Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La invitació a una editorial ultradretana a participar en el Saló del Llibre de Torí trasbalsa la cultura italiana

Professionals de l'escriptura com el col·lectiu bolonyès Wu Ming, la periodista Francesca Manocchi, el dibuixant de còmics Zerocalcare o l'historiador Carlo Guinzburg han rebutjat a participar en la fira més important del sector editorial a Itàlia, que compta amb més de trenta edicions, a causa de la invitació d'un segell vinculat al moviment ultradretà CasaPound, que presentarà un llibre sobre ministre de l'Interior Matteo Salvini

Vista general d'una edició anterior del Saló Internacional del Llibre de Torí / Arxiu

Per primera vegada des del 1988, la pròxima edició del Saló Internacional del Llibre de Torí permetrà la presència d’una paradeta a Altaforte, una editorial que manté un doble lligam amb CasaPound Itàlia, partit polític d’ultradreta de la tendència autoanomenada “feixistes del tercer mil·lenni”. El segell presentarà el seu últim llibre Jo Sóc Matteo Salvini, entrevista al mirall –una conversa amb  l’actual ministre d’Interior italià i líder de la Lliga Nord i també intentarà vendre obres posicionades políticament com Feixisme en femení, Diari d’un milicià feixista italià, Leon Degrelle: feixista per deu i per la pàtria (perfil d’aquest oficial de les Waffen SS belga) i altres volums d’extrema dreta. Aquest projecte editorial va néixer el passat mes de setembre, impulsat pel diari digital del moviment d’ultradreta Primato Nazionale i coordinat per Francesco Polacchi, conegut per ser el propietari de la marca de roba Pivert, àmpliament utilitzada per la militància de CasaPound.

El Saló Internacional del Llibre de Torí, que enguany se celebrarà des de dijous dia 9 fins dilluns 13 de maig, s’ha consolidat com un dels principals esdeveniments de la indústria cultural italiana. Ocupa una superfície superior als 50.000 metres quadrats, on se situen més de mil editorials i, en les últimes edicions, va ser visitat per més de 150.000 mil assistents, tot això durant els quatre dies que dura la fira. Gràcies a aquesta dimensió i al més d’un miler d’esdeveniments culturals (signatura de llibres, debats i presentacions) que hi tenen lloc, totes les editorials volen ser-hi per guanyar visibilitat i, a la vegada, incrementar les vendes.


El rebuig antifeixista

Una vegada confirmada la presència de l’editorial ultradretana, les critiques no han trigat a aparèixer. En un comunicat titulat Braç a braç amb els feixistes? MAI, el col·lectiu d’escriptura bolonyès Wu Ming –responsable del best-seller històric Q– han explicat els motius pels quals anul·len la seva presència al saló, tot argumentant que “s’ha complert un pas endavant en l’acceptació de les camises negres en l’escena política-cultural italiana. Acceptació que des de fa anys premia els feixistes de CasaPound, els quals sempre intenten mostrar-se com amables, imatge en total contrast amb les aparicions dels seus militants en fets de crònica negra i judicial”.

El col·lectiu Wu Ming, responsable del bestseller ‘Q’, ha anunciat que per “una decisió política” renuncia a participar al certamen torinès, al·legant que “s’ha complert un pas endavant en l’acceptació de les camises negres en l’escena política-cultural italiana

Però els membres de Wu Ming no han estat els únics a reaccionar. “Anul·lo la meva participació per una decisió política, que no té res a veure amb allò que és legal o no”, ha afirmat Carlo Ginzburg, historiador i fill de l’escriptora i militant comunista Natalia Guizburg i de l’intel·lectual i partisà antifeixista Leone Guizburg, donant d’aquesta manera suport a la crida feta pels escriptors i escriptores de Wu Ming a boicotejar el saló. El moviment no para de créixer: “M’és realment impossible pensar a quedar-me tres dies assegut a pocs metres dels companys de qui van apunyalar els meus germans, creuant-me’ls cada vegada que vaig a pixar i fingint que tot és normal”, ha comunicat a les xarxes socials el dibuixant Zerocalcare, també conegut als Països Catalans pel còmic Kobane Calling, on explica la lluita del poble kurd.

Una imatge promocional que representa el Col·lectiu d’escriptors Wu Ming, que sempre ha intentat mantindre l’anonimat. Ha estat un dels primers en desmarcar-se del saló per la presència ultra |Arxiu

 

Al seu torn, la presidenta de l’ANPI (Associació Nacional de Partisans Italians), Carla Nespolo, també ha fet pública la seva renúncia a participar en el saló on havia de presentar un llibre de la lluitadora contra el nazisme Tina Anselmi, deixant clara l’opinió de la principal associació de memòria històrica antifeixista del Belpaese: “com va dir Giacomo Matteotti, el feixisme no és una opinió, el feixisme és un crim”, ha sentenciat Nespolo, tot remarcant que “la meva critica va cap als organitzadors del Saló del Llibre, perquè no poden convidar els feixistes a aquest esdeveniment”.

Des de la distància de Líbia, la periodista Francesca Manocchi també ha manifestat que no anirà a parlar de les morts de migrants al Mediterrani al costat de qui “normalitza els selfies del nostre ministre d’Interior i Orban al costat del filferro espinós”. El darrer episodi de protesta l’ha protagonitzat la representació a la fira del museu del camp de concentració nazi d’Auschwitz, que ha llençat un ultimàtum ben clar: “O els feixistes o nosaltres”.

No tothom ha decidit boicotejar el saló. L’escriptora i política sarda Michela Murgia se n’ha desmarcat amb aquest argument: “si Casapound fa una concentració al meu barri, què faig? Marxo?”

Tanmateix, no tothom està boicotejant el saló. L’escriptora i política sarda Michela Murgia se n’ha desmarcat amb aquest argument: “si CasaPound fa una concentració al meu barri, què faig? Marxo? Si la Lliga governa el país, demano la ciutadania a un altre país? No. No ho faig”. A partir de la seva posició, ha llançat a les xarxes socials l’etiqueta #iovadoaTorino (jo vaig a Torí). Una vegada més, s’obre el debat de quina estratègia utilitzar per fer front al feixisme.

En tota aquesta polèmica, l’organització del Saló ha mantingut una posició equidistant i s’ha emparat en l’argument del respecte a la legalitat per argumentar la presència d’Altaforte. En un comunicat fet públic a la seva pàgina Facebook s’afirma que “el Saló és ambaixador de la Constitució. I la Constitució, en el seu article 21 afirma que ‘tothom té dret a manifestar de manera lliure el seu propi pensament’. També recorda que ja existeix una llei que condemna l’apologia del feixisme (la llei Scelba del 1952) i que “és inqüestionable el dret de qualsevol que no hagi sigut condemnat pels delictes de poder exposar els seus llibres. Com que l’editorial Altaforte no ha sigut condemnada per enaltiment del feixisme, la direcció editorial del Saló entén que la qüestió queda resolta.


Francesco
 Polacchi, una vida violenta

Qui sembla no tenir res a veure amb la polèmica és el responsable de l’editorial Altaforte, Francesco Polacchi. Entrevistat per la Radio24 va afirmar sense embuts que “sóc un militant de CasaPound, o millor dit, el coordinador regional de Llombardia. Sóc feixista, sí. Ho dic sense complexos”.

Polacchi va començar a militar el 2004 i ràpidament va esdevenir coordinador nacional del Blocco Studentesco, organització juvenil del partit ultra. Poc temps després van començar els seus problemes amb la justícia: l’agost del 2007, amb només 21 anys, va apunyalar un jove i en va ferir dos més davant una discoteca a Sardenya, acompanyat d’altres catorze camarades mentre estava de vacances a l’illa. Per aquests fets va ser detingut i acusat d’intent d’assassinat.

Polacchi (amb la camisa de ratlles) l’any 2008, durant l’agressió ultra coneguda com els ‘fets de la piazza Navona’ |Arxiu

 

Un any després, a l’octubre 2008, Polacchi va sortir a totes les portades dels diaris italians per ser uns dels agressors dels fets de Piazza Navona. En una manifestació a Roma del moviment estudiantil anomenat L’ona, va liderar un grup d’una vintena de militants del Blocco Studentesco per prendre el control de l’estudiantat manu militari. Ell i el seu grup, després de fer-se espai a la plaça mitjançant cops de cinturó, van enfrontar-se als altres manifestants armats amb pals (envoltats de banderes italianes) davant de la mirada complaent de la policia. Els agents van actuar només en el moment en què el grup de joves feixistes es veia en dificultats. Els vídeos van tenir un gran impacte a la televisió italiana, ja que es podien veure agents de la brigada d’informació mantenint converses amigables amb Polacchi. Pocs dies després de l’emissió, a la una i mitja de la matinada, una vintena de militants de CasaPound va irrompre a la seu de la televisió italiana RAI per amenaçar la presentadora Federica Sciarelli, qui havia fet una retransmissió en profunditat sobre els aldarulls de Piazza Navona, mostrant qui havien estat els agressors.

El responsable de l’editorial Altaforte és Francesco Polacchi, identificat com un dels agressors en una manifestació estudiantil l’any 2008 a Roma coneguda com ‘els fets de Piazza Navona’ i arrossega un llarg historial delictiu vinculat a la violència ultradretana

Van passar dos anys fins a l’abril de 2010, quan Polacchi i una desena de militants ultradretans van atacar alguns activistes que penjaven cartells pel dret a un habitatge digne. Tot i que van ser els agressors els que van sortir malparats (nou van acabar a l’hospital i el mateix Polacchi en va resultar amb un braç enguixat), els agents de policia van decidir denunciar-ho com si fos una baralla. El desembre de 2013, Polacchi, juntament amb secretari del partit, Simone Di Stefano, van protagonitzar una acció contra la seu de la Unió Europea, la seva última des de la primera línia del front. A partir d’aquell moment va decidir modificar l’estratègia per atraure nou adeptes. L’any següent va fundar Pivert, la primera marca de roba d’ultradreta, i 4 anys després l’editorial Altaforte.

Durant molt de temps no es va saber massa de Polacchi. Es va dedicar a la seva marca de roba i es traslladà a viure a Milà, on es va situar a la rereguarda dels grups ultradretans. El seu silenci es va acabar el 30 juny de 2017, quan va reaparèixer comandant una vintena de caps rapats que tenien l’objectiu d’agredir una delegació antiracista de la xarxa Cap persona és il·legal, la qual visitava la seu de l’ajuntament de la capital llombarda per fer-hi una presentació. Per aquesta nova batussa, Francesco Polacchi va ser acusat d’un delicte de lesions que el portarà a declarar davant del magistrat de la sala 7 del jutjat de Milà el pròxim divendres 11 de maig. Curiosament, en la mateixa data que Altaforte presentarà a la Fira del Llibre de Torí el seu llibre sobre Matteo Salvini.

 

Actualització: l’organització rectifica arran de la polèmica

Aquest dijous, 9 de maig, arran de la polèmica i les crides al boicot generades per la invitació al segell ultradretà Altaforte, les entitats i associacions que organitzen el Saló del llibre de Torí han anunciat que rescindeixen el contracte amb el segell, vinculat al moviment d’extrema dreta CasaPound, com van comunicar ahir, 8 de maig, al vespre. Ho fan, expliquen, en atenció a un requeriment de l’Ajuntament de Torí i de la Regió Piemonte arran de les polèmiques dels últims dies.

L’ajuntament i la Regió del Piemont han demanat a l’organització de la fira que retirés la invitació al segell ultra tot raonant que la presència d’Altaforte al Saló estava causant un greu dany a la imatge de l’esdeveniment i a la ciutat

L’ajuntament i la Regió han argumentat aquest requeriment tot raonant que la presència d’Altaforte al Saló estava causant un greu dany a la imatge de l’esdeveniment i a la ciutat, i havia, a més, impossibilitat, el taller que havia d’impartir Halina Birenbaum, una supervivent dels camps de concentració nazi.  Les dues administracions han definit la seva postura com una “decisió política de la qual assumim totes les responsabilitats”.

Arran d’aquest gir dels esdeveniments, el col·lectiu Wu Ming, el dibuixant Zerocalcare, l’historiador Carlo Ginzburg (que prèviament s’havien desmarcat de la fira)  han comunicat que finalment sí que participaran en el saló. En el seu comunicat, el col·lectiu Wu Ming ha afirmat que “els organitzadors de festes de llibres, exposicions, festivals i fires editorials han de fer front a la necessitat de triar: si voleu donar espai a un editor feixista, no tindreu autors antifeixistes, ni supervivents de l’Holocaust ni vells Partisans”, remarcant les conseqüències a les quals corrien els organitzadors del certamen. La seva conclou amb una reflexió: “La cultura no pot inclinar-se al model de supermercat, on es pot trobar de tot […] L’elecció ha de ser l’organitzador i no només el consumidor. Com que els llibres i la cultura no són només una mercaderia, i difondre certs continguts té conseqüències”.