La vaga general de l’11 de novembre no passarà de manera espontània, s’està organitzant. Un veritable eixam de milers d’activistes conforma els comitès de vaga d’arreu del país, que s’estan reunint des de mitjan d’octubre, en un procés d’articulació accelerat i amb una elevada participació. D’una banda, a Catalunya hi trobem una vuitantena de comitès de vaga que integren el moviment per l’habitatge i el sindicalisme combatiu, a través de la campanya “Ens costa la vida” de la Plataforma per una feina i una casa dignes (Coshac, Sindicat de Llogateres, Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, PAH, CGT, Solidaritat Obrera, IAC, CNT, Cobas, COS o La Intersindical, en el cas de Catalunya). Al País Valencià sumen més de quaranta comitès i una desena a les Illes.
El Metro de Barcelona i el gran complex industrial de la SEAT a Martorell han celebrat assemblees de les plantilles i han decidit que secundaran la vaga de l’11 de novembre
D’altra banda, els comitès estrictament laborals, que ja han donat fruits destacables: a les plantilles del Metro i busos de la capital catalana i a una de les fàbriques que serveix de termòmetre de l’èxit de les vagues generals. El gran complex industrial de la SEAT a Martorell, amb 13.000 persones en plantilla, secundarà la vaga. CCOO, UGT i la CGT van organitzar-hi la setmana passada una multitudinària assemblea per a ratificar-ho, al crit de “vaga, vaga, vaga general”.
Al vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona s’ha desplegat des de fa dies un gran plànol de l’àrea metropolitana, amb fitxes d’una cinquantena de comitès i els dies i hores que celebren les assemblees. Entre aquests, hi trobem el de Sants-Zona Franca, que va començar a caminar amb una trobada de 180 persones el 15 d’octubre a la seu de l’associació veïnal Centre Social de Sants. “De les assemblees obertes han sorgit els grups de treball; el d’agitació, amb encartellades i repartiment d’octavetes; i el d’extensió, amb subgrups de sector públic, de petit comerç, de grans superfícies i de sector educatiu i del lleure”, detalla l’Aimar, membre de l’equip de coordinació. Entre les fites aconseguides hi ha el repartiment massiu d’octavetes al transport públic, els piquets a polígons industrials de la Zona Franca i que més d’un centenar de botigues del barri ja tinguin penjat el cartell anunciant que faran vaga. De fet, la primera reunió va ser tan exitosa que es van haver de dividir en subgrups territorials de la Bordeta, Hostafrancs, Sants i la Marina-Zona Franca.
“És molt engrescador que un dels principals problemes que tinguem sigui la gestió de la multitud. Som optimistes, però sempre dependrà de les aliances que fem”, diu Jordi Garcia, de Benimaclet
La sensació d’èxit en la participació és compartida amb altres comitès de vaga, com el del barri de Benimaclet de València, convocat per la taula d’habitatge (Sindicat de Llogateres, Sindicat d’Habitatge de València, PAH València i Entre Barris). Jordi Garcia, membre del comitè de vaga, detalla que a la primera trobada hi van assistir 250 persones, “ens vam desdoblar i vam fer quatre subcomitès territorials. Cada comitè està mapejant el barri, centres educatius, centres de salut, empreses, per fer agitació i encartellar”. “És molt engrescador que un dels principals problemes que tinguem sigui la gestió de la multitud. Som optimistes, però sempre dependrà de les aliances que fem amb els sindicats laborals, que tinguin la capacitat d’aturar els grans centres de treball”, destaca Garcia. I es mostra satisfet per la bona acollida de les principals reivindicacions: aturada dels desnonaments, il·legalització de les empreses de desocupació, baixada dels lloguers i lloguers indefinits.
Pia Vargas, membre del comitè de vaga del barri Gòtic de Barcelona, destaca la diversitat de gent que hi participa i com s’han organitzat. “Tenim tres comissions, comunicació, extensió i seguiment. Hem posat les forces en fer brigades informatives, per portar la vaga a les treballadores i als comerços del barri. Hem visitat gairebé 200 botigues i la idea és fer-les totes”. A més, no s’obliden de les grans empreses: “estem anant a centres de treball de més de cinquanta treballadores. Tenim un mapa i un formulari. Moltes no coneixien la convocatòria o tenien dubtes sobre els seus drets, i aquest serà un dels objectius, fer formació sobre els drets”. De cara al dia de la vaga “l’objectiu és aturar la producció, que la majoria dels comerços no obrin i la gent no vagi a treballar”, assevera amb determinació.
“La realitat de les petites i mitjanes ciutats d’Osona, el Bages, el Solsonès, el Berguedà i l’Anoia no acaba de ser la mateixa de l’àrea metropolitana, ni la del Pirineu”, adverteix Martí Delàs, del comitè de vaga de Manresa
Però el balanç de l’11N no només es farà a les grans ciutats, també a les capitals de comarca i a les zones més rurals. Martí Delàs, del comitè de vaga de Manresa, explica que des del moviment estudiantil es va convocar els col·lectius del conjunt del moviment popular, els ateneus de la comarca i el sindicalisme combatiu, també a la PAHC Bages (coordinada amb la COSHAC). A partir de la primera trobada es va obrir a tot l’activisme de la comarca.
“Ens hem centrat en la difusió i l’extensió. Posar pancartes a punts claus, piquets informatius al transport públic, a mercats, a la mesquita, al bàsquet Manresa, llocs amb molt moviment. En el compte enrere dels pròxims deu dies hi haurà també accions d’assenyalament de les responsabilitats del PSC i el cap de setmana que ve desplegarem ‘les places de la vaga’, per escalar la mobilització i el conflicte fins a l’11N”, ens explica al detall.
Des del comitè remarquen el fet de convocar una manifestació unitària de la Catalunya Central, que es farà el dia 11 a dos quarts de sis a Manresa. “La realitat de les petites i mitjanes ciutats d’Osona, el Bages, el Solsonès, el Berguedà i l’Anoia no acaba de ser la mateixa de l’àrea metropolitana, ni la del Pirineu. Creiem que davant l’auge reaccionari i l’hegemonia discursiva relacionada amb la inseguretat, la immigració i l’abandonament dels nostres municipis, té sentit fer una manifestació massiva que posi sobre la taula els interessos de les majories i de la classe treballadora. La vaga és el moment idoni per intentar capgirar aquesta tendència”, assevera.
I, afegeix que en clau de sindicalisme d’habitatge la vaga general “també ens està servint per organitzar-nos, amb espais de debat i formació sobre les demandes que tenim”. “I en l’àmbit del sindicalisme laboral volem destacar com estem portant la vaga als grans centres de treball i com s’estan creant sinergies amb lluites que ja eren presents en el sector públic”, conclou.
“La vaga l’estem centrant en la regulació de preus de l’habitatge, però hi hem afegit la lluita contra el racisme immobiliari”, apunta Judit Font, membre del comitè de vaga de Girona-Salt
Si viatgem cap al nord-est del país, a les comarques gironines s’han constituït comitès de vaga a Banyoles, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Figueres, Blanes, Olot, Anglès, Llagostera i Santa Coloma de Farners, entre d’altres. A la primera reunió del comitè de vaga Girona-Salt hi van assistir 31 organitzacions; sindicals, laborals, ateneus, col·lectius, detalla la Judit Font, membre del comitè de vaga. “La llista de gent implicada és molt gran: personal del món educatiu, entitats i col·lectius que reivindiquen els drets dels migrants i l’assemblea estudiantil de la Universitat de Girona, on s’ha creat un comitè propi”, enumera, tot i advertir que la llista no para de créixer.
El que han fet fins ara són encartellades, prioritzant visibilitzar la vaga a les fires de Girona, encartellant el centre neuràlgic, pujant als escenaris dels concerts, repartint octavetes durant el pregó i fent-ne difusió des de les barraques. “A partir d’ara es prioritzarà sobretot els barris i determinats centres de treball de grans dimensions, als polígons industrials. Hi haurà actes centrals previs a la vaga el 6 de novembre a la plaça de la Llibertat de Salt i el 7 de novembre a Girona”, anuncia.
I pel que fa a les reivindicacions, assenyala que “la vaga l’estem centrant en la regulació de preus de l’habitatge, en el marc de les reivindicacions de la taula d’habitatge”, però que hi han afegit “la lluita contra el racisme immobiliari, que a Girona i Salt és molt present, com també les dificultats d’accés als subministraments bàsics d’aigua i llum”. En definitiva, l’eix central discursiu per donar a conèixer la vaga és el de tots els comitès, el cost de la vida, i de com impacta especialment a la població més precaritzada.
