L’observatori crític dels mitjans Mèdia.cat ha publicat un informe titulat 2019: periodistes a la diana, que recull més de 200 incidents documentats al llarg de l’any 2019 que atempten contra la llibertat d’expressió i d’informació de periodistes i ciutadania. El mapa de la censura del grup Mèdia.cat, que es publica anualment des del 2015, ha registrat el 2019 com l’any més dur des del seu naixement. La xifra dels 201 incidents recopilats supera fins i tot els 196 casos de l’any 2017, que ja va representar un any amb un repunt important de vulneracions, moltes relacionades amb la repressió al moviment independentista, al voltant del referèndum de l’1 d’octubre.
L’informe conclou que l’increment es deu principalment a un augment en les “accions judicials i policials que dificulten la feina de periodistes” i les “declaracions i legislació dels poders públics per constrènyer la llibertat d’expressió”. Tot i això, el treball posa èmfasi també en el gran nombre d’agressions que es van produir contra professionals de la informació per part de manifestants de diferent signe, membres de l’extrema dreta i, sobretot, agents dels cossos policials que, també sota l’empara de l’anomenada llei mordassa, han intensificat escorcolls, bloqueigs i amenaces.
El periodista Joan Canela, autor de la recerca, recorda que les conclusions del mapa de la censura mediàtica “s’han presentat a la consulta externa que ha obert la Comissió Europea a organitzacions i organismes independents sobre l’Estat de Dret a la UE, per elaborar un informe”, més endavant, des de l’àmbit comunitari europeu. L’informe final de la UE s’englobarà dins el Mecanisme Europeu d’Estat de Dret com una de les principals línies polítiques de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, i la seva existència és fruit d’una llarga reivindicació feta des del Parlament Europeu.
Si al llarg del 2017, marcat per la mobilització i la tensió social arran del referèndum independentista a Catalunya, es van comptabilitzar divuit casos d’agressions, la xifra ha ascendit a 87 el 2019
Les dades que recull l’informe Periodistes a la diana estan basades en fets o denúncies documentades arreu dels Països Catalans, publicades tant als mitjans de comunicació com de xarxes socials, a través del contacte directe amb víctimes o de testimonis dels fets, o recollides en sentències judicials. Els diferents casos apareixen classificats en una de les vuit categories que vertebren el cos de l’informe, cinc de les quals estan relacionades directament amb la feina del periodisme o els mitjans de comunicació (pressions, censura o autocensura; resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que han pogut obstaculitzar la feina de periodistes o mitjans; acomiadaments i precarietat laboral; legislació o posicionaments de poders públics que han pogut ser restrictius amb relació a tasca de periodistes o mitjans de comunicació; agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans de comunicació) i dues més amb la restricció dels drets fonamentals de llibertat d’expressió o d’informació de la ciutadania (censura a expressions artístiques, acadèmiques o d’altre tipus; persecució de blocaires, comptes de xarxes socials o periodisme ciutadà), a les quals se suma una nova categoria per recollir els casos de discriminació per raó de gènere.
Canela destaca que l’any 2019 “han incrementat de forma dràstica les agressions físiques als professionals de la informació, sobretot en el context del carrer”. Si al llarg del 2017, marcat per la mobilització i la tensió social arran del referèndum independentista a Catalunya, es van comptabilitzar divuit casos d’agressions, la xifra ha ascendit a 87 el 2019. De les 87 periodistes agredides, 70 es concentren entre el 14 i el 27 d’octubre en el marc de les protestes contra la sentència del judici als líders independentistes. Del total de casos, un 19% de les agressions estan relacionades amb accions de manifestants de diferents signes polítics i més d’un 60% són causades per actuacions policials (que s’eleven fins al 69% si analitzem només el període de protestes contra la sentència al procés independentista). En molts casos, les víctimes remarquen que el context en què es va produir l’agressió no responia a un clima de violència i tensió. L’autor de l’informe qualifica aquestes xifres de “preocupants”, ja que evidencien l’ús coercitiu de la policia, que “en comptes de vetllar perquè es faci efectiu el dret a la informació, el dificulta”.
23 informadores ferides en una sola nit
En aquest sentit, el passat 18 d’octubre del 2019 va ser un dels dies quan la xifra d’incidències va ser més alta, amb 23 periodistes ferides durant els disturbis al centre de Barcelona. La immensa majoria d’afectades anaven degudament identificades com a professionals de la informació. A l’annex de l’informe, es destaca el cas del fotògraf Emili Puig que va patir una contusió a la mandíbula amb enfonsament de queixal i una commoció cerebral. Durant les càrregues policials a l’aeroport del Prat el passat 10 d’octubre també es van viure episodis de violència contra representants dels mitjans, i almenys onze periodistes van van patir lesions de diversa consideració, sobretot contusions, i algun trau al cap per cops de porra i trets de projectils de foam. L’informe matisa que una de les lesions va ser produïda pel llançament d’un objecte per part d’un manifestant.
Un altre dels indicadors que més ha incrementat respecte als anys anteriors -un 350%- és el de les resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que han pogut obstaculitzar la feina de periodistes o mitjans de comunicació. La causa, en gran part, es troba en la política policial cada cop més habitual que entorpeix expressament la feina de periodistes que cobreixen protestes socials a peu de carrer, no tan sols manifestacions independentistes, sinó també desnonaments, ocupacions i altres tipus de mobilitzacions. Un dels casos destacats és la detenció del fotògraf Carles Palacio el 16 de gener a Girona. Palacio cobria diverses detencions que s’estaven produint el mateix dia quan sis policies de paisà sense identificar van obligar-lo a pujar a un cotxe particular i se’l van endur a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Girona. L’objectiu de l’operació era vincular-lo al tall de les vies de l’AVE l’1 d’octubre, fet que cobria com a professional degudament identificat.
Un dels casos destacats és la detenció del fotògraf Carles Palacio. Sis policies de paisà sense identificar van obligar-lo a pujar a un cotxe particular i se’l van endur a la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Girona
Els casos de pressions, censura o autocensura a periodistes o mitjans de comunicació també han repuntat, amb un total de 38 fets documentats, dos més que l’any anterior. Un exemple, que es recull en els annexos de l’informe, recorda la concentració d’un centenar de persones amb banderes espanyolistes i simbologia d’extrema dreta, el passat 14 d’octubre, davant la seu de Catalunya Ràdio. L’acte tenia com a objectiu denunciar la “manipulació” de l’emissora i demanar-ne el tancament. Durant el temps que va durar la concentració, els treballadors es van quedar atrapats dins l’edifici, sense poder entrar ni sortir. Cal destacar que és el primer any que l’informe de Mèdia.cat inclou un apartat dedicat a la recopilació de casos d’assetjament o agressions sexistes contra dones periodistes. Un dels dos fets documentats va tenir lloc el passat 31 de juliol a Vilafranca del Penedès, on la periodista del programa “Castells en Xarxa”, Clàudia Cim, durant la retransmissió en directe de la Diada de Sant Fèlix, va patir assetjament sexual per part de diferents homes. Concretament, un d’ells, que a més a més exerceix com a mosso d’esquadra, va ser identificat per la víctima i denunciat per tocaments i agressions físiques.
