Jugar i transformar la brea en alguna cosa més bonica a través dels llenguatges. Deixar-se acariciar pel pop i establir relacions tentaculars. Acomiadar-se de la mare i apropar-se a una mateixa. Del gaudi amb les relacions. De donar-se permís i valorar-se. De confiar en les fantasies del cos. D’un procés llarg i tentacular neix La madre, el pulpo y la brea, un fanzín que recopila cinc anys de poesies escrites sobre paper per Isa Calsina Val, qui, farta dels binarismes, es defineix entre “persona” i “pulpa”.
El treball va anar prenent forma gràcies a un taller de fanzins acompanyat per Flor Vent a La Raposa del Poble-sec de Barcelona, que ens parla de la salut i la diversitat mental, dels dols i les relacions, de les identitats i el gènere a través de versos transfeministes. Són poesies que travessen la panxa amb un ritme que connecta amb l’experiència, que s’escapa de la linealitat i l’ordre cronològic i que posa de manifest que si allò que és personal és polític, el que és poètic és revolucionari.
