Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Solidaritat amb interessos, fiscalitat evasiva

Persones famoses, esportistes d'elit, titulars de grans fortunes derivades de l'activitat empresarial o inversora i grans corporacions econòmiques, han aprofitat l'epidèmia del coronavirus per anunciar donatius de generoses quantitats de diners destinats a la lluita contra el contagi. Algunes, però, arrosseguen un llarg historial d'investigacions per pràctiques fiscals presumptament fraudulentes o han dissenyat estructures societàries 'ad hoc' amb la finalitat d'evadir impostos al fisc de l'Estat espanyol

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Marc Márquez, Ana Patricia Botín (Santander), Juan Abelló, Marta Álvarez (El Corte Inglés),, Amancio Ortega, Petra Axdorff (directora general d'Ikea Ibérica), Cristiano Ronaldo, Víctor Grifols i Leo Messi / Arxiu

No per a tothom la pandèmia de COVID-19 és sinònim de crisi econòmica. Alguns sectors hi han vist una oportunitat de negoci. Fabricants de mascaretes i material sanitari, proveïdors de productes d’higiene… Però també les grans fortunes. En efecte, malgrat la pràctica paralització de l’activitat productiva durant els darrers tres mesos i la caiguda generalitzada dels índexs borsaris, les persones riques del món són avui més riques que el febrer passat. Així es dedueix del darrer recompte de grans acumulacions de patrimoni del butlletí econòmic Forbes, que recull, per exemple, que el fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, ha vist créixer la seva fortuna un 46%, o que l’home fort d’Amazon, Jeff Bezos, l’ha incrementat en un 30%. Són casos excepcionals, en què hi té a veure l’augment del valor de les seves marques per l’increment de l’activitat digital a causa del confinament.

Però també a l’Estat espanyol la riquesa ha cotitzat a l’alça en plena epidèmia. Segons Forbes, només 3 de les 23 famílies espanyoles que acaparen més fortuna han vist estancat o disminuït el seu patrimoni en els darrers tres mesos, entre els quals la del valencià Fernando Roig, president del grup industrial Pamesa. La resta, inclòs el seu germà, Juan Roig (amo de Mercadona), l’han incrementat. La fortuna d’Amancio Ortega, home fort de l’imperi tèxtil Inditex, ha crescut un 17% malgrat el tancament obligat de les seves cadenes de venda de roba. I en alguns casos els increments han estat molt més notables: un 40% en el cas de Rafael del Pino, president de Ferrovial, i un 42% per a Florentino Pérez, factòtum del grup constructor ACS i president del Real Madrid.

Segons ‘Forbes’, només 3 de les 23 famílies espanyoles que acaparen més fortuna han vist estancat o disminuït el seu patrimoni en els darrers tres mesos

Moltes grans fortunes també han aprofitat el context de l’epidèmia per anunciar donacions altruistes de grans quantitats de diners per col·laborar amb la lluita del coronavirus o col·laborar amb la compra de material de protecció per als serveis sanitaris. Una estratègia a la qual s’han sumat també força esportistes i gent famosa del món de l’espectacle, amb innegable intenció, però també amb un poc discutible vessant de campanya d’imatge, atès el gran ressò mediàtic que solen tenir aquesta mena d’anuncis. En aquest article fem un repàs d’algunes fortunes i grans corporacions empresarials que operen a l’Estat espanyol que, durant les darreres setmanes, s’han significat a l’hora de fer donatius altruistes i que en algun moment de la seva trajectòria han estat investigades judicialment o han estat sota sospita de les inspeccions d’hisenda per les seves pràctiques fiscals destinades a evadir el pagament d’impostos derivats de la seva activitat o el seu patrimoni.

 

Amancio Ortega, hospitals versus drets laborals

Amancio ortega

“La fàbrica va informar el passat mes d’abril que faria fora 272 treballadors, al·legant la dificultat per exportar els productes a Europa a conseqüència de la COVID-19. Dels 272 treballadors als quals es va fer fora, 250 formaven part del sindicat”. Ho explica Kyaw Thu Zaw, un treballador de la factoria Riu-Ning a Birmània, un dels proveïdors de la multinacional Zara al sud-est asiàtic. A més, Thu Zaw –qui és el president de l’esmentat sindicat– denuncia que només uns dies abans de l’anunci, un grup de quatre homes va intentar apunyalar-lo quan es dirigia a comprar menjar per als membres del col·lectiu. Per al representant de la plantilla “hi ha una connexió directa” entre l’atac que va patir i el tancament de la fàbrica: “l’intent dels propietaris de posar fi al sindicat”.

L’aturada a conseqüència de la crisi sanitària global ha servit de pretext per a les propietats d’empreses com Inditex per acomiadar centenars de treballadores a fàbriques del sud-est asiàtic

Aquest és només un dels testimonis recollits per Andrew Tillett-Saks, un activista en defensa dels drets laborals al sud-est asiàtic que durant el confinament ha compilat els testimonis i les lluites de les plantilles de la indústria tèxtil que proveeixen les tendes del món occidental. L’aturada a conseqüència de la crisi sanitària global ha servit de pretext per a les propietats de les empreses per acomiadar centenars de treballadores, especialment aquelles que formaven part de sindicats. I les proveïdores de Zara, vaixell insígnia del grup Inditex, eren al capdavant.

Els titulars a l’Estat espanyol, però, no reflectien les condicions que es viuen a les fàbriques. “La fundació Amancio Ortega dona 63 milions d’euros en material sanitari contra el coronavirus”, titulava La Vanguardia el 31 de març. Els mitjans de comunicació espanyols es feien eco d’una nota de premsa de la fundació que porta el nom de l’accionista majoritari del grup Inditex i de qui és el sisè home més ric del món, amb un patrimoni de més 55.000 milions d’euros, segons la revista Forbes. A les notícies, es parlava de respiradors i mascaretes, però poc de drets laborals, sindicats i extorsions a treballadores.

No és el primer cop que Amancio Ortega fa una acció d’aquestes característiques. L’any passat el multimilionari anunciava una donació de 300 milions d’euros per col·laborar en la lluita contra el càncer. La donació va reactivar les crítiques contra el propietari d’Inditex, ja que un informe dels verds europeus xifrava un estalvi de l’empresa a través de mecanismes d’elusió fiscal de 585 milions d’euros durant el període 2011-2014. El gabinet de comunicació del grup, però, va respondre a l’informe assegurant que partia “de premisses equivocades que el conduïen a conclusions errònies”.

 

Marc Márquez i el frustrat gran premi fiscal d’Andorra

Marc Márquez

Amb uns ingressos anuals de 12 milions d’euros, el pilot català de motociclisme Marc Márquez en paga a Hisenda pràcticament la meitat, ja que a Catalunya el gravamen màxim de l’IRPF se situa en el 48%. Si la seua residència fiscal estiguera a Andorra, la retenció es reduiria fins a un 10%. És la taxa més elevada d’IRPF que es pot pagar al país pirenaic des de l’any 2018 –abans bastava amb pagar 30.000 euros anuals durant tres exercicis econòmics i 50.000 euros com a concepte d’entrada–, el qual permet atorgar la residència fiscal a persones d’alt interés cultural, científic o esportiu amb la condició que residesquen en el país un total de 183 dies.

És per això que ja fa uns anys, en 2014, Márquez va centrar l’atenció del focus mediàtic. El pilot havia sol·licitat formalment la residència en el Principat d’Andorra i les raons apuntaven als beneficis fiscals que permet la legislació andorrana. Pocs dies després, la pressió mediàtica i social feia recular els interessos econòmics del pilot, que va haver de convocar una roda de premsa per assegurar que seguiria pagant els seus impostos a l’Estat espanyol. Amb tot, la fortuna de Márquez no ha parat de créixer. L’any 2019, el diari especialitzat en notícies financeres Business Insider publicava que el seu patrimoni net ascendia fins als 25 milions d’euros.

L’any 2014 el pilot de Cervera va anunciar que es feia enrere de la decisió de fixar la seua residència a Andorra, on hauria tributat un 10% en l’impost de l’IRPF, en comptes del 48% que liquida a l’Estat espanyol

En aquesta competició per aconseguir la major desgravació fiscal possible, Marc Márquez i el seu germà Álex Márquez han finançat material de radiologia digital portàtil i analitzadors de gasos per a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida. També, en el context de l’epidèmia de la COVID-19, han fet una donació a la Creu Roja en el marc de la campanya Creu Roja Respon, amb la qual l’entitat pretén aconseguir un total d’onze milions d’euros. A banda d’aquestes dues donacions, el pilot ha anunciat a través de les seues xarxes socials que consideraria altres canals, projectes o iniciatives per a realitzar més donacions, però en cap moment ha fet pública la quantitat de diners que hi ha destinat.

 

Juan Abelló, l’home de l’eterna investigació fiscal

Juan Abelló

L’empresari farmacèutic i banquer Juan Abelló, qui ocupa el lloc 6 en la llista de la revista Forbes de les grans fortunes espanyoles, amb un patrimoni estimat de 2.200 milions d’euros, és un altre dels multimilionaris que ha fet gala de la seua caritat els darrers mesos. A través del grup inversor Torreal, des del passat mes de febrer dirigit pel seu fill, Miguel Abelló, ha donat diners a la Comunitat de Madrid i a l’ajuntament de la capital espanyola. També ha ofert les instal·lacions dels seus gimnasos GoFit a l’administració i ha subvencionat 11.600 menús diaris proveïts per Telepizza i Rodilla (societats on també té ficats els seus tentacles) a xiquets i xiquetes en situació d’exclusió social, així com 4.000 pizzes per entregar a les professionals sanitàries, cossos de seguretat i menjadors socials d’arreu de l’Estat espanyol.

L’anunci de la donació d’11.600 menús per a menors en situació d’exclusió social per part de Telepizza i Rodilla (empreses controlades pel clan Abelló) ha provocat una tempesta política a Madrid

El repartiment de menjar ràpid a moltes famílies de Madrid no ha estat exempt de polèmica, a causa de la discutible salubritat d’aquest tipus d’alimentació. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso (PP), agraïda per la donació, no va dubtar a sortir en defensa de les discutibles virtuts de les pizzes i les hamburgueses industrials quant a dieta equilibrada i sana. Encara així, Díaz Ayuso, després de rescindir els contractes amb desenes de petites i mitjanes empreses encarregades dels menús dels centres escolars, signava amb Telepizza, Rodilla i Viena Capellanes, empreses de menjar ràpid, un contracte per a l’elaboració i la distribució d’11.500 menús diaris per als fills i filles de famílies que cobren la renda mínima d’inserció (RMI) a l’autonomia.

L’activitat farmacèutica i financera d’Abelló l’ha portat a enfrontar-se a diversos entrebancs amb la justícia, dels quals fins ara ha eixit airós. Un informe elaborat per la Unitat d’Estudis Econòmics Sectorials l’any 1997 mostrava com la seua família havia registrat durant anys una entrada constant de beneficis a través d’un entramat d’empreses en paradisos fiscals, cosa que suposava un presumpte frau fiscal de 120 milions d’euros. Tanmateix, l’Agència Tributària va concloure que l’informe “no tenia rellevància fiscal”. El document va arribar fins a la Inspecció Fiscal i Tributària, però, segons va publicar El Confidencial, Abelló hauria comptat amb la complicitat diversos empresaris i polítics perquè l’informe –arxivat sota el mandat de l’expresident i amic íntim d’Abelló, José María Aznar– no arribara enlloc. Més de vint anys després, encara no s’ha obert el judici oral a causa dels recursos constants que la família Abelló ha presentat. L’empresari també va estar involucrat en la causa contra l’expresident de Banesto, Mario Conde, per blanqueig i frau fiscal.


Els ‘dribblings’ a Hisenda de Leo Messi

Leo Messi

Durant aquests mesos de confinament, ens hem fet un tip de veure imatges familiars de Leo Messi, fent gimnàstica en un aparcament, jugant amb la canalla, abraçat a la dona. A falta de competicions esportives, aturades per la pandèmia del coronavirus, qualsevol anècdota domèstica de l’astre blaugrana era susceptible de ser elevada a la categoria d’obertura de les seccions d’esports dels telenotícies. Sempre, és clar, gràcies al material proporcionat per les xarxes socials pròpies del futbolista argentí. També va rebre honors de portada de premsa esportiva l’anunci, el 25 de març, d’un donatiu per part del davanter, a través de la seua fundació, d’una quantitat de diners no feta pública –però que tots els mitjans han situat al voltant del milió d’euros– per a la lluita contra la infecció de la COVID-19.

Aquest cop no ho van difondre les xarxes del jugador, sinó que va ser l’Hospital Clínic de Barcelona, receptor d’aproximadament la meitat de l’aportació. El centre hospitalari va comunicar que ho destinaria a investigació i a la compra de material de protecció per al seu personal, però era obvi que també usava la fama del número 10 barcelonista com a ganxo per a atraure més donatius. Eren uns dies en què diversos noms coneguts del planeta futbol publicitaven donacions per fer front a la pandèmia, com ara l’entrenador Pep Guardiola o la plantilla del Real Madrid. Dies després va transcendir que l’altra meitat de l’aportació altruista de Messi havia anat a parar a diversos centres hospitalaris argentins, a través de la fundació Garrahan, vinculada a la seua.

El futbolista ha donat, a través de la seua fundació, un milió d’euros a l’Hospital Clínic i a diversos centres de l’Argentina, una quarta part de la quantitat que va defraudar al fisc i per la qual va ser condemnat el 2016

Ni un, ni dos, ni tres, sinó 4,1 milions d’euros són els que el jugador del Barça i la seua família van deixar de pagar a la Hisenda espanyola, segons la sentència de l’Audiència de Barcelona de juny de 2016, en la qual es considerava provat que Lionel Andrés Messi i el seu pare, Jorge Messi, eren responsables de diversos delictes fiscals en relació amb l’impagament dels impostos derivats dels seus drets d’imatge durant els exercicis 2007, 2008 i 2009, ocultats al fisc mitjançant una complexa teranyina societària. Per aquest motiu, el futbolista i el seu progenitor eren condemnats a penes de 21 mesos de presó i multes de 2 i 1,5 milions (en el cas de Jorge Messi, posteriorment el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a quinze mesos).

Val a dir que el cas dels Messi és un dels pocs de persones riques processades per evasió fiscal que no es va resoldre mitjançant un acord extrajudicial. La família processada va decidir jugar-se-la i va anar a judici tot que la fiscalia només demanava condemnar el pare, en entendre que el futbolista no era coneixedor de les maquinacions societàries de qui li feia de representant. Més endavant, la mateixa Audiència de Barcelona va estimar la petició dels Messi de no execució de l’ingrés a presó i que fos substituït per penes-multa, atés que havien retornat a Hisenda la quantitat defraudada i que no tenien antecedents penals.

 

El negoci de la caritat del Banc Santander

Ana Patricia Botín

El Banc Santander és una de les societats que cotitza a l’Ibex-35 que ha efectuat una de les donacions més elevades durant l’emergència sanitària. A través de la Fundació Santander, la seua presidenta, Ana Patricia Botín, a principis de la pandèmia, va donar quatre milions d’euros a la Comunitat de Madrid per habilitar 2.000 llits en l’hospital de campanya d’Ifema i comprar respiradors per a les unitats de cures intensives (UCI), així com un milió d’euros al Ministeri de Sanitat espanyol per a la compra d’un milió de mascaretes. Fa unes setmanes, va anunciar una donació de quasi 100 milions d’euros a projectes i iniciatives solidàries d’arreu del món per a comprar equipament mèdic i donar suport a la investigació científica en la creació de la vacuna contra el virus.

Ana Patricia Botín és un exemple de multimilionària que, a través de grans donacions de capital, intenta fer creure que es poden traslladar els èxits empresarials al servei de l’altruisme o emprar-los com a solució per a erradicar la pobresa. Uns èxits que, en moltes ocasions, han arrossegat l’estigma del presumpte frau fiscal contra la Hisenda Pública. Les cessions de crèdit va ser un dels escàndols del Santander del qual l’Estat espanyol encara no s’ha recuperat. Va suposar un crebant de 2.584 milions d’euros a l’Agència Tributària i la creació d’una doctrina legal ad hoc per a exonerar l’aleshores president del grup, Emilio Botín, i la resta de directius de l’entitat bancària. Tanmateix, el que es coneix com a doctrina Botín –que estableix que l’acusació popular no pot sostenir únicament una acusació– no ha funcionat sempre. Per exemple, l’any 2008, el Tribunal Suprem va seure al banc dels acusats Juan María Atutxa, expresident del Parlament basc, amb només una acusació popular de Manos Limpias per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak.

El major escàndol fiscal de la història de la família Botín va ser el descobriment d’uns dipòsits bancaris en el HSBC de Suïssa, on havia ocultat a l’erari públic uns 2.000 milions d’euros durant setanta anys

El major escàndol fiscal de la història de la família Botín va ser el descobriment d’uns dipòsits bancaris en el HSBC de Suïssa, on havia ocultat a l’erari públic uns 2.000 milions d’euros durant setanta anys. Gràcies a la revelació d’Hervé Falciani, exinformàtic del banc suís que va revelar els noms de 130.000 titulars de comptes no declarats, es va descobrir que havien ocultat eixa fortuna a través d’un entramat de societats i fundacions amb seu en paradisos fiscals. No obstant això, l’Audiència Nacional espanyola no els va imputar delicte fiscal contra Hisenda, que els va permetre saldar el seu compte.

 

CR7 frega el pal de la presó amb quatre delictes d’evasió d’impostos

Cristiano Ronaldo

Un altre dels donants rics i famosos durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat Cristiano Ronaldo, jugador de futbol que va passar pel Real Madrid i que actualment cobra el sou de la Juventus de Torí italiana. A finals de març, la premsa es feia ressò de la contribució del futbolista portuguès i el seu representant, Jorge Mendes, a diferents hospitals de Lisboa i Porto. Com a agraïment, els centres mèdics han rebatejat amb els noms dels il·lustres donants les seves unitats de cures intensives.

Cristiano Ronaldo ha passat el confinament a Madeira, la seva illa natal, des d’on ha llançat missatges animant la gent a seguir les recomanacions de les autoritats. Potser si hagués seguit les mesures indicades per les autoritats, en aquest cas fiscals, li hauria evitat a l’esportista pagar una multa de 18,8 milions d’euros per quatre delictes d’evasió d’impostos a l’Estat espanyol el gener del 2019. Amb un pacte d’últim minut, CR7 (l’acrònim alfanumèric amb què se’l coneix) va salvar el pal de la presó. Ronaldo va haver de reconèixer davant la fiscalia haver deixat de pagar quasi sis milions d’euros en impostos l’any 2014, quan era jugador del Real Madrid, i ser culpable de quatre delictes fiscals. A canvi, va acceptar la pena de 23 mesos de presó –només un mes menys que la pena mínima que l’hagués obligat a ingressar-hi– i una multa de quasi vint milions d’euros.

Ronaldo va haver de reconèixer davant la fiscalia haver deixat de pagar quasi sis milions d’euros en impostos l’any 2014, quan era jugador del Real Madrid, i ser culpable de quatre delictes fiscals

Tot i l’elevat import de la sanció, el pacte va despertar les crítiques del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (GESTHA) el mateix dia que es va fer públic. El sindicat lamentava en un comunicat “l’excessiva benevolència de la sentència”, que “redueix substancialment les quotes defraudades l’any 2014 i rebaixa les multes en 25 milions d’euros, per sota del mínim que hagués correspost d’acord amb la denúncia inicial de la fiscalia”. I rematava: “El portuguès aconsegueix una condemna molt més laxa que la imposada a Messi i el seu pare, la qual cosa permet concloure que Ronaldo ha guanyat Messi per golejada en els tribunals”.


El Corte Inglés i un presumpte frau per via adoptiva

Marta Álvarez

“Gràcies a Marta Álvarez, presidenta d’El Corte Inglés, qui aquest matí m’ha anunciat una altra important donació per a la sanitat madrilenya. La col·laboració publicoprivada és fonamental per a Espanya. Gràcies!”. D’aquesta manera, el 23 de març, es donava a conèixer la donació altruista per part de la popular cadena de grans magatzems controlada pel clan Álvarez, de material de roba de llits i altres complements, per a l’hospital provisional de campanya que es va instal·lar al recinte firal de Madrid (Ifema) per acollir persones afectades pel contagi del coronavirus.

El grup de venda detallista ni tan sols va haver d’anunciar-ho a través dels seus canals corporatius. Ja es va encarregar de fer-ho una de les grans protagonistes polítiques de la crisi de sanitària a l’Estat espanyol, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, autora del missatge esmentat via Twitter. Això sí, curiosament el mateix dia que es difonia el donatiu, El Corte Inglés posava en marxa una campanya de responsabilitat corporativa en la qual comunicava que donaria prioritat a les comandes en línia que arribessin de personal sanitari i gerències hospitalàries. No ha transcendit la quantitat exacta de la col·laboració de la cadena, però fonts d’aquesta van confirmar que proporcionarien recanvis de roba per equipar 5.500 llits. Pocs dies abans, les diverses empreses del grup havien presentat expedients temporals d’ocupació (ERTO) amb afectació per a prop de 27.000 treballadores.

L’any 2002, Isidoro Álvarez va adoptar Marta i Cristina, que eren filles de la seva esposa, quan ja tenien més de quaranta anys, fet que els ha costat una querella per presumpte frau en la liquidació de l’impost de successions

Des de fa un any, Ana Álvarez Guil presideix el hòlding d’El Corte Inglés, després d’un període de turbulències i disputes al si del clan familiar que controla el negoci, arran de la mort del seu pare, Irisdoro Álvarez Areces, nebot del gran factòtum de l’expansió de la cadena, durant el règim franquista, Ramon Areces. Els Álvarez participen accionarialment a El Corte Inglés a través de la Fundació Ramón Areces i de la Cartera de Valors Iasa. Però un 10% de l’accionariat és en mans de Primefin, una societat fundada a Qatar i amb domicili fiscal a Luxemburg, un dels estats amb una fiscalitat més laxa de la Unió Europea. El grup de venda està, des de fa temps, sota la lupa de la inspecció d’Hisenda, que investiga com és possible que hagi obtingut més beneficis després d’impostos que abans de liquidar-los, cosa que la societat justifica per les deduccions en l’impost de societats que va obtenir gràcies a la reinversió dels seus beneficis. Tot i que més del 90% de la seva facturació té lloc a l’Estat espanyol, l’any 2018 la cadena llançar una emissió de bons per valor de 800 milions d’euros a la república d’Irlanda (un dels estats d’Europa amb més bon tracte fiscal per a les grans empreses), després de no posar-se d’acord amb les condicions de transparència que li exigia el Mercat Alternatiu de Renda Fixa de Madrid.

La guerra interna al si del clan dels Álvarez i els Areces amenaça de destapar una altra presumpta maniobra fiscal en la qual es poden veure involucrades Marta Álvarez Buil i la seva germana, Cristina, vicepresidenta de la Fundació Ramón Areces. Un nebot d’aquest, Jacinto Areces, acaba de presentar una querella contra les germanes, la seva mare i un advocat de la família per frau en el pagament de l’impost de successions. L’any 2002, Isidoro Álvarez va adoptar Marta i Cristina, que eren filles de la seva esposa, quan ja tenien més de quaranta anys i estaven casades. La querella considera que es tracta d’una adopció fraudulenta amb l’única finalitat d’acollir-se a la rebaixa en l’impost de successions que acabava de decretar la Comunitat de Madrid per filiacions naturals i adoptives, i que els hauria permès estalviar-se 900 milions en el moment d’heretar la fortuna del pare adoptiu. La querella ha estat admesa a tràmit i el govern autonòmic de Madrid –la presidenta del qual agraïa a la factòtum d’El Corte Inglés la seva solidaritat sanitària– ha comunicat que estudia personar-se en la causa.

 

Ikea o la teoria sueca de la fiscalitat

Petra Axdorff, directora d’Ikea Ibérica

Quan Ikea va impulsar el seu eslògan “Benvingut a la república independent de casa teva”, poca gent es podria imaginar que l’emblema també serviria per a la política fiscal de la filial de la firma sueca a l’Estat espanyol. El 2019 es posava punt i seguit al conflicte entre Ikea Iberica i la Hisenda espanyola, que se saldava amb el desemborsament de 62,2 milions d’euros per part de l’empresa, corresponent a despeses impagades d’IVA, l’impost de societats i l’IRPF, entre altres, pel període 2010-2014. Dels 62,2 milions, 10,5 van ser en concepte d’interessos de demora.

El conflicte entre l’empresa sueca i l’Agència Tributària espanyola ve de lluny. L’administració considera que, a través de les societats de la matriu, es fan préstecs que acaben portant els ingressos que es generen a l’Estat espanyol a països amb millors condicions fiscals. De fet, l’Audiència Nacional espanyola investiga si un expedient d’Hisenda de l’any 2007 relatiu al pagament de l’impost de societats de l’empresa sueca que va comportar una multa de 13,9 milions d’euros s’ajusta a la legalitat.

L’Agència Tributària considera que, a través de les societats de la matriu, es fan préstecs que acaben portant els ingressos que genera Ikea a l’Estat espanyol a països amb millors condicions fiscals

El grup suec ha estat un altre dels protagonistes dels titulars de la premsa espanyola per les seves cessions de material sanitari per a hospitals i residències. Les donacions, però, semblen minses per a una empresa que l’any 2019 va facturar 1.596 milions d’euros a les seves tendes de l’Estat: 5.100 guants i 500 mascaretes a una residència d’Oviedo, roba de llit a l’hospital de campanya d’Ifema (a Madrid), 100 llits per a l’Ajuntament de Barcelona, 80 a l’hospital Trias i Pujol o 132 jocs de llit per a l’hospital de Calella-Blanes. En una nota que publicava Europa Press es feia referència, a més, a “la donació de 40 safates a la residència de majors Germanetes dels Pobres de Barcelona i rellotges per als pacients de l’Hospital d’Igualada (Barcelona)”.

 

Grífols, una estratègia fiscal plasmada a Irlanda i Delaware

Victor Grifols

Si hi ha una companyia de les que formen part del selectiu índex borsari Ibex-35 per a la qual no bufen vents de crisi, és la farmacèutica catalana Grífols. La líder mundial en el tractament de plasma sanguini va obtenir un volum de negoci de 1.293 milions durant el primer trimestre d’aquest 2020, un 11% més que el mateix període l’any passat, segons la informació facilitada per la Comissió Nacional del Mercat de Valors. I les perspectives no paren de millorar: el passat mes de maig, el Banc de Sang i Teixits, consorci públic del Departament de Salut català, adjudicava a Grífols el subministrament de productes hemoderivats per valor de 8,6 milions d’euros. I l’abril va signar un contracte similar amb el Centre de Transfusió de la Comunitat Valenciana per una quantia de 6 milions.

Dels 128 milions en impostos per beneficis empresarials que Grifols va liquidar l’any 2018, només un 1,4% va anar a parar al fisc de l’Estat espanyol, on va obtenir un benefici net de 9,7 milions

Però mentre creixia el seu volum de negoci, el grup farmacèutic que dirigeixen Víctor Grífols no ha deixat d’exhibir el seu perfil solidari, tot involucrant-se en l’equip de l’Hospital Clínic de Barcelona dirigit pels doctors Bonaventura Clotet i Oriol Mitjà que està treballant en la investigació de medicació homologada i una vacuna efectiva per a la COVID-19. Aquest projecte s’ha tirat endavant amb la participació de diversos grups sanitaris i consorcis hospitalaris, i gràcies a les donacions obtingudes amb maratons d’acapte de fons impulsades des de la campanya #Joemcorono, en la qual han participat nombroses cares famoses.

Malgrat que en l’operació de canvis de seu socials de grans companyies arran del referèndum de l’octubre de 2017 Grífols ha passat a ser l’única societat formalment catalana que cotitza a l’Ibex-35, el cert és que Grífols liquida la pràctica totalitat dels seus impostos fora de l’Estat espanyol, des que l’any 2015 va decidir fixar el centre d’operacions de la seva tresoreria a la República d’Irlanda. Formalment, però, el seu domicili societari continua estant a Sant Cugat del Vallès. En concret, dels 128 milions en impostos per beneficis empresarials que el hòlding va liquidar l’any 2018, només un 1,4% va anar a parar al fisc de l’Estat espanyol, on va obtenir un benefici net de 9,7 milions. La major part d’aquesta càrrega impositiva, 102 milions (el 80% del total), es va liquidar als Estats Units, majoritàriament a l’estat de Delaware, que, com Irlanda, ofereix un tracte fiscal molt per sota de la mitjana europea pel que fa als impostos de societats i de patrimoni.