Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Coll de Pal, els clarobscurs del projecte d'una nova estació d'esquí al Pirineu

El consistori de Bagà (Berguedà) va adjudicar el desembre del 2017 a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) la concessió d’aquest projecte per un període de trenta anys. La seva posada en marxa alterarà substancialment el medi natural i la mobilitat d’aquest i altres municipis de l’Alt Berguedà


Anna Pujol Reig |
 @putxiputxis
Fotografies d’Arnau Flores

La unió, mitjançant la construcció d’un telecadira, de les àrees de la Tossa, el coll de Pal i la carena de Solei –tots ells terrenys comunals titularitat de l’Ajuntament de Bagà inclosos en el Catàleg de boscos d’utilitat pública (CUP) de la província de Barcelona– amb l’estació d’esquí de La Molina (Cerdanya), propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) aixeca polseguera al Berguedà. El projecte arrossega un llarg historial d’anades i vingudes i és vist amb escepticisme per part de la població del territori afectat, a causa de la manca d’informació i les ombres que han planat en la seva gestació.

L’enllaç es va acordar i aprovar mitjançant adjudicació directa el desembre de l’any passat, en un ple ordinari a l’Ajuntament de Bagà sense cap preàmbul ni avís previ a la ciutadania

Davant la sorpresa de moltes habitants, l’enllaç es va acordar i aprovar mitjançant adjudicació directa el desembre de l’any passat, en un ple ordinari a l’Ajuntament de Bagà sense cap preàmbul ni avís previ a la ciutadania: “La concessió per a l’ús privatiu d’aquests terrenys comunals amb una superfície de 90,00 hectàrees i una àrea d’influència de la concessió amb una superfície de 228,73 Ha”, detalla el text extret de l’anunci publicat posteriorment al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La concessió és per un període de 30 anys a canvi d’un cànon anual de 60.000 euros que FGC ha de satisfer al consistori; el mateix acord dictamina que només un 15% d’aquesta retribució vagi destinada al programa anual de millores de la muntanya, gestionat per la Subdirecció General d’Ecosistemes i Gestió del Medi de la Generalitat de Catalunya; la resta no s’especifica on s’invertirà.

A hores d’ara la licitació tira endavant i ja han començat les primeres obres esmentades en el projecte sota el nom de Pla Especial de Coll de Pal. Amb tot, una cinquantena de veïnes del Berguedà, algunes residents a Bagà, van formar el passat mes d’abril la Plataforma Salvem Coll de Pal. L’objectiu d’aquest col·lectiu és donar a conèixer de primera mà el projecte, sobretot els impactes ambientals i socioeconòmics que a parer seu poden tenir conseqüències en la muntanya, específicament en la seva fauna, vegetació i pastures; però també al territori i a la vila de Bagà, en la seva mobilitat, en l’augment del preu del sòl, el creixement urbanístic i la massificació. La plataforma és conscient que el consistori ja ha fet els tràmits de la concessió i que ara ja no poden fer esmenes per tirar-la endarrere, però malgrat tot volen seguir engegant accions de conscienciació per protegir aquesta zona d’alt interès natural.


Que suposa pel territori?

El projecte contempla tot un seguit d’actuacions previstes entre els anys 2017 i el 2021 a càrrec de l’empresa concessionària, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que sumen un total 7.955.783,15 euros de pressupost.

Actualment, de totes aquestes intervencions ja s’ha dut a terme la instal·lació del telecadira de Coll de Pal, el qual dóna accés al complex d’esquí de La Molina. Mitjançant aquesta connexió, les visitants podran accedir a l’estació d’esquí de FGC sense haver de passar pel Túnel del Cadí, que des del 1984 uneix el Berguedà i la Cerdanya travessant la serra del Moixeró mitjançant un traçat de 5 quilòmetres. Aquest és un dels punts claus del projecte, ja que per les persones que no estan empadronades i no resideixen de manera habitual en aquestes dues comarques, el cost del peatge del túnel és d’11,24 euros per als turismes, només d’anada.

Els caps de setmana d’hivern la carretera C-16, que uneix Barcelona amb Puigcerdà pel Túnel del Cadí, és una de les més freqüentades de Catalunya; a partir de Berga (on s’acaba l’autovia) es generen cues prou intenses gairebé tots els caps de setmana. Durant la temporada de neu, es pot arribar a trigar tres hores per fer el trajecte des de Puigcerdà fins a Bagà, quan en condicions normals es completa en 35 minuts.

Per aquest motiu, un dels projectes que va encarregar el consistori abans d’aprovar el Pla Especial del paratge de Coll de Pal va ser un estudi d’avaluació de la mobilitat a l’empresa INTRA, aprovat per la Comissió de Territori d’Urbanisme de la Catalunya Central el gener de 2010.

Vistes des del capdamunt de Coll de Pal amb la bassa artificial que emmagatzema aigua de La Molina pels cànons de neu / Arnau Flores

 

Segons els càlculs que recull aquest estudi, el 70% de les visitants de les estacions hivernals de La Molina i Masella hi accedeixen via C-16 pel Túnel de Cadí. L’estudi calcula l’estalvi en quilòmetres i la despesa econòmica per les habitants de Barcelona (només s’agafa aquesta ciutat com a referència) a l’hora de poder accedir a La Molina mitjançant aquest nou projecte. També es preveuen un total de 794 visitants per cap de setmana a l’estació de Coll de Pal, el que suposaria, segons l’informe, una mobilitat de 268 cotxes que anirien i tornarien el mateix dia. Per tant, tots aquests vehicles pujarien a través de la C-16 i accedirien a la carretera de la Diputació de Barcelona BV-4024 que uneix el municipi de Bagà amb la futura estació d’esquí de Coll de Pal.

L’estudi d’avaluació de la mobilitat de l’empresa INTRA calcula que el 70% de les visitants de les estacions hivernals de La Molina i Masella hi accedeixen via C-16 pel Túnel de Cadí i es contempla l’estalvi en quilòmetres i diners per les habitants de Barcelona d’accedir-hi mitjançant aquest nou projecte

Un cop en aquest punt, s’entreveu una altra problemàtica: la mobilitat d’aquests 268 cotxes per dins de l’entramat de la vila medieval de Bagà. Per poder fer-nos una idea del que suposarà s’ha de tenir en compte que el poble tenia 2.162 habitants el 2016 i, segons un estudi de mobilitat impulsat per la Diputació de Barcelona amb dades de l’Idescat, el 2006 tenia un parc 1.405 de vehicles. Per tant, estem parlant de municipis mancats de plans de mobilitat específics per a un volum de circulació de vehicles tan intens.

Tanmateix, per l’estudi de mobilitat d’INTRA aquestes xifres no suposaran cap alteració per la carretera BV-4024 ni pels carrers del nucli de la vila de Bagà. Amb tot, a l’estudi sí que s’hi preveuen problemàtiques com l’aparcament, l’ús del vehicle privat, l’estacionalitat de la demanda i el perill d’allaus a la via d’accés.

Així doncs, el projecte preveu establir abans de finalitzar aquest any 2018 un aparcament a prop de les pistes i del telecadira, amb una capacitat de 174 places; mancarien, per tant, unes 94 places per poder absorbir els 268 vehicles que es contempla que hi pugui haver. Cal dir que el projecte no contempla la creació de xarxes per a vianants ni carrils específics per a bicicletes.

Finalment, l’estudi proposa tot un seguit d’actuacions addicionals per millorar la mobilitat, entre altres, una partida de 243.411 euros dividits en millora de la senyalització, gestió de la BV-4024, condicionament de camins i un aparcament per a bicicletes. En el quadre d’inversions de l’anunci públic de la concessió només hi apareixen 10.000 euros d’aquestes actuacions que proposa l’estudi, sota el concepte de senyalització i retolacions informatives.


Part del Parc Natural del Cadí-Moixeró conviurà amb la futura estació d’esquí

El 1983 es va crear el Parc Natural del Cadí-Moixeró, espai protegit d’alt interès ecològic. Posteriorment, el setembre del 1987, d’acord amb la Directiva 79/409 CEE, el Parc va ser declarat Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). De fet, l’alt interès d’aquesta zona ja es va posar de manifest el 1932, quan un projecte de planificació territorial ja preveia protegir-la. Cal remarcar que la muntanya de Coll de Pal és limítrofa amb el parc natural i la carretera d’accés BV-4024 passa per dins de la seva àrea.

En la memòria ambiental sobre el Pla Especial de la Muntanya de Coll de Pal, que és el document final d’avaluació ambiental de plans i programes encarregada per la mateixa Generalitat de Catalunya, es contempla un risc moderat i sever de pèrdua d’individus en la vegetació, l’alteració de l’ecosistema dels rierols, la introducció d’elements aliens al paisatge i canvis morfològics, entre altres impactes; i apareix, com a previsió d’efecte sever, l’alteració del sistema hidrològic.

Coll de Pal és una muntanya del Berguedà que limita amb l’estació d’esquí de La Molina / Arnau Flores

 

Per altra banda, aquesta memòria també tracta una de les altres actuacions del projecte: la creació d’una bassa d’aigua destinada a emmagatzemar un total de 90.000 metres cúbics, en part destinats al funcionament dels canons de neu. En els càlculs de la memòria apareix que aquesta aigua haurà de cobrir part dels 180.000 metres que requerirà l’estació de Coll de Pal per poder abastir els 6 quilòmetres de pistes de 50 metres d’amplada que, a causa de la seva orientació sud, requeriran més aigua que la que es destina a pistes situades en zones d’obaga. També s’especifica que l’aigua emmagatzemada serà alhora compartida per les necessitats de La Molina. Des de la Plataforma Salvem Coll de Pal, un dels seus membres, l’ambientòleg Ferran Canudas, assegura que “un dels problemes de la neu artificial és en part l’elevat consum d’aigua, ja que per cada metre cúbic només obtenim dos metres de neu. Per altra banda, les incidències en el cicle de l’aigua i la seva contaminació, ja que aquesta es barreja amb compostos químics per tal de poder produir neu artificial a més altes temperatures”. Amb tot, en el pressupost de les actuacions previstes no hi apareix ni la creació ni el cost d’aquesta bassa; per tant, és un altre punt que queda a l’aire.


El canvi climàtic i la inviabilitat de les estacions d’esquí

Un altre factor molt important a tenir en compte, com ja alerta les conclusions del Tercer Informe del Canvi Climàtic (2016), és com afectarà el canvi climàtic a les estacions d’esquí del Pirineu, de fet, un altre estudi de la Comunitat de Treball dels Pirineus explica que, entre el 2020 i el 2050, la neu desapareixerà en un 75% per sota dels 1.800 metres. I entre un 30% i un 57% fins a la cota dels 2.400 metres. La majoria de les estacions catalanes es troben en cotes baixes.

El punt més alt de Coll de Pal es troba a 2.106 metres, però hi ha dos factors més que fan que no sigui un dels llocs més idonis per convertir-se en una estació d’esquí: la seva ubicació cara sud i –en ser un coll– els forts vents

En aquest cas, el punt més alt de Coll de Pal es troba a 2.106 metres, però hi ha dos factors més que fan que no sigui un dels llocs més idonis per convertir-se en una estació d’esquí: la seva ubicació cara sud i, en ser un coll, els forts vents. De fet, només Baqueira-Beret, Boi Taüll, Port Ainé, Espot Esquí i La Masella –segons les dades d’infonieve.es– són viables durant el període 2009-2018. Les dades que s’analitzen són el gruix de la seva neu, el tant per cent de neu pols i els dies d’obertura; per exemple, La Molina se situa a la cua en referència a gruixos acumulats, d’entre 41-56 cm, davant la mitjana catalana que és de 61,85 cm.

Actualment, la Generalitat de Catalunya participa de la gestió de sis estacions d’esquí: La Molina, Vall de Núria, Espot i Port Ainé en la seva totalitat, i té titularitat compartida a Vallter 2000 i Boí Taüll. Segons la memòria de l’any 2016 de FGC, les estacions de Vall de Núria, la Molina, Espot i Port Ainé van sumar unes pèrdues de 7,6 milions d’euros, uns números vermells que són un 9% més elevats que els de l’exercici anterior.


El turisme, una arma de doble tall

Per contrapartida, des del consistori de la Vila de Bagà es veu amb molt bons ulls aquest projecte, sobretot com a generador d’ocupació i motor econòmic al territori basat en el turisme.

Cal posar en antecedents i tenir present que l’Alt Berguedà havia estat una zona minera que des dels anys vuitanta del s. XX va caure en una profunda depressió econòmica. Amb tot això, des de fa unes dècades s’estan posant molts esforços des de diferents ajuntaments, consorcis i l’Agencia de Desenvolupament del Berguedà per reactivar la comarca mitjançant el sector del turisme, atraient més visitants a la zona. Tot i això, segons dades de l’Idescat per l’any 2017, l’atur a la població de Bagà és del 19,6% i la meitat de la xifra de persones aturades prové del sector serveis.

La infraestructura que generarà el projecte de Coll de Pal necessitarà poc personal per poder funcionar. Tot i que en el projecte no apareixen enlloc les demandes laborals específiques que es necessitaran, en l’estudi del pla de mobilitat s’inclou una frase que ens en dóna una idea: “es valora que es desplaçaran al complex 20 treballadors”. També cal tenir present la precarietat laboral i la temporalitat de les persones que treballen en aquest sector.

Telecadira i de fons un dels edificis de serveis de les pistes d’esquí de La Molina / Arnau Flores

 

Per tal que l’estació sigui rendible durant tot l’any i per trencar l’estacionalitat del negoci de la neu, es preveu crear un bike park per fer descensos amb bicicletes. Tanmateix, aquesta activitat és incompatible amb les pastures que hi ha durant els mesos d’estiu al paratge de Coll de Pal. En conseqüència, també s’haurà de cercar una entesa entre amb els ramaders de la zona per tal de poder fer compatible les dues opcions, si és que ho poden ser completament.

Quant a pernoctacions, és previsible que moltes de les visitants no es queden a passar la nit. Per aquest motiu, per ser rendible, la majoria de les pistes d’esquí ja existents estan envoltades de complexos urbanístics i segones residències. De fet, abans d’accedir a la muntanya de Coll de Pal trobem la Urbanització Sant Sebastià, amb més de cinc carrers ja asfaltats i amb enllumenat, on actualment només hi ha sis xalets. Aquesta és una altra de les pors de la Plataforma Salvem Coll de Pal, la massificació urbanística d’aquest paratge, com ja va passar als anys vuitanta i noranta a la veïna comarca de la Cerdanya.


Les obres segueixen endavant i Salvem Coll de Pal també

Finalment, tot i els clarobscurs, els informes climàtics i el ball de xifres, les obres van avançant, així com ho fa la Plataforma Salvem Coll de Pal, la qual va organitzar durant el passat mes de juliol dues assemblees obertes –una d’elles a Bagà– i va seguint de ben a prop tots els passos del projecte.

El darrer va ser a principis d’agost, quan FGC feia pública la contractació d’una empresa per finalitzar les obres del telecadira. Segons ha pogut saber la Directa, aquesta empresa és Doppelmayr, amb seu a Àustria i dedicada a la construcció de sistemes de transport per cable, el que l’ha convertida en una de les principals constructores mundials de remuntadors. Des de FGC ja havien comptat amb els seus serveis per les reparacions i nous condicionaments del funicular modernitzat de Sant Joan – Montserrat a Olesa de Montserrat (Bages).