Aquest dijous 15 d’octubre, quatre mesos després de la darrera concentració de protesta en què les manifestants van tallar el carrer Prat de la Riba de l’Hospitalet de Llobregat i van aturar les obres durant uns minuts, la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda ha convocat de nou al veïnat del barri de Sant Josep i del conjunt de la ciutat del Barcelonès davant del recinte de l’antiga fàbrica de ceràmica de Cosme Toda, per tornar a exigir l’aturada del pla urbanístic que preveu la construcció de 885 pisos en 24 blocs de fins a tretze plantes d’alçada.
Mentre que l’ajuntament hospitalenc justifica aquest projecte i la resta de plans urbanístics de la ciutat, entre els quals destaca pel seu volum i impacte el PDU Gran Via, per una “necessitat urgent d’ampliació i renovació del parc d’habitatges per fer front a les necessitats de la ciutadania” –segons el primer tinent d’alcalde Francesc Josep Belver– la ciutadania més crítica es manifesta un altre cop per salvar i recuperar el conjunt patrimonial i arquitectònic de Cosme Toda per al barri i per demanar l’aturada de manera immediata del projecte i, a mitjà termini, frenar la massificació d’una ciutat amb una de les densitats demogràfiques més elevades del continent.
Per a Daniel Rueda, membre de la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda “és vital posar fi a l’especulació i al fenomen derivat de la gentrificació dels barris metropolitans més vulnerables, agreujada amb projectes urbanístics com el de Sant Josep que suposarà l’arribada de més de 4.000 nous habitants al barri”. Rueda denuncia que la reforma projectada implica un impacte urbanístic per al barri i no respon a les necessitats reals del veïnat. “És un projecte planificat en plena fase de la bombolla immobiliària. El barri té altres prioritats, com per exemple un centre d’atenció primària, escoles bressol o residències públiques per la gent d’avançada edat”.
Un projecte urbanístic insostenible
Rueda, com el conjunt de veïnes mobilitzades, assegura que el pla “és una greu errada, insostenible en termes d’eficiència energètica” per al barri i per a la ciutat, alhora que es reivindica una reurbanització que enalteixi el patrimoni cultural de l’Hospitalet, perquè estan convençudes que el patrimoni ha de protegir-se i envoltar-se d’amplis espais i zones verdes, obertes i recuperades per a les veïnes, i no “amagar-lo entre gratacels”. Al mateix temps, exigeixen transparència administrativa i una planificació detallada de nous serveis per a les veïnes de la zona. “A més, es tracta d’una zona residencial pensada per a un sector de població amb un nivell econòmic molt més elevat que el del veïnat actual, ja que els preus dels nous habitatges se situen al voltant dels 400.000 euros. L’arribada dels nous habitants, que en la major part són expulsats de Barcelona a causa del fenomen de la gentrificació, contribuirà a reproduir el fenomen a l’Hospitalet, tot segregant el barri i expulsant a qui no pugui pagar l’increment del cost de la vida”, afegeix Rueda.
“L’arribada dels nous habitants, que en la major part són expulsats de Barcelona a causa del fenomen de la gentrificació, contribuirà a reproduir el fenomen a l’Hospitalet, tot segregant el barri i expulsant a qui no pugui pagar l’increment del cost de la vida”, segons Daniel Rueda, de la plataforma contrària a la reforma
Protegida com a Bé Cultural d’Interès Local, l’antiga fàbrica de Cosme Toda és un edifici d’estil noucentista dissenyat pels arquitectes Marià Tomàs i Barba i Ramon Puig i Gairalt. Col·lectivitzada i convertida en fàbrica d’armament durant la guerra civil espanyola, va ser sabotejada suposadament per quintacolumnistes feixistes amb un atemptat que provocà la mort de més de 400 persones. El tancament i posterior abandonament de la fàbrica va provocar un lent deteriorament que ha malmès l’estat de la històrica construcció.
L’any 2008 es va aprovar dins del Pla de reforma de les àrees industrials de l’Hospitalet (PRAILH) la requalificació del terreny “per obrir-lo a l’ús ciutadà”, segons Cristian Alcázar, l’aleshores regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de l’Hospitalet. L’administració local vol recuperar el conjunt arquitectònic com a equipament ciutadà, tal com s’ha fet amb Tecla Sala, una altra antiga fàbrica tèxtil rehabilitada com a biblioteca i sala d’exposicions. Tanmateix, el veïnat més crític, aplegat en la plataforma Stop Massificació L’H Cosme Toda des del 29 de desembre de 2018, denuncia que el projecte no compleix les normatives urbanístiques. Segons diversos tècnics experts en urbanisme consultats per les activistes, l’excessiva volumetria dels edificis residencials farà inviable el compliment de l’article 264 del text refós del Pla General Metropolità, que estableix que en aquest tipus d’ordenació urbana cada planta tingui com a mínim una hora de sol directe.
Les veïnes han presentat diverses instàncies a les administracions locals i estudien possibles accions legals perquè consideren que es tracta d’un projecte amb irregularitats. També volen proposar una moratòria urbanística, perquè des del seu punt de vista “la ciutat està patint un procés gentrificador que no se soluciona amb la construcció de nous blocs de pisos, sinó amb una legislació en defensa del veïnat i no dels constructors o empresaris relacionats amb el turisme”. I aviat volen començar a recollir signatures per avalar una consulta popular sobre el futur del recinte.
Destrucció i recobriment de galeries subterrànies i restes arqueològiques
Les obres, iniciades el passat mes de desembre, han deixat al descobert diverses galeries subterrànies que connectaven les antigues fàbriques de ceràmica de Can Batllori i Can Llopis amb Cosme Toda, entre les quals hi ha el refugi antiaeri de Cal Planta. Aquestes han estat catalogades per l’expert en arqueologia del Museu de l’Hospitalet Josep Maria Solias i posteriorment recobertes amb grava per garantir-ne la conservació, com també s’ha fet amb vuit dels tretze antics forns de ceràmica, dels quals només se’n volen conservar els cinc que es troben al marge del terreny on es vol edificar. Malgrat que la pressió popular va fer possible la presència d’un expert en arqueologia, la major part de les troballes han estat destruïdes o tapades després de ser catalogades.
Des del moviment veïnal es proposa una revisió del catàleg del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic (PEPPA) “que inclogui tot el patrimoni de la ciutat actualment en perill i que no segueixi únicament criteris arquitectònics”. En el cas del refugi antiaeri de Cal Planta que forma part de les galeries subterrànies del recinte de Cosme Toda, el president del Centre d’Estudis de l’Hospitalet Manuel Domínguez opina que caldria fer-lo accessible, “perquè això representaria un salt qualitatiu molt important en el patrimoni local”.
Les obres, iniciades el passat mes de desembre, han deixat al descobert diverses galeries subterrànies que connectaven les antigues fàbriques de ceràmica de Can Batllori i Can Llopis amb Cosme Toda, entre les quals hi ha el refugi antiaeri de Cal Planta
El veïnat de Sant Josep compta amb el suport del Grup de Patrimoni i del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, a més dels col·lectius No més Blocs, Can Trinxet viu, Defensem el Castell de Bellvís o Barris per viure, adherits al manifest Un altre l’Hospitalet és possible on es defensa un model alternatiu de ciutat, que sigui respectuós amb el patrimoni i que “prioritzi les condicions de vida del veïnat per damunt dels interessos especulatius”, alhora que es reclama a les administracions una participació real de les veïnes en el debat i resolució dels problemes que afecten el conjunt de la població. D’altra banda, l’historiador Ireneu Castillo, promotor de la plataforma Protegim el Canal de la Infanta i una de les veus més crítiques en defensa del patrimoni hospitalenc, ha denunciat al seu blog Memento mori “els nombrosos patrimonicidis comesos per l’administració municipal, que amaga els beneficis que obtenen les immobiliàries ‘adherides’ al consistori”.
“El nostre objectiu immediat és aturar el projecte a Cosme Toda i impulsar un procés participatiu veïnal real. Sabem que hi ha molts diners en joc i des de l’Ajuntament segurament ens ho posaran difícil, però somiem amb un barri més verd i menys dens, una realitat diferent de la que ens volen imposar els representants municipals. L’urbanisme ha de respondre a les necessitats de la ciutadania i no a les directrius que marqui el mercat i, en conseqüència, proposem alternatives consensuades a la massificació i l’especulació immobiliària”, conclou Rueda.
