Una sol·licitud d’informació presentada pel mitjà de comunicació NYC Prod al portal de transparència de la Direcció de Seguretat Pública de la municipalitat de Las Condes ha revelat els detalls del finançament i dels continguts de la formació que comandaments de l’Escola de Policia de Catalunya i de l’Àrea de la Brigada Mòbil van fer el passat mes de febrer a inspectors de seguretat d’aquest districte benestant de la capital xilena. Els documents desmentirien algunes de les dades aportades per l’exconseller Miquel Buch en seu parlamentària a preguntes dels diputats Carles Riera (CUP-CC) i Susana Segovia (Catalunya en Comú-Podem). Les despeses van ser sufragades per l’Associació de Municipalitats per a la Seguretat de la Zona Oriente –àrea residencial d’alt standing, amb clubs eqüestres, camps de golf, botigues de luxe i restaurants gurmet–, un ens que agrupa els districtes capitalins de Las Condes, Vitacura i Lo Barnechea, tots tres a l’est de Santiago de Xile. En total, a la formació per part de la policia catalana, s’hi van destinar 20.466 euros públics: 6.623 euros en bitllets d’avió, 6.023 euros en habitacions d’hotel i 7.820 euros en honoraris per les 86 hores de formacions teòriques i pràctiques.
Entre les classes impartides trobem “Introducció als drets humans i la deontologia professional”, “Tècniques de resolució de conflictes”, “Defensa personal policial” o “L’educació física policial i el pla d’entrenament personal”. Però, sens dubte, el plat estrella –amb quaranta hores lectives– va ser “el model d’ordre públic de la Brigada Mòbil, amb exercicis pràctics de desplegament policial que ens introdueixen a la intervenció global en ordre públic i gestió de masses”. En els següents dies es va aprofundir la formació amb sessions sobre “l’organització de l’equip d’intervenció, el desplegament, la protecció, els talls viaris, evolucions a peu i en vehicles policials. Separació de la massa, cordons policials, protecció de persones i protecció d’edificis”. Aquestes classes pràctiques van ser impartides per l’intendent M.H. de la Comissaria General de Recursos Operatius i el sotsinspector O. A. de la Brigada Mòbil. Buch havia assegurat en seu parlamentària que es tractava de “formació bàsica de seguretat a un cos de vigilants i d’inspectors” i va voler posar l’èmfasi en el fet que “no van impartir formació al cos d’antidisturbis de la policia xilena”.
Poques setmanes després de la formació dels mossos, diversos inspectors de la municipalitat de Las Condes van modificar la seva uniformitat, incloent-hi proteccions característiques dels antiavalots, casc antitrauma, escut i un velcro a la jaqueta amb l’acrònim de la Brigada d’Intervenció i Ordre Públic
La literalitat dels fets apunta, però, que els policies catalans haurien instruït futurs agents antiavalots. Poques setmanes després de la formació, diversos inspectors de la municipalitat de Las Condes van modificar la seva uniformitat, incloent-hi proteccions característiques dels antiavalots, casc antitrauma, escut i un velcro a la jaqueta amb l’acrònim BRIOP, que respon al nom de Brigada d’Intervenció i Ordre Públic. I no han passat desapercebuts. Durant els mesos d’estiu d’enguany han desplegat contundents operatius als carrers de Las Condes, alguns dels quals en el marc de mobilitzacions socials. Especialment criticada per l’activisme feminista fou la presència dels antiavalots en posició de càrrega i envoltant una concentració celebrada el 6 d’agost en solidaritat amb Ámbar Cornejo, una jove de setze anys violada i assassinada. La mateixa escena d’assetjament policial s’havia viscut a finals de juliol durant una concentració en homenatge a Antonia Barra, una jove que es va suïcidar un mes després de ser violada per la seva parella. Els agents de la BRIOP, a banda d’actuar en grans operatius, també patrullen ordinàriament per Las Condes en furgoneta o en motocicleta, i han protagonitzat incidents que han estat denunciats a les xarxes socials. Així ho detalla a la Directa Luciano Espinosa, enginyer d’administració i directiu de l’empresa Transportes E’xpress.
“Em van detenir il·legalment mentre em trobava en un pàrquing de motocicletes del carrer San Sebastián de Las Condes. M’estava menjant una empanada i una beguda quan, de cop i volta, van arribar dues motos amb policies, em van arraconar, em van agafar pels braços i em van llançar gas pebre”, recorda amb nitidesa. Espinosa segueix narrant amb estupefacció la controvertida intervenció policial, de la qual es va enregistrar un vídeo que es va fer viral a les xarxes: “Primer m’acusaven de robar una motocicleta, després de robar-ne les claus i després van dir que es tractava d’un control de trànsit i que jo m’havia fugat; tot molt arbitrari i abusiu. Em van posar el genoll al cap i em van deixar sense aire per respirar”. Instants més tard van arribar a l’escena dels fets agents dels carabiners i tot plegat es va anar diluint; va quedar com un malentès i sense cap acusació formal. Espinosa ara està valorant la presentació d’una querella contra els policies. L’empresari, a més, constata des de finals de la primavera un notable increment “d’abusos de poder” contra repartidors que treballen als carrers de Las Condes. Segons ha pogut confirmar la Directa, un dels dos inspectors que van detenir i van llançar gas pebre contra Luciano Espinosa havia participat en la formació dels Mossos d’Esquadra.
El febrer passat, el sotsinspector de la Brimo amb número de placa 5887 va al·legar que estava impartint una formació a Xile per no assistir com a testimoni al judici contra un jove independentista per les protestes contra el consell de ministres del Govern espanyol celebrat a Barcelona l’any 2018
La presència de la policia catalana a Xile, però, no es va limitar a formar nous antiavalots entre els inspectors dels districtes adinerats de Santiago. El cos dels carabiners (policia estatal) va publicar el 19 de febrer una fotografia amb dos dels seus comandaments posant en companyia del comissari Joan Figuera i de l’inspector Ricard Fernández (exintendent del districte de Gràcia de Barcelona) durant una visita a l’Acadèmia de Ciències Policials de Carabiners, sense concretar quina hauria estat la finalitat de la presència dels representants del Cos dels Mossos d’Esquadra en aquestes dependències oficials. Curiosament, l’inspector Fernández apareix a la imatge amb l’uniforme de la Brigada Mòbil, tot i no ser membre d’aquesta unitat.
Controvertida trajectòria dels formadors
El 29 de gener de 2020, des de la comissaria d’Egara de Sabadell, es feia arribar un fax a la secció 8 de l’Audiència de Barcelona per informar-los que el sotsinspector de la Brigada Mòbil amb número de placa 5887 no podria assistir com a testimoni al judici que s’havia de celebrar el 25 de febrer al Palau de Justícia de Barcelona. El motiu al·legat era que el comandament dels antiavalots es trobaria de viatge a Santiago de Xile impartint una formació que els Mossos d’Esquadra descrivien com un mòdul amb el títol “Suport a la seguretat ciutadana i gestió de l’ordre públic”. El judici al qual disculpava la seva absència era contra un jove independentista detingut el 21 de desembre de 2018 per les protestes a Barcelona durant la celebració d’un consell de ministres presidit per Pedro Sánchez. La fiscalia demanava al jove quatre anys de presó, amb una versió dels fets construïda a partir dels testimonis policials (entre els quals el del policia 5887) on se l’acusava d’empènyer un policia i fer-lo caure a terra. El jove independentista sempre ho va negar i, malgrat tot, va ser condemnat a un any i onze mesos de presó. Va ser el desenllaç judicial d’una de les desenes d’intervencions en ordre públic del sotsinspector 5887, en la seva llarga trajectòria en desallotjaments i dissolució de manifestacions a Catalunya.
Els cinc mossos d’esquadra de l’equip de formadors no van viatjar plegats a Xile. L’11 de febrer van volar fins a Santiago el comissari Joan Figuera, l’inspector Ricard Fernández i un caporal de l’Escola de Policia de Catalunya. En un segon viatge, una setmana més tard, van creuar l’Atlàntic M.H., sotscap de la Comissaria General de Recursos Operatius, i O.A., sotscap de l’Àrea de la Brigada Mòbil i amb número de placa 5887. Fernández havia aparegut en els informatius de tots els mitjans de comunicació de l’Estat espanyol deu anys enrere, el 21 d’agost de 2010, com a màxim responsable de l’operatiu policial per impedir la lectura d’un manifest de benvinguda a la presa política Laura Riera després de nou anys reclosa per col·laboració amb ETA durant la festa major de Gràcia. Qui aleshores era intendent de l’Àrea Bàsica Policial del districte de Gràcia va ordenar als antiavalots pujar a l’escenari i detenir la persona que estava llegint el manifest, sota l’acusació d’haver “pogut cometre actes inclosos en la interlocutòria del jutge”. Minuts més tard, ordenava dures càrregues contra la gent que es manifestava pels carrers del barri. Totes les pancartes en què es donava la benvinguda a Laura Riera o es denunciava els abusos de l’Audiència Nacional espanyola van ser retirades i confiscades per ordre de l’intendent Fernández.
Un alcalde pinochetista
L’alcalde del districte de Las Condes, Joaquín Lavín, no ha deixat de fer promoció del nou escamot, tot lloant el fet que duguin càmera incrustada al casc amb capacitat de detecció de persones amb febre. “Fiscalització amb presa de temperatura a distància. Per exemple, aquest casc que mesura moltes persones alhora. El porten els nostres inspectors”, va tuitar Lavín des del seu compte oficial el 14 de juliol. L’actual alcalde va ser ministre d’Educació i de Desenvolupament Social en el govern del conservador Sebastián Piñera. En el seu currículum figuren diversos capítols que el situen en l’òrbita del dictador Augusto Pinochet: amb només 26 anys va ser designat degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Administratives de la Universitat de Concepción i posteriorment va escriure el llibre Una revolución silenciosa, on exaltava el model econòmic imposat pel dictador. És membre de la ultraconservadora prelatura de l’església catòlica Opus Dei i es postula com a futur candidat de la dreta a la presidència del país.
Reacció al Parlament de Xile
El partit socialista de l’expresidenta Michelle Bachelet ha presentat, avui 8 d’octubre, una petició d’ofici al Parlament de Xile on reclama que es determini si la unitat d’antiavalots BRIOP instruïda pels Mossos s’ajusta o no a la legalitat. Com a reacció a les informacions publicades per la Directa i el mitjà xilè NYC Prod, el diputat Leonardo Soto Ferrada ha enviat una petició d’ofici a la Contraloria General de la República –òrgan parlamentari que fiscalitza les actuacions de l’Executiu– de la Cambra de Diputats, on assegura que la creació d’una unitat d’antiavalots per part d’un organisme municipal atemptaria contra els articles 101 i 24 de la Constitució xilena, que atorga aquesta potestat només als carabiners.
El diputat de l’oposició, a més, reclama que si es determina que la unitat no s’ajusta a llei, s’ordeni la seva “immediata dissolució” i es cursin “les responsabilitats administratives que corresponguin”.
