Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'alumnat de la UB denuncia que els exàmens per videoconferència violen el dret a la intimitat

Des de la plataforma Fem-la Pública es considera que la mesura respon a una "obsessió" dins el món universitari per les proves d'avaluació clàssiques

/ Arxiu

L’habitació d’algú, allà on dorm, on ningú mira ni jutja, aquell espai que ha decorat de la manera que li plau. L’habitació és l’expressió màxima de la intimitat. És per aquest motiu que l’organització majoritària d’estudiants de la Universitat de Barcelona (UB), el col·lectiu Fem-la Pública UB, ha denunciat la resolució del rectorat de la institució universitària que obliga les estudiants a activar la càmera de l’ordinador per dur a terme els exàmens d’avaluació a conseqüència de la situació de confinament pel coronavirus.

“En les proves d’avaluació final que no siguin orals i que es facin de forma no presencial i síncrona, el professorat pot visualitzar l’alumnat mentre fa els exàmens escrits corresponents mitjançant videoconferència, sens perjudici que el professorat pugui requerir a l’alumnat la seva identificació en qualsevol moment de l’examen mitjançant l’exhibició del document corresponent”, explica la directriu del rectorat publicada el 7 de maig. Segons es deriva del document, aquesta decisió vol evitar que les alumnes cometin fraus o, com es diu de manera comuna, copiïn.

La directriu del rectorat vol evitar que les alumnes copiïn i estableix que la videoconferència podrà quedar enregistrada “fins al final del curs acadèmic següent”

“Es tracta d’una decisió unilateral en la qual no s’ha tingut en compte l’opinió dels estudiants”, expliquen des de Fem-la Pública. Tant aquest col·lectiu com altres organitzacions universitàries consideren que l’obligatorietat de tenir la càmera de l’ordinador o el mòbil encesa és una vulneració dels drets, més quan la videoconferència podrà, segons el rectorat, quedar enregistrada “fins al final del curs acadèmic següent”.

Al mateix temps, des de Fem-la Pública expliquen que la mesura s’ha d’equiparar a l’entrada al domicili i posen en relleu la vulneració que pot suposar en matèria de llibertat ideològica. “En un examen presencial puc decidir com vaig vestit”, explica un integrant de l’organització per afegir que en una habitació hi ha pòsters o banderes que són més difícils de treure.


Obsessió pels mètodes educatius clàssics

Els problemes derivats de la resolució del rectorat tenen a veure únicament amb les proves de tipus memorístic. És per aquest motiu que part del cos docent universitari de la UB, que utilitza altres mètodes de ponderació com l’avaluació continuada o els treballs que requereixen més reflexió i no tanta capacitat memorística, ja han donat suport a la denúncia.

L’alumnat proposa fórmules de control com l’accés amb els usuaris oficials o la firma electrònica

“Animem l’equip rectoral i el conjunt del professorat –tot i que molts ja ho han fet i ho valorem positivament– que superin aquesta obsessió pels exàmens clàssics. No volem vomitar coneixement sinó adquirir-lo”, assenyalen des de Fem-la Pública.

Tanmateix, el col·lectiu estudiantil explica que si no fos possible avaluar una assignatura amb mètodes que no passin per l’examen, existeixen fórmules de control com les que utilitza la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Es refereixen a l’accés amb els usuaris oficials o la firma electrònica. D’aquí se’n podria derivar que per a l’alumnat és més senzill amb aquests mètodes fer trampes. Però enfront d’això, Fem-la Pública demana que es confiï “una mica més en nosaltres, en els estudiants: ni els professors són policies ni els estudiants som sospitosos. Ja és prou complicada la situació per complicar-la encara més”.


Què diu el dret?

Aquest dimecres, el consell de l’alumnat de la UB, l’àrea acadèmica del vicerectorat i els serveis jurídics d’aquesta universitat es reuniran per mirar de trobar-hi una solució. Serà una reunió per dirimir si la resolució del rectorat s’adscriu a l’informe jurídic que l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha elaborat per determinar com han de fer-ho les universitats per avaluar l’alumnat en un context de confinament.

Dimecres es reuniran tots els actors en litigi per dirimir si la resolució del rectorat s’adscriu a l’informe jurídic de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades

L’AEPD considera que, en cas d’utilitzar-se pràctiques com el reconeixement facial biomètric per saber si algú que es presenta a un examen és qui diu ser, la universitat haurà d’ajustar-se al Reglament General de Protecció de Dades que estableix que la persona ha de donar el seu consentiment explícit i és lliure de no ser enregistrat.

En el cas de les videoconferències, la llei és ambigua i només fa recomanacions. Estipula que “s’ha de respectar el principi de proporcionalitat i valorar la possibilitat d’adoptar altres mètodes menys intrusius a la intimitat de les persones, amb el fi de preveure interferències injustificades en els drets i llibertats fonamentals”.

Així mateix, el document recorda que un informe de la Conselleria d’Educació del País Valencià va considerar “desproporcionat” l’ús de les càmeres web per “dissuadir o, si escau, acreditar actuacions fraudulentes durant els exàmens”.