Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Sis neonazis del Vallès seuen a la banqueta dels acusats per amenaçar activistes socials de Sabadell

Coneguts feixistes de la dissolta Plataforma per Catalunya (PxC), l'extint partit nacionalsocialista Movimiento Social Republicano (MSR), els ultres d'extrema-dreta Hooligans Vallès i el violent grupuscle Último Bastión afronten peticions de fins a dotze anys de presó per un episodi succeït el maig de 2014 durant les festes del barri sabadellenc de La Concòrdia

Alejandro Fernández hauria liderat el grup la nit dels fets. A la imatge, seu a un ple municipal durant la seva etapa com a membre de Plataforma per Catalunya / Arxiu

Nit del 30 de maig de 2014 a la ciutat de Sabadell. Un grup de coneguts neonazis acudeixen a un concert amb motiu de les festes del barri de La Concòrdia. Tanmateix, la seva motivació no era pas gaudir d’una nit primaveral de festa a l’aire lliure, ja que tant les organitzadores com el grup que actuava, Pirat’s Sound Sistema, tenen una reconeguda trajectòria de suport als moviments socials. Contràriament, la seva presència buscava “generar entre la població sentiments de violència i odi contra les persones d’ideologia d’esquerres i atemorir-les, moguts pel seu rebuig i menyspreu”, tal com s’afirma en l’escrit de conclusions provisionals de l’acusació particular.

Gairebé sis anys després dels fets, passada una vista de conciliació infructífera i una suspensió del judici, dimecres 26 de febrer sis membres de l’extrema-dreta vallesana afrontaran finalment la vista oral d’aquest procediment en mans del Jutjat Penal 3 de Sabadell. Com és habitual en individus d’aquest perfil ideològic, no és la primera vegada que almenys tres d’ells es troben en una situació similar. Alejandro Fernández Ruíz, Juan Nisa Jiménez i Raúl Sánchez Cruz han estat immersos en altres processos penals, mentre Albert Escorihuela Ramos, Ivan Campaña Goicoechea i Antonio Martínez Carmona fins ara han sortit airosos d’episodis similars. Tots sis no van actuar sols aquella nit, sinó que formaven part d’un grup més nombrós del qual no s’han pogut identificar a la resta de membres durant la instrucció del cas.

Des de la terrassa d’un bar proper, els acusats i els seus acompanyants haurien passat hores insultant, intimidant i amenaçant al públic assistent al concert de l’Associació de Veïns de la Concòrdia, que també està personada com a acusació particular

Des de la terrassa d’un bar proper, els acusats i els seus acompanyants haurien passat hores insultant, intimidant i amenaçant al públic assistent al concert de l’Associació de Veïns de la Concòrdia, que també està personada en el procés com a acusació particular. En un moment donat de la nit, els seus improperis s’haurien dirigit específicament contra les persones denunciants, una d’elles organitzadora de l’esdeveniment i dues més treballadores de l’empresa de so i llum que se’n cuidava de la infraestructura, totes tres conegudes activistes del moviment associatiu de la cocapital del Vallès Occidental.

Tal com descriu la seva representació lletrada, els insults i les amenaces es van proferir acompanyades del nom propi de les mateixes víctimes: “Hijo de puta”, “rojo de mierda”, “terrorista, te vamos a matar”. No obstant això, el llenguatge verbal no va ser l’únic emprat pels neonazis, que s’haurien acostat a un dels joves per exigir-li que retirés una de les pancartes que hi havia sobre l’escenari. Per la seva banda, Alejandro Fernández –qui hauria exercit un rol de lideratge dins el grup– hauria fet el gest de tallar el coll a un dels tres activistes un cop acabat el concert, espectacle que va donar pas a la punxadiscos de cloenda de la festa.

Va ser durant el desmuntatge de la vetllada quan es va produir l’atac més greu, un cop el camió de l’empresa de so va fer acte de presència per carregar tot el material. En aquell moment, els cap-rapats s’haurien apropat al grup de persones que es trobava al voltant del vehicle amb ampolles de vidre i cadires a les mans, objectes amb els quals els haurien agredit. “Les ampolles van impactar just al mig d’on es trobava la gent i al camió, causant un greu risc de ferides a més d’un profund temor en els perjudicats, els quals van haver-se de refugiar en el camió fins que van arribar els agents de policia”, tal com relata l’escrit.

Les acusacions consideren cinc dels sis neonazis autors de tres delictes d’amenaces, un delicte d’associació il·lícita i un últim de desordres públics, amb l’agreujant de discriminació ideològica contemplat a l’article 22.4 del Codi Penal espanyol

Per tots aquests fets anteriorment descrits, les acusacions consideren cinc dels sis neonazis autors de tres delictes d’amenaces (un per cada denunciant), un delicte d’associació il·lícita i un últim de desordres públics, amb l’agreujant de discriminació ideològica contemplat a l’article 22.4 del Codi Penal espanyol. El còmput total de les penes a les quals podrien ser condemnats cadascun seria de dotze anys i mig de presó, però també podrien ser castigats amb altres mesures com la prohibició d’acostar-se als domicilis, llocs de treball o estudis, llocs que freqüentin i de comunicar-se amb els perjudicats per qualsevol mitjà, tot per un temps quatre anys superior a la pena de presó imposada.

Fiscalia, en canvi, rebaixa les peticions de penes però també en sol·licita per Antonio Martínez Carmona, qui finalment serà jutjat malgrat que les acusacions demanaven el sobreseïment provisional de la seva causa perquè no han trobat prou indicis per identificar-lo el dia dels fets en l’indret on es van produir. El ministeri públic acusa cadascun dels sis ultres de tres delictes d’amenaces que en cas d’acabar en condemna suposarien nou anys de presó.


Ultres amb un ampli historial delictiu

Tots aquests neonazis formen part des de fa anys de la constel·lació de grupuscles que han format o formen la canviant l’extrema-dreta catalana, especialment activa les darreres dècades a la comarca del Vallès Occidental i de sobres coneguts pel cos de Mossos d’Esquadra a causa del seu ampli historial delictiu. El cabdill d’aquella nit al barri de la Concòrdia era Alejandro Fernández, qui va ser un dels impulsors de l’extint Casal Tramuntana, espai inspirat en la Casa Pound italiana que va estar obert des d’inicis de 2012 fins al juny de 2014 al barri barceloní del Clot. Durant aquell període, Fernández va establir relacions amb el partit neonazi Alba Daurada i va viatjar a Grècia per trobar-se amb els seus líders, agermanament del qual guarda record sobre la seva pell, en forma d’un tatuatge a la cama amb els símbols d’ambdós grups.

Alejandro Fernández va abandonar les files de l’MSR per passar-se a Plataforma per Catalunya (PxC), aleshores liderada per Josep Anglada i actualment dissolta dins del partit ultradretà VOX

Prèviament, Fernández s’havia presentat a les llistes del partit nacionalsocialista Movimiento Social Republicano (MSR) a les eleccions europees de l’any 2009. Tres dies abans de la comptessa, va ser denunciat per un delicte de lesions i una falta de danys, arran d’una baralla tumultuària contra un grup antagònic que va sorprendre el grup de feixistes del qual formava part (on també figuraven els acusats Albert Escorihuela i Juan Nisa) enganxant cartells contra la immigració pels carrers de Sabadell. Anys després, Alejandro va abandonar les files de l’MSR per passar-se a Plataforma per Catalunya (PxC), aleshores liderada per Josep Anglada i actualment dissolta dins del partit ultradretà VOX.

Abans de les seves aventures en el terreny de la política, Fernández havia iniciat la seva activitat a les grades dels estadis de futbol, una afició recorrent en l’espectre neonazi. Ho va fer de la mà de Hooligans Vallès, ultres del Centre d’Esports Sabadell, i al voltant de les Brigadas Blanquiazules, agrupació històrica de seguidors feixistes del Reial Club Deportiu Espanyol, tots dos grups famosos per haver protagonitzat incomptables agressions ideològiques i de caràcter xenòfob. A les grades de la Nova Creu Alta, sovint estava acompanyat per un altre dels acusats, Albert Escorihuela Ramos, denunciat dues vegades mitjançant la Llei de l’esport, en una ocasió per realitzar salutacions feixistes dins de l’estadi i en una altra per llençar objectes contra les patrulles policials a la sortida del recinte. Escorihuela també va formar part fins en quatre ocasions de diferents llistes electorals de l’MSR en comicis celebrats entre els anys 2003 i 2009, però igual que el seu amic Fernández va afiliar-se a PxC i es va presentar com a número 21 de la llista d’aquest partit a les eleccions municipals de l’any 2015 a Barberà del Vallès.

Juan Nisa durant la identificació per part dels Mossos d’Esquadra a tocar del Centre Social Autogestionat Can Vies |Redacció Directa

 

Un dels elements més perillosos del grup és Juan Nisa Jiménez, membre del violent grupuscle neonazi Último Bastión, destapat en una investigació publicada per aquest mitjà l’octubre de 2016. Nisa ha estat identificat i detingut en diverses ocasions per delictes de danys, lesions –algunes d’elles de caràcter xenòfob–, atracament a la via pública i atemptat contra l’autoritat. Ha estat durant més d’una dècada un dels principals actius de Hooligans Vallès i el fet d’haver-se mantingut allunyat de la militància a partits polítics d’extrema-dreta ha propiciat que engreixés el seu historial de conflictes al carrer.

Juan Nisa va ser un dels protagonistes de l’agressió contra una concentració antifeixista el 9 d’octubre de 2014, durant la celebració d’un judici en el qual Alejandro Fernández acusava un jove de provocar-li lesions durant el boicot a un concert neonazi

Així doncs, Nisa va ser un dels protagonistes de l’agressió contra una concentració antifeixista a les portes de l’Audiència de Barcelona el 9 d’octubre de 2014, mentre se celebrava un judici en el qual Alejandro Fernández acusava un jove de provocar-li lesions durant el boicot a un concert neonazi organitzat a la sala The Other Place del barri barceloní de Poblenou per commemorar el 12 d’octubre. També va formar part del grup de cap-rapats que va reunir-se a les portes del CSO L’Obrera de Sabadell per intimidar les seves membres i al costat d’una carpa de Societat Civil Catalana al campus universitari de la UAB per protegir-la, tots dos episodis succeïts el mes d’abril de 2016.

El passat mes de març Nisa va reaparèixer al barri de Sants de Barcelona, quan els Mossos d’Esquadra el van interceptar juntament amb vuit neonazis més a tocar del Centre Social Autogestionat Can Vies. Durant el seu escorcoll, els agents van sostraure al grup bats de beisbol, bengales i passamuntanyes, hores abans de la celebració d’un partit de la Lliga de Campions entre el Futbol Club Barcelona i l’Olympique de Lió que havia estat declarat d’alt risc per la presència d’ultres francesos a la ciutat. Aquest episodi va situar Nisa sobre una hipòtesi que agafa força després dels incidents ocorreguts els darrers mesos, aquella que apunta a la incorporació de l’entorn neonazi vallesà en la renovació dels Boixos Nois, tal com vam explicar en aquest reportatge en profunditat.

Articles relacionats