Milagro Sala (San Salvador de Jujuy, 1964) és una lluitadora social argentina i la principal referent de l’organització de barri Túpac Amaru. Des de fa més de quatre anys es troba privada de llibertat, quan fou detinguda a conseqüència d’una protesta enfront de la casa de govern de la província de Jujuy, acusada d’instigar la comissió de “delictes i tumults”. A partir d’aquell moment, es van anar succeint diferents acusacions i obrint causes contra la dirigent social. “La meva lluita sempre ha estat per posar un plat calent a la taula dels que passen gana”, explica. Durant la seva joventut, Sala va viure al carrer i també passà per la presó, acusada de delictes menors. Com ella mateixa explica, fou allà on començà a prendre consciència sobre les injustícies que es cometien contra els que menys tenien. Després de sortir en llibertat, s’inicià en la militància política i social dins del sindicalisme. Des dels anys noranta, està al capdavant de l’organització Túpac Amaru, que du per bandera tres figures històriques: Túpac Amaru, Ernesto Che Guevara i Eva Perón. Al capdavant d’aquesta organització va liderar, entre molts altres projectes, la construcció de cases, escoles, parcs i centres recreatius als barris més populars de la província de Jujuy. L’any 2013, quan Sala es trobava en plena campanya per esdevenir diputada provincial, va patir un intent d’atemptat, del qual va sortir il·lesa. Actualment, Milagro Sala compta amb una desena de causes obertes en contra seva, tot i que en cap existeix una condemna en ferm. Diferents organitzacions de defensa dels drets humans, des d’Amnistia Internacional fins a la Comissió Interamericana de Drets Humans, han realitzat reiterats pronunciaments sobre les irregularitats que envolten el seu cas. Des de fa poc més d’un any, Milagro Sala compleix presó domiciliària a la seva casa de San Salvador de Jujuy. Hem pogut parlar amb la dirigent social sobre les raons que hi ha al darrere del seu empresonament, sobre la lluita de l’organització Túpac Amaru i sobre l’actual context que travessa l’Argentina.
Per què estàs presa?
Si estic actualment presa és perquè em vaig enfrontar als grans poders de la província de Jujuy: als empresaris i al poder polític, sobretot a l’actual governador de la província, Gerardo Morales, íntim amic de Carlos Pedro Blaquier, que és un dels culpables de l’apagón de Ledesma de 1976, nom amb què es coneixen una sèrie de talls de subministrament elèctric a la província de Jujuy provocats per la dictadura civicomilitar, amb l’objectiu de segrestar, torturar i desaparèixer més de 400 militants polítics.
De què tenen por?
“La meva llibertat és un obstacle pels seus negocis amb els quals han endeutat tota la província de Jujuy”
La meva llibertat és un obstacle pels seus negocis amb els quals han endeutat tota la província de Jujuy, que carrega amb set préstecs internacionals per imports molt elevats de diferents entitats bancàries. Des de la Túpac Amaru sempre hem denunciat aquest fet i la crisi econòmica i social a què ens han arrossegat. Saben que el dia que recuperi la llibertat tornaré a la primera línia de la lluita pels drets dels qui menys tenen.
Nombrosos organismes internacionals han denunciat irregularitats en les diferents causes que tens obertes…
La justícia de Jujuy està sota control del governador Gerardo Morales. En uns àudios filtrats a l’opinió publica, l’expresident del Tribunal Superior de Justícia de la província, Pablo Baca, reconeixia la trama judicial i política que va dur a la meva detenció. En aquestes filtracions, el jutge admetia que el meu empresonament no té relació amb cap delicte sinó amb el fet que jo i la meva organització ens havíem convertit en un problema per al govern de la província. A més a més, Pablo Baca també ha estat denunciat per violació. Tot i això, és ell qui continua lliure i jo privada de llibertat.
Quina ha estat la lluita de la Túpac Amaru?
Nosaltres duem el nom d’un dels grans herois de la resistència anticolonial. Ens identifiquem amb Túpac Amaru i la seva lluita. La nostra organització sempre ha defensat els drets de les classes més populars de l’Argentina. A Jujuy hem construït habitatges dignes, centres de salut i equipaments esportius en tots els barris més humils de la província. Aquesta és l’obra amb què Gerardo Morales i els seus aliats han volgut acabar al llarg dels últims anys.
Ho han aconseguit?
Malgrat tots els atacs, la Túpac Amaru continua dempeus. Hem hagut de tornar als nostres orígens. En aquest moment s’estan organitzant 140 “copes de llet”, que és com anomenen les unitats des d’on atenem les necessitats alimentàries dels que menys tenen. El govern de la província no ens dona res, al contrari, si veuen una bandera de la Túpac Amaru, intenten treure-la; però els nostres companys continuen resistint en la defensa de la justícia social.
Creus que el fet que fos una dona indígena qui liderés l’organització va provocar encara més antipaties en certs sectors?
Sens dubte. Això no ens ho perdonen. Abans a Jujuy, quan parlava un blanc, els indígenes abaixaven el cap. Avui, els nostres companys i companyes discuteixen de tu a tu amb qui sigui i sense vergonya.
El racisme és molt present a l’Argentina?
Moltíssim. Fa uns dies, a la província de Chaco, una família indígena qom, va ser brutalment colpejada per la policia. A Jujuy, Gerardo Morales pretén expulsar tots els germans bolivians. A la província Formosa, els empresaris de la megamineria i el petroli avancen contínuament traient les terres als pobles indígenes. El racisme continua present a tot el país.
Quin balanç fas dels quatre anys de macrisme?
“El balanç dels quatre anys del govern de Mauricio Macri és nefast. El macrisme ens va tornar a l’Argentina de rics molt rics i pobres molt pobres”
El balanç dels quatre anys del govern de Mauricio Macri és nefast. Tancament de fàbriques i empreses, atur, retallades als drets dels treballadors, desmantellament de la sanitat i l’educació publiques, empobriment de la classe mitjana i baixa, presos polítics… El macrisme ens va tornar a l’Argentina de rics molt rics i pobres molt pobres. A més a més, va endeutar i entregar el país al Fons Monetari Internacional, que són els qui realment van governar l’Argentina durant el seu últim any de mandat.
Com vas rebre la notícia del triomf electoral d’Alberto i Cristina?
Amb molta esperança. El nou govern argentí té grans dificultats i reptes al davant: reconstruir el país, combatre la pobresa i fer front al copiós deute que el govern de Macri ens ha deixat com herència. La situació és molt crítica. Malgrat tot, confio que Alberto i Cristina sabran revertir aquesta situació.
Per últim, et volia preguntar pels motius que t’han portat a involucrar-te en diferents iniciatives de suport als presos polítics catalans al llarg d’aquest darrer any.
Com a presa política m’identifico amb els companys i companyes de Catalunya perquè també han pagat amb la presó la seva lluita per un món millor i per la dignitat del poble. L’existència de presos i preses polítiques és un fet lamentable que no hauríem d’acceptar enlloc. Tanmateix, no podem abaixar els braços ni rendir-nos. Cal continuar resistint perquè tard o d’hora el nostre dia arribarà.
