Llibertats

Desmantellat un dispositiu de videovigilància que espiava la Kasa de la Muntanya les 24h del dia

Una càmera amagada al terrat de l’Hospital de l’Esperança controlava l’activitat del centre social barceloní, okupat des de 1989 al barri de la Salut del districte de Gràcia de Barcelona
Acte de denuncia, Coordinadora Antirepressiva de Gràcia
09/10/2013

Mostren un vídeo amb les proves de l'espionatge

Les sospites van començar el juliol. Al terrat de l'escola el Turó del Cargol, al barri de la Salut, va ser instal·lada una xemeneia molt estranya, peça de metall que, si bé no treia cap fum, deixava entreveure un objecte negre ocult al seu interior. L'artefacte, que ha resultat ser un equip de videovigilància d'última tecnologia, enfocava el pati interior del recinte del CSO Kasa de la Muntanya. Al cap d'unes setmanes, un grup d'operaris va pujar a retirar el dispositiu, per tornar a muntar-lo, dies després, a la que fins abans d'ahir era la seva ubicació, dins d'un tub de ventilació fals al terrat de l'hospital de l'Esperança. Encarada directament sobre la façana i els accessos al centre social, la nova perspectiva permetia a la càmera enregistrar en tot moment qui entrava i sortia de l'edifici.

Dilluns, un grup d'activistes procedia a desmantellar el sistema d'espionatge. Ahir a la tarda, la Coordinadora Antirrepressiva de Gràcia va oferir una roda de premsa a la plaça de la Vila, davant la seu del Districte, en què van ser presentats els aparells. La videocàmera, valorada en més de mil euros, capturava imatges d'alta resolució per enviar-les, a través d'un mòdem, a un destí desconegut.

“El malson d'Orwell pica a la porta”

Les diverses oradores de l'acte, que va reunir un centenar de persones, van assenyalar de manera unànime els cossos policials com a presumptes responsables del muntatge. Quatre serveis d'intel·ligència controlen els moviments socials i les organitzacions polítiques a Barcelona. Des del complex central dels mossos d'Esquadra a Terrassa, 300 agents es dediquen a tasques d'informació sota el comandament del comissari Adolf Broch. Malgrat la pèrdua de competències arran del desplegament dels Mossos, la Policia Nacional espanyola no tan sols ha mantingut els 60 efectius de la Divisió d'Informació que tenia a la ciutat, amb seu a l'edifici de Via Laietana, sinó que n'hi ha afegit una vintena més. La Guàrdia Civil també disposa d'un petit grup al quarter de Sant Andreu de la Barca, més “sigilós”. Durant els darrers anys, diverses policies locals també han organitzat serveis d'espionatge propis; a la Guàrdia Urbana de Barcelona, dotze agents s'hi dediquen des de de la comissaria de la Zona Franca.

“Cal trencar amb una certa creença de que això 'no passa', que 'són paranoies'” - comentava el periodista Jesús Rodríguez-. “L'experiència històrica demostra el contrari”. El Moviment d'Alliberament Nacional Basc ha estat el principal objecte d'espionatge per part del les forces i cossos de seguretat de l'Estat. L'últim gran escàndol a casa nostra data del 2003, quan els serveis d'intel·ligència espanyola van instal·lar un sistema de micròfons amagat als conductes de ventilació de la seu de la revista Kale Gorria al barri de Gràcia. Avui en dia el paper dels Mossos és el més destacat. Després dels desallotjaments del CSO la Teixidora i els blocs del Forat de la Vergonya, es van veure agents recollint sabates i raspalls de dents per obtenir-ne mostres d'ADN; tan il·legals com la recol·lecció de fitxers en base a opinions polítiques o els clonatges de les memòries d'ordinadors i telèfons mòbils que els mossos han practicat en diverses ocasions. La descoberta de la videocàmera suposa, no obstant això, un episodi rellevant.

Qui vigila al vigilant?

“Se'ns obliga a ser estrictes amb el compliment de la llei, però fins a quin punt les persones que garanteixen l'ordre també hi estan subjectes?” -es preguntava l'advocada Laia Serra-. “Pel tipus de localització es fa evident la il·legalitat del dispositiu, que vulnera el dret a la intimitat i la pròpia imatge”. El material obtingut per aquest tipus de filmacions no tindria cap validesa davant un tribunal. “La normativa de videovigilància vigent és extensa” -comentava Serra-, “el problema és que és tan complexa que en dificulta la comprensió per part de la ciutadania: hem de col·lectivitzar aquest coneixement perquè la gent pugui denunciar les pràctiques il·legals de la policia”.

Un “panòptic” postmodern

El portaveu d'Alerta Solidària, l'organització antirepressiva de l'Esquerra Independentista, destacava el paper creixent que el control social té avui en dia. El definia com “les eines a través de les quals les elits polítiques i econòmiques intenten preservar un determinat ordre social. “Es genera hegemonia i conformitat, i les desviades que s'allunyen de les normes establertes formen grups de risc que amenacen l'status quo”. Molt vigents, doncs, advertències d'intel·lectuals com Michel Foucault. “Es creuen que som el seu enemic. I ho som. Sóm l'enemic de les desigualtats, la injustícia i la repressió a mans d'aquestes elits que ens retallen cada dia els drets”

Els ponents van fer menció als riscos que suposa l'aplicació de les noves tecnologies al control de la població: localització mitjançant el GPS del telèfon, dispositius biomètrics, monitoratge de les xarxes socials... Lluny de tancar la porta a les noves eines -defensava en David- “cal buscar-ne les esquerdes per crear contrapoder i fer discurs antihegemònic, així com denunciar públicament el control que es duu a terme sobre moviments socials i grups rupturistes”.

Per acabar l'acte, es va projectar un vídeo en què es detalla el procés de localització i desmuntatge de les càmeres, acompanyat de la lectura d'un manifest en què s'afirmava que “constantment ens vigilen, i no per la nostra seguretat, sinó per la seva: si ens vigilen és perquè ens tenen por”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: