Coincidint amb el dia en què es compliran set mesos després de la dana, els sindicats alternatius del País Valencià criden a fer vaga i mobilitzar-se el dijous 29 de maig per exigir la dimissió del president de la Generalitat Valenciana, l’assumpció de responsabilitats penals per la gestió “deficient” del temporal i les seues conseqüències, així com la millora de les condicions laborals en sectors com la sanitat, l’educació o els serveis socials i d’emergències. Intersindical Valenciana, Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i la Coordinadora Obrera Sindical (COS) donen cobertura a l’aturada laboral de 24 hores, la qual plantegen com a la resposta social “més contundent” contra el govern valencià de dreta i extrema dreta i les seues polítiques reaccionàries, que, diuen, “estan atacant el dret a una vida digna”.
“La vaga general és l’eina popular més poderosa que tenim la classe treballadora per pressionar els governs. Decidim no contribuir al capitalisme per demostrar que les nostres vides valen més que el capital”, exposa a la Directa Beatriu Cardona, portaveu d’Intersindical Valenciana; i subratlla que un dels motius principals per exigir la dimissió del govern valencià és “haver posat en perill la vida de milers de treballadors que van desplaçar-se als seus centres de treball el passat 29 d’octubre”. “Moltes persones —afegeix— van perdre la seua vida perquè les empreses les van obligar a anar a treballar, incomplint la llei de prevenció de riscos laborals, però la Generalitat no les ha comptabilitzat com a morts in intinere [accident que ocorre en anar o tornar del treball]”. És per això que exigeixen responsabilitats “per a Mazón i l’empresariat culpable de les morts” i “reparació i justícia per totes les víctimes”.
Ángel Múñoz, portaveu de COS l’Horta, fa èmfasi que “es va ocasionar un perill per a la vida de les treballadores, que en alguns casos van morir i en altres els ha deixat seqüeles psicològiques”
La xifra oficial de víctimes mortals per la dana ha ascendit fins a 228, a la qual caldria sumar la mort de dos treballadors mentre netejaven o recuperaven edificis afectats. Segons dades dels sindicats CCOO i UGT, en l’any 2024 es van produir 109 accidents laborals al País Valencià, 30 dels quals amb motiu de les inundacions. “Hi ha hagut una manca de prevenció de riscos laborals i es va posar en greu risc la vida de molts treballadors des que va ignorar l’alerta roja des de primera hora del matí”, emfatitza Juan Miguel Font, secretari general de CGT València. En aquest sentit, des de la COS, Gonçal Bravo insisteix en el fet que calen polítiques “que reforcen la prevenció de riscos laborals i la sanció a empreses que incomplisquen la normativa”. Per la seua part, Ángel Múñoz, portaveu de COS l’Horta, fa èmfasi que “es va ocasionar un perill per a la vida de les treballadores, que en alguns casos van morir i en altres els ha deixat seqüeles psicològiques”.
Els sindicats convocants de la vaga general afirmen ser conscients que per a moltes treballadores podrà ser difícil secundar-la i no anar a treballar, per això animen a participar-hi “com es puga i fins on es puga”, assistint a les diferents manifestacions que en les pròximes setmanes anunciaran en diferents municipis. Animen també a altres sindicats i a totes les entitats i organitzacions socials valencianes a secundar-la i participar en les mobilitzacions.
A primera línia de les demandes també està una millora de les condicions laborals de les 31.442 treballadores, segons dades del Ministeri de Treball espanyol, que es van haver d’acollir a un expedient de regulació temporal de l’ocupació (ERTO) amb motiu de la dana. “Volem que aquestes persones puguen cobrar el 100% del seu sou”, reivindica Font. Els efectes de les pluges en les comarques de València col·loquen al País Valencià com el territori amb més intervencions laborals en 2024: s’hi van registrar 4.761 acomiadaments, 57.432 suspensions de contracte (fórmula més utilitzada durant la paralització de l’activitat econòmica i laboral a la zona afectada) i 1.696 reduccions de jornada.
La dana que va assotar el País Valencià va evidenciar diverses mancances en l’àmbit laboral, com la precarietat del personal del servei d’emergències 112
La dana que va assotar el País Valencià va evidenciar diverses mancances en l’àmbit laboral, com la precarietat del personal del servei d’emergències 112. María José Lorente, delegada sindical de la CGT en el 112 valencià, recorda que durant el temporal “va quedar patent la ineficàcia de l’actual model de gestió privada, que prioritza maximitzar els beneficis i retalla en condicions laborals i qualitat del servei”. Propietat del grup ONCE, Ilunion Emergencias és l’empresa encarregada de gestionar el servei a la qual el Govern del Botànic va renovar el contracte —en vigor des de 2023 i amb una vigència de quatre anys, prorrogable a un més.
Els consorcis de bombers són un altre dels sectors que més malestar han manifestat de manera històrica i, específicament, durant les setmanes posteriors a les inundacions a causa de la manca de personal. Segons explica Miquel Férriz, secretari de la secció sindical de CGT en Bombers Forestals del País Valencià, una de les reivindicacions que s’han assolit recentment és que les unitats de reforç, activades només durant els mesos d’estiu i formades per unes 300 treballadores, passaran a formar part del servei anual per mitjà de contractes indefinits. Però, “queda pendent encara acabar de tirar endavant el tercer torn, que implicaria treballar durant 12 hores i poder tenir dues jornades de descans; i crear un únic conveni col·lectiu per a tot el servei que substituïsca els quatre que tenim ara”, exposa.
Les demandes històriques de millora de les condicions laborals també estaran presents durant l’aturada general: revertir les privatitzacions, un augment salarial d’acord amb l’increment de l’Índex de Preus de Consum (IPC) o la reducció de la jornada a 32 hores o 4 dies sense afectacions en els sous. S’hi afegeixen també reivindicacions com el reconeixement de la incapacitat permanent absoluta i prestació vitalícia per a les persones que hagen perdut un familiar en la dana o la creació d’un permís retribuït i sense límit de dies en cas d’alerta roja meteorològica. Mar Bueno, de CNT València, recalca la importància d’aquestes mesures perquè “si demà tinguérem els mateixos avisos, la resposta política seria molt probablement semblant”.
En defensa dels serveis públics
La vaga general també busca exercir pressió “per a posar fi a les retallades en serveis públics”. Al llarg dels últims mesos, sindicats com la CGT, CCOO i UGT han denunciat el deteriorament dels serveis socials per mitjà de l’eliminació de l’article 32 de la llei valenciana de Serveis Socials Inclusius 3/2019, que permetia recórrer a crèdits variables per a finançar els serveis socials en cas d’esgotar el pressupost previst; així com a través de l’aplicació de la nova llei de Simplificació Administrativa, la qual “posa fi a l’obligació de l’administració d’oferir places públiques per als serveis socials i prioritzar la gestió pública”, tal com denuncia la CGT. A més, s’han derogat subvencions en matèries de dependència, diversitat funcional, cooperació al desenvolupament o voluntariat social.
“Des de l’inici de la legislatura del PP i Vox, hi ha hagut una retallada dels serveis públics, en educació, sanitat i serveis socials”, denuncia Cardona, i adverteix que la societat valenciana “està molt menys protegida ara”
“Des de l’inici de la legislatura del PP i Vox, hi ha hagut una retallada dels serveis públics, en educació, sanitat i serveis socials”, denuncia Cardona, i adverteix que la societat valenciana “està molt menys protegida ara”. En l’àmbit sanitari, la portaveu d’Intersindical Valenciana fa èmfasi en les retallades en el servei d’atenció primària i els serveis d’atenció a persones dependents o la paralització de la reversió de la gestió privada de l’hospital del Vinalopó, que continua en mans de l’empresa Ribera Salud. Cardona reivindica “uns serveis públics forts”, així com lleis adaptades al context d’emergència climàtica actual, “que ens protegisquen davant una situació de catàstrofe ambiental com la viscuda”.
Els sindicats convocants també s’oposen a les polítiques educatives impulsades pel govern de Carlos Mazón per “esborrar el valencià a les aules i atacar l’educació pública, per mitjà de lleis com l’anomenada de “llibertat educativa” o la celebració de la consulta lingüística a les escoles i instituts valencians. És per això que també han convocat la vaga en l’àmbit estudiantil, des d’on ja han rebut el suport del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans o el Sindicat d’Estudiants. Des de la COS o el SEPC consideren que tant la llei com la consulta suposen “un atac a la defensa del valencià”, una lluita que “va més enllà d’un vot i passa per l’organització popular, la desobediència i el fet de teixir i enfortir les xarxes comunitàries”.
Amb la vaga també es pretén tenir incidència en l’àmbit de l’habitatge, perquè “els preus de les vivendes han superat els màxims històrics i els lloguers han pujat un 250% de mitjana en l’última dècada”, exposa Font. Els sindicats convocants demanen que es garantisca el dret a l’habitatge amb mesures com la regulació del preu dels lloguers i la creació d’un parc públic de lloguer, i han denunciat el negoci que fons voltor i grans tenidors “estan fent amb vivendes afectades per la dana”. “Estan apujant els lloguers o assetjant famílies per comprar-los la seua vivenda a preus irrisoris”, matisa Cardona.
