Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

EH Bildu avança enfront d'un PNB que continua imposant-se

Han estat les eleccions amb la participació més baixa de la història del País Basc: han votat el 52,84% dels electors censats. Les coalicions Elkarrekin Podemos-IU i PP-Ciutadans s'han desplomat, mentre que Vox ha aconseguit un representant. Només EH Bildu ha aconseguit guanyar votants (més de 23.000), la resta els ha perdut. PNB i PSE aconsegueixen aquesta vegada forjar la majoria absoluta que se'ls va escapar el 2016

Nit electoral a la seu d'EH Bildu / Bildu

Quatre escons més per a EH Bildu, tres escons més per al PNB. Baixa la coalició PP-Ciutadans, que toca sostre amb només cinc parlamentaris. Els acompanyaran al Parlament basc el representant de Vox per Àlaba de la formació ultra. Com també pronosticaven les enquestes, Elkarrekin Podemos-IU ha caigut fins als sis escons, quan el 2016 va aconseguir-ne onze. I, com a sorpresa, el partit socialista ha augmentat un sol parlamentari, passant de nou a deu. Amb aquest mapa, el Parlament basc compta amb una majoria àmplia entre nacionalistes i independentistes, encara que un pacte en clau sobiranista mai ha estat sobre la taula durant la campanya electoral, i el PNB i el PSE aquesta vegada poden forjar una majoria absoluta per sostenir el govern d’Iñigo Urkullu. El 2016 se’ls va escapar per un sol escó en el recompte del vot CERA (cens electoral de residents absents).

Aquestes han estat les eleccions amb la participació més baixa de la història del País Basc, amb només el 52,86%, per sota fins i tot de les de 1994 (59,69%). Només les formacions amb bases sòlides han aconseguit millorar les seves posicions. EH Bildu ha aconseguit els seus millors resultats històrics en escons, millorant els de 2012, quan va obtenir 21 representants. Aleshores, el PNB se situava en 27. En l’actual campanya, les formacions que han fet públics els debats interns i han comptat amb el suport constant dels líders estatals –tant Elkarrekin Podemos com el Partit Popular– han resultat les més danyades electoralment.

Mancant el vot CERA, que en aquestes eleccions es preveu que sigui mínim, ja que només han pogut exercir el seu dret aproximadament la meitat dels votants dels comicis anteriors (2.200 paperetes), hi ha els vots provisionals amb el 100% escrutat en els col·legis electorals. El vot CERA es comptabilitzarà el 17 de juliol.


Zaldibar i Ordizia

El Partit Nacionalista Basc ha ampliat la seva representació al Parlament malgrat el desastre de Zaldibar, del cas De Miguel, de les oposicions falsejades de sanitat que li va costar la dimissió d’un conseller i del frau en els menjadors escolars bascos. A Zaldibar s’aprecia un lleuger càstig al PNB: EH Bildu s’ha imposat a la formació d’Iñigo Urkullu amb 465 vots, enfront dels 436 del PNB.

A Ordizia, el municipi guipuscoà focus actual de COVID-19 i en el qual desenes de persones han vist com el govern basc els prohibia votar, EH Bildu ha obtingut 1.747 vots, mentre que el PNB ha baixat a 1.268, amb un canvi de tornes com a Zaldibar, però molt més clar.


Tres escons més amb 50.000 vots menys

L’entrada de Vox no suposa una sorpresa per a la ciutadania basca, encara que sí més soroll al Parlament. Tant el 2012 com el 2009, UPyD també va obtenir un escó. A causa de la representació parlamentària del País Basc, en la qual un vot a Àlaba val el doble que el de Biscaia, la formació ultra ha aconseguit l’escó amb només 4.722 vots (3,8%) i després de perdre gairebé una tercera part dels seus votants (1.701) en aquest territori respecte a les eleccions generals del novembre passat, quan va obtenir 6.423 paperetes. La pèrdua de vot de Vox a tota la CAB s’eleva a 11.142 (17.517 electors ahir, enfront dels 28.659 del 10 de novembre de 2019).

Quan el 2001 va desembarcar al País Basc Jaime Mayor Oreja, provinent del Ministeri de l’Interior, els bascos es van llançar en massa a les urnes, aconseguint la màxima històrica amb un 79,97% de participació. Fins i tot votants de l’esquerra abertzale reconeixien que havien votat Juan Luis Ibarretxe (PNB) per evitar Mayor Oreja.

EH Bildu és l’única que ha guanyat en vots: ha obtingut un total de 248.688 paperetes, gairebé 23.000 vots més que el 2016, quan va obtenir-ne 225.172

Per contra, a pesar que les eleccions del 12 de juliol determinaran els pròxims quatre anys de retallades i com sortir de la crisi econòmica i social que ha portat la pandèmia, l’abstenció s’ha elevat al 47%. La ciutadania no ha revalidat el PNB, encara que clarament és el guanyador de la jornada, amb 31 escons. El PNB ha aconseguit tres parlamentaris més amb 50.000 vots menys (349.429 el 2020; 398.168 el 2016; 384.766 el 2012; 299.600 el 2009). L’escassa participació ha propiciat la pujada dels partits que compten amb sòlides bases, és el cas del PNB, però sobretot d’EH Bildu. La formació abertzale és l’única que ha guanyat en vots: ha obtingut un total de 248.688 paperetes, gairebé 23.000 vots més que el 2016, quan va obtenir-ne 225.172 (encara que el seu màxim se situa el 2012, quan va aconseguir-ne 277.923).

Elkarrekin Podemos ha estat el partit que més votants ha perdut (84.912) i s’ha constatat que la campanya per facilitar un tripartit amb PSE-EE i EH Bildu no ha calat. El PP de Carlos Iturgaiz també ha fracassat, amb 47.472 vots menys. El PSE també ha perdut 4.551 votants, encara que ha pujat un escó a causa de l’abstenció. El PNB s’entén bé amb els socialistes i els resultats d’EH Bildu permeten als abertzales continuar pensant en un avançament en el mitjà termini.

Equo Berdeak no ha aconseguit entrar al Parlament basc, a pesar d’haver obtingut 11.616 vots (però només 2.728 en Àraba). En les anteriors eleccions va entrar a la coalició Elkarrekin Podemos. El seu candidat, Joserra Becerra, ha indicat en la seva compareixença que “no hem aconseguit l’objectiu de tornar al Parlament, sabíem que era difícil i que no érem conegudes, però fracassar no era no arribar, sinó no intentar-lo, i ho hem intentat”. “Avui no arribarà l’ona verda a Euskadi, es retarda una mica més, però tard o d’hora arribarà”, ha afegit.

Per part seva, la candidata d’EH Bildu, Maddalen Iriarte, l’última a comparèixer i visiblement satisfeta amb els resultats, ha tendit la seva “mà” a totes les forces de l’oposició per a “aixecar el país, nosaltres estarem a peu d’obra”.

 

Article publicat originalment a El Salto