Parlem amb Shir Hever, expert en l’economia de l’ocupació, indústria militar i de seguretat i comerç d’armes israelianes, convidat enguany a les jornades anuals del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, que es van celebrar a Barcelona el 23 d’octubre sota el lema “Mai és tan fosc”. Hever investiga les exportacions i importacions d’armes que es fan servir en l’extermini de la població palestina, fins al punt de poder detallar quants diners guanyen els països occidentals amb el genocidi. Situa els Estats Units, Alemanya i Sèrbia al capdamunt del rànquing, amb un negoci de 80.000 milions de dòlars i ens dona detalls de les condicions contractuals que perpetuen la protecció d’Israel com a soci capitalista preferencial. Aquesta entrevista és un avançament del reportatge de la secció Sota Focus de l’edició 594 en format paper, que publicarem el dilluns 3 de novembre, on revelem algunes de les complicitats comercials, des de Catalunya i l’Estat espanyol, amb l’entorn de Benjamin Netanyahu.
Com s’aprofiten les companyies militars del genocidi, la neteja ètnica i l’ocupació de Palestina?
“Les companyies occidentals guanyen 80.000 milions de dòlars amb el genocidi, situant-se els Estats Units en el número 1, Alemanya en el número dos i Sèrbia en tercera posició”
No puc respondre només amb relació a la indústria militar israeliana, sinó que s’ha de mirar el conjunt de la indústria militar global. No és suficient fer una anàlisi legal o moral, malgrat que és evident que és terrible i il·legal el que fan. Per entendre com funciona, quina és l’estructura de la indústria militar, per poder-la confrontar, cal dimensionar-la i tenir-ne dades. Recentment, vaig poder liderar una recerca per tractar d’estimar quants diners guanyen les companyies militars occidentals amb el genocidi. No es pot calcular a partir del que reconeixen les mateixes companyies, perquè menteixen sistemàticament. La metodologia va ser llistar totes les despeses en armament del govern d’Israel i restar-li el que venia de producció nacional. El resultat va ser que les companyies occidentals guanyen 80.000 milions de dòlars amb el genocidi, situant-se els Estats Units en el número 1, Alemanya en el número dos i Sèrbia en tercera posició.
El negoci milmilionari perpetua la complicitat?
Sí, i t’explicaré un detall que ho converteix encara en més pervers. En els contractes que he pogut veure, on es detalla la importació d’aquest armament, començant des de l’octubre 2023 i fins a finals de 2024, es fa constar el volum de la factura, els anys que es mantindrà el subministrament d’armament i, atenció, una clàusula segons la qual Israel no pagarà res durant el primer any. Les companyies armamentístiques treballen a crèdit, esperen rebre aquests diners en el futur. És una maniobra d’Israel i un incentiu per als països occidentals, que hauran de protegir Netanyahu i ajudar-lo en la seva violència perquè això assegurarà que pagui el deute en el futur, consolidant encara més la complicitat amb el genocidi.
I quin paper hi juguen els Estats Units?
Palestina és el territori on els Estats Units fa proves amb el seu armament per després promocionar-lo i vendre’l a altres països. És d’aquesta manera com Israel col·labora en la perpetuació del poder global de l’imperialisme nord-americà, a expenses de les vides de la població palestina. La diferència entre l’administració Biden i l’administració Trump és que abans la Casa Blanca regalava una part de l’armament per ser testejat a Palestina i ara Trump li diu a Netanyahu que si vol l’armament d’última generació, tota la quantitat que vulgui sense cap limitació, l’haurà de pagar. Des d’Europa no hi ha una col·laboració tan basada en el profit econòmic sinó que la complicitat amb Israel és més política. El govern alemany actualment està comprant míssils Spike, que no serveixen per a una guerra convencional contra tancs, sinó que el seu es limita a l’assassinat de civils, és bastant estúpid per Alemanya, a més, ho fa amb l’oposició de la seva opinió pública, que pensa que es tracta d’una complicitat directa amb els crims de guerra.
I la complicitat de la població israeliana?
“Els seus beneficis estan en xifres de rècord, no perquè s’incrementin les exportacions respecte abans del genocidi a Gaza, sinó per les vendes al mateix govern de Netanyahu”
És una evidència que la indústria militar israeliana fa possible el genocidi amb la producció de bombes que assassinen milers de palestins, però hem d’anar més enllà i entendre la importància del complex armamentístic en l’essència mateixa de la societat. Els seus beneficis estan en xifres de rècord, estan ingressant molts diners, no perquè s’incrementin les exportacions respecte abans del genocidi a Gaza, sinó per les vendes al mateix govern de Netanyahu. Tal com ho estan explicant des del Govern és que el sector és molt pròsper per les exportacions, però només és propaganda per mobilitzar la població davant d’una enorme crisi econòmica. Quan la militarització de la societat està descentralitzada, en una societat extremadament violenta, qualsevol israelià amb una arma es pot considerar un guerrer encara que no estigui enquadrat en la jerarquia militar, sabent que si mata palestins no serà castigat. Això no és militaritzar la societat, va més enllà. Es fa créixer la indústria militar perquè se l’exalta com un símbol del conjunt de la societat, fent crides a treballar per a la indústria militar, fent crides als voluntaris. És indissociable el binomi entre indústria militar i societat israeliana.
Respecte a les exportacions, quin impacte tenen les protestes a Europa?
Les armes que arriben a Israel són bloquejades, no pels països emissors sinó pels intermediaris. Per exemple, quan els sindicats d’estibadors del port grec de Pireus bloquegen un contenidor amb munició. No sabem exactament d’on ve aquesta munició, possiblement dels Estats Units, però sí sabem que va ser aturada a Grècia. I això és el que importa i afecta a Israel, que els països bloquegin l’entrada d’armes. Estem veient com entren materials d’ús militar per via aèria des d’Hongria, la República Txeca i inclús des d’Alemanya i l’Estat francès. Però cada cop que ens n’assabentem, podem trobar la manera legal d’aturar-ho. Ja no és tan fàcil per ells moure armament, i estan provant noves formes de fer-ho.
Com ho fan?
“Els comercials d’Israel són excomandants de l’exèrcit, amb llicència de mercadejar amb altres països d’Àfrica o Àsia als quals també s’ha imposat un embargament d’armes”
Israel intenta vies secretes, estan actuant de forma criminal. Un dels actuals comandaments de l’exèrcit israelià, Eyal Zamir, no va ser escollit pels seus coneixements militars, sinó per l’experiència acumulada al Ministeri de Defensa a l’hora de trobar escletxes menys convencionals i secretes per aconseguir armes. En un article publicat al periòdic Ynet ha reconegut que tenen una nova xarxa de proveïdors i compradors. Els seus comercials són excomandants de l’exèrcit, als quals s’atorga la llicència de mercadejar amb armes que van des d’Israel cap a altres països d’Àfrica o Àsia als quals també s’ha imposat un embargament d’armes. Aquestes persones serien les encarregades de treballar ara en l’altra direcció, i buscar per tot el món armes per subministrar a l’exèrcit sionista. Qualsevol país que tingui material militar pot contactar-hi directament, independentment que tingui o no relacions diplomàtiques amb Israel.
