfrica, que podríem dir que és com el germà bessó de l’apartheid israelià, va acabar després de dècades de resistència gràcies a la campanya de boicot, desinversions i sancions. Així mateix han caigut la majoria de projectes i estats colonials a Amèrica o Àsia. Per descomptat que estem patint molt i estem tenint moltes pèrdues en aquesta lluita, però creiem en el nostre dret a viure en aquest territori, no tenim altra opció que resistir.
Pel fet de ser activista del BDS, has de prendre mesures de seguretat? La vostra activitat se situa en l’àmbit de la clandestinitat a l’interior de Gaza?
“Israel té una llei que prohibeix l’entrada a Israel dels activistes internacionals que donen suport al BDS. El que passa és que no entén el llenguatge de la no-violència, perquè és un règim que es basa en la violència”
Sí, per descomptat que Israel està criminalitzant tot el moviment i l’activitat del BDS, però nosaltres no tenim por perquè l’únic que estem fent és resistir. De fet, aquesta repressió ha augmentat en els darrers anys. Inclús han creat un ministeri, anomenat Ministeri d’Afers Estratègics, que la seva principal funció és combatre el BDS. L’any 2016 aquest ministeri va organitzar una conferència a Jerusalem, on va participar el president i els ambaixadors de la UE i dels EUA a Israel, i on van dir exactament que s’haurien “d’eliminar als líders del BDS”. Aquesta declaració va ser condemnada per Amnistia Internacional immediatament. També, l’activitat i la participació en el moviment és considerat un crim a Israel. I amenacen als activistes, com el meu company i cofundador del BDS Omar Barghouti, que té prohibit viatjar fora d’Israel. Israel està contactant amb els governs de molts països europeus, i també els EUA, per criminalitzar el BDS. Volen que els governs aprovin lleis perquè es puguin condemnar els activistes del BDS. Volen que la participació i la crida al boicot sigui considerada un crim a tot arreu. Als EUA, per exemple, no han pogut aprovar aquesta llei perquè va en contra de la primera esmena de la Constitució. El que passa és que Israel no entén el llenguatge de la no-violència, perquè és un règim que es basa en la violència. Tenen una llei que prohibeix l’entrada a Israel dels activistes internacionals que donen suport al BDS. Hi ha molts casos d’activistes espanyols i europeus que no poden entrar a Palestina. I campanyes fetes contra associacions europees i americanes, que són considerades per part d’Israel organitzacions terroristes. Tothom que participa en aquestes campanyes té prohibida l’entrada a Palestina. Però la principal estratègia d’Israel és dir que el BDS és antisemita. I clarament ho van dir des del Ministeri d’Afers Estratègics en aquesta conferència, on afirmaven que han de buscar col·laboracions amb els serveis d’intel·ligència d’altres països per acabar amb el BDS. I això mostra clarament com Israel està interferint en les polítiques d’altres països, fent de lobby en molts casos a través d’associacions o entitats que criminalitzen i denuncien als activistes del BDS. I això està clarament en contra de la llei d’aquests països.
T’agradaria afegir alguna cosa més?
M’agradaria afegir alguna cosa sobre el fet que Israel guanyés el concurs d’Eurovisió a Irlanda, i ara sigui l’encarregada d’organitzar la seguent edició a Tel Aviv. Això va contra el món de la música, que hauria de ser un art al servei de la pau, l’alegria, la justícia i el respecte dels drets humans. I l’estat d’Israel és justament el contrari de tot això. Ja han sortit molts artistes importants de tot el món, i inclús s’ha pronunciat l’alcalde de Dublín, dient que el concurs d’Eurovisió no s’hauria de poder fer a Israel. I això és el que esperem de Catalunya i de l’Estat espanyol. Que hi hagi més pressió i conscienciació per evitar que aquest concurs se celebri a Israel. A Gaza ens agradaria molt poder acollir un concert amb músics europeus, però Israel no ens ho permet. I ara aniran tots els músics europeus a tocar allí, a només unes desenes de quilòmetres del territori que estan bombardejant constantment. Això és una de les coses que més voldríem visibilitzar. I m’agradaria destacar i agrair que cada cop més ciutats i pobles s’estan sumant a la campanya i declarant-se zones lliurea d’apartheid. Això, vist des de Gaza, ens fa creure en la solidaritat entre els pobles i ens ajuda a continuar amb la nostra lluita. Ens fa veure que no estem sols, i estic segur que ens trobarem algun dia en una Palestina lliure, on tothom serà benvingut i podrà viure independentment de la seva religió o el seu color de pell.
Traducció Vicent Almela (Aula d’Idiomes)
