Entrevista a Yakob Rabkin, professor d’història jueu canadenc d’origen rus, que manté una posició molt crítica amb el moviment sionista i amb les polítiques de l’Estat d’Israel respecte la qüestió palestina, des d’una perspectiva de religiositat judaica, plasmat en llibres clàssics com Amenaça anterior: una història de l’oposició jueva al sionisme
Ann Sansaor | @nutxa_acc
Fotos de Freddy Davies | @FreddyDU_photo
Yakov Rabkin (Leningrad, 1945) és autor d’Amenaça anterior: una història de l’oposició jueva al sionisme. Des de 1973 és professor d’Història a la Universitat de Mont-real. També ha impartit docència en diferents universitats d’Austràlia, els EUA, França, Israel, Japó, Ucraïna i Rússia. A part de la seva carrera acadèmica. va estudiar judaisme amb diferents rabins al Canadà, França i Israel. I en els anys 80 va contribuir a la creació del primer Col·legi d’Estudis Jueus a Moscou.
En el teu llibre Amenaça anterior afirmes que Israel trenca amb la tradició jueva. Què vols dir amb aquesta afirmació?
Hem d’entendre que històricament el sionisme va emergir a la fi del segle XIX com a moviment polític que va animar gent d’origen jueu, però en gran part desjueuitzats, és a dir, ignorants del judaisme. Van voler imitar els nacionalismes ètnics d’Europa central i oriental. Per tant, van necessitar convertir la identitat religiosa a una identitat nacional laica. Van voler marginar el fons mateix de la continuïtat jueva que són els preceptes religiosos que obliguen les jueves a ser misericordioses i ocupar-se de fer bones accions. A més, el projecte sionista anava contra el Talmud, que prohibeix el retorn massiu i armat a la Terra Promesa. No sorprèn que el sionisme provoqués una oposició jueva molt forta.
Israel ha creat i/o eliminat trets de les diferents comunitats jueves escampades al voltant del món pel fet de crear una identitat jueva nova i única?
Israel no té gairebé cap efecte sobre les comunitats més practicants i fortes. Moltes segueixen parlant jiddisch i s’oposen a l’ús de l’hebreu modern, que consideren com una invenció sionista. Les grans concentracions d’aquestes comunitats estan a Nova York, Los Angeles, Mont-real, Anvers, Londres i també a Israel. A pesar de tot, molts jueus menys religiosos han pres a Israel com la seva base identitària. És per això que Israel té aquesta lluita guanyada i ha aturat les fortes mesures que les instàncies sionistes utilitzaven per imposar l’hebreu modern i deslegitimar, així com prohibir, l’ús del jiddisch. Fins i tot, Israel ha creat un departament de jiddisch que demostra que aquesta llengua ja no constitueix un perill.
Actualment, mentre continua la neteja ètnica contra les palestines, també continua la negació de les identitats de les àrabs jueves. Com s’explica això en un país que es defineix com a “Estat jueu”?
És una pregunta complexa. Quan m’he referit al nacionalisme ètnic he fet una pausa perquè ètnic és un terme problemàtic per referir-se a les persones jueves. No hi ha consens sobre la mera existència d’una ètnia jueva. Com he esmentat, el concepte de poble jueu deslligat del judaisme és una cosa revolucionària que es crea amb el sionisme. El que sí que és cert és que Israel és un estat no-àrab i això és la base de les seves polítiques.
Penses que el triomf del sionisme entre les elits occidentals és a causa dels objectius colonials del sionisme?
“La llei de nacionalitat jueva és un pas positiu perquè oficialitza i normalitza la discriminació antiàrab que ja existia des de l’inici del projecte sionista però no era tan visible. Elimina la necessitat de comprovar aquesta discriminació perquè es fa evident”
És clar. Avui, colonialisme no sona positiu però fa 120 anys, quan s’originà el sionisme, era totalment normal. Per exemple, el braç financer del moviment sionista es deia Jewish Colonial Trust. El colonialisme sionista era semblant a molts de l’època. Però mentre que els estats que havien sigut colonitzadors van renunciar i van condemnar aquesta pràctica, el govern d’Israel mai no ha acceptat cap responsabilitat per l’expulsió de milers de palestines, ni ha demanat perdó per què ha fet, perquè segueixen fent-ho. Algú demana perdó per una cosa que ha fet però ho ha de parar. En aquest cas la neteja ètnica contra les palestines és la continuació del colonialisme d’assentament i de la segregació. Israel afirma el seu dret de fer-ho i per això atreu l’admiració explícita de l’extrema dreta i el suport de la classe dirigent occidental. Israel encarna la tradició europea colonial que Europa va abandonar davant de la lluita anticolonial recolzada per l’URSS i el moviment socialista. És un país europeu, creat pels europeus, per als europeus. Encara que gran part de la població ve de l’Àfrica del Nord i d’Àsia occidental l’estructura és fonamentalment europea.
L’última llei de nacionalitat jueva aprovada a la Kenésset (el parlament israelià) és una mostra d’això?
Sí. Al meu entendre aquesta última llei és un pas positiu perquè oficialitza i normalitza la discriminació antiàrab que ja existia des de l’inici del projecte sionista però no era tan visible. La llei elimina la necessitat de comprovar aquesta discriminació perquè es fa evident.
Les comunitats jueves són molt diverses. Ha de ser difícil ajuntar aquesta diversitat en un mateix territori i crear llaços d’unió entre elles. Com ho fa Israel?
La por. Por és una arma política molt important i per definició irracional i visceral. No preguntem si la por és legítima i lògica. L’altre dia passava pel costat del Ministeri de Defensa a Madrid i em vaig preguntar de què s’ha de defensar Espanya? De Portugal? Del Marroc? Quins són els seus veïns agressius? França? Però no ens preguntem això. Es gasten milions d’euros en això però ningú s’ho pregunta. A Europa, al voltant de les sinagogues sempre hi ha policia. Ens sembla una cosa normal, però no ho és i no ho ha de ser. És l’opressió israeliana cap als palestins que fragilita les comunitats jueves, perquè responsabilitzen els jueus del que és i el que fa Israel. Però els jueus del món, fins i tot els més influents, no tenen impacte polític a Israel. És un país sobirà i actua sense prendre en compte els interessos dels jueus. A més, en l’òptica israeliana, si les seves accions incomoden o amenacen les jueves és positiu perquè més són les que emigren a Israel. Per això mateix cal separar les jueves de l’Estat d’Israel en el discurs polític i mediàtic. També vull afegir que fa dos anys vaig visitar l’Iran i vaig notar que no hi havia cap soldat o policia a l’entrada de les sinagogues i institucions jueves. El govern i l’opinió pública iranians condemnen el sionisme però consideren els iranians jueus com compatriotes i no els culpabilitzen per les accions d’Israel.
Podríem dir que el sionisme depèn de l’antisemitisme i també el fomenta?
Sí, és obvi. Theodor Herzl, fundador del moviment sionista, en el seu diari va dir: “els antisemites seran els nostres millors aliats i amics”. Ara veiem que l’extrema-dreta europea, amb tot el passat antisemita que tenen, admira Israel. A més, els governs israelians, sobretot el de Netanyahu, han fet de l’antisemitisme una arma de distracció massiva. Tracten d’acusar qualsevol crítica cap a Israel d’antisemitisme. És una política molt eficaç però il·lògica.
I amb això també controla la política respecte als països del seu voltant no? Per exemple amb el debat sobre les armes nuclears iranianes.
“Els governs israelians, sobretot el de Netanyahu, han fet de l’antisemitisme una arma de distracció massiva. Tracten d’acusar qualsevol crítica cap a Israel d’antisemitisme. És una política molt eficaç però il·lògica”
Molta gent es pregunta per les armes nuclears iranianes. En canvi ningú es pregunta perquè Israel s’atorga el dret de produir i posseir armes nuclears. Potser perquè, en la mentalitat colonial, “l’home blanc” té tots els drets respecte a les altres. Per què els Estats Units, que ha comès agressions militars contra altres països, té el dret a tenir armes nuclears i no l’Iran que no ha atacat a cap país des de fa segles? A més, l’Iran mai ha expressat l’interès de produir armes nuclears i les va condemnar com antiislàmiques.
Les noves generacions de jueves estan prenent distància d’Israel. Podrien ajudar a soscavar “la legitimitat jueva” d’Israel?
Hi ha grups jueus antisionistes en molts països, fins i tot aquí, i cal escoltar-los. Aquests jueus no tenen por del xantatge emocional i la difamació que l’acompanya. Molts joves jueus, educats en valors jueus liberals, no accepten el concepte mateix de l'”estat jueu” establert per la nova llei israeliana. A més, també és important perquè subratllen que no es tracta d’un “conflicte entre Palestina i Israel”. Els conflictes ocorren entre parts iguals o comparables. Però el que passa a Terra Santa és una ocupació colonial contra la població civil palestina per part de l’Estat Israel que està armat fins a les dents.
