Van ser desallotjades de la zona al desembre, però no van trigar a tornar-hi. Fa mesos que pagesia i veïnat fan guàrdia permanent als terrenys del pla de Balasc, al municipi maresmenc de Santa Susanna. Intenten evitar l’avanç d’unes obres que ja han començat i que poden transformar de manera irreversible una de les zones agràries més productives de la comarca, amb la màxima protecció com a sòl d’interès natural i agrari (C1), segons el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC).
Segons la plataforma Salvem el pla de Balasc, el bombeig diari supera els 800.000m3 i posa en risc l’equilibri hídric de la zona, en afavorir la salinització del sòl
El que està previst és ampliar-hi un vial, de 7 a 15 metres, la construcció d’un aparcament per a 200 vehicles, una marina seca amb capacitat per a 300 embarcacions i un pas soterrani d’accés a la platja. Tot plegat, finançat amb cinc milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, dins de la convocatòria estatal dels Plans de Sostenibilitat Turística a les Destinacions i destinats a aplicar tecnologies digitals per gestionar les platges (“platges intel·ligents”). Santa Susanna és el tercer municipi català que ha rebut més diners d’aquesta línea.
Les màquines ja excaven el pas subterrani, i una de les actuacions més polèmiques és el bombeig constant d’aigua freàtica cap al mar, inicat al febrer. Segons la plataforma Salvem el pla de Balasc, aquest bombeig diari supera els 800.000m3 i posa en risc l’equilibri hídric de la zona, en afavorir la salinització del sòl.
“Aquest bombeig pot fer desaparèixer l’agricultura”, adverteix Josep Maria Baqués, coordinador comarcal d’Unió de Pagesos al Maresme. El projecte contravé, així, un principi rector dels fons Next Generation, destaca Baqués, que és “no causar danys significatius al medi ambient”.
A més, la pagesia opositora al projecte denuncia que l’extracció d’aigua no consta en els plànols inicials presentats per l’Ajuntament de Santa Susanna.
Amenaça per la biodiversitat
Les obres també afecten la biodiversitat. Les veïnes denuncien la desaparició progressiva del capironat marí (Reseda hookeri), una espècie mediterrània endèmica i en perill d’extinció, inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada a Catalunya. De fet, segons un estudi de la biòloga Carme Buxalleu, la platja de Santa Susanna pot ser la que acull la població més gran del món d’aquesta espècie, amb més de 5.000 exemplars registrats el 2021.
El pla de Balasc és un corredor ecològic entre el massís del Montnegre i la costa i és, també, una de les zones agrícoles més productives de la comarca
El pla de Balasc actua com a corredor ecològic entre el massís del Montnegre i la costa, i és també una de les zones agrícoles més productives de la comarca, amb explotacions com la dels Germans Pons, l’últim productor de roses de Catalunya.
L’activitat conviu amb una gran riquesa ecològica, però cada cop està més amenaçat per l’expansió hotelera. “El sector hoteler a Santa Susanna ha anat guanyant terreny a costa de zona verda i serveis, amb la permissivitat de l’Ajuntament”, denuncia Quima Clos, una de les propietàries agrícoles afectades per les obres previstes.
Convenis “cavall de Troia” i arrendataris ignorats
Les crítiques de la plataforma Salvem el pla de Balasc també apunten a la manera com l’Ajuntament ha gestionat el projecte. S’ha negociat amb alguns propietaris, però no s’ha informat ni consultat les persones arrendatàries, tot i que moltes de les finques són llogades. A més, segons Unió de Pagesos, els convenis signats amb propietaris no constaven al projecte presentat oficialment a la Generalitat i no es van aprovar formalment fins al 2024.
Diversos convenis incorporen clàusules que comprometen els propietaris a futures cessions obligatòries de sòl, una pràctica habitual en zones urbanitzables, però que, en aquest cas, afecta sòl protegit
Diversos convenis incorporen clàusules que comprometen els propietaris a futures cessions obligatòries de sòl. Aquesta pràctica és habitual en zones urbanitzables, però en aquest cas afecta sòl protegit, fet que alimenta la sospita d’una futura requalificació.
“Tot plegat fa pensar que el projecte actual podria servir de cavall de Troia per a una operació especulativa a mig termini”, alerten des del sindicat agrari.
A inicis d’abril, representants de la pagesia afectada van intervenir a la Comissió de Territori i Habitatge, en què van demanar una comissió d’investigació, “per esbrinar les il·legalitats en aquest procés”, explica Josep Maria Baqués. “Tots els grups parlamentaris ens van mostrar suport”, resumeix, sense certesa, però, que s’activi la comissió, pendent de resolució, per revisar el projecte i obrir un debat públic sobre el model territorial que s’està imposant al litoral català.
En la recerca de suports polítics, poc abans de la compareixença al Parlament, la Unió de Pagesos i l’Assemblea Pagesa també es van reunir amb l’expresident Carles Puigdemont a Brussel·les, qui va expressar-los el suport mitjançant una piulada, en què qualifica el pla de Balasc com a “tresor agrari”.
“Quin progrés és aquest? El que ens expulsa i destrueix allò que ens alimenta?”, planteja Josep Maria Baqués, d’Unió de Pagesos
La lluita de Santa Susanna ressona arreu del Maresme, cada vegada més tensionat per la turistificació i l’especulació urbanística. “Diuen que no pots aturar el progrés. Però quin progrés és aquest? El que ens expulsa del territori i destrueix allò que ens alimenta?”, planteja Baqués.
La pagesia i el veïnat mobilitzat a Santa Susanna recorden el perquè bàsic de la seva resistència: protegir l’agricultura de proximitat i els territoris agraris, en concret, és una condició necessària per la sobirania alimentària. Sobretot, remarquen, en una comarca que encara és, en part, rebost de Barcelona.
