Dimarts 29 d’abril es compleixen sis mesos de la barrancada que va deixar 228 víctimes mortals a les comarques de València, pobles sencers devastats i una gestió de l’emergència que continua sota el focus judicial. La data coincideix amb la celebració del congrés del Partit Popular europeu a la ciutat i amb la declaració com a testimoni del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, davant de la jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja (l’Horta Sud). Per tal de reclamar justícia i exigir una assumpció de responsabilitats, aquest dilluns, més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals han convocat la setena manifestació contra Carlos Mazón i el seu govern per la gestió “nefasta” de la dana. Dimarts, els Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció, espais autònoms per a trobar solucions a l’estat de destrucció, anuncien l’inici de l’Acord Social valencià, on associacions de víctimes, comitès, sindicats i entitats socials valencianes treballaran per una reconstrucció col·lectiva i per la prevenció de futures catàstrofes climàtiques. Conversem amb Mariló Gradolí, portaveu de l’Associació de Víctimes DANA 29 d’octubre, sobre l’evolució de la causa judicial, la manca de resposta institucional en la reconstrucció i el paper fonamental de la memòria col·lectiva per evitar la repetició de tragèdies com la viscuda.
Com valoreu l’avanç de la investigació judicial?
Des de l’Associació de Víctimes de la DANA 29-O volem justícia. Per a nosaltres és reparador veure com cada vegada que la jutgessa d’instrucció número 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, emet una interlocutòria o o alguna comunicació estem més a prop d’aconseguir la veritat sobre el que va passar eixe 29 d’octubre, on el Consell i Carlos Mazón van actuar de manera totalment negligent i no van estar a l’altura dels valencians i valencianes, que necessitàvem una protecció efectiva en un dia amb alerta roja per pluges.
Les últimes informacions del judici i les declaracions de Salomé Pradas, llavors consellera de Justícia i Interior; i Emilio Argüeso, el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, apunten directament a la Generalitat i l’equip de Mazón. Quina valoració en feu des de l’associació?
“El fet que el president no puga eixir a cap lloc sense que se li recorde el que va passar el dia 29 d’octubre és un símptoma del que sent la societat valenciana”
No hem volgut fer populisme de la catàstrofe, però des del primer moment hem dit que la responsabilitat és de Carlos Mazón perquè la Llei d’Emergències autonòmica assenyala explícitament que la competència del servei la té qui ocupa el càrrec de conseller o consellera d’aquest àmbit, en aquest cas la cessada Salomé Pradas. Ella va reconèixer en seu judicial que no tenia ni idea d’emergències. Però, qui la va col·locar a cobrar eixe sou sense cap preparació fou Mazón, qui, a més, en una situació de catàstrofe com la que patirem aquell dia, no va estar a l’altura per a protegir-nos com corresponia. Per tant, ell té una responsabilitat política pel càrrec que ocupa.
De moment, Mazón s’ha negat a declarar voluntàriament. Creus que serà imputat?
És la jutgessa qui ho ha de decidir amb les proves que considere. No obstant això, a més de la responsabilitat judicial que puga derivar-se per l’actuació negligent del Consell, hi ha també una responsabilitat social i política que des de l’associació reclamem i li recordarem. En les sis manifestacions que hem fet fins ara, ha quedat clar que, principalment, demanem que se li investigue i la seua dimissió. El fet que el president de la Generalitat no puga eixir a cap lloc sense que se li recorde el que va passar el dia 29 d’octubre és un símptoma del que sent la societat valenciana. No va assistir a les Falles ni a la Magdalena i a cada acte que ha anat, se li ha recordat el que va fer.
Aquest dilluns se celebra la setena manifestació. Quin missatge voleu que arribe a la classe política i el poder judicial?
El missatge és que necessitem justícia, reparació i una memòria col·lectiva perquè no torne a passar, però per a aconseguir-ho és imprescindible la dimissió de Mazón, i és el que demanem.
Dimarts 29 d’abril, el Partit Popular europeu celebra el seu congrés a València. Quin missatge voleu traslladar a la Comissió Europea?
“Estan arribant les ajudes, però per a res estem prop de la normalitat. Molta gent encara no ha pogut tornar a casa o reobrir el seu negoci”
Estem a l’espera de la resposta de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a qui vam enviar una carta per a poder reunir-nos amb ella durant la seua visita a València. Tot i que institucionalment no ens ha visitat a la zona, hem demanat explicar-li la situació que estem patint els 75 pobles afectats, traslladar-li la reivindicació d’assumpció de responsabilitats per part de Mazón i demanar també més fons europeus, sobretot, per a fomentar l’aprovació de mesures de prevenció perquè no torne a passar.
En quin punt es troba el procés de reconstrucció material i reparació emocional?
Encara estem en una situació de dol col·lectiu, en la qual cadascú està travessant una etapa diferent. El que tenim clar és que l’afectació en danys materials i psicològics encara és molt visible sis mesos després. Hi ha molta gent que, tot i estar agraïda de no haver perdut cap familiar, no pot baixar de casa perquè hi ha ascensors de moltes finques que no funcionen, o no ha pogut tornar a la seua vivenda perquè no es poden habitar encara. Conec el cas d’una família que va perdre els dos cotxes i, com només han pogut comprar-ne un, la dona s’ha vist obligada a demanar una excedència perquè no pot anar a treballar. Però el pitjor de tot és que falten 228 persones que no estan perquè no va sonar a temps una alarma que hauria salvat vides.
Des de la Generalitat Valenciana i el Ministeri d’Interior espanyol es van aprovar paquets d’ajudes econòmiques a famílies i empreses afectades. Us han arribat?
“La tragèdia ha demostrat que potenciar les xarxes comunitàries també és una mesura que pot ajudar a protegir-nos davant futurs fenòmens climàtics”
Estan arribant les ajudes, però per a res estem prop de la normalitat. No vull ser negativa i dir que no ha canviat la situació, però molta gent encara no ha pogut tornar a casa o reobrir el seu negoci. Sembla que ja hem superat el que ens preocupava inicialment, que eren les tramitacions burocràtiques que requerien molts papers i documents que s’havien perdut amb la barrancada. Això pareix que ja ha passat, però encara queda un camí llarg a recórrer. Pensem que encara estem en una fase d’emergència a molts llocs i que fan falta moltes ajudes i fons per a dur a terme la reconstrucció.
Quines mesures urgents reclameu des de les associacions de víctimes?
Ara estem centrats en el judici i en les responsabilitats penals, però des de l’associació demanem una reconstrucció assessorada per personal tècnic i amb un estudi en profunditat. S’ha de reconstruir tenint en compte el territori i el canvi climàtic perquè tornarà a passar, i és vital per a nosaltres que es dissenye una reconstrucció que evite futurs desastres i s’adapte a situacions climàtiques extremes, i no que comencen a tancar contractes i es facen obres per fer.
Com valoreu el paper de les xarxes de suport i comunitàries durant aquests mesos?
Ho dic a totes les entrevistes: no sé què hauríem fet sense el voluntariat. Nosaltres estarem sempre molt agraïts a tota la gent voluntària que va ser el suport i el nostre altaveu els primers dies, que ens van ajudar, escoltar i acompanyar. No obstant això, també s’han de valorar els serveis públics que han treballat a la zona durant aquests mesos. Quan el món es fa xicotet, el veïnat és la xarxa més propera i potent que tens. La tragèdia ha demostrat que potenciar les xarxes comunitàries també és una mesura que pot ajudar a la protecció i a l’autoorganització davant futurs esdeveniments climàtics.
