La Coordinadora Feminista de Lleida, que aplega els col·lectius feministes i anticapitalistes de la ciutat, ha presentat aquesta setmana la campanya Feministes sense treva, en resposta al procés judicial obert contra cinc activistes que s’enfronten a penes que poden sumar fins a disset anys de presó.
Vox les assenyala per un presumpte delicte d’odi arran de fets que van tenir lloc fa dos anys, durant la jornada de vaga feminista del 8 de març, quan un grup d’activistes va confrontar membres del partit d’extrema dreta.
Durant els piquets de la vaga feminista, un grup va confrontar membres de Vox, en una parada del partit instal·lada al barri de la Mariola
La Coordinadora havia organitzat piquets informatius als barris de Lleida i, en un d’aquests punts, al barri de la Mariola, un dels més precaritzats de la ciutat, el partit d’extrema dreta Vox s’hi feia present amb una parada. Un grup de feministes va encarar-s’hi per condemnar “el discurs d’odi, racista i negacionista de les violències masclistes”, exposen des de la Coordinadora.
El 2025 arriba l’escrit d’acusació de Vox, que els atribueix un delicte d’odi, lesions i coaccions, amb una petició de tres anys i mig de presó per cadascuna i 568 euros d’indemnització. La Fiscalia sol·licita una multa de 55.000 euros, que, en cas d’impagament, comportaria pena de presó substitutiva. A més, demana una ordre d’allunyament i incomunicació de 200 metres respecte a cinc militants de Vox durant quatre anys i nou mesos.
La Fiscalia sol·licita una multa de 55.000 euros, que, en cas d’impagament, comportaria pena de presó substitutiva
Esther Sancho, una de les advocades del cas, explica que després de l’arxivament inicial del cas, els Mossos d’Esquadra van presentar unes diligències ampliatòries amb fotografies dels fets extretes de xarxes socials, imatges dels comptes personals de les encausades i dades de la persona que va demanar el permís de l’acte del 8M, i les van relacionar. Segons critica l’advocada, l’informe policial es basa en “afinitats polítiques i ideològiques” per triar les cinc activistes que han estat encausades d’entre totes les participants en la protesta. El cas es va reobrir el 2024 i les cinc activistes van haver de declarar.
“Una de les encausades està imputada més per les pintades fetes a la manifestació de la tarda del 8M que no pas per l’acte contra Vox del matí”, exemplifica l’advocada, per qui es tracta d’un atestat que “criminalitza” de manera general accions de protesta del moviment feminista.
“Mogudes per intolerància a la ideologia d’extrema dreta”
L’escrit de la Fiscalia sobre els fets del 8 de març de 2023 al barri de la Mariola assenyala que les acusades van actuar “mogudes per sentiments de rebuig i intolerància a la ideologia d’extrema dreta i feixista”. Una idea que també VOX utilitza: la Fiscalia, ho fa com a agreujant ideològic i el partit d’extrema dreta per atribuir a les activistes un delicte d’odi.
“Sentim rebuig cap al feixisme perquè no és una opinió: és una amenaça per a les nostres vides”, defensen des de la Coordinadora Feminista de Lleida.
En els darrers anys, s’han obert diversos processos judicials als Països Catalans arran d’accions de protesta contra la presència de partits d’extrema dreta a l’espai públic
La Coordinadora assenyala que el cas que afecta cinc activistes de la ciutat s’emmarca en un context d’auge de l’extrema dreta i, defensen, no s’ha de veure de manera aïllada: en els darrers anys, s’han obert diversos processos judicials als Països Catalans arran d’accions de protesta contra la presència de partits d’extrema dreta a l’espai públic, com la denúncia d’Aliança Catalana contra activistes de Barcelona, el procés de Penedès contra Vox, o el de les militants de Subversives de Castelló.
Ara, explica Paula Clavell, activista de la Coordinadora, la prioritat és “teixir aliances” amb altres encausades per l’extrema dreta i el moviment feminista davant el procés judicial que encaren, que, considera Clavell, suposa una “ofensiva col·lectiva que pretén criminalitzar la mobilització feminista i les lluites socials”.
