Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La Generalitat paga 35.000 euros mensuals a l'Església pel lloguer d'una escola concertada incorporada a la xarxa pública

Els contractes de lloguer signats pel Departament d'Educació català pels cinc centres concertats que obren les portes aquest nou curs com a públics a Barcelona sumen un total de 64.366 euros, segons la informació a la qual ha pogut accedir la 'Directa'

L'escola Immaculada Concepció (propietat de la comunitat religiosa Missioneres de la Immaculada Concepció), avui dia l'Institut Escola Eixample de Barcelona, té un cost de lloguer mensual de 35.000 euros / Edu Bayer

Les fins ara concertades i confessionals Escola Sagrat Cor, del barri de Sant Antoni de Barcelona; Escola Marillac, del barri de la Sagrada Família; Escola Sagrada Família, de l’Esquerra de l’Eixample, i Escola Labouré, del barri del Raval, obren les portes avui com a centres públics laics amb el nom d’Escola Aldana, Institut Escola Sicília, Institut Escola Londres i Escola Elisabets, respectivament. Ho fan després que la titularitat anterior, la Fundació Escola Vicenciana (propietat de la societat religiosa Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül), demanés i negociés el traspàs amb el Consorci d’Educació de Barcelona, en el marc del decret llei 10/2019 del 28 de maig, del procediment d’integració de centres educatius a la xarxa de titularitat de la Generalitat de Catalunya. A canvi, l’administració els pagarà un lloguer mensual negociat “cas a cas” entre la titularitat i el Departament d’Educació. Les quotes oscil·len entre els 4.966 euros i els 35.000 i sumen un total de 64.366 euros al mes que surten de les arques públiques.

La totalitat dels estudiants i treballadores, entre docents i personal d’administració i serveis seran traspassades de facto al sistema públic —les treballadores tindran contracte fins a la jubilació, d’acord amb la normativa laboral del dret de successió d’empresa, sense haver de passar per oposicions. Durant els dos cursos anteriors ja s’havien incorporat a la xarxa pública l’escola Immaculada Concepció (propietat de la comunitat religiosa Missioneres de la Immaculada Concepció), avui dia l’Institut Escola Eixample (Barcelona), el Col·legi Sant Vicenç de Paül (també de les Filles de la Caritat), actualment Institut Escola Arts (Hostafrancs, Barcelona), l’escola Ateneu Igualadí (Igualada) i l’Institut La Vall del Tenes (Santa Eulàlia de Ronçana). Enguany també canviarà de titularitat l’Institut Escola Intermunicipal del Penedès (Sant Sadurní d’Anoia).

Infografia |Maria Conill Hernández

 

El decret, pioner a l’Estat espanyol sobre la possibilitat de traspassar la titularitat de privada a pública, fou impulsat per l’anterior legislatura del govern de la Generalitat de Catalunya amb la raó d’augmentar l’oferta educativa allà on no es poden construir escoles per falta d’espai edificable i pel creixement en la demanda d’escola pública a Catalunya en els darrers anys. Tanmateix, ha suscitat controvèrsia entre la comunitat educativa i sindicats del sector, sobretot per l’opacitat amb la qual s’efectuen els processos de negociació i pel fet de ser la titularitat privada qui fa la demanda de traspàs, en comptes de realitzar-se una expropiació conseqüent amb la planificació demogràfica i les necessitats d’escolarització.

Sindicats com l’USTEC·STEs (IAC) afirmen que es tracta d’un “rescat de centres en fallida,”principalment, propietat de l’Església catòlica. Iolanda Segura, portaveu nacional del sindicat, explica que en ser “el mateix centre el que ho demana, entenem que un centre que té guanys econòmics no demanarà de passar a ser públic, sinó que ho demanaran els que tenen dificultats econòmiques.” Com que es tracta d’una negociació privada entre la titularitat i l’administració, el Departament d’Educació no va voler fer públics els preus del lloguer, però des de la Directa hi hem pogut accedir mitjançant la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

En els casos de l’Institut La Vall del Tenes (Santa Eulàlia de Ronçana) i de l’Escola Intermunicipal del Penedès (Sant Sadurní d’Anoia), la sessió de l’edifici serà gratuïta. Aquestes dues escoles tenen orígens similars, nascudes als anys vuitanta de la iniciativa municipal, per part de les mancomunitats de la Vall del Tenes i dels Municipis de l’Alt Penedès, respectivament, per pal·liar una oferta d’escolarització aleshores inexistent a ambdues regions rurals. Però en altres casos, com el de l’Institut Escola Eixample, de dues línies, la suma del lloguer s’enfila fins als 35.000 euros mensuals, que es pagaran a les Missioneres de la Immaculada Concepció durant dotze anys i amb una pròrroga de cinc anys obligatòria per l’arrendador. La resta de contractes pels quatre centres que obriran les portes aquest nou curs a Barcelona oscil·len entre els 4.966 i els 11.567 euros, tot i que encara estan en fase de proposta amb informe favorable de la Direcció General de Patrimoni.


A Barcelona es necessiten més places públiques

“És difícil de saber si ha estat o no un bon negoci, depèn del cost real de construcció, i del preu del metre quadrat a Barcelona, però és molt difícil de saber” declara Lidón Gasull, directora de la federació d’associacions de famílies de Catalunya (aFFaC), fent referència al fet que “a la dificultat de ciutats com Barcelona de trobar edificis i sòl per fer-hi una escola”. “Tanmateix és veritat que acaben passant a la xarxa pública aquelles escoles amb més dificultats de sosteniment, caiguda de les inscripcions i necessitat d’un gran pressupost per condicionar els espais”, puntualitza. En el cas de l’escola Sant Vicenç de Paül, actualment Institut-Escola Arts, ja havien tancat el curs anterior al seu traspàs. A part del cost del lloguer, el pas a la xarxa pública comporta també remodelacions per adequar les antigues instal·lacions dels edificis als estàndards de la xarxa pública. Aquestes inversions, que es preveuen fer els pròxims anys, i que aniran a càrrec a parts iguals de l’Ajuntament de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, estan pressupostades en 492.000 euros per l’Escola Aldana, 509.800 per l’Institut Escola Sicília, 481.600  per l’Institut Escola Londres, i més d’1 milió 300.000 per l’Escola Elisabets. El pressupost per les reformes de l’Institut Escola Eixample s’enfila als 2.300.000 euros i el pressupost per l’Institut Escola Arts, a 400.000.

El decret fou impulsat per l’anterior legislatura amb la raó d’augmentar l’oferta educativa allà on no es poden construir escoles i pel creixement en la demanda d’escola pública a Catalunya

El Departament d’Educació va publicar el dossier d’inici del curs 2021-22 el 8 de setembre, on anunciava, entre d’altres, que el pressupost per a l’edificació dels tres centres públics de nova construcció que també obriran les portes enguany és de quasi 15 milions d’euros, uns 4,9 milions per escola. En contraposició, la remodelació dels quatre col·legis abans citats suma 2.869.400 euros. Però si se li suma el preu del lloguer mensual pressupostat pels deu anys més els deu addicionals de pròrroga, puja a un total de 35.239.200 euros (uns 8,8 milions per escola). Aquests càlculs no tenen en compte el nombre de places que ofereix cada escola, ni que dues de les tres noves escoles construïdes són a municipis fora de Barcelona o les despeses de manteniment derivades de l’ús dels nous centres.

El que passarà una vegada s’extingeixin els contractes de lloguer també és incert, tant pel que fa a l’edifici com per les places públiques i d’aquí també part de la controvèrsia. “Arribarà un moment en el qual el Departament d’Educació estarà subjecte a pagar aquests lloguers quan a l’escola pública hi hagi places”, vaticina Marta Minguella, portaveu de CGT Ensenyament, i reclama que “si l’objectiu és augmentar l’oferta pública, han de comptar els alumnes que hi haurà (d’acord amb el padró i la taxa de natalitat) i planificar”. I afegeix que “si el que es vol que siguin de la xarxa pública, que es plantegi la compra en comptes del lloguer”.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU