Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Aterrar sense escrúpols

Arran de les intencions d'ampliar l'aeroport de Palma, des de Ciutat per a qui l’habita, una assemblea de veïnal de Palma que forma part de la xarxa SET (Sud d'Europa davant la Turistització), posen el focus en les conseqüències que tindrà l'ampliació sobre l'ecosistema i les persones. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions d'opinió i anàlisi que la 'Directa' posa a disposició de diversos espais i col·lectius socials

/ Manuel Clavero

Aena i Enaire volen ampliar l’aeroport de Palma; de fet, les obres s’estan licitant. La informació ens la proporcionen a poc a poc, perquè l’esglai no ens provoqui un col·lapse com el que s’està causant en un petit territori al qual s’ha decidit que cal extreure fins a l’última gota que doni de si mateix.

A Mallorca, la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Son Sant Joan, que ja aglutina més de 130 entitats i 4.000 persones adherides, ha iniciat una campanya d’al·legacions, a la que també ens sumem. L’objectiu és reclamar que les principals infraestructures d’entrada/sortida de les illes siguin gestionades directament per les institucions balears per evitar que no es tornin a proposar noves ampliacions d’esquena a la voluntat de la població.

A Barcelona, també sofreixen la mateixa pressió: han elaborat un manifest, “Zeroport”, ja que també és un indret escollit com a zona d’explotació. La plataforma reivindica entre altres qüestions com l’eliminació dels privilegis fiscals de les aerolínies, amb els quals aconsegueixen que volar resulti més barat que viatjar amb tren.

Ens hem d’ajuntar i donar-nos suport davant aquests plans d’expansió que no treuen cap enlloc i suposen una pressió desmesurada sobre el territori i els recursos.

Les illes, cadascuna amb les seves pròpies característiques, són des de fa molts d’anys un gran aeroport ple de pistes d’aterratge per a qualsevol peregrina idea que ompli les butxaques d’uns pocs

A les illes aterren avions i fons voltors, i planegen els negocis ensumant els doblers des de lluny, tal com les feres ensumen la sang de les preses i saliven anticipant el festí. Les illes, cadascuna amb les seves pròpies característiques, són des de fa molts d’anys un gran aeroport ple de pistes d’aterratge per a qualsevol peregrina idea que ompli les butxaques d’uns pocs, mentre es llancen les despulles de la festa en terra com qui tira uns ossos del banquet acabat d’engolir, i després de xuclar-se els dits es passa un escuradents per a escopir les restes, rot inclòs.

Estem saturats a l’estiu, i amb ciutats de vacances fantasmes a l’hivern. Zones costaneres, que abans eren paradisíaques, convertides en un lloc absurd ple de ciment que s’omple tres mesos a l’any, i tant de bo! Si s’omplissin encara més temps, no tindríem recursos suficients; ja no els tenim ara.

L’aeroport també sembla un monstre ridícul a l’hivern i una barbaritat angoixant a l’estiu, pleníssim de gent i de màquines. El canvi climàtic ens empeny a prendre mesures, però al capital pareix no importar-li el que vengui després.

Quins negocis planegen darrere la nova ampliació de l’enorme aeroport que tenim? Més promocions urbanístiques per acollir encara més turisme vacacional? Multiplicar encara més les segones residències per a rics que volen fruir a estones d’un hivern càlid, mentre les treballadores dels llocs receptors no troben habitatge digne? I què ens deixen?

Ens deixen amb els lloguers més cars de tot l’Estat. Ens deixen sense comerç local; ens deixen amb un parc temàtic implantat a diversos barris de ciutat i amb les zones rurals reconvertides en turístiques. Ens deixen amb contaminació acústica per una banda i a l’atmosfera per l’altra, a part dels residus generats

Ens deixen amb els lloguers més cars de tot l’Estat. Ens deixen sense comerç local; ens deixen amb un parc temàtic implantat a diversos barris de ciutat i amb les zones rurals reconvertides en turístiques. Ens deixen amb contaminació acústica per una banda i a l’atmosfera per l’altra, a part dels residus generats (les emissions dels avions no respecten els acords ni protocols ratificats per l’Estat. Per cert, no era que allò que està ratificat resultava d’obligat compliment?). Desnonaments sense alternativa habitacional i paisatges desolats. Infraestructures que creixen sense límit per tal d’acollir els nous milions de turistes que ens han de visitar. Ni tan sols els importen els turistes, ni la seva seguretat. Ens trepitgen amb menyspreu i supèrbia.

Ens empobreixen més, ja que el turisme genera per a una gran majoria precarietat i pobresa, exclusió social, residencial i del paisatge, ni tan sols podem anar a moltes platges ni accedir a indrets naturals perquè, a causa de la massificació, s’han tancat. Una dependència exagerada de l’exterior pel que fa a les importacions d’aliments i matèries diverses, ja que no tenim a bastament per a tal magnitud de visitants, i un llarg etcètera.

Molt s’ha escrit en els últims dies als mitjans de comunicació i a les xarxes alertant del desgavell. S’han aportat dades suficients que demostren que no podem permetre tal creixement.

Nosaltres ens sumem al rebuig de l’ampliació del ja mega aeroport a Palma. També volem recordar que a curt termini afectarà, com sempre, els de sempre. Els que menys tenen, els que hauran de viure en condicions precàries; els que no podran fugir de les zones contaminades de CO₂, de sofre, de renou. Els que no podran viure en uns territoris no només gestionats de forma empresarial, sinó colonial, a on l’extractivisme que desposseeix de la qualitat de vida, que genera malalties per contaminació, que priva dels espais comuns, no té pietat.

Reclamem sobirania per poder decidir que es fa amb les nostres vides i el nostre territori, per damunt els interessos de les grans empreses, de l’IBEX 35 i de tots els que planegen per aterrar sense escrúpols. O anem juntes o tindrem, ja del tot, la barbàrie.