Drets

Idrissa Diallo serà exhumat i repatriat a Guinea sis anys després de la seva mort al CIE de Barcelona

La Nit de Reis marca l'aniversari de la mort del jove al CIE de Zona Franca, que va donar lloc a la creació de Tanquem els CIE, col·lectiu que inicia ara una campanya perquè la plaça barcelonina dedicada a un esclavista porti el seu nom
Ningú va saber on estaven les despulles mortals d'Idrissa Diallo fins cinc anys després de la seva mort al CIE de la Zona Franca
Victor Serri
05/01/2018

En el sisè aniversari de la mort sota custòdia policial d'aquest jove guineà de 21 anys al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca la Nit de Reis de l'any 2012, es confirma que el cos del jove guineà serà exhumat del cementiri de Montjuïc de Barcelona per ser repatriat al seu país d'origen.


Justament avui fa un any que una investigació publicada per la Directa va desvetllar la localització de les despulles d'Idrissa, que es trobaven dintre d'un nínxol anònim, sense làpida ni cap identificatiu, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. Idrissa Diallo va ser enterrat en soledat i sense cap familiar ni amic el 6 de juliol del 2012, just sis mesos després de la seva mort al CIE, a la fossa columbari 516 de l'agrupació 9a, ubicada al cinquè pis de la via Sant Joan de l'històric cementiri.

Justament avui fa un any que una investigació publicada per la Directa va desvetllar la localització de les despulles d'Idrissa, que es trobaven dintre d'un nínxol anònim

Tanmateix, ningú va saber que se n'havia fet del seu cos fins cinc anys després del tràgic succés. Unes setmanes abans de la descoberta, el 13 de desembre de 2016, la cooperativa audiovisual Metromuster va oferir una roda de premsa per fer pública una entrevista amb la mare i els germans de Diallo, on aquests explicaven que mai havien rebut comunicació oficial de la mort ni sabien on es trobava el seu cos.

Les despulles mortals d'Idrissa Diallo van ser inhumades sis mesos després de la seva mort en un nínxol sense làpida ni cap identificatiu / Victor Serri

 

Així doncs, es confirmava que l'Estat espanyol no havia complert amb la seva obligació de localitzar la família i informar-la sobre la mort del jove. Tot això va ser possible gràcies al viatge que Xavier Artigas, Xapo Ortega i Roger Sabà, documentalistes de Metromuster, van fer fins al poble natal d'Idrissa Diallo acompanyats de la cantant guineana resident a Catalunya Nakany Kanté. Aquest periple estava emmarcat en el procés de rodatge del llargmetratge 'Idrissa: Crònica d'una mort qualsevol', producció en la qual la productora està treballant des de fa tres anys en col·laboració amb Tanquem els CIE i la Directa.

Un grup d'activistes van col·locar al nínxol una placa amb el nom del jove i Irídia va confirmar que estava treballant per aconseguir que es poguessin exhumar les seves despulles

Sis mesos després d'esbrinar on es trobava el cos, un petit grup de persones va retre un homenatge a Idrissa Diallo davant del nínxol on encara es troba inhumat. En un acte que no s'havia convocat públicament i era volgudament discret, íntim i reflexiu, les activistes van col·locar una placa amb el nom del jove i el centre Irídia de defensa de drets humans va confirmar que estava treballant –en cooperació amb la resta d'entitats– per aconseguir que es puguessin exhumar les seves despulles, retornar-les a la seva família i completar aquest procés de denúncia pública i reparació d'una mort que va suposar un abans i un després en la lluita contra el sistema de control migratori a Catalunya.

Finalment, sembla que aquest objectiu es complirà aviat. A principis del pròxim mes de febrer, les restes mortals d'Idrissa Diallo viatjaran juntament amb un equip de Metromuster fins a Tindila, el petit poble molt a prop de la frontera amb Mali i Costa d'Ivori –a 800 quilòmetres de la capital del país– d'on era originari. Allí està previst que es faci una cerimònia familiar i Idrissa descansi per fi a la terra que va deixar enrere  abans de ser detingut per la seva situació administrativa irregular i acabar mort en un CIE que avui dia segueix obert.


Plaça Idrissa Diallo

Està vostè d'acord amb què es canviï el nom de la plaça d'Antonio López pel de plaça d'Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica? Aquesta és la pregunta que la iniciativa ciutadana promoguda pel col·lectiu Tanquem els CIE, amb el suport de la cooperativa audiovisual Metromuster, proposa a la ciutadania de Barcelona per fer possible el que consideren "un acte de memòria i reparació històrica".

Durant dos mesos es durà a terme la campanya #PlaçaIdrissa, amb una recollida de 15.000 signatures perquè la iniciativa pugui ser votada per tot el veïnat de la ciutat

D'ara i fins al 28 de febrer les dues entitats duran a terme la campanya #PlaçaIdrissa, amb una recollida de signatures per acobseguir que la iniciativa pugui ser votada per tot el veïnat de la ciutat en la consulta ciutadana que l'Ajuntament de Barcelona durà a terme el proper mes de juny.

Mitjançant la plataforma de participació Decidim Barcelona, el consistori de la ciutat requereix la recollida prèvia de 15.000 signatures per incloure una iniciativa a la multiconsulta prevista, fita a la que a hores d'ara opten altres idees com la remunicipalització de la gestió de l'aigua o el projecte pilot d'habitatge públic inclusiu del Gimnàs Social Sant Pau.

Activistes de Tanquem els CIE van fer un canvi de plaques simbòlic el passat mes de juny, durant un acte celebrat a la plaça barcelonina dedicada a l'esclavista Antonio López / Victor Serri

 

Per arribar a què aquests projectes puguin ser refrendats s'han de presentar totes les signatures en un termini de dos mesos, però només seran vàlides totes aquelles que pertanyin a persones majors de 16 anys empadronades a la capital catalana. Les rúbriques només poden ser manuscrites i és per aquest motiu que Tanquem els CIE demana col·laboració popular per comptar amb persones fedatàries que puguin col·laborar en aconseguir-les.

Per donar el tret de sortida a la campanya, s'havia anunciat un acte de "memòria i reparació" de la figura d'Idrissa Diallo amb música, actuacions i berenar aquest cap de setmana, però degut a la previsió de pluja la convocatòria ha estat ajornada pel dissabte 13 de gener a dos quarts de set de la tarda a plaça Antonio López.


El rastre de l'esclavisme

L'Ajuntament de Barcelona va confirmar fa uns mesos que es procediria al canvi de nomenclàtor de la plaça, que va ser batejada amb la seva denominació actual l'any 1884. El govern municipal també va anunciar que abans de finals d'any retiraria l'estàtua d'Antonio López que presideix l'enclavament ubicat al final de la Via Laietana, promesa fins ara incomplerta.

López va ser un industrial català del segle XIX que va fer fortuna gràcies al comerç d'esclaus amb Cuba mentre va cofundar i presidir el Banc Hispano Central, activitats que van afavorir el seu nomenament com a Marqués de Comillas. Ell va ser un dels protagonistes del comerç negrer amb Cuba que, més enllà del rastre de patiment infringit sobre la població esclavitzada, ha deixat una petjada que encara es manté a diversos carrers i places catalans.

 

 

Notícies relacionades: