Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

‘Grolleries’ contra un emperador nu

L’activista Stella Nyanzi denuncia les violacions de drets i la repressió estatal a Uganda amb accions inspirades en les resistències anticolonials

L’activista Stella Nyanzi durant el seu procés l’any 2017, que la va portar a presó / Arxiu

El 20 de febrer, els voltants de la sala dedicada a crims internacionals de la Cort Suprema d’Uganda estava plena de simpatitzants de la doctora Nyanzi. Esperaven la resolució a una apel·lació de l’acadèmica i activista contra una sentència de divuit mesos de presó per càrrecs de comunicació ofensiva i ciberassetjament al president del país. Per alegria de les assistents, el tribunal declarava la sentència inconstitucional i remarcava la falta de competències del jutjat que l’havia condemnat, retraient-li haver violat el dret de Nyanzi a un judici just. A la sortida de l’edifici, simpatitzants de l’activista i funcionaris de presons s’enfrontaven en uns disturbis que van provocar el desmai de Nyanzi mentre la policia dispersava les congregades amb foc real, segons van denunciar les activistes.

Es tancava, així, el darrer episodi repressiu contra l’acadèmica, escriptora i activista feminista ugandesa Stella Nyanzi, convertida en tot un símbol de la resistència irreverent al règim que governa el país.

Poemes contra la repressió

“Hauries d’haver mort en el part. Tu, brut dictador criminal, hauries d’haver mort en el part, Yoweri Kaguta Museveni”. Aquesta és l’última estrofa del poema que Nyanzi va dedicar al president del país pel seu 74è aniversari en el seu perfil de Facebook, el 15 de setembre de 2018. Yoweri Kaguta Museveni, al capdavant del govern des que l’Exèrcit de Resistència Nacional va prendre el poder el 1986 (ara reconvertit en el Moviment de Resistència Nacional), és un exemple de manual d’aquella generació de llibertadors que ha acabat aferrant-se al poder a través d’una progressiva escalada cap a un règim semidictatorial.

L’activista ugandesa s’inspira en el llenguatge del carrer i recorre a les xarxes socials per conèixer el pensament de la gent

Entre grotesques descripcions i insults, l’activista assegurava que el president representava una maledicció per al país, motiu pel qual seria detinguda dos mesos després. El 2 d’agost de 2019 va ser sentenciada a divuit mesos de presó i va ingressar al penitenciari de màxima seguretat de Luzira. Va complir-ne setze abans que el tribunal resolgués a favor seu en la revisió del cas.

“Desafiar el poder no és educat ni bonic”

Les estratègies de Nyanzi s’emmarquen en allò que ella mateixa defineix com a grolleria radical (radical rudeness, el terme original en anglès): a través de l’ús d’un llenguatge groller, amb càrrega sexual o gestos obscens, pretén cridar l’atenció sobre les violacions de drets i el caràcter repressiu de l’estat. Nyanzi considera que les bones maneres i la mordassa d’allò moralment apropiat impedeixen que el missatge arribi i permeten al poder ignorar les demandes. L’escàndol moral, en canvi, posa en escac aquest plantejament i evidencia la falta de llibertats quan un simple comentari sobre el president pot portar-te a presó.

L’activista no comença de zero en això. El seu bagatge acadèmic li ha permès conèixer a fons i reapropiar-se de les estratègies de resistència anticolonial de les dones que a meitats del segle passat s’encaraven a les autoritats colonials a través de balls burlescos, la nuesa o càntics de rimes denigrants –pràctiques similars s’empraven en altres regions del continent. A la vegada, s’inspira en el llenguatge vulgar del carrer i recorre habitualment a les xarxes socials tant per conèixer les preocupacions de la gent com per multiplicar l’impacte de les seves accions.

Tot plegat ha convertit Nyanzi en una de les activistes més conegudes del país. Ha estat involucrada en les accions pels drets dels col·lectius LGTBIQ –recordem que el 2014 es va presentar una proposta de llei que criminalitzava i penalitzava durament l’homosexualitat, tot i que finalment va ser desestimada. També ha posat el focus en les treballadores sexuals i els drets de les dones. Va ser una de les impulsores d’una campanya que culminaria amb la primera manifestació feminista del país, la #WomensMarchUg.

L’activista ugandesa s’inspira en el llenguatge del carrer i recorre a les xarxes socials per conèixer el pensament de la gent

Ara, la lluita de Nyanzi i el seu empresonament s’han internacionalitzat. A més de rebre el suport de grups d’activistes feministes a escala global, el 16 de gener, l’organització Oxfam Novib/PEN International va atorgar-li el Premi a la Llibertat d’Expressió 2020 pel seu recull de poesies No roses from my mouth: poems from prison, una obra que va publicar a principis de febrer, escrita íntegrament a la presó i publicada quan encara es trobava detinguda. En conseqüència va ser definida com “la primera escriptora des de la presó del país”. La també implacable feminista egípcia Mona Eltahawy, autora de L’himen i el hijab: per què el món àrab necessita una revolució sexual, es va encarregar de prologar l’obra.

De poesies, Nyanzi en sap bastant. I és que aquesta no ha estat la primera vegada que acaba arrestada per la seva escriptura, tot i que sí la primera a passar tant de temps a presó. El 2017 va publicar a les xarxes socials un poema en el qual anomenava al president “parell de natges” i a la primera dama i ministra d’Educació, Janet Museveni, “cap de pardals”. En aquella ocasió, Nyanzi denunciava la situació de les nenes, que pateixen un grau important d’absentisme escolar a causa de la menstruació. El president havia promès material menstrual gratuït durant la seva campanya electoral del 2016, però després no ho va complir. L’activista va llançar llavors la campanya #Pads4GirlsUg. Després de la publicació del seu poema, va ser arrestada i acusada de ciberassetjament i comunicació ofensiva, i va passar 33 dies a la presó mentre s’organitzava una altra campanya pel seu alliberament, #PairOfButtocks.

Deriva autoritària

Les accions de Nyanzi s’emmarquen en un context sociopolític de creixent repressió. Al llarg de l’última dècada, el govern ha aprofundit una deriva autoritària encaminada a perpetuar-se en el poder i fer callar les veus crítiques, a més de perseguir els col·lectius més vulnerables i l’oposició política. El 2013 es va aprovar la llei d’ordre públic, anul·lada recentment pel Tribunal Constitucional gràcies a la feina de diversos grups d’activistes, que han denunciat una implementació selectiva, així com vulneracions dels drets d’associació i expressió. El 2014, una definició àmplia de pornografia en una nova llei popularment coneguda com a antifaldilles va posar en el punt de mira la llibertat de les dones. Aquestes i altres regulacions, com la llei d’ONG aprovada el 2017, han estat criticades per limitar la llibertat de premsa, així com les d’expressió i d’associació. La mateixa condemna de l’escriptora per ciberassetjament i comunicació ofensiva s’emmarcaria en aquesta tendència, fent una interpretació pervertida de la legislació, segons denuncien les activistes.

No hi ha dubte que l’heterodòxia de l’activisme de Stella Nyanzi ha dirigit el focus sobre el nepotisme del president, posant llum a les pràctiques del règim per reduir l’espai crític i silenciar la dissidència, fins i tot a través del seu propi exemple.

Stella Nyanzi va ser una de les impulsores d’una campanya que culminaria amb la primera manifestació feminista del país

Aquests últims mesos, amb l’esclat de la crisi global pel coronavirus, el govern ugandès ha gestionat de manera autoritària i violenta la implementació de les mesures de confinament i subministraments al país. La doctora Nyanzi també ha denunciat aquesta situació, així com els impactes específics de gènere de la pandèmia.

Les pròximes eleccions presidencials es preveuen per al 2021, i Yoweri Museveni s’hi tornarà a presentar. Si guanyés, seria el seu sisè mandat i significaria que porta 35 anys en el poder. La persistència de la doctora Nyanzi pot resultar fonamental per deixar l’emperador nu. De fet, Nyanzi reconeix haver rebut propostes per presentar-se com a parlamentària pel districte de Kampala, la capital, i fa broma sobre la possibilitat de competir fins i tot per la presidència. Qui sap, potser de tant despullar-lo acaba destronant l’emperador.

Article publicat al número 501 publicación número 501 de la Directa