Aquest estiu ha estat particular. La pandèmia ha suposat canvis respecte a altres anys en molts àmbits, sobretot pel que fa al turisme. Davant la dificultat de desplaçar-se i fer llargues distàncies, moltes persones han canviat els destins de sol i platja per les zones d’interior i a prop de casa. Les anomenades “platges continentals”, els rius i els pobles de muntanya s’han vist més plens que mai i han patit greus problemes de massificació. La població ha buscat llocs menuts com Pedralba o Toixa (Serrania), Navaixes (Alt Palància) o Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), que han rebut una gran quantitat de turistes al llarg de l’estiu.
Tot i que s’ha agreujat durant l’actual període estival, la massificació de les zones rurals al llarg dels mesos de juliol i agost no és una qüestió derivada de la pandèmia. El turisme de sol i platja és insostenible i molta gent busca espais més tranquils i propers a la natura. Però no ha canviat el model de turisme, sinó que de la mateixa manera que les poblacions de la costa es van adaptar per rebre la massa de turistes, també ho han fet aquelles de l’interior que han estat cada vegada més concorregudes.
Aquest model de turisme rural massiu ha suposat un fort impacte mediambiental per a alguns trams de rius, com el Xúquer, el Túria o el Millars
Aquest model de turisme rural massiu ha suposat un fort impacte mediambiental per a alguns trams de rius, com el Xúquer, el Túria o el Millars. Pau Monasterio, membre d’Ecologistes en Acció al País Valencià i tècnica forestal, apunta que un dels principals problemes recau en la qualitat de les aigües. “Aquesta només es controla als llocs considerats zones de bany per la Conselleria o per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer”, explica. En efecte, la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural i Emergència Climàtica registra dotze zones de bany arreu del territori: tres situades al nord del País Valencià, a Navaixes, Cirat i Montanejos; huit a les comarques de València, a Toixa, Xelva, Sot de Xera, Xestalgar, Bugarra, Navarrès, Anna i Bolbaite, i una al sud del territori, les fonts de l’Algar a Callosa d’en Sarrià. Així, “en aquestes zones declarades com a llocs d’ús recreatiu es fa un control de qualitat d’aigües per part de l’administració, que analitza el nivell de coliformes i enterococs, indicadors de la contaminació de l’aigua”, apunta Monasterio, qui detalla que els controls se solen fer una vegada a la setmana i al llarg dels mesos de juliol i agost.
Les conseqüències mediambientals que genera la massificació de les zones de bany, declarades com a tals o no, són molt diverses. Luis Súller, membre d’Ecologistes en Acció a la comarca de la Serrania, destaca la quantitat de quilograms de diòxid de titani, component de les cremes de protecció solar, que s’esvaeix a l’aigua. Una vegada dins, amb l’acció dels rajos solars, genera peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada), un element altament oxidant que perjudica els organismes aquàtics. Així mateix, denuncia que molta gent utilitza aquestes zones per rentar els cotxes o dutxar les seues mascotes. “La gent obre camins i aparca els cotxes on creu, munta els seus pícnics i es desentén del seu entorn”, rebla amb rotunditat. Un altre element a tenir en compte és l’eliminació de la coberta vegetal, així com la possibilitat que s’introdueixen matèries vegetals d’altres llocs.
Les entitats ecologistes denuncien la falta de control
Des del nord del País Valencià, Paco González, portaveu del col·lectiu ecologista Gecen, explica que pobles com Montanejos, Cirat o Navaixes s’han anat adaptant al turisme de manera desorganitzada a mesura que ha anat creixent l’afluència de turistes: “Una de les principals afeccions és que molts rius s’han adaptat al turisme sense tindre en compte la vessant mediambiental. Alguns estan dins de la Xarxa Natura 2000 i se’n fa un ús públic sense analitzar-ne els efectes”. González apunta que aquest estiu la massificació d’algunes zones de bany i la permissivitat dels ajuntaments han sigut un “escàndol” i no “s’ha buscat mantenir-los com a espais tranquils i respectuosos amb la natura”.
Per part de l’administració, però, es fa referència als beneficis que genera l’afluència de gent durant els mesos de juliol i agost. En alguns llocs, s’han dut a terme treballs d’adequació, però les ecologistes denuncien que s’han realitzat de manera desorganitzada i agressiva. “Tant els ajuntaments com la Conselleria i la Confederació Hidrogràfica haurien d’haver-se coordinat i no ho han fet. En algunes zones s’ha arrencat vegetació directament per crear pàrquings”, assegura González.
A les comarques de València, fa anys que Ecologistes en Acció denuncia els efectes de la massificació que sofreixen aquests espais. Enguany, per exemple, l’Ajuntament de Xestalgar va decidir tancar totes les zones d’aigua menys el pas del riu Túria per Pedralba. “Suposadament aquesta mesura havia de fer que el col·lapse minvés, però el que ha passat és que Pedralba s’ha massificat”, lamenta Súller, qui subratlla que els pobles que gaudeixen de zones d’aigua dolça són poblacions molt menudes i, per tant, “no estan preparades per a albergar tanta gent”.
A la falta de control de l’afluència se suma la manca d’ajudes que anualment es destinen per fer estudis de l’aigua i dur a terme projectes de neteja que mantenen o intenten mantindre la qualitat de les aigües
A la comarca de la Serrania, la primera població a prendre mesures va ser Bugarra, on es va decidir que la gent pagués pel pàrquing i es van instal·lar contenidors per controlar les deixalles. Tanmateix, segons explica Súller, continua sense tenir-se en compte la capacitat de càrrega: “No hi cap tanta gent. L’assut de Toixa és un exemple de com en una platgeta d’uns 200 metres quadrats poden arribar a banyar-se més de cent persones. Els peixos s’amaguen i l’aigua està bruta de les cremes i de les deixalles de la gent”.
Al sud del País Valencià, una altra de les zones més massificades són les fonts de l’Algar. Per la seua proximitat a poblacions turístiques com Benidorm o Altea, les fonts de l’Algar han estat promocionades per part de l’Ajuntament des de fa anys. S’ha de pagar per accedir-hi i hi ha tota una sèrie de pàrquings i negocis al seu voltant que s’han adaptat a les visites d’estiu i han abocat la zona a un model turístic molt semblant al de les poblacions costaneres.
Enguany, malgrat la situació de pandèmia, l’administració, segons denuncien les ecologistes, ha continuat amb la seua gestió permissiva i ha sigut molt difícil mantindre la distància de seguretat entre les visitants. A la falta de control de l’afluència se suma la manca d’ajudes que anualment es destinen per fer estudis de l’aigua i dur a terme projectes de neteja que mantenen o intenten mantindre la qualitat de les aigües.
El veïnat s’organitza
Hi ha molts trams de riu i zones d’aigua dolça arreu del País Valencià que no estan declarades com a llocs d’ús recreatiu, però que també han començat a patir una greu massificació. És el cas del riu Llucena (Alcalatén), els trams del Xúquer a pobles com Sumacàrcer (Ribera Alta) o el pou Clar a Ontinyent (Vall d’Albaida), on des de fa uns anys s’ha intentat regular l’aforament i la gestió dels residus.
Aquest estiu l’Ajuntament d’Ontinyent va decidir tancar l’accés al pou Clar des del 20 d’agost, ja que l’afluència era insostenible. “Des de fa uns anys, hi ha hagut un increment de gent, però enguany s’ha notat molt. Això ha afectat els camins limítrofs i l’entorn. S’ha tancat el pàrquing i la gent ha començat a aparcar en zones privades i camins del voltant”, explica Imma Lorente, membre de la Colla Ecologista l’Arrel d’Ontinyent i veïna.
A Planes de la Baronia (el Comtat), el barranc de l’Encantada, una altra zona de bany no declarada, ha sofert aquest estiu el procés de turistificació, contra el qual ha nascut la plataforma veïnal Salvem l’Encantada
Tot i no ser un espai de bany reconegut, l’Ajuntament ha intentat regular-ho amb la instal·lació d’un servei de recollida de fem i el control de les activitats que es duen a terme al paratge. Tot i això, Lorente apunta que fora del pou Clar el fem s’acumula, la gent embruta els camins i deixa els cotxes on vol. “Enguany s’ha denunciat el cas d’una parcel·la privada on els cotxes entraven sense consentiment i el propietari ha decidit fer una mena de clot al voltant per impedir el pas”, detalla l’activista, qui recalca que també s’han fet tasques de neteja i conscienciació per part de l’associació.
A Planes de la Baronia (el Comtat), el barranc de l’Encantada, una altra zona de bany no declarada, ha sofert aquest estiu el procés de turistificació, contra el qual ha nascut la plataforma veïnal Salvem l’Encantada. “L’Ajuntament no ha pres partit durant els últims anys. Nosaltres demanem una certa regulació, que es posen contenidors i que es tinga en compte que es tracta d’un espai natural”, sentència Ignasi Caballer, membre de la plataforma.
El barranc de l’Encantada és un dels llocs d’aigua dolça on, amb els anys, han anat apareixent cada vegada més banyistes. La plataforma va llançar el seu primer comunicat el 20 de juliol, en el qual demanava a les autoritats municipals, a la Diputació i la Generalitat una millora en la gestió, la regulació de l’aforament, així com la creació de certes infraestructures que permeten mantenir net el barranc durant tot l’any. Al llarg de l’estiu, Caballer afirma que només s’han pogut reunir amb l’Ajuntament i que la Generalitat ha posat un cartell i ha començat a sancionar per mal ús de l’espai. Però no ha sigut suficient. Elicerio Pérez, enginyer forestal de la zona, explica que la situació és “insostenible” tant al toll del gorg de Planes com a altres tolls del barranc o a la desembocadura del riu Serpis a Beniarrés (el Comtat). “A la pista d’accés al gorg del Salt, el problema és a tot el camí, ja que els visitants aparquen a qualsevol lloc i transiten carregats d’utensilis (cadires, neveres, para-sols…) fins a la zona de bany”, indica.
El geògraf Sergi Belmonte denuncia els problemes de contaminació que suposa el fet de netejar els cotxes o la introducció d’un altre tipus de matèria vegetal al parc natural
Enguany, la situació al barranc de l’Encantada s’ha agreujat per les restriccions de desplaçament que ha suposat la pandèmia. “Han arribat molts visitants de llocs costaners que incomplien les restriccions. Alguns dies hi havia un centenar de vehicles al llarg del camí i vora unes 300 persones a la zona de bany”, apunta l’enginyer forestal, qui destaca la perillositat que això suposa, ja que es poden generar despreniments de roques, caigudes o ofegaments. Pérez també recorda que els principals perills són el fet que es genere un incendi i l’estrés que sofreix la fauna i la flora del bosc de ribera. “Deuen haver sofert un especial estrés. Hi habiten diverses espècies d’arbres, peixos, amfibis, mamífers i aus i, a banda dels atropellaments, la presència massiva dels humans i el soroll continu fan que aquests es vegen afectats”.
La fauna i flora d’espais protegits també es veu alterada, com és el cas de la Marjal de Pego-Oliva. A aquesta zona, declarada parc natural, no es permet el bany, a excepció d’alguns punts, com és el Blau del Calapatar o l’ullal del Bullent. Des de l’associació Arrels Marinades, el geògraf Sergi Belmonte denuncia els problemes de contaminació que suposa el fet de netejar els cotxes o la introducció d’un altre tipus de matèria vegetal al parc natural: “La gent porta flotadors i barquets que poden transportar algues d’altres llocs i ser invasores”.
Aquest estiu, les zones amb rius i platges fluvials han sigut l’exemple de com un territori s’ha anat adaptant a un model que condiciona tot el seu entorn. Així, les principals demandes que fan les organitzacions implicades són envers l’impacte mediambiental que ha suposat rebre tantes turistes aquest estiu, i és per això que aposten per una revisió de la gestió d’aquests espais.