Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les "falses becàries" s’organitzen a la Universitat de Barcelona per aconseguir el reconeixement de la seva relació i drets laborals

Dues estudiants han interposat demandes contra la Universitat de Barcelona perquè es reconegui la seva relació laboral i s’ha constituït una plataforma d’afectades per fer front a una situació compartida per moltes estudiants. El seu contracte formatiu els impedeix, entre molts altres drets bàsics de l’estatut de les treballadores, accedir al salari mínim interprofessional, cotitzar a la Seguretat Social o fer vacances

Facultat de Física i Química de la UB / Arxiu

Dues estudiants van interposar per separat, a inicis del curs 2018-19, una demanda judicial contra la Universitat de Barcelona (UB) per denunciar el que consideren un frau de llei: utilitzar beques de formació (o col·laboració) a l’hora de cobrir llocs de feina que comporten una relació laboral. , M.B. i I.A., que no han volgut revelar les seves identitats per por a represàlies, reclamen el reconeixement dels seus drets laborals fonamentals, negats a causa de la seva naturalesa de becàries i no de treballadores. Ambdues denunciants estan a l’espera del judici, que se celebrarà la tardor pròxima.

“Fa dos anys que realitzo tasques estructurals dins la universitat,” explica I.A., en declaracions a la Directa, “serveis bàsics que ofereix la universitat i pels quals s’hauria de contractar una persona de PAS (Personal d’Administració i Servei), però que, en canvi, tenen contractats becaris en formació”. L’estudiant, que cursa el Màster i graduat en Ciències Polítiques per la UB, va estar treballant per la universitat en teoria, explica, de suport a un curs de formació en experimentació animal. “A la pràctica ha acabat sent això més la resta de tasques administratives de la unitat”, denuncia. Per això, reclama l’abonament de la diferència salarial i de cotització a la Seguretat Social respecte al PAS, “que directament estaven fent el mateix que jo a la taula del costat, però jo no cobrava ni la meitat del seu sou, que se’ns nega perquè no som considerats treballadors.” Afegeix que, pel que fa a l’experiència formativa, “en cap cas se’ns ofereix.”

Una estudiant que ha denunciat la UB reclama l’abonament de la diferència salarial i de cotització a la Seguretat Social respecte al PAS, “que directament estaven fent el mateix que jo a la taula del costat, però jo no cobrava ni la meitat del seu sou que se’ns nega perquè no som considerats treballadors.”

M.B., estudiant de Filosofia que actualment realitza tasques de consergeria a les instal·lacions esportives de la universitat, puntualitza que en moltes ocasions el tipus de feina “no té a res a veure amb els estudis que realitzem: feines de tècnics dels ordinadors, consergeria en instal·lacions esportives, arxivant dades administratives o cuidant ratolins de l’estabulari.” L’estudiant, a més, denuncia que es produeix una “persecució conscient” per part de l’administració cap a les becàries que intenten organitzar-se per denunciar la situació: “Com que no hi ha un contracte laboral, poden prescindir d’un estudiant simplement no renovant el contracte de pràctiques, amb una vigència que no arriba als onze mesos i que es renova cada any”. En el seu cas, explica, està sofrint “assetjament laboral”. Segons el treballador, va ser reassignat en un altre lloc de pràctiques “perquè no s’havien adonat que era jo qui havia interposat una denúncia” i ara, “els meus caps reben pressions i demanen explicacions de les raons per haver-me tornat a contractar”. Afegeix que el van obligar a fer un treball sobre gimnasos de 200 pàgines, únicament a ell, d’entre tots els becaris.

“Hi ha molts casos com el meu; aquesta és una pràctica sistemàtica des de fa anys”, conclou I.A., a qui l’administració universitària també va decidir no renovar el contracte de pràctiques després que presentés la demanda.

La Universitat de Barcelona no ha volgut fer declaracions a la Directa, però ha facilitat el nou Reglament de Beques de Col·laboració aprovat pel Consell de Govern del centre universitari. El document pretén, citant les paraules de la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Mercè Puig, “subratllar el caràcter formatiu de les beques”.


Contractes de formació sense experiència formativa

Actualment la UB és la universitat catalana amb més estudiants en règim de becàries de col·laboració en serveis i centres, amb unes 800 alumnes becades, segons la memòria estadística del curs 2017-18. M.T., becària de la Universitat Pompeu Fabra, explica, però, que aquesta situació «afecta totes les universitats públiques catalanes”.

El règim de beques de formació universitària comporta una jornada laboral d’entre tres i cinc hores diàries en biblioteques, arxius, serveis d’informàtica o d’orientació estudiantil, entre d’altres, amb una remuneració aproximada de 5,7 euros l’hora (entre 300 i 600 euros al mes). El sou està molt per sota del salari mínim interprofessional, no cotitzen i no se’ls reconeix vacances, ja que els convenis es renoven cada onze mesos i poden perdre la beca si perden més d’un 20% d’hores, per exemple, a causa d’una malaltia. A més, en algunes universitats, com la Pompeu Fabra, es cobra per hores treballades i no una mensualitat fixa, amb la qual cosa no es contempla el dret a baixa o a assumptes propis. També es posen impediments per treballar en altres feines o col·laborar amb altres entitats, com podrien ser ONG.

El règim de beques de formació universitària comporta una jornada laboral d’entre tres i cinc hores diàries amb una remuneració aproximada de 5,7 euros l’hora, molt per sota del salari mínim interprofessional, no cotitzen i no se’ls reconeix vacances

De moment, a la UB han organitzat l’assemblea d’afectades Becàries en lluita, que ofereix suport i assessorament a persones en la mateixa situació. “Busquem visibilització,” comenta I.A., “i que el debat es posi sobre la taula.” És per això que van organitzar una assemblea oberta el passat mes de febrer, a la que van convidar mitjans de comunicació i membres d’altres universitats per tal de “teixir suports.” “La intenció de la plataforma és agrupar les denúncies”, explica I.A. “per dur al debat públic per què el nombre de PAS i PDI a les universitats públiques catalanes és més reduït any rere any durant la darrera dècada però en canvi el nombre de becàries i de professorat adjunt s’ha triplicat.”


Indemnització per a una estudiant en pràctiques

El passat juny del 2018, la UB ja va haver d’indemnitzar una estudiant de la facultat de Psicologia després de no poder acreditar davant la Inspecció de Treball que s’hagués dut a terme cap pla formatiu.

El nou Reglament de Beques de Col·laboració va ser la resposta impulsada per la UB arran d’aquella denúncia, tot i que, com apunta M.B., el reglament “no estableix exactament com dur a la pràctica la formació, amb la qual cosa tampoc suposa cap millora en el dia a dia”, ja que delega tota l’estona aquesta funció a les “responsables del centre o de la unitat en què es desenvolupi la col·laboració.”

El cas més sonat de “falsos becaris” es va produir a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), durant el curs 2017-2018, on més de 300 becaris en situació d’exercir en feines estructurals de forma encoberta van anar a judici, juntament amb la UAM, demandats per la Tresoreria General de la Seguretat Social, després que la universitat madrilenya recorregués la multa i indemnitzacions inicials, que superaven el milió d’euros, imposades per la Seguretat Social. Actualment el cas està a l’espera de sentència.