Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

La Generalitat de Catalunya va premiar una neonazi cap de llista de Vox a Castellar del Vallès

Jennifer González Leyva va servir com a militar a l'exèrcit espanyol i es va presentar a les llistes del partit neonazi MSR abans de ser denunciada per amenaces i lesions arran d'un incident a un establiment regentat per persones migrants. Posteriorment, va estudiar criminologia i es va especialitzar en ciberdelinqüència, desenvolupant una carrera professional que ha utilitzat per esborrar el seu passat i que li va valdre la menció especial en ciberseguretat als premis DonaTIC, concedits per la conselleria aleshores liderada per Jordi Puigneró

Jennifer González Leyva, cap de llista de VOX a Castellar del Vallès, recull el premi DonaTIC de la mà del director de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Oriol Torroella | Arxiu

Jennifer González Leyva, número u de la llista del partit d’extrema dreta Vox a Castellar del Vallès (Vallès Occidental), podria esdevenir regidora del ple municipal després de les eleccions del pròxim diumenge 28 de maig. Malgrat l’esborrat del seu passat que ha dut a terme fruit del seu coneixement com a investigadora en petjada digital, la Directa ha pogut obtenir les proves que demostren la seva ideologia i activitat neonazi. No ha estat fàcil, ja que els darrers temps aquesta dona de 36 anys ha esdevingut una experta en ciberseguretat i intel·ligència de fonts obertes (en anglès, open-source intelligence, també conegut pel seu acrònim OSINT) després d’estudiar un grau en criminologia i un màster en ciberdelinqüència.

Això l’ha portat a treballar actualment com a analista de ciberintel·ligència a Telefónica Tech, la filial de ciberseguretat de la multinacional espanyola de telecomunicacions. El seu treball final de màster va ser l’elaboració d’un projecte de prevenció per reduir el nombre de cibervictimitzacions en menors que han sofert ciberbullying a través de la creació d’una aplicació mòbil per a que les famílies siguin conscients de l’empremta digital dels i les menors. Aquesta feina li va suposar guanyar la menció especial en ciberseguretat a la vuitena edició dels premis DonaTIC, concedits per l’ara reformulat Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya.

Jennifer González Leyva va reconéixer que es va presentar als premis dins de la categoria professional, encara que en els requisits demanaven haver fet una carrera d’enginyeria que mai ha cursat

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar el passat 10 d’octubre de 2022 al Teatre Nacional de Catalunya, on Jennifer González Leyva va pujar a l’escenari a recollir el guardó de mans del director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Oriol Torroella. Posterioment, ella mateixa va reconéixer en declaracions a l’Actual, mitjà local de Castellar del Vallès, que es va presentar als premis dins de la categoria professional, encara que en els requisits demanaven haver fet una carrera d’enginyeria que mai ha cursat: “Jo m’hi vaig apuntar igualment, perquè un dels meus objectius era visibilitzar la importància de les diferents professions en la ciberintel·ligència i la ciberdelinqüència i tenir una visió més transversal”.

Preguntats per aquesta pressumpta irregularitat i pel coneixement previ que tenien de la seva trajectòria en ambients neonazis, fonts del Govern de la Generalitat de Catalunya han assegurat a aquest mitjà que “no teníem constància de res i no podem respondre per una conselleria que en aquell moment era de Junts i tenia com a màxim responsable l’aleshores vicepresident Jordi Puigneró”.  L’entrega dels premis es va produir casualment tres dies després que es trenqués el govern ERC-Junts, motiu pel qual la nova consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va ser l’encarregada del discurs de cloenda de la cerimònia. Actualment, aquests premis depenen del Departament d’Empresa i Treball, liderat per Roger Torrent, conselleria on s’ubica la Secretaria de Polítiques Digitals.


De l’exèrcit a l’MSR

Fa uns mesos, abans que es conegués la seva candidatura a l’alcaldia, Jennifer mantenia el seu perfil de Facebook obert sota el pseudònim de Brunilda Izan, però a hores d’ara ja ha estat esborrat. En algun dels múltiples comentaris que va escriure durant els anys que va gestionar el compte, la candidata de Vox explicava haver servit a l’exèrcit espanyol a les ciutats de Segòvia i Saragossa, extrem que aquest mitjà ha pogut certificar. La tria de Brunilda com a nom no és innocent, sinó que es tracta d’un dog-whistle, és a dir, un missatge codificat que la ultradreta utilitza perquè la gent amb la qual comparteix ideari l’entengui mentre la resta ignora l’existència d’un significat ocult. El mateix passa amb Izan, que a banda d’un nom propi és la paraula “nazi” escrita al revés.

Jennifer Vox
Captura de pantalla del compte de Facebook de Jennifer González Leyva on saludava als seus companys a l’exèrcit espanyol |Arxiu

 

Brunilda és una referència al compositor alemany Richard Wagner, els hereus del qual van relacionar-se amb Hitler i van facilitar així que el neonazisme hagi instrumentalitzat el seu mestre aprofitant les referències a la mitologia nòrdica de la seva obra per fer apologia de la raça ària. Sota el nom Brünnhilde o Brunehilde, aquesta valquíria apareix a l’epopeia alemanya el Cant dels Nibelungs i per extensió també a l’òpera de Wagner, Der Ring des Nibelungen. Les valquíries eren filles d’Odín i les comandava la deessa Freia. Eren unes guerreres “belles, verges i d’una gran fortalesa”, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida i la missió d’acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla.

Jennifer González Leyva es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010, ubicada al número 27 de la llista del partit neonazi Movimiento Social Republicano

Qui es feia passar per una associació d’amics de Richard Wagner i amants de la música clàssica era el Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE), grup nacionalsocialista creat a Barcelona el 1966 i dissolt el 1993 que va constituir una xarxa internacional de difusió de propaganda neonazi. Els seus fundadors ho feien per evitar qualsevol intromissió dels serveis secrets franquistes, part d’un règim d’arrel catòlica allunyat de les seves creences paganes. Curiosament, l’admiració de Jennifer cap a l’associació presidida per Pedro Varela Geiss, negacionista de l’holocaust i fundador de la clausurada Llibreria Europa de Barcelona, queda palesa gràcies al seu vincle amb l’extint partit neonazi Movimiento Social Republicano (MSR). Varela, qui va ser condemnat per apologia del genocidi i incitació a l’odi racial, va rebre durant molts anys el suport d’aquest grupuscle, que va promoure concentracions a favor seu i el va convidar a xerrades i actes que organitzaven.

Tot això succeïa el mateix període de temps en què González Leyva es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010, ubicada al número 27 de la llista de l’MSR. Aquest grup polític ha estat categoritzat com a “neonazi” per diferents experts en moviments d’extrema dreta, com per exemple el periodista Xavier Rius o la politóloga especializada en prevenció contra el racisme, Frauke Büttner, a un extens informe de la Fundació Friedrich Ebert, la més gran i antiga de les fundacions polítiques alemanyes de l’òrbita del Partit Socialdemòcrata d’Alemanya del canciller Olaf Scholz.


Per Vox, amb una lletra més

Tretze anys després, Jennifer torna a presentar-se a uns comicis, en aquest cas pel partit d’extrema dreta Vox. La diferència entre aleshores i ara no és la ideologia, sinó les sigles del partit amb el qual concorre i les lletres del seu propi nom. Mentre a la papereta de l’MSR, Jennifer apareixia només amb una lletra ena (Jenifer), ara consta amb dues enes al registre de la Junta Electoral de Zona de Sabadell, que va proclamar les candidatures el passat 2 de maig. Segons fonts jurídiques consultades per la Directa, aquest canvi al nom no pot ser fruit d’una errada, sinó que per presentar-se a processos electorals les candidates han de constar amb el nom que apareix al seu DNI, el que portaria a concloure que González Leyva l’ha modificat per decisió pròpia.

Jennifer Vox
Carpa informativa de Vox a Castellar del Vallès, on a la dreta de Jennifer González Leyva apareix Jordi de la Fuente |Arxiu

 

Les investigacions d’aquest mitjà han pogut corroborar que la candidata de Vox a Castellar del Vallès va ser denunciada l’any 2011 pels delictes d’amenaces i lesions. Els fets van ocórrer en un establiment del mateix municipi regentat per persones d’origen migrant, on hauria participat en una trifulga acompanyada d’un altre individu. Segons testimonis presencials, les atacants van amagar prop de l’exterior del local un ganivet de grans dimensions, que –segons el text de la denúncia– haurien utilitzat per amenaçar els amos del negoci després de llençar múltiples objectes contra l’aparador. Minuts després, la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van fer acte de presència, van trobar l’arma blanca i van trucar a una ambulància perquè s’endugués l’acompanyant de Jennifer, que va quedar ferit amb un trau al cap arran de la resposta de les persones atacades.

Les investigacions d’aquest mitjà han pogut corroborar que la candidata de Vox a Castellar del Vallès va ser denunciada l’any 2011 pels delictes d’amenaces i lesions

L’atestat es va trametre al Jutjat de Guàrdia de Sabadell, que en primera instància va decretar el sobreseïment del cas en considerar que no podia atribuir els fets punibles a una determinada persona. Mesos després, el Jutjat d’Instrucció 3 de Sabadell va contradir la versió anterior del jutjat afirmant que existien “indicis lògics” per poder esclarir els fets, motiu pel qual va decretar-ne la reobertura i va prendre declaració a Jennifer González Leyva com a denunciada. A partir d’aquell moment, la resolució del procediment judicial es va allargar fins a l’any 2016, quan finalment va quedar arxivat amb l’argument que “ens trobem davant de versions contradictòries sense que de l’instruït es pugui atribuir major credibilitat a unes que a les altres”.


De la mà de Fernández i De la Fuente

En tot cas, Vox ha demostrat que no dona importància als procediments judicials que hagin tingut en el passat subjectes que ara inclouen en les seves llistes. Bona mostra d’això és el també neonazi Alejandro Fernández, número u a la llista del partit d’extrema dreta a la població veïna de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) en la contesa del 28-M. Fernández manté una bona relació amb Jennifer González Leyva, amb qui va assistir –entre d’altres– a la jornada de formació de candidats de Vox a la província de Barcelona, tretze anys després de compartir llista electoral amb ella com a número tres per l’MSR en les eleccions al Parlament de Catalunya de l’any 2010. L’any abans, Fernández havia estat denunciat per un delicte de lesions i una falta de danys, arran d’una baralla tumultuària contra un grup antagònic que va sorprendre els feixistes amb els quals enganxava cartells contra la immigració pels carrers de Sabadell.

Jennifer Vox
Jennifer González Leyva i Alejandro Fernández a la jornada de formació dels candidats de Vox a la província de Barcelona |Arxiu

 

Fernández va abandonar les files de l’MSR per passar-se a Plataforma per Catalunya (PxC), aleshores liderada per Josep Anglada i actualment dissolta dins de Vox. Ell va ser un dels impulsors de l’extint Casal Tramuntana, espai inspirat en la Casa Pound italiana que va estar obert des d’inicis de 2012 fins al juny de 2014 al barri barceloní del Clot. Durant aquell període, Fernández va establir relacions amb el partit neonazi Alba Daurada i va viatjar a Grècia per trobar-se amb els seus líders. També en aquelles dates, Fernández va protagonitzar uns fets pels quals va ser jutjat l’any 2020, acusat juntament amb alguns ultres del grupuscle violent Último Bastión. En total, tres delictes d’amenaces, un d’associació il·lícita i un últim de desordres públics, amb l’agreujant de discriminació ideològica, tot per un episodi succeït el maig de 2014 durant les festes del barri sabadellenc de La Concòrdia.

Jordi de la Fuente, secretari d’organització territorial de Vox a Barcelona i número dos de la llista del partit d’extrema dreta a Sant Adrià de Besòs, està a l’espera d’un judici on la fiscalia li demana dos anys i dos mesos de presó

Tant ell com Jennifer González Leyva es coneixen des de fa anys amb Jordi Albert de la Fuente Miró, més conegut com a Jordi de la Fuente. Actualment, de la Fuente és secretari d’organització territorial de Vox a Barcelona i número dos de la llista del partit d’extrema dreta a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), després d’haver ostentat diversos càrrecs al partit des de l’any 2019. Abans, també havia estat membre de PxC i cabdill de l’MSR, pel qual va anar de número u en la mateixa llista de l’any 2010 en la qual figuraven González Leyva i Alejandro Fernández.

De la Fuente és fill de l’excomandament de la Guàrdia Urbana Desiderio de la Fuente, expulsat del cos per una sanció molt greu a la dècada dels anys 90, i un conegut neonazi que també ha estat immers en procediments judicials. Actualment, està a l’espera d’un judici on la fiscalia li demana dos anys i dos mesos de presó acusat d’un delicte d’incitació a l’odi i la discriminació per un atac a un centre de menors no acompanyats a El Masnou (Maresme). Tal com va explicar La Marea, el passat de De la Fuente i alguns dels seus posicionament polítics han provocat tensions internes a Vox.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!