A quarts de vuit del matí, professorat i alumnat s’ha concentrat davant dels instituts Margarida Xirgu i Eugeni d’Ors de l’Hospitalet de Llobregat per mostrar el seu rebuig al pla pilot d’introduir mossos de paisà a les aules. Són dos dels centres, al barri de Collblanc, que formen part de la tretzena de tot Catalunya escollits.
Segons el departament d’Educació, el programa ja ha arrencat en alguns centres i durant la setmana farà la presentació del pla i facilitarà documentació. Als dos instituts de l’Hospitalet el professorat assegura que, finalment, l’agent no s’hi ha presentat.
L’alerta es va disparar la setmana passada, quan algunes direccions van comunicar al professorat que dilluns 27 d’abril arrencava el pla pilot. Ho feien amb menys d’una setmana de marge, sense concretar les funcions ni els espais on actuarà, i en un moment en què el sector reclama més educadores i integradores socials. També va haver-hi equips d’alguns centres, així com l’alumnat i les famílies, que se’n van assabentar per la premsa, arran de la filtració a El País.
Segons els serveis territorials del departament d’Educació, un mateix agent de paisà es mourà entre els diferents centres d’una mateixa zona educativa
L’anomenat Pla Integral per a la Seguretat i el Benestar a l’entorn educatiu (EDUSEG), promogut pels departaments d’Educació i Interior, preveu que agents de paisà i sense arma tinguin una presència estable als centres i es coordinin amb els equips directius i el professorat per fer tasques de prevenció i mediació.
Tots els instituts on s’ha d’implementar comparteixen el fet d’estar classificats com a centres de màxima complexitat: dos a l’Hospitalet de Llobregat, un a Sabadell, quatre de Vic, l’institut d’hoteleria de la Vall d’Aran, dos centres de Tàrrega, un a Bellpuig i un altre a Agramunt. Segons una nota breu que els serveis territorials del departament d’Educació van enviar a alguns dels centres inclosos al pla, un mateix agent de paisà es mourà entre els diferents centres d’una mateixa zona educativa.
A la nota, també apunten que, segons l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), “la meitat dels països desenvolupats compten amb programes similars de col·laboració entre l’escola i les forces de seguretat amb finalitats preventives”. A escala estatal, afegeixen, “hi ha fins a nou comunitats autònomes que tenen projectes d’aquestes característiques, entre les quals Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o les Illes Balears”.
La CUP ha enviat un requeriment al Govern de la Generalitat perquè aturi la prova pilot, un pas previ necessari per poder actuar per la via judicial. L’escrit denuncia que l’actuació no té cap cobertura jurídica.
“Què vol dir intervenir?”
El pla pilot arriba en un moment crític. El sector educatiu fa mesos que denuncia l’impacte negatiu que comporta reduir integradores i educadores als centres. El Departament ha justificat la retallada de 128 places perquè les estaven vinculades a un programa de fons europeus que ha finalitzat. A més, el sector també denuncia la precarització de les educadores socials i l’exclusió de funcions clau, tot i la necessitat reconeguda de la seva tasca. A més de les mancances professionals, hi ha instituts, com el Margarida Xirgu, on també es queixen del mal estat d’algunes aules, perquè cauen les plaques del sostre i hi ha problemes amb les canonades d’aigua o la instal·lació de llum. “Necessitem treballadores i integradores socials, no policies”, valora Marc Plana, professor de tecnologia d’aquest institut de l’Hospitalet.
La relació de bona part de l’alumnat amb la policia no és neutra: “hi ha alumnes que no tenen permís de residència o que han estat desnonats”, recorda Marc Planas
Considera, a més, que en l’àmbit laboral suposa “intrusisme”: “No contractarien professors per fer de policies, però, en canvi, contracten policies per fer de professors. És absurd”, diu el docent. Al seu centre, el pla se’ls va comunicar a través d’un correu de la direcció, en què s’especifica que s’incorporaria un mosso de paisà, que començaria el dilluns 27 d’abril i que es dedicarà a “promoure la convivència” amb la possibilitat d’“intervenir”. “Què vol dir ‘intervenir’?”, es pregunta el professor. El Departament d’Educació per ara no ofereix detalls.
Alhora, critica com s’han saltat els mecanismes de democràcia dels centres, que han de garantir que el funcionament i els projectes que s’hi desenvolupen es debatin i s’aprovin tant al claustre com al consell escolar. El sindicat COS, en un comunicat, especifica que “la imposició del programa comporta vulnerar l’autonomia dels centres” i que és “contrària a qualsevol escenari de governança democràtica dels instituts”.
A l’Eugeni d’Ors, la comunicació va ser presencial, però tampoc s’hi va permetre discutir-ho. L’equip directiu va convocar el professorat al final de la jornada de Sant Jordi per comunicar que a partir d’aquesta setmana s’incorporaria una mossa al centre “per millorar la conflictivitat i ajudar en la mediació”. Segons un professor que era a la reunió –que demana mantenir l’anonimat–, la direcció va referir-se a conflictes al voltant del centre, com el consum o el tràfic de substàncies.
Eines “en clau restaurativa”
Laura Alabern Codina és educadora social a l’Institut Jaume Callís de Vic, un dels centres inclosos a la prova pilot. Explica que cada dia viu les mancances professionals que hi ha. “Falten educadors, integradors, psicòlegs, orientadors, professors i cal abaixar les ràtios, entre d’altres, per poder atendre molt millor l’alumnat a les aules”, reivindica.
“Estan intentant instaurar la cultura de la por i el càstig, tot el contrari de les funcions d’un centre educatiu”, sentencia l’educadora Alabern Codina
Pel Col·legi d’Educació Social de Catalunya, “costa entendre que funcions clarament educatives es derivin a cossos de seguretat”. Ho critiquen en un comunicat, en què reclamen retirar la prova pilot i reconèixer que en espais educatius són les professionals de l’educació social les que tenen les funcions de prevenir conflictes, mediar i acompanyar l’alumnat en situació de vulnerabilitat, “des d’una mirada educativa i restaurativa”.
El fet que altres àmbits com el sanitari o el dels serveis socials amb els quals el personal educatiu es coordina estiguin molt tensionats també té una repercussió directa en els centres educatius. Segons explica Alabern, “les aules són el reflex de la societat” i hi ha necessitats que no s’estan atenent, cosa que, afirma, “genera símptomes, i no som prou professionals per atendre-ho”. “Ens calen eines en clau restaurativa, no des del punitivisme que pot suposar la presència d’un cos policial. Estan intentant instaurar la cultura de la por i el càstig, tot el contrari de les funcions d’un centre educatiu”, sentencia Alabern.
Així mateix, la cap de departament d’Orientació d’un dels centres afectats – que demana no fer constar el seu nom– tem que la feina educativa per donar respostes als conflictes es trunqui. “En plena adolescència, quan et construeixes la identitat, la presència policial pot suposar una inhibició per participar o exposar-te emocionalment”, observa. Alhora, expressa preocupació per l’estigmatització del centre: “Els mitjans diuen que s’han seleccionat els centres més conflictius i els alumnes no són aliens a tot això”.
A Marc Planas, docent del Margarida Xirgu, també li preocupa l’estigmatització que se’n derivi en centres on, a través de la matrícula viva, es va incorporant alumnat nouvingut. “Un agent policial no només pot resultar violent, sinó que ajuda a estigmatitzar la integració”, valora. S’hi afegeix el fet que la relació de bona part de l’alumnat amb la policia no és neutra: “hi ha alumnes que no tenen permís de residència o que han estat desnonats”, recorda.
Onada de rebuig més enllà del professorat
El pla pilot ha generat reaccions de rebuig entre els sindicats de professorat. La USTEC-STEs (IAC), majoritari en l’ensenyament públic, reconeix que “la convivència als centres és un problema real i greu”, però consideren que la mesura “no és la resposta adequada”, perquè “el diagnòstic és equivocat”, “els recursos disponibles no s’han esgotat” i “el model que consolida és problemàtic”. En la mateixa línia s’expressa la CGT, que adverteix que “no contribueix a reduir la conflictivitat, sinó que pot generar desconfiança i estigmatització, especialment entre l’alumnat més vulnerable”.
La plataforma Desmilitaritzem l’Educació -on participen més de cent entitats- ha exigit la retirada del programa i estan recollint adhesions a un manifest
Però el rebuig s’estén més enllà. La plataforma Desmilitaritzem l’Educació -on participen més de cent entitats, sindicats de docents, la federació de famílies, agrupacions educatives, entitats de lleure i de foment de la pau, entre altres- ha exigit la retirada del programa i estan recollint adhesions a un manifest. A més, han qualificat la mesura de “despropòsit”, ja que, segons denuncien, “s’ha creat de manera opaca, sense cap mena de consulta prèvia o consens”.
La mesura arriba en un moment en el qual les reivindicacions dels equips docents per a millorar la situació dels centres ha ocupat bona part del debat educatiu del curs i ha cristal·litzat en les mobilitzacions més importants dels darrers deu anys. Aquestes reivindicacions han denunciat la falta de personal, la poca estabilitat en els equips, unes ràtios massa elevades o la poca inversió en l’educació inclusiva, entre altres demandes.
