El dijous 18 de juny, Samira Gabarri i les seves dues criatures van quedar al carrer. Un ampli dispositiu de Mossos d’Esquadra va fer possible el desallotjament de la seva i dues famílies més al número 58 de la Rambla de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, un edifici d’habitatge públic del Consorci del barri de la Mina.
Precisament, perquè l’únic que va oferir l’Ajuntament és tres dies en un alberg, Gabarri, així com una altra de les famílies, va tornar a entrar al pis quan no havien transcorregut ni 24 hores. De moment, un jutjat de Badalona li ha concedit una treva, en desestimar la mesura urgent del desallotjament sol·licitada per la propietat. La interlocutòria conclou que “no concorren els requisits legals” per ordenar-lo.
El jutjat argumenta que el Consorci del barri de la Mina és una “persona jurídica multipropietària” i la família de Samira Gabarri es troba en situació de “vulnerabilitat”
El jutjat considera que la mesura no és proporcionada i argumenta que el denunciant, el Consorci del barri de la Mina, és una “persona jurídica multipropietària” i la part denunciada, la família de Samira Gabarri, es troba en situació de “vulnerabilitat habitacional”. Amb tot, afegeix que l’Ajuntament no ofereix una “alternativa raonable”.
De fet, la portaveu del Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs Marta López adverteix que si no hi ha mesures efectives per garantir un sostre, “les famílies no veuen cap altra manera de tirar endavant que intentar recuperar els pisos”. Desnonar totes les famílies afectades, denuncia Lópex “implica militaritzar la Mina”.
Una seixantena de famílies en risc
Després del desnonament de tres famílies la setmana passada, avui de nou, antiavalots d’ARRO han executat quatre llançaments més, dos dels quals afecten infants, un amb discapacitat. Dijous, n’hi ha tres més programats. El procés afecta una seixantena de famílies que viuen des de fa nou anys en sis edificis, coneguts com a blocs de la Rambla. Els pisos havien de servir per reallotjar les famílies afectades per l’enderrocament de l’edifici Venus, però quan es van ocupar feia més de set anys que estaven buits.
A més, el 2017 va esclatar una trama de desviament de fons públics que afectava els blocs. Qui era regidor del barri va encarregar la vigilància dels pisos públics a empreses de seguretat irregulars gestionades per clans locals.
L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs argumenta que la totalitat dels habitatges ara sí que es volen destinar al reallotjament de l’edifici Venus. Però les afectades i el Sindicat d’Habitatge de la Verneda i el Besòs denuncien que això no pot comportar que 58 famílies quedin al carrer sense alternativa residencial i reclamen aturar els llançaments i l’obertura d’una taula de negociació.
