Fa catorze anys de la vaga general del 29 de març de 2012. Ara, set persones afronten un procés penal que els pot comportar fins a sis anys de presó. Des del grup de suport han creat la campanya “7 dels nostres”, que ha aconseguit una gran viralitat a les xarxes socials. Conversem amb un dels seus portaveus, l’advocat laboralista Vidal Aragonès, qui considera que el cas simbolitza a la perfecció la persecució política històrica contra la dissidència al nostre país. La repressió contra activistes polítics i sindicalistes es va fer, entre d’altres, amb la creació d’una pàgina web de delacions, on es penjaven fotografies de militants d’organitzacions que havien participat en les protestes. Davant l’allau de crítiques va haver de ser eliminada. Els processos judicials, però, van seguir en paral·lel, fins a l’actualitat. Des del grup de suport, entre altres iniciatives, han organitzat un sopar solidari en la vigília del Primer de Maig i, a través d’Alerta Solidària, han obert un web de donacions.
El temps transcorregut com afecta? Quin valor té ara tot allò que van escriure els Mossos en els informes?
Estem davant d’un cas clar de dilacions indegudes, en altres circumstàncies el cas estaria tancat i no aniríem a judici. Han passat catorze anys. En una causa de blanqueig de capitals o de màfies internacionals, podria arribar a entendre’s aquesta instrucció tan llarga, però estem parlant d’uns fets que no es diferencien entre el relatat pels mossos a l’informe de l’any 2012 i l’escrit de qualificació de la fiscalia del març de 2025. Quina és la investigació? Què s’ha aportat en aquests anys eterns d’investigació? No té cap sentit.
Podria respondre a la lògica de l’escarment?
No podem oblidar el context en el qual ens trobem, des d’un punt de vista polític. Semblaria que hi ha una radicalització cap a la dreta, l’extrema dreta, encara de manera més profunda per part de l’aparell de l’Estat. En certs moments històrics pot tenir una mirada més garantista i en d’altres més punitivista, més radicalitzada, en sintonia amb l’onada reaccionària.
Quina responsabilitat tenen els actors polítics que van impulsar aquella repressió? Felip Puig, que ara treballa d’assessor de l’oligopoli elèctric; Manel Prat, directiu d’una cadena de supermercats; Artur Mas, a la paperera de la història…
“Cal recordar que CiU és qui aplicava les retallades de la crisi del 2008 i pactava la contrareforma laboral amb el Partit Popular, l’origen de la vaga general del 2012”
Cal recordar que CiU és qui aplicava les retallades de la crisi del 2008 i pactava la contrareforma laboral amb el Partit Popular, l’origen de la vaga general del 2012. Evidentment, van fer una lectura, des de l’aparell de l’Estat, que ens agradi o no tenien uns gestors a la Generalitat de Catalunya, s’havia de tallar de soca-rel qualsevol expressió de mobilització de masses o de dissidències. Només aquell any, a l’Estat espanyol, es van obrir procediments judicials contra 200 sindicalistes. Eren conscients que hi havia un qüestionament dels seus interessos de classe. Per això aquells dies es fan informes policials tan acusatoris, contra persones que eren activistes socials, sindicalistes, l’objectiu era atemorir, desmobilitzar. No podem oblidar que Laura Gómez, secretària d’organització de la CGT de Barcelona, va ser empresonada durant tres setmanes per dipositar a terra un paper amb flames en el marc d’una protesta sindical a les portes de la Borsa. I, per tant, ells estaven fent una actuació preventiva per defensar els seus interessos de classe.
Vols dir que, quan creen la web de delacions, saben que estan posant-hi les fotos dels seus rivals polítics?
Si algú hagués fet l’exercici de guardar tots els arxius de les persones que hi apareixien, quantes tindrien una condemna ferma el dia d’avui, doncs segurament la resposta seria que gairebé ningú. El que hi havia purament era un assenyalament de l’acció política. Un assenyalament doble, de la persona i del col·lectiu. Ves amb compte si vas a una mani i surt la teva foto, pots acabar amb una petició de 5 a 6 anys de presó.
I el qui és qui de les fotos respon a l’existència d’uns arxius previs?
“No podem pensar que les fotografies que es van posar en aquella web eren el resultat d’un mer exercici de fer fotos a la via pública, sinó que prèviament hi havia uns arxius de persones activistes”
És clar. No podem pensar que les fotografies que es van posar en aquella web eren el resultat d’un mer exercici de fer fotos a la via pública, sinó que prèviament hi havia uns arxius de persones activistes i que aquelles persones van acabar a la web. Fa tants anys que potser ho hem oblidat, però en una roda de premsa, el màxim responsable d’ordre públic, el conseller Felip Puig, va tenir la capacitat de diferenciar activistes polítics per la seva ideologia, mostrant un nivell de control polític i social que fa por. Us tinc tan controlats que soc capaç de classificar-vos per la vostra adscripció ideològica o organitzativa. Potser li vam donar poca importància aleshores, però és molt greu, i guarda relació amb la frase que va dir «aplicarem la llei i més enllà». Un responsable polític no pot dir, mai, encara que ho pensi, perquè ho pensen, evidentment, que anirà més enllà de la llei, perquè el que diu és que no aplicarà la llei.
S’ha parlat molt de l’operació Catalunya contra els representants polítics, però amb els activistes es feia el mateix?
És un fet històric d’arrels molt profundes. L’excepcionalitat del que va significar el període 2015-2017 va portar que els aleshores representants institucionals es convertissin en activistes polítics que podien ser reprimits. Van començar a tastar el que significava ser considerat un element de la dissidència. Mai s’ha trencat la persecució de la dissidència política des del franquisme. I amb tot el respecte del món per aquells companys que van patir repressió i exili derivat del procés independentista, durant dècades, els moviments dissidents polítics ja havien patit la persecució per part de l’aparell de l’Estat i dels Mossos d’Esquadra. Amb uns nivells de control iguals o superiors als que després van rebre els dirigents del procés independentista. Això sí, amb una diferència en el tracte, amb els representants institucionals i de masses van intentar guardar les formes, amb qui històricament provenia de la, entre cometes, «marginalitat política», no van guardar les formes. Patien un nivell de violència quotidiana superior.
Sobre la sol·licitud de penes de presó del cas 7 dels nostres. Són proporcionals?
Absolutament forassenyat. Us intento resumir els únics fets que els imputen. I quan dic que els imputen és que ho hauran de demostrar. El llançament d’unes pedres, poques, a la façana d’un establiment Subway, una seu del BBVA i l’edifici de Foment del Treball, i trencar uns vidres amb un martell. Això és tot, no hi ha danys a persones, no hi ha amenaces a persones. Res de res. D’aquests tres establiments, un ha aportat un peritatge, que és de 900 euros. A qualsevol que se li hagi trencat una vidriera de casa sap el que suposen 900 euros de desperfectes. El que s’imputa és això. L’agreujant? Doncs que ho van fer de manera organitzada. A qualsevol de nosaltres, per trencar un vidre o llençar una bengala, no ens demanarien ni dos anys de presó, però en aquest cas la pena puja a sis anys de presó. L’element determinant per a demanar aquest tipus de pena és que aquests companys, sense entrar en si van fer o no els fets concrets, estaven participant d’una vaga general. El que s’està perseguint és un determinat perfil polític i la participació en una vaga general.
Però la participació de manera organitzada en una vaga general se suposa que és l’exercici d’un dret fonamental…
“Qualsevol persona que estigui participant d’una vaga general, pot anar a les portes d’un centre de treball per informar i interpel·lar, no pot ser l’agreujant d’un delicte”
El dret de reunió, manifestació i vaga és el que s’està qüestionant. Com a advocat laboralista, em toca valorar-ho. El dret, fins i tot, de participar d’un piquet ha d’estar protegit. Qualsevol persona que estigui participant d’una vaga general, pot anar a les portes d’un centre de treball per informar i interpel·lar a qualsevol persona que en aquell moment no estigui fent vaga perquè se sumi. Fins i tot, la mateixa Organització Internacional del Treball (OIT), va criticar el Reino de España per l’aplicació extensiva del dret penal per sobre del dret de vaga que històricament havia fet, que va obligar a modificar un article del Codi Penal que imposava una pena de coaccions superior a l’ordinària en el context d’una vaga. El comportament de la Fiscalia en aquest cas s’assembla. Veiem una petició de pena superior perquè es dona en un context de vaga general i, per tant, ho veig com una vulneració dels drets fonamentals de manifestació, reunió i vaga.
I com a grup de suport, com us esteu organitzant? Què heu fet fins ara i quin és el calendari?
“Hem decidit col·lectivament que aquesta campanya vol ser molt àmplia. A dia d’avui tenim el suport, amb relació a les forces sindicals, des de la UGT fins a la CNT”
S’està fent una feina militant extraordinària. Els vídeos que s’estan penjant a les xarxes ajuden a arribar a tothom, des de la militància i la professionalitat. Incorporem el millor de les dues facetes. Alhora, hem iniciat una campanya de relacions polítiques molt intenses, hem decidit col·lectivament que aquesta campanya vol ser molt àmplia. Ara com ara, tenim el suport, amb relació a les forces sindicals, des de la UGT fins a la CNT. I era el que buscàvem, tenir una campanya amb la qual poguéssim traslladar a tots els sindicats que no és una actuació repressiva contra aquests companys, sinó contra el conjunt de treballadors i treballadores, o contra el conjunt de persones que practiquen el dret de vaga, el dret de reunió i el dret de manifestació. I volem anar més enllà, també buscarem el suport de les organitzacions polítiques i de tothom que se senti interpel·lat en l’àmbit dels drets civils.
Què li demaneu a la gent que ens estigui llegint?
No és casual que en la vigília que el 30 d’abril i el Primer de Maig fem la primera presentació. Amb l’objectiu d’explicar fonamentalment de què es tracta i també d’explicitar el suport als companys i que se sentin molt ben acompanyats, això és important en la campanya, que ells se sentin molt bé. I després, no enganyarem a ningú, estem recollint fons solidaris. Convoquem un sopar que costarà 25 euros, per a totes aquelles persones que s’ho puguin pagar, per crear un primer matalàs de diners per a les companyes represaliades. També hi ha una fila zero per qui no hi pugui assistir. I el Primer de Maig demanem que la causa estigui present als actes, els parlaments, els comunicats, que ens la fem nostra.
