El moviment feminista dels Països Catalans no renuncia als carrers aquest 8 de març, tot i que ha hagut d’adaptar les convocatòries a la situació d’emergència sanitària. Enguany, el focus de les reivindicacions se situa en la crisi social i econòmica provocada per la pandèmia, que ha afectat de forma específica les dones. En l’àmbit de la salut, dades de l’Institut Català de les Dones mostren que han patit i pateixen un risc major de malaltia, que es relaciona amb una segona dimensió: el treball.
En aquest sentit, moltes dones han treballat a primera línia de la COVID-19. Treballadores de residències de gent gran, sanitàries, caixeres i reposadores, personal de neteja o les treballadores de la llar i les cures –activitats catalogades com a essencials i assumides, majoritàriament, per dones– han hagut d’enfrontar-se als principals focus de contagi. Per això, els missatges llançats pel moviment feminista coincideixen a reivindicar el fet de posar al centre les cures i que el feminisme també és “essencial”. En roda de premsa, la portaveu de la comissió laboral de la vaga feminista, Rosa Aldave, ha remarcat que el 54% de les persones que han perdut la feina són dones i que les que l’han conservat “hem de conjugar una jornada de teletreball amb les cures o no ens podem quedar a casa perquè som serveis essencials”. Des de l’Assemblea Feminista de València, mitjançant una nota de premsa, posen l’accent en les treballadores migrades, “que han vist com quedaven fora de les principals ajudes i es trobaven en situacions de completa indefensió”.
Els missatges llançats pel moviment feminista coincideixen amb reivindicar el fet de posar al centre les cures i que el feminisme també és “essencial”
El context de pandèmia també ha suposat que no tots els territoris decideixin adherir-se a la convocatòria de vaga laboral. El passat 22 de febrer, el sindicat CGT de Catalunya i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) van comunicar el preavís de vaga general, sumant així quatre anys consecutius d’aturada. La resta de sindicats s’hi han sumat, a excepció dels majoritaris que només han apostat per espaiar els actes, presencials i virtuals, en els dies previs. Al País Valencià –llevat de les comarques d’Alacant, on també hi haurà una aturada de 24 hores– i les Illes, sindicats, col·lectius i plataformes feministes han rebutjat la crida a la vaga i el teixit social i veïnal ha tornat a ser clau per poder organitzar una gran diversitat d’accions descentralitzades. A través d’un comunicat, l’Assemblea Feminista de Castelló ha deixat clar que, malgrat l’emergència sanitària, no vol “deixar de prendre els carrers”, perquè “la història ens mostra que és la forma més efectiva, junt amb l’organització, que la lluita transcendisca vertaderament”.
El 8 de març d’enguany no només està marcat per la pandèmia. Els casos de denúncies d’assetjament i discriminació en diversos àmbits ha estat un degoteig els darrers mesos. Els últims: les denúncies d’assetjament sexual, maltractament i abús de poder contra professors de l’Institut del Teatre de Barcelona i les de l’alumnat de la Universitat Jaume I de Castelló també contra diversos professors. Abans que acabés l’any, un grup d’alumnes i exalumnes de l’Institut de Castellar del Vallès van assenyalar per Instagram un docent i en una setmana, s’hi van sumar altres denúncies: contra un professor d’educació física de Castellar del Vallès, contra l’exdirector de l’escola industrial de Sabadell, contra un professor de bateria de Girona, un massatgista de Canet de Mar o diversos docents de l’institut de Moià o del centre Pau Vila de Sabadell.
Mordasses contra el moviment
L’increment de la repressió contra el moviment també a estat motiu de resposta feminista arreu dels Països Catalans, on diversos col·lectius i plataformes s’enfronten a elevades multes econòmiques i penes de presó, emparades en la llei 4/2015, de seguretat ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa; i en la seva majoria interposades durant les diades de 2018 i 2019. Per exemple, l’Assemblea Feminista de València acumula ja 24 multes, que ascendeixen fins als 11.000 euros; les sancions contra les feministes del barri d’Horta de Barcelona s’eleven als 20.000 euros, o els 26.000 euros de les feministes de Sant Cugat (Vallès Occidental), que també enfronten fins a cinc anys de presó.
La repressió contra el moviment també a estat motiu de resposta feminista als Països Catalans, on diversos col·lectius i plataformes s’enfronten a elevades multes econòmiques i penes de presó
L’últim capítol va succeir ahir, quan el delegat del Govern espanyol a Madrid va confirmar la prohibició de 104 manifestacions el 7 i el 8 de març. Des de la coordinació de la vaga feminista a Catalunya s’han solidaritzat amb les organitzadores de Madrid i una de les portaveus de la vaga, Silvia Alberich, ha subratllat que “som molt conscients del context i situació que vivim i precisament per això creiem que és importantíssim que el moviment feminista estigui al carrer i demostri la seva força”.
L’any passat, els partits de dretes i extrema dreta ja van insistir a vincular la celebració de les manifestacions amb l’expansió dels contagis de coronavirus. En l’organització d’aquest 8 de març, el moviment feminista no només ha hagut de batallar contra aquest discurs criminalitzador, sinó que també està vivint un debat intern sobre el dret a l’autodeterminació de gènere de les persones trans, recollit en l’esborrany de la llei trans d’igualtat espanyola, encara que la majoria d’assemblees han aparcat les discrepàncies per a aconseguir una jornada unitària.
