Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Els impagaments de la prestació per ERTO provoquen una pandèmia de precarietat

Des que es va decretar l'estat d'alarma, l'aprovació d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) s'ha plantejat com la "mesura més efectiva" per mantenir la liquiditat de les empreses i protegir les treballadores afectades, que, tal com es va disposar, han de rebre una prestació pública del 70% del salari. La realitat, però, és que la reducció dels sous i els impagaments de la prestació han provocat una pandèmia de precarietat. Set treballadores expliquen a la 'Directa' la seua situació de vulnerabilitat

Treballadora de restauració el primer dia d'obertura de terrasses a la plaça Reial de Barcelona / Freddy Davies

Des que es va decretar l’estat d’alarma per la situació d’emergència sanitària, són moltes les empreses que han aprovat un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Als Països Catalans, més d’1,3 milions de treballadores s’hi han vist afectades, aproximadament un 20% de la població activa, segons dades del Ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. L’Estat espanyol va establir que assumiria el 70% del salari de la treballadora afectada i que les empreses amb menys de 50 empleades quedarien exonerades de les cotitzacions a la Seguretat Social, mentre que la resta només haurien de pagar el 25%. “Com que es carreguen les despeses a l’àmbit públic, qui en surten beneficiades són les empreses i la pitjor part se l’emporten les treballadores, que veuen reduït el seu salari”, denuncia Dani Marcos, secretari d’acció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). La principal problemàtica en què es troben moltes de les persones afectades és que hui dia encara no han rebut la prestació. Segons explica Ermengol Gassiot, coordinador de la Confederació General del Treball (CGT) a Catalunya, el motiu principal del retard és el col·lapse que hi ha al servei d’ocupació públic estatal (SEPE) per l’increment del volum d’activitat i la falta de recursos.

Aquests impagaments i reduccions del salari estan generant una situació d’emergència per a moltes persones, perquè no poden cobrir les seues necessitats bàsiques. Les principals afectades són les treballadores del sector serveis, caracteritzat per una precarietat crònica i per una majoria d’empleades amb contractes fixos discontinus que no han sigut incloses en els expedients. Encara que el govern espanyol i els sindicats majoritaris han defensat els expedients temporals com “la mesura més efectiva per a protegir els treballadors i mantenir l’ocupació”, els sindicats CGT i COS són crítics amb aquesta gestió. “El que no entenem és que hi hagi moltes empreses amb milions de beneficis i que se’ls estigui donant la possibilitat de fer un ERTO”, denuncia Marcos.  “Segons la lògica capitalista, l’empresari cobra més perquè és qui assumeix el risc, però, a l’hora de la veritat, en una situació de crisi com aquesta, tot recau sobre l’administració pública i sobre la classe treballadora”, afegeix. Per la seua part, Gassiot conclou: “El que s’hauria de fer és posar al centre de l’economia el bé comú i exigir a les grans empreses que mantingueren els salaris”.

El 14 de març, l’empresa que li pagava 600 euros al mes li va aplicar un ERTO, però encara no ha cobrat la prestació mensual

Consuelo és una de les treballadores afectades. Viu a València i treballava per a dues empreses de neteja amb contractes parcials, una li pagava 600 euros al mes i l’altra 200. Entre altres funcions, s’encarregava de netejar locals d’empreses i tendes, moltes de les quals van tancar a l’inici de l’estat d’alarma. “No es van preocupar ni de cridar-nos per a dir-nos que no hi anàrem”, critica. Donada aquesta situació, el 14 de març, l’empresa que li pagava 600 euros al mes li va aplicar un ERTO, però encara no ha cobrat la prestació mensual. Consuelo es va posar en contacte amb el Servei Valencià d’Ocupació i Formació (SERVEF): “Em van dir que m’havia d’esperar, però va arribar el mes de maig i tampoc vaig cobrar”. “Finalment –continua– em van donar un número de telèfon, hi vaig cridar i em digueren: ‘No tinga tanta pressa, que si no cobra aquest mes, cobrarà el que ve’. I em van penjar! Et pareix normal?”.

Consuelo viu amb un dels seus fills i la seua parella, la qual va treballar 37 anys en una empresa del sector de la construcció fins que el van acomiadar en l’anterior crisi. Tanmateix, segons conta, per un error administratiu només van considerar que havia treballat un any, de manera que només va cobrar quatre mesos d’atur el 2011. Durant els últims deu anys, l’únic ingrés que han tingut és el sou de Consuelo, el qual s’ha reduït de 800 a 200 euros durant l’estat d’alarma. “Més o menys m’apanyava amb el que tenia, però açò em supera. Portem quasi tres mesos amb 200 euros i som 3 persones a casa”, lamenta. Consuelo retalla d’on pot i compra només allò necessari, fins i tot pel que fa a l’alimentació: “En lloc de comprar-te una xulla et fas una truita de patates. Hem d’adaptar-nos al que hi ha”, detalla. A banda del fill que viu amb ella i la seua parella, tenen dos fills més majors que treballen i tenen casa pròpia, els quals els ajuden econòmicament amb alguns pagaments, com ara el lloguer del pis, de 290 euros. “El propietari del pis em va dir que podia pagar més tard, però els meus fills van decidir ajudar-me perquè no tinguera deutes”, incideix. “Aquesta és la vida de la gent normal, i com jo n’hi haurà milers, i encara hi haurà gent que estarà molt pitjor”, afegeix.

Pel que fa al confinament, Consuelo reflexiona sobre com afecta de manera diferent segons la realitat social de cada persona. “Qui té una casa xicoteta, com jo, que no tinc balcons ni res, ho he passat molt malament, però el que té una senyora casa…”, denuncia. Així mateix, critica l’actuació de moltes empreses durant aquesta crisi: “Si durant una temporada guanyen molt, doncs que ho guarden per a poder ajudar les treballadores quan vaja malament. Ací se n’aprofitaran molts. Amb l’excusa de la crisi tiraran molta gent al carrer. Per a ells som números. Quan els servim per a guanyar, bé, però quan no, cap a fora”, conclou.

 

L’aprovació dels expedients temporals trau a la llum contractes irregulars

Ricardo és cuiner a un restaurant de Benicàssim (Plana Alta). El passat 14 de març el van acomiadar temporalment, ja que el restaurant va haver de tancar, i després de dos mesos i mig, només ha cobrat els últims quinze dies de març. “No m’han donat cap explicació, i tampoc pots anar a l’atur a reclamar, perquè està tot tancat”, lamenta. A més a més, s’ha donat compte d’una irregularitat: “Em pagaven mil euros al mes, però es veu que només 600 estaven donats d’alta, la resta era en negre. Jo no era conscient d’això”, denuncia. Ricardo té un contracte fix discontinu. Durant l’estiu, treballa 40 hores setmanals, mentre que a l’hivern només cotitza 35 hores setmanals, encara que segueix treballant 40 o més. “Però, es veu que aquest hivern m’havien donat d’alta només 20 hores i jo no ho sabia, ja que quan em modifiquen el contracte no he de signar res”, declara. Així doncs, pels últims quinze dies de març treballats, només ha cobrat el 70% de les hores que consten al contracte, és a dir, uns 200 euros. No es planteja denunciar-ho per les repercussions que puga tenir: “Ja ho tenen complicat per a pagar-me o em paguen tard. Si han de pagar una multa, tindré encara més dificultats per a cobrar”, assegura. “A més a més, si ho denuncie, potser em tiren fora, i la família del meu cap està molt ficada en l’hostaleria, per tant, si tinc un problema amb ell, no podria treballar en cap bar de Benicàssim”, declara.

Ricardo, cuiner a Benicàssim |Noa Tendero

 

Ricardo lloga un pis per 500 euros al mes. Viu amb la seua parella i el seu fill de 13 anys i l’únic ingrés que tenen, a banda del seu sou, és la pensió per discapacitat, de 460 euros, que cobra la seua parella. Per tal de cobrir les despeses, Ricardo fa també treballs puntuals, els quals no ha pogut dur a terme durant aquests mesos a causa del confinament. Tot i això, considera que “és trist haver de recórrer a això, perquè contribueixes a l’economia submergida, i fins i tot a l’esclavisme. Hi ha dies que treballes deu hores per 50 euros, sense cotitzar i sota el risc que caigues d’un teulat, et trenques una cama i estigues tres mesos en casa sense cobrar baixa ni res”, afegeix. Pel que fa al pagament del lloguer, explica: “Hem tingut sort, perquè el propietari del pis ens ha donat l’opció de pagar a poc a poc o que vaja a pintar-li la vila en lloc de pagar-li”, explica. Ricardo i la seua família estan mirant de demanar l’ajuda que ofereix la Generalitat Valenciana per a persones amb dificultats per a pagar el lloguer a causa de la crisi de la COVID-19, però segons declara, “cal entregar una barbaritat de documents i no ho posen gens fàcil”, lamenta.

Clara Melis –qui prefereix utilitzar un nom fictici– i David Moya són una parella de Terrassa (Vallès Occidental) que es troben en la mateixa situació. Ambdós han sigut inclosos en un ERTO, però només ell ha cobrat la prestació. David treballa a Emergia, empresa de telemàrqueting amb diversos centres repartits arreu de l’Estat i que ha aprovat un expedient de regulació temporal per a 649 persones, de les aproximadament mil que hi treballen. L’argument emprat per l’empresa és una reducció de la productivitat, tot i que, segons explica Ariadna Izquierdo, una altra treballadora de l’empresa, “no s’ha reduït el volum de trucades, fins i tot ha augmentat”. L’empresa ha anat reincorporant moltes persones als centres de treball, però algunes segueixen encara dins l’ERTO, com David.

David Moya i la seua companya, afectades per un ERTO |Arxiu

 

Clara treballa a una empresa del sector de l’hostaleria que va tancar el dia 18 de març. Després de dos mesos i mig, encara no ha cobrat res i, segons explica, “no ens han donat cap explicació”. “Està tot tramitat correctament, però no hi ha manera de contactar amb el SEPE”, afegeix. Amb els aproximadament mil euros que estan cobrant de l’ERTO de David, han de cobrir les despeses de la casa i mantenir les seues dues filles, de 2 i 7 anys. “Aquesta situació et crea una mica d’angoixa, perquè no tens els teus diners, no pots decidir sobre tu mateix, i a part ho has de mirar tot, què vas a consumir, quin tipus de menjar compres…”, lamenta Clara. “Parlo d’alimentació, ja ni se t’acudeix comprar-te un llibre ni res. Has de retallar per tot arreu”, afegeix. Fins ara, han pogut pagar el lloguer de la casa, però els preocupa no poder pagar-lo en un futur si ella continua sense cobrar.

Pere Messeguer, hostaler a Tarragona |Arxiu

 

Un cas similar és el de Pere Messeguer, treballador d’una empresa del sector turístic a Tarragona (Tarragonès), la qual va haver de tancar quan va començar l’estat d’alarma i va aplicar un ERTO a les treballadores a partir del 16 de març. Pere no va cobrar res fins a l’1 de maig, quan va rebre els 500 euros corresponents als últims quinze dies de març. No ha tornat a cobrar res més. Segons explica, “va ser alguna cosa aleatòria, perquè hi va haver gent de l’empresa que ho va cobrar tot, gent que no va cobrar res, i alguns hem cobrat només aquests 500 euros. Pareix un error del SEPE, que es va col·lapsar”, considera. Aquesta situació està generant dificultats econòmiques a la seua família. “Has d’anar pagant tot, rebuts, menjar… –continua–. A més a més, aquesta ajuda no et permet poder accedir a la resta d’ajudes, per exemple, no pots cobrar l’atur si estàs en un ERTO”. Pere té una filla a càrrec seu, una hipoteca i un préstec que pagar, a banda de les despeses diàries. “Per a tirar endavant econòmicament vaig trampejant, amb quatre duros que em quedaven de l’última nomina i amb el suport de la meua parella, que si no fos per ella…”, declara. “I esperant a veure si em paguen al juny, amb la incertesa d’estar esperant a veure per on cau”, afegeix. Actualment està tractant de demanar un avançament de la nòmina al banc.

 

Treballadores denuncien expedients fraudulents

Un altra de les denúncies és l’aplicació d’expedients temporals fraudulents, com ara els aplicats per empreses de caràcter essencial, com les empreses privades d’ambulàncies a Catalunya, les quals van ser denunciades per la CGT. També s’han donat casos de persones afectades per expedients i a qui els han fet anar a treballar igualment. “Els diuen: ‘Jo et pago el 30% que et falta de salari i tu a canvi treballes la teua jornada normal, al final cobraràs el mateix’. Aprofiten l’oportunitat per traure benefici”, denuncia Marcos. Posa com a exemple el cas d’algunes escoles concertades que han fet un ERTO al professorat i després l’han obligat a fer classes virtuals igualment.

Algunes empreses han aprovat expedients sota l’argument d’una suposada reducció de la producció que després les treballadores han denunciat que no era així. És el cas d’Ayora Gea, empresa de transports amb seu al País Valencià i Múrcia que distribueix combustible a gasolineres de Repsol d’arreu de l’Estat. Malgrat que l’activitat de l’empresa es considera essencial, va sol·licitar a mitjan març l’aplicació d’un ERTO per força major a gran part de la plantilla. Inicialment no va ser aprovat, però l’empresa ho va recórrer, i al final es va aprovar per defecte de forma a causa del retard en l’administració. Segons denuncien les treballadores, quan encara no estava aprovat, l’empresa el va començar a aplicar igualment, així com va acomiadar alguns transportistes autònoms que també treballaven per a l’empresa. “La feina no havia disminuït tant com per a enviar a casa la meitat de la plantilla. L’ERTO no estava justificat, ho han fet per a estalviar-se diners”, considera Pep Moliner –nom fictici–, treballador a la planta de València.

L’empresa va forçar els treballadors no afectats per l’ERTO a fer hores extres o a treballar en cap de setmana per compensar la reducció de plantilla

Davant d’aquesta situació, segons explica Pep, l’empresa va forçar els treballadors no afectats per l’ERTO a fer hores extres o a treballar en cap de setmana per compensar la reducció de plantilla. “El que no pots fer és tindre la meitat de la plantilla en casa i a la resta fent dotze hores. Si hi ha tanta faena, per què fan un ERTO?” critica. Aquesta situació es va allargar durant tres setmanes, fins que els treballadors dels centres del País Valencià es van plantar i van decidir fer només les huit hores que tenen signades, malgrat les pressions de l’empresa. “El detonant va ser quan ens va dir que ens havia descomptat del salari unes dietes que tenim acordades. Això ja era massa, i vam decidir plantar-nos”, declara Pep. Des d’aquest moment l’empresa va tornar a contractar els autònoms, encara que seguia mantenint part de la plantilla en l’ERTO.

També hi han hagut irregularitats en el pagament de l’ERTO. “Hem rebut un avançament del banc, com si haguérem estat els dos mesos i mig sense treballar, quan no és així. Així doncs, eixos diners no els podem tocar, ja que podrien acabar sent fraudulents”, declara Pep. Així mateix, algunes persones han cobrat menys del que els tocava a causa que les dades sobre la seua situació familiar no estaven actualitzades. “Ens ha tocat enviar correus al SEPE perquè ho corregiren”, explica Pep. A través dels delegats sindicals, els treballadors han pres accions legals per denunciar les irregularitats de l’empresa tant en la sol·licitud de l’ERTO com en la seua aplicació. “Els expedients estan fets per a les empreses que els fa falta, no perquè uns quants espavilats s’aprofiten”, conclou Pep. Pel que fa a la seua situació personal, aquesta situació li ha suposat una reducció de 300 euros de la seua nòmina. “Jo no sé què són 300 euros per al meu cap, però per a mi és pagar la hipoteca o la compra d’una setmana i mitja”, critica. Pep viu amb la seua parella i el seu fill i, segons explica, normalment, no els dona per a estalviar, però amb tot açò encara van “més justos”. “Hem hagut de demanar ajuda a familiars”, declara.

Els sindicats denuncien que la normativa que regula els ERTOs no deixa capacitat de resposta sindical en els casos que puga haver-hi frau o que no hi haja una disminució real de la producció que ho justifique. La major part dels expedients que s’han aplicat són “per força major”, els quals s’apliquen de manera molt ràpida, i “l’única opció que tenim és presentar al·legacions, però quan ho hem fet no hem trobat resposta per part de l’administració”, explica Gassiot. D’altra banda, hi ha un altre tipus d’ERTO, per causes productives, que sí que deixa un període per a les negociacions, però només de set dies, de manera que la capacitat d’organitzar una resposta està molt limitada.

 

Als acomiadaments temporals massius s’hi sumen els acomiadaments improcedents

Alguns sindicats estan denunciant que, tot i que teòricament s’han prohibit els acomiadaments per causes relacionades amb la COVID-19, se segueixen produint molts acomiadaments improcedents. “Estem lluitant perquè es considerin nuls i que les persones tornen a la feina i cobren el que els correspon”, declara Marcos. És el cas de Júlia Ferrer –qui prefereix utilitzar un nom fictici–, tècnica en integració social que treballava des de setembre a l’escola privada Hatikva, a Sant Cugat (Vallès Occidental), on feia tasques de suport conductual amb un infant amb necessitats especials. Encara que treballava al centre escolar, el contracte l’havia de formalitzar la família de l’infant, que era qui decidia les condicions laborals. Amb el tancament dels centres educatius, l’escola va continuar l’activitat de manera virtual, però sense comptar amb Júlia. Una setmana després, el pare del xiquet li va comunicar que li aplicarien un ERTO, ja que tenien intenció de seguir comptant amb ella en un futur, però finalment, el 20 de març, l’advocat de la família es va posar en contacte amb ella per a formalitzar l’acomiadament. “Evidentment és improcedent, ja que al·leguen una baixada de rendiment laboral i això no és cert. No puc treballar perquè han tancat les escoles, i tampoc m’han donat una alternativa per a continuar el projecte educatiu amb el xiquet de manera telemàtica, tot i saber que l’escola ha seguit fent classe a distància”, denuncia Júlia.

Júlia, qui prefereix utilitzar un nom fictici, treballava des de setembre a l’escola privada Hatikva |Mireia Comas

 

La treballadora responsabilitza a l’escola, que tenia constància de la situació. Júlia ha decidit fer públic el seu cas a través de la COS, la qual, mitjançant un comunicat, ha denunciat que la relació laboral de la treballadora no formalitzada pel centre educatiu ha provocat, entre altres coses, irregularitats en la contractació, imposició de tasques fora de l’horari acordat, jornades de més de huit hores, situacions de xantatge emocional per part de la família, falta de recursos materials i econòmics per realitzar les tasques, i en general, una precarització de la treballadora, així com el no reconeixement de la figura de Tècnica en Integració Social. “Reclamem una escola pública on les professionals que treballen amb alumnat amb necessitats especials siguin contractades per l’Administració pública i se’ls reconegui la seua formació i categoria professional”, afegeixen.