Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Front comú a l'Argentina per la llibertat dels presos polítics de Macri

Des de l’arribada de l'actual president, l’any 2015, la persecució de la dissidència política s’ha vist fortament agreujada. Líders indígenes, militants anarquistes o membres de l’anterior Govern, juntament amb persones vinculades al projecte kirchnerista, han estat judicialitzades i empresonades, malgrat que en la majoria d’aquests casos no existeix una condemna en ferm

Jornades pels presos polítics a l'Argentina / Fermín Ochoa

Milagro Sala és la cara més visible dels presos polítics a l’Argentina. Líder indígena, lluitadora social i refent de l’organització Tupac Amaru, es troba privada de llibertat des de fa més de tres anys. Diferents organitzacions i organismes de drets humans, des d’Amnistia Internacional fins a la Comissió Interamericana de Drets Humans, han fet reiterats pronunciaments sobre els incompliments i irregularitats en les diferents causes que hi han obertes contra ella.

El cas de Milagro Sala és el que més ha transcendit fora del país llatinoamericà, però no és l’únic. Des de l’arribada a la presidència de Mauricio Macri, l’any 2015, la persecució sobre col·lectius històricament reprimits, com lluitadors dels pobles originaris o militants anarquistes, s’ha vist fortament agreujada. Paral·lelament també s’ha estès sobre membres i funcionaris de l’anterior Govern. Entre els factors que son comú denominador de tots aquests casos trobem indefensió, irregularitats i que la gran majoria d’aquests presos i preses no tenen una condemna en ferm.

Des de diferents organitzacions denuncien trobar-se enfront d’un cas de ‘Lawfare’. Així és com es coneix la “guerra judicial” consistent en utilitzar el sistema legal per deslegitimar i perseguir l’opositor polític

Des de diferents organitzacions de drets humans, moviments socials i el Kirchnerisme, denuncien trobar-se enfront d’un cas de Lawfare. Així és com es coneix la “guerra judicial” consistent en utilitzar el sistema legal per deslegitimar i perseguir l’opositor polític. Al llarg dels darrers anys, aquesta ha estat una pràctica reiteradament utilitzada a l’Amèrica Llatina. El cas més emblemàtic és el del Brasil, que va comportar la destitució de Dilma Rousseff i l’empresonament de Lula da Silva. És per això que, el passat 3 de maig, es va celebrar a Buenos Aires el Plenari Nacional Militant per la llibertat dels presos polítics, convocat pel Foro por la Democracia y la libertad de lxs presxs politcxs, la Liga Argentina por los Derechos Humanos i la Asamblea permanente por los derechos humanos. Advocats, polítics, sindicalistes, organitzacions de drets humans i familiars, es van conjurar a fer un front comú per la llibertat de tots els presos i preses polítiques que actualment hi ha a les presons argentines.

La jornada començava reunint en una taula als advocats i advocades dels processos polítics més destacats actualment a l’Argentina. Hi participaven des de Carlos Beraldi, encarregat de la defensa de la Presidenta Cristina Kirchner i la seva filla Florencia, fins a Eduardo Soares, membre de la Gremial de Abogados, que representa gran part dels presos polítics anarquistes en els seus processos enfront de la justícia.

“Nosaltres hem defensat presos polítics al llarg de tots els governs, en l’actual però també amb l’anterior. La batalla principal ha de ser política i no jurídica. El capitalisme és un sistema injust i inhuma que mai generarà lleis justes ni humanes. Fins que no entenguem això, hi continuaran havent presos polítics.” Ho afirmava Soares, que a més d’advocat és un històric militant revolucionari a l’Argentina. Maximiliano Rusconi, advocat de l’exmembre dels Governs Kirchneristes Julio de Vido, que actualment es troba en presó preventiva, lamentava “més que els atacs de l’enemic, el silenci d’alguns dels nostres”. Considerava que en un context on perillen moltes llibertats democràtiques, que es creien assegurades amb la fi de l’última dictadura militar, no hi havia lloc per la indiferència.

En diferents intervencions de la taula es va remarcar la necessitat d’estendre el concepte de pres polític a les persones de les classes populars que omplen les presons argentines

En diferents intervencions de la taula es va remarcar la necessitat d’estendre el concepte de pres polític a les persones de les classes populars que omplen les presons argentines. Hi va haver una crida generalitzada a no oblidar la situació de totes les víctimes de la greu crisi econòmica que travessa el país i que han estat colpejades també pel sistema penal. La jornada va continuar amb una taula que reunia organitzacions polítiques i sindicals del projecte “nacional i popular” kirchnerista. Defensaven que la llibertat de les preses i presos exigia derrotar electoralment a Macri, tot i lamentar que amb la situació que es vivia no es donaven les garanties per unes eleccions plenament lliures ni democràtiques.

Per últim va arribar el torn dels familiars. Mónica García, companya del d’Amadou Boudou, exmembre del Govern de Cristina Kirchner i actualment en presó preventiva, agraïa l’escalf i suport rebut de part de la societat argentina. També va intervenir Florencia Prego, companya del pres Fernando Esteche, històric militant que es troba empresonat per tercera vegada degut a la seva activitat política.

També hi va haver espai per la lluita del poble maputxe amb la presència d’Andrea Millañanco, companya de Jones Huala, actualment empresonat a Xile. En la seva contundent intervenció afirmava que “la llibertat del nostre poble i els nostres presos depèn exclusivament de nosaltres. Som un poble en lluita contra el capitalisme i per la nostra autonomia. Assumim la mort i la presó com a part de la nostra causa revolucionaria.”

Aquestes jornades suposen un pas més en la consolidació d’un front unitari contra la repressió a la dissidència política. Les organitzacions convocants van coincidir en la importància de les eleccions que vénen però a l’hora van cridar a què la construcció d’un espai comú antirepressiu és l’única garantia per la llibertat de tots els presos i preses polítiques a l’Argentina.