Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La ultradreta irromp a l’Estat espanyol des d'Andalusia

Per primera vegada, la suma de PSOE i esquerres ha perdut la majoria a Andalusia i, per primera vegada, la dreta pot governar una comunitat amb 36 anys ininterromputs d’executius socialistes. Vox aconsegueix dotze diputats


Olivia Carballar
| @lamarea_com
Fotografia de Marcelo del Pozo / La Marea, Reuters 

Fa tot just tres mesos, la delegació de Creu Roja Espanyola a Sevilla va decidir “reformular”, és a dir, suspendre l’obertura d’un centre d’alta rotació per a població migrant a la Ronda de Capuchinos, al barri de la Macarena. Ho va fer, segons va explicar llavors l’ONG, per la “inquietud i incertesa” de veïns i veïnes de la zona. “Està en joc la nostra salut, la dels nostres fills, estan en joc els centres i escoles, està en joc la seguretat, està en joc l’ordre públic perquè això pot ser la fi del nostre barri”, va dir aquells dies, en una assemblea al barri, Francisco Serrano, el candidat de Vox a la presidència de la Junta d’Andalusia en les eleccions que acaben de celebrar-se aquest 2 de desembre. “Sí, hi ha més inseguretat; sí, hi ha més inseguretat! Per què diem que no?”, crida una veïna davant l’explicació d’un home que nega la relació entre inseguretat i immigració. El vídeo, gravat pel periodista Juanma Moreno, es pot veure aquí. No és Almeria, feu del PP, amb un alt percentatge de població migrant, on Vox, amb 42.900 vots, ha aconseguit la tercera posició. O El Ejido, on ha quedat com a primera força. És Sevilla, feu del PSOE.

La llista encapçalada per Francisco Serrano ha obtingut 41.363 vots a Sevilla. A Andalusia, Vox n’ha sumat 395.978, gairebé l’11% dels sufragis, 12 escons al Parlament andalús. Per primera vegada, la ultradreta ha entrat en una institució de l’Estat amb partit propi; per primera vegada, l’esquerra ha perdut la majoria a Andalusia; i, per primer cop, la dreta pot governar una comunitat amb 36 anys ininterromputs d’executius socialistes.

Aquestes són les dades: PSOE, 33 escons (27,95%), 14 menys que el 2015; PP, 26 escons (20,75%), set menys; Ciutadans, 21 escons (18,27%), vuit més; Endavant Andalusia, 17 escons (16,18%), tres menys; i Vox, 12 escons (10,97%). Tots els partits, per tant, baixen, a excepció de Ciutadans i Vox, que ha irromput amb una força aclaparadora, similar als resultats amb què van entrar al Parlament andalús Podem i Ciutadans en les passades autonòmiques (15 i 9, respectivament).

No ha funcionat el missatge del PSOE, liderat per Susana Díaz; ni ha funcionat el missatge de Adelante Andalucía, amb Teresa Rodríguez al capdavant (Podem) i Antonio Maíllo de número dos (Esquerra Unida), la coalició ha baixat, a més, de la tercera a la quarta posició. La suma de les dues forces es queda en 50, a cinc escons de la majoria absoluta. La baixa participació pot ser una explicació, encara que no l’única: 58,64%, quatre punts menys que el 2015.

En immigració, algunes mesures de Vox són: deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen o deportació dels immigrants que estiguin de manera legal però que hagin reincidit en la comissió de delictes lleus o hagin comès algun delicte greu

La suma de les forces de la dreta (PP, Ciutadans i Vox) arriba a 59 escons, quatre per sobre de la majoria. En les seves primeres declaracions, tant el PP, liderat per Juan Manuel Moreno Bonilla, com Ciutadans, liderat per Juan Marín, han deixat clar que intentaran desallotjar el PSOE de San Telmo, seu de la Junta. Moreno Bonilla, que ha aconseguit mantenir la segona posició -malgrat el temor d’un possible sorpasso de ciutadans-, ha anunciat ja que es presentarà a la investidura com a president. Ho farà amb els pitjors resultats de la història del PP -empatats amb els de 1990. I també amb els pitjors resultats del PSOE, Susana Díaz, no obstant, ha insistit que dialogarà per ser el dic contra la ultradreta. Només ho aconseguiria amb una fórmula poc probable: PSOE, Ciutadans i Adelante Andalucía. Perquè Ciutadans, a més, també ha anunciat que optarà a la presidència.

“És la reconquesta. Ara se n’assabentarà la resta d’Espanya. Ara és el moment de dir alt i fort de dir qui som i que hem arribat per quedar-nos”, ha declarat al crit de “Espanya, Espanya!”, Francisco Serrano, un destacat detractor de la Llei de Violència de Gènere. En el seu programa proposen la derogació d’aquesta llei “i de tota norma que discrimini un sexe d’un altre”, la supressió d’”organismes feministes radicals subvencionats”, la “persecució efectiva de denúncies falses” i la “protecció del menor en els processos de divorci”.

En immigració, algunes mesures són literalment: deportació dels immigrants il·legals als seus països d’origen; deportació dels immigrants que estiguin de manera legal en territori espanyol però que hagin reincidit en la comissió de delictes lleus o hagin comès algun delicte greu; revisió dels tipus penals (i enduriment de les seves penes) per combatre les màfies de la immigració il·legal, així com per als que col·laborin amb elles, ja siguin ONG, empreses o particulars; acabar amb l’efecte crida: qualsevol immigrant que hagi entrat il·legalment a Espanya estarà incapacitat, de per vida, a legalitzar la seva situació i per tant a rebre qualsevol mena d’ajuda de l’administració.

I sobre el model territorial, el programa diu el següent: transformar l’Estat autonòmic en un Estat de Dret unitari que promogui la igualtat i la solidaritat en comptes dels privilegis i la divisió. Un sol govern i un sol parlament per a tot Espanya. Com a pas previ: devolució immediata a l’Estat de les competències d’Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia, limitant en tot el possible la capacitat legislativa autonòmica.

Marcarà l’escenari nacional aquest nou panorama polític? El líder del PP, Pablo Casado, ja ha demanat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que convoqui eleccions.