Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La comunitat de Río Blanco i Guapinol, en defensa dels rius a Hondures

Des del març de 2016, quan van matar Berta Cáceres, almenys 27 persones defensores del territori han estat assassinades a Hondures, segons l'organització Global Witness. Les comunitats organitzades en defensa dels rius Gualcarque, Guapinol i San Pedro estan patint la repressió de l'Estat. El passat 17 de setembre, la difunta líder indígena lenca i els presos polítics de Guapinol van rebre la nominació del Parlament europeu per al Premi Sàkharov per la llibertat de consciència, un guardó atorgat anualment a organitzacions o persones que han dedicat les seves vides a la defensa dels drets humans

L’any 2016, Berta Cáceres, líder indígena lenca i cofundadora del COPINH (Consejo Cívico de Organizaciones Indígenas Populares), fou assassinada per un grup d’homes armats que va irrompre a casa seva, situada al departament d’Intibucá. Tot i que la Comissió Interamericana de Drets Humans havia dictat mesures cautelars per protegir la vida de l’activista, cap membre de les forces de seguretat hondurenyes va estar present en el moment del seu assassinat.

Cáceres va dedicar la seva vida a defensar els drets del poble lenca i liderar l’oposició al projecte hidroelèctric Agua Zarca, impulsat per l’empresa DESA (Empresa Desarrollos Energéticos S.A.), que afectava diversos rius del departament d’Intibucá. Malgrat que fins ara set persones han estat condemnades com a autors materials del crim, la família i les organitzacions socials i de drets humans denuncien que les irregularitats i pressions que rodegen aquest procés continuen impedint que els autors intel·lectuals de l’assassinat, entre els quals hi hauria socis i directius de l’empresa, hagin estat degudament identificats i condemnats.

Cáceres va dedicar la seva vida a defensar els drets del poble lenca i liderar l’oposició al projecte hidroelèctric Agua Zarca, impulsat per l’empresa DESA (Empresa Desarrollos Energéticos S.A.), que afectava diversos rius del departament d’Intibucá

Des del cop d’estat amb què va ser derrocat el president Manuel Zelaya, l’any 2009, Hondures ha esdevingut el laboratori polític del neoliberalisme a Centreamèrica. L’aposta de l’estat hondureny pel model extractivista, així com la manca de protecció de les defensores mediambientals, ha generat una espiral de violència i impunitat que fa del país, segons Global Witness, un dels més perillosos del món per aquesta mena d’activistes. Almenys 27 persones defensores de la terra i el territori han estat assassinades des del fatal atac a Berta Cáceres, segons l’organització britànica.

En el departament de Colón, al nord d’Hondures, es viu des de l’any 2015 un intens conflicte de l’Estat i l’empresa minera Inversiones Los Pinares contra les comunitats organitzades en defensa dels rius Guapinol i San Pedro. Tot començà quan l’empresa va aconseguir, mitjançant el que les comunitats consideren un frau legal, el permís del Govern de Juan Orlando Hernández per dur a terme un projecte d’explotació i perforació minera. Aquest procés es realitzà sense la consulta prèvia ni el consentiment de les comunitats que es veurien afectades. Des de l’arribada de l’empresa al territori, les catorze comunitats que hi viuen van començar a advertir que els seus rius estaven sent contaminats, generant la mort d’animals i malalties en les persones. Conjuntament amb el Comité de Defensa de los Bienes Comunes y Públicos es van organitzar i van dur a terme manifestacions, talls de carretera i una acampada davant de l’obra que paralitzà l’activitat de l’empresa durant 88 dies. La resposta del Govern i l’empresa fou la repressió, fet pel qual actualment hi ha tretze defensors de Guapinol judicialitzats, vuits dels quals són en presó preventiva.

En declaracions per a la Directa, el defensor de Guapinol, Juan López, un dels cinc que de moment espera judici en llibertat, explica els enormes riscos que implica defensar el medi ambient a Hondures. “El territori nacional està sota la lògica del model neoliberal, sota privatització, fins i tot les àrees protegides amb categoria de parc nacional”, sentencia. El defensor denuncia com zones on viuen poblacions des de fa moltíssimes dècades, fins i tot segles, estan sent lliurades a empresaris nacionals o estrangeres, “danyant les fonts d’aigua i la pau comunitària, així com militaritzant els territoris per protegir els projectes concessionaris, situant el Ministeri Públic i el Poder Judicial al servei d’aquests projectes. Fins i tot promovent grups violents a les comunitats per amenaçar-nos i que abandonem la resistència social”.

El defensor de Guapinol, Juan López, un dels cinc que de moment espera judici en llibertat denuncia com zones on viuen poblacions des de fa moltíssimes dècades, fins i tot segles, estan sent lliurades a empresaris nacionals o estrangeres

El procés legal contra els activistes mediambientals d’aquestes comunitats s’inicià al setembre de l’any 2018 per diferents fets relacionats amb la defensa dels rius San Pedro i Guapinol. El jutjat que inicià la causa ho va fer sota les acusacions d'”usurpació” i “danys” contra l’empresa Inversiones Los Pinares i l’Estat hondureny. Els tretze activistes actualment judicialitzats per aquests fets pertanyen al Comité de Defensa de los Bienes Comunes y Públicos.

El cas de criminalització i persecució contra els defensors mediambientals dels rius San Pedro i Guapinol és una de les tantes formes de violència contra aquesta mena d’activistes a Hondures. Un altre exemple és la persecució que han patit diferents líders i lideresses del poble garífuna, agrupat al voltant de diverses organitzacions, entre les quals destaca OFRANEH (Organización Fraternal Negra Hondureña). El passat 18 de juliol, cinc joves garífunes que treballaven en favor de les seves comunitats van ser segrestades. Segons investigacions del mitjà de comunicació hondureny Contracorriente, en els darrers onze anys s’han registrat 685 casos de violència contra defensores mediambientals i 138 assassinats vinculats a la defensa de la naturalesa, set d’ells contra persones garífunes.

En aquest context de violència, la nominació al Premi Sàkharov que han rebut ambdues lluites, conclou el defensor de Guapinol, Juan López, significa “un reconeixement a les lluites per l’aigua, el territori, l’ambient i la tranquil·litat de les comunitats” i, per tant, “serveix per visibilitzar en l’àmbit internacional el que passa al país, així com per encoratjar a les poblacions a seguir defensant la seva terra i els seus rius, és molt important”.