Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

De l'1 d'octubre a la sentència: balanç d'un bienni repressiu contra el dret a decidir

Des del referèndum del primer d'octubre de 2017, 1.318 persones han resultat ferides i 147 detingudes per la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia espanyola i els Mossos d'Esquadra

Càrregues a l'escola Ramon Llull de Barcelona el dia del referèndum de l'1 d'octubre / Victor Serri

La magnitud de la repressió arran del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017 no es pot valorar només amb la causa jutjada al Tribunal Suprem. Les penes que la Fiscalia demana a Cuixart, Sánchez, Junqueras, Forcadell, Forn, Turull, Rull, Bassa, Romeva, Borràs, Mundó i Vila pugen a 177 anys de presó; 214 si hi sumem la cúpula dels Mossos. La xifra, però, ascendeix a 29 si comptem altres persones que ja tenen una petició fiscal en ferm, amb un balanç conjunt de 249 anys de presó. A més, gairebé un miler de persones tenen o han tingut causes obertes i 136 han estat detingudes.

El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 deixa un balanç acreditat de 1.066 persones ferides per les càrregues policials i sis detencions

La demanda de sis anys de presó a sis militants de l’organització juvenil Arran per una acció a la seu del PP el març de 2017 és el punt de partida de les advertències de l’Estat espanyol. Poc després arriben les citacions a 712 alcaldes i alcaldesses que havien signat a favor de la celebració del referèndum, la querella a la Sindicatura Electoral, registres i confiscacions de material. El 20 de setembre de 2017 la Guàrdia Civil deté catorze alts càrrecs i personal de la Generalitat i s’efectuen 41 escorcolls. Tot i això, els preparatius del referèndum segueixen endavant mentre es clausuren 144 webs i s’acusa els Jordis de sedició per la concentració a la seu del Departament d’Economia. L’1 d’octubre deixa un balanç acreditat de 1.066 persones ferides per les càrregues policials i sis detencions.

Després del 3 d’octubre i el discurs de Felip VI arriben les primeres declaracions davant de la jutge Carmen Lamela i la presó preventiva de Cuixart i Sánchez. Un cop votada la Declaració d’Independència del 27 d’octubre, el govern de Mariano Rajoy –amb el vot necessari de Ciutadans i PSOE– aplica el 155 i comença l’exili de Puigdemont, Comín, Puig, Serret i Ponsatí. Cinc dies després, vuit membres del Govern entren a la presó. La vaga del 8-N col·lapsa Catalunya i deixa més detingudes. L’endemà, quatre membres de la Mesa del Parlament eludeixen la presó pagant 25.000 euros de fiança. Carme Forcadell, dormirà a Alcalà Meco fins que n’aboni 150.000. Un mes després, sis exconselleres surten dels centres penitenciaris abonant-ne 100.000 per cap.

 

Més detencions per comentaris a les xarxes, les eleccions i els registres a Òmnium i ANC, i arriben les declaracions davant el jutge Llarena i l’exili d’Anna Gabriel a Ginebra. Pocs dies després, per una acció al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, els Mossos detenen catorze persones. A onze d’elles els demanen dos anys i mig de presó. El 23 de març, Forcadell, Rull, Turull, Romeva i Bassa pateixen de nou la presó preventiva i Marta Rovira opta per l’exili a Suïssa. Les protestes per la detenció de Puigdemont a Alemanya són reprimides, amb un balanç de 92 persones ferides només a Barcelona. Dilluns de Pasqua els CDR aixequen les barreres dels peatges, i l’Estat espanyol reacciona amb una operació antiterrorista en la qual deté Tamara Carrasco –confinada durant més d’un any a Viladecans– i el veí d’Esplugues Adrià Carrasco aconsegueix travessar la frontera i sumar-se a l’exili de Brussel·les.

Mossos i Policia Nacional espanyola han practicat desenes de detencions de joves antifeixistes que el 30 de març es van manifestar Barcelona contra un míting de VOX, però aquestes xifres no han estat incloses a la gràfica, ja que no es tractava de mobilitzacions netament sobiranistes

A partir del nomenament de Quim Torra i l’aixecament del 155 hi ha un fre temporal de l’embat estatal. Després de les dures resolucions de la justícia alemanya, belga i escocesa contra les pretensions de Pablo Llarena, el magistrat decideix retirar les euroordres contra l’exili i acorda el trasllat de les preses polítiques a Catalunya. Per l’aniversari de l’1-O, Jusapol homenatja el Cos de la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil, i es contraprograma un holi festival per “ofegar-los en pintura”, que rep contundents càrregues dels Mossos. El Dia de la Constitució, per aplacar les concentracions de Vox, centenars de manifestants opten pel boicot d’uns actes fèrriament protegits per la Brigada Mòbil dels Mossos: desenes de persones ferides per cops de porra i projectils de foam a Girona i Terrassa. El 21-D, un any després de les eleccions autonòmiques del 155, el Consell de Ministres es programa a Barcelona. Noves càrregues policials amb tretze detencions i 77 persones ferides.

Comença el 2019 i pocs dies abans de l’inici del judici al Suprem hi ha vuit detencions a Madrid i setze a Girona, entre elles els alcaldes de Verges i Celrà i el fotoperiodista Carles Palacio. Enguany també s’han produït dues detencions pel tall de via de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1 d’Octubre, una al mes de març i l’altre al juny. Paral·lelament, durant la primavera els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola van practicar desenes de detencions de joves antifeixistes que el 30 de març es van manifestar Barcelona contra un míting del partit d’extrema dreta VOX, però aquestes xifres no han estat incloses a la gràfica, ja que no es tractava de mobilitzacions netament sobiranistes.

Finalment, el passat 23 de setembre la Guàrdia Civil va executar l’anomenada Operació Judes, ordenada per l’Audiència Nacional espanyola contra activistes independentistes dels municipis de Sabadell, Sant Pere de Torelló, Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda i Sant Fost de Campsentelles. Dues de les detingudes van quedar en llibertat amb càrrecs i set han ingressat al centre penitenciari de Soto del Real (Madrid) en presó preventiva sense fiança acusades de terrorisme, conspiració per estralls i tinença d’explosius.