L’alcalde de Santa Susanna (el Maresme), Joan Campolier, havia esperat llargament que la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità de Barcelona de la Generalitat, de la qual és membre amb veu i vot, aprovés definitivament la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) del sector hoteler del municipi. Les pregàries de l’alcalde van ser ateses en la sessió que l’òrgan de la Generalitat va celebrar el 3 de febrer, l’acord de la qual no ha estat publicat a mitjans d’aquest mes de juliol. Es culminen així deu anys de periple des de la redacció inicial del document el 2015, amb el qual es regularitzen els abusos que el consistori hauria comès en la cessió d’ús de terrenys de domini públic als hotels del sector i en el límit edificable dels establiments.
Unió de Pagesos i l’Assemblea Pagesa del Maresme assenyalen l’alcalde Joan Campolier com el màxim responsable de l’atorgament de les cessions
L’escrit que Unió de Pagesos i l’Assemblea Pagesa del Maresme van presentar a la Comissió abans de la sessió del 3 de febrer assenyala Campolier com el màxim responsable de l’atorgament de les cessions d’ús de terrenys qualificats de zona verda i equipaments públics. Malgrat que els terrenys eren de titularitat municipal i calia fer-los compatibles amb el gaudi de la ciutadania de Santa Susanna, els hotels n’haurien disposat de forma privativa, edificant-los, delimitant-los i incloent-los dins de les seves instal·lacions i serveis. Les entitats agràries denuncien que el text refós del POUM aprovat ara per la Generalitat no sanciona, sinó que consuma l’apropiació: els terrenys passen a ser de dret dels hotelers i l’Ajuntament recol·loca les provisions de zones verdes i d’equipaments al Pla de la Torre, una reserva de sòl més barata. El POUM també carrega zones verdes compensatòries en perjudici d’unes parcel·les on actualment hi ha una activitat de càmping. Aquestes parcel·les fins ara no formaven part del sector. Unió de Pagesos considera que s’hi han afegit només per endossar-hi les zones verdes restants.
Irregularitats històriques en l’edificabilitat del sector
L’octubre del 2015 la Comissió va acordar suspendre la Modificació Puntual del POUM perquè Campolier no havia aportat dades dels sostres existents als hotels i, per tant, no podia determinar-ne la legalitat. Un defecte que el secretari municipal d’aleshores, Miquel Colom, ja havia remarcat reiteradament. Les crítiques del fedatari públic a propòsit de l’urbanisme del sector hoteler són devastadores. Entre el 2015 i el 2016, Colom, que posteriorment es va querellar contra Campolier per assetjament laboral, va signar informes en els quals acreditava el caràcter il·legal de les construccions, la nul·litat de les llicències d’obres concedides als hotelers i la voluntat deliberada de l’alcalde de mantenir-lo sempre al marge del planejament urbanístic de Santa Susanna, obstruint les seves funcions de control jurídic a les accions de l’Ajuntament.
El secretari municipal es va querellar contra l’alcalde per assetjament laboral, i va acreditar el caràcter il·legal de les construccions i la nul·litat de les llicències d’obres concedides als hotelers
En el cas de l’edificabilitat, el text de la modificació augmenta el sostre de tots els hotels del sector, sense aclarir el coeficient de què fan ús actualment, que ja superaria el límit marcat per la normativa. En dret urbanístic, una millora en l’aprofitament del sòl ha de ser compensada pels beneficiaris amb la cessió de zones verdes i de sòl a l’Ajuntament, però el POUM aprovat preveu liquidar les compensacions a l’Ajuntament de forma pecuniària, per un import de més de 3 milions d’euros en total, al·legant la insuficiència de sòl aprofitable al sector.
Segons el criteri del secretari Colom i dels serveis jurídics d’Unió de Pagesos, l’incompliment del coeficient d’edificabilitat és demostrable amb la consulta del cadastre. Fins i tot, el funcionari va assegurar en els seus informes que els càlculs es quedaven curts perquè les dades del cadastre no estaven actualitzades, però Campolier mai no ha encarregat nous amidaments, tal com li exigia la Generalitat. La vulneració del coeficient d’edificabilitat comportaria la nul·litat de les llicències d’obres que les van permetre i la il·legalitat de la construcció i obligaria l’organisme públic competent, és a dir, l’Ajuntament, a restituir la legalitat urbanística. Ara, sense haver aplicat les correccions prescrites per la mateixa Comissió, l’Ajuntament de Santa Susanna ha obtingut l’aprovació definitiva del POUM mitjançant un text refós de la proposta del 2015 i, insòlitament, en el mateix acord d’aprovació, la Comissió incorpora un punt per advertir a l’Ajuntament de Santa Susanna que ha de protegir la legalitat urbanística d’aquelles obres que es van executar sense llicència, donant per descomptat que existeixen. L’Ajuntament no ha respost a les preguntes d’aquest mitjà amb relació a aquests fets.
Avancen les agressions al Pla de Balasc
Paral·lelament, continua el conflicte al Pla de Balasc, espai agrari protegit pel Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Tornant de les festes de Nadal l’Ajuntament va enderrocar els murs frontals de la finca de l’Horta de Santa Eulàlia, per mitjà d’unes expropiacions que Unió de Pagesos i la plataforma Salvem el Pla de Balasc titlla d’improcedents. Quima Clos, la propietària, encara no ha rebut l’acta d’ocupació, que es va efectuar el 8 de gener del 2025. Clos manifesta que l’Ajuntament s’ha negat a lliurar-la-hi repetidament.
Adjuntes als murs ja enderrocats de l’Horta de Santa Eulàlia, s’erigeixen, també en terreny expropiat, les dues pilastres que donaven la benvinguda a la finca, una insígnia paisatgística del Pla de Balasc. La Generalitat, a través del Jurat d’Expropiació Forçosa, va dictaminar que l’Ajuntament de Santa Susanna havia d’assumir la reposició dels murs i de les pilastres dins dels límits de la finca afectada. Amb tot, l’Ajuntament ha demolit els murs i el trasllat de les pilastres està en suspens des del gener. Clos ha sol·licitat a l’Ajuntament que li ensenyi el projecte tècnic en què es basarà el trasllat, sense èxit. Darrerament, han aparegut pintades insultants a les pilastres contra els propietaris.
La primavera de l’any passat l’Agència Catalana de l’Aigua va requerir l’Ajuntament perquè parés de bombar l’aigua dolça al mar, però el govern municipal no va acatar la resolució
Amb els moviments al Pla de Balasc, l’ens municipal ha ampliat el vial paral·lel al tren i excavat un túnel que comunica els camps amb la platja per sota dels raïls, una actuació que ha significat el bombeig de l’aqüífer que irriga els cultius i el malbaratament d’hectòmetres i hectòmetres cúbics d’aigua. La primavera de l’any passat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va requerir l’Ajuntament perquè parés de bombar l’aigua dolça al mar, però el govern presidit per Campolier no va acatar la resolució. El sindicat Unió de Pagesos ha manifestat en nombroses ocasions que l’objectiu de les obres és posar pressió urbanística al Pla de Balasc. La versió del consistori, a la qual aquest mitjà ha tingut accés només gràcies a materials publicats per l’Ajuntament, és que les obres ordenen el trànsit i milloren la seguretat de la zona.
