Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Absolen la fotoperiodista Mireia Comas

La jutge considera que no ha quedat provat que l'acusada atemptés contra l'autoritat mentre cobria un desnonament a Terrassa el 14 d'octubre i defensa que les versions policials no poden "degradar" la presumpció d'innocència. Alhora, també absol del delicte de danys i de resistència a l’autoritat la dona que havia okupat l'habitatge amb el seu nadó

Manifestació en suport a Mireia Comas, que apareix a la dreta de la imatge portant la pancarta / Lorena Sopena

El jutjat penal número 3 de Terrassa no dona versemblança al relat de Mossos d’Esquadra i sentencia que no ha quedat “degudament provat” que la fotoperiodista Mireia Comas atemptés contra l’autoritat durant el desnonament d’una dona amb un nadó a Terrassa, el 14 d’octubre. Davant de les contradiccions dels agents i el relat de Mireia Comas -corroborat per una testimoni-, que nega expressament haver agafat per l’armilla una agent i haver-la colpejat, la jutge ha dictat la seva absolució. Així mateix, també eximeix del delicte de danys i de resistència a l’autoritat la dona que estava okupant l’habitatge. Totes dues van ser detingudes el dia dels fets i van quedar en llibertat amb càrrecs hores més tard. Tot i l’absolució, la sentència no és ferma i caldrà veure si Mossos presenten recurs.

En l’argumentació de la sentència destaca la referència a jurisprudència del Tribunal Suprem sobre el valor processal de les declaracions policials. La jutge defensa que la “sobreestimació” de les versions policials “portaria de mode inevitable la degradació de la presumpció d’innocència dels subjectes afectats per ella”. Per aquesta raó -continua- “les aportacions probatòries dels afectats agents de l’autoritat no hauria de merèixer més valoració que la que objectivament es derivi, no a priori de la condició funcionarial d’aquests, sinó de la consistència lògica de les corresponents afirmacions i de la força de convicció que de les mateixes derivi en el marc de la confrontació dels restants materials probatoris aportats al judici”. Per tant, la sentència reconeix que no hi ha prou “força de convicció”, després de valorar els “restants materials probatoris”.

La jutge defensa que la “sobreestimació” de les versions policials “portaria de mode inevitable la degradació de la presumpció d’innocència dels subjectes afectats per ella”

Una agent que va actuar durant el desnonament va declarar en fase d’instrucció que, el dia dels fets, Comas es va apropar a ella “de manera violenta”, la va agafar per l’armilla, la va empènyer contra la paret i li va propinar dos cops de puny a l’espatlla dreta. Els cops, però, no consten a l’atestat policial i a més, l’exploració física de l’agent no presenta “lesions externes valorables”. Alhora, també varia el relat exposat en la fase d’instrucció i el del dia del judici, que es va celebrar el 2 de desembre. En un primer moment, l’agent va assegurar que Comas va interrompre una conversa que mantenia amb un company del cos policial, però davant la jutge va explicar que aquell agent estava abandonant el lloc i es trobava d’esquenes. A les contradiccions del relat policial s’hi suma que, des del primer moment, la fotoperiodista va assegurar que era al replà de l’ascensor amb la càmera, quan quatre agents la van envoltar amenaçant-la de prendre-li la càmera si feia fotos, tot i identificar-se. “Em van començar a amenaçar, em vaig sentir intimidada, i un va ordenar que em retinguessin al pis de dalt”, va relatar. Espantada, afegeix Comas, va voler marxar de l’edifici i que va ser aleshores quan l’agent li va barrar el pas i van tenir una “topada”. A partir d’aquí, Comas recorda una detenció “de pel·lícula”: “Em va placar contra la paret, amb el seu colze al coll i em van tenir una hora emmanillada allà”. Després la van deixar dins el vehicle policial, també emmanillada i amb el cinturó posat mitja hora més.

Amb tot, la jutge conclou una “absència d’elements suficient per desvirtuar el principi de presumpció d’innocència, existint dubtes racionals sobre la forma en què van ocórrer els fets i la culpabilitat de l’acusada”. Mireia Comas, en declaracions a la Directa, expressa que està “molt contenta, perquè la sentència evidencia totes les contradiccions en què van entrar els mossos, recalca que no ha de prevaldre la paraula d’un agent per sobre d’una altra persona i dona molta credibilitat al testimoni del metge forense, que recalca que la lesió sembla derivada de l’acció de detenir-la que no pas relacionada amb cap suposada agressió”. Alhora Terrassa Sense Murs, xarxa a la qual estan vinculades tant Comas com la dona que va okupar el pis, en un comunicat ha denunciat que “és una autèntica vergonya” que agents de Mossos “intentin justificar actuacions desproporcionades acusant a qui en són les víctimes”. La sentència, afegeixen, és motiu per estar “satisfetes”, però que recorreran la condemna per usurpació.

 

Ni resistència ni danys

Absolta de danys i resistència a l’autoritat, la dona vinculada a Terrassa Sens Murs només l’han condemnat per un delicte lleu d’usurpació de bé immoble, pel qual se li demanen 270 euros. La sentència considera que si bé és cert que l’acusada no va obrir la porta als agents, no ha quedat acreditat que fes ús de la força per impedir que els agents poguessin obrir la porta de l’immoble. Per aquest motiu, la jutge aprecia que podria tractar-se d’una “desobediència lleu” a les indicacions dels agents, però que no té “intensitat necessària per ser considerat constitutiu de delicte”.

Pel que fa als danys, desperfectes a la porta d’accés a l’habitatge, la sentència constata que durant el judici no es va aportar “cap dada o circumstància objectiva que permeti considerar plenament provats els fets”, perquè no hi ha cap testimoni que certifiqui que l’acusada manipulés el pany de la porta.

Articles relacionats