Les protestes contra una línia MAT, una planta de biogàs, un parc eòlic, les infraestructures logístiques o de residus o un centre de dades ja no volen explicar-se com conflictes aïllats i independents. Ara, han decidit confluir sota el que consideren una amenaça simultània sense precedents al món rural, que fa necessària una resposta coordinada en defensa del reequilibri territorial del país.
Després d’anys defensant-se projecte a projecte, han decidit disputar també el relat general, amb la voluntat de redefinir el paper que s’atorga als territoris rurals. Per això, després de l’exitosa manifestació ruralista celebrada el 5 d’octubre de l’any passat a Lleida, 200 col·lectius, plataformes i entitats ecologistes, pageses, sindicals i veïnals d’arreu de Catalunya han convocat una mobilització el diumenge, 15 de novembre, a Móra d’Ebre, amb el lema “El món rural no està en venda. Volem pobles vius”.
«Vivim una situació excepcional d’assetjament contra els espais rurals i les persones que hi vivim. I això ja no es pot entendre de manera aïllada», explica Gerard Batalla, portaveu de Pobles Vius
Constituïts com un subjecte que vol esdevenir un actor polític de país, reclamen un debat profund sobre el model d’organització territorial del país, una reflexió sobre les necessitats reals de consum i desenvolupament i un canvi en la planificació del territori que posin solució a la subordinació funcional que, denuncien, pateixen les zones rurals del país. «Vivim una situació excepcional d’assetjament contra els espais rurals i les persones que hi vivim. I això ja no es pot entendre de manera aïllada», explica Gerard Batalla, portaveu de Pobles Vius, una de les entitats organitzadores. Totes aquestes problemàtiques, denuncien, són la manifestació d’una mateixa lògica econòmica i territorial que entén el món rural a partir de les necessitats dels grans centres urbans, i no com un espai amb projectes propis de desenvolupament social i econòmic.
De la resistència local a l’alternativa de país
La mobilització assenyala la lògica extractivista que hi ha rere els projectes que es plantegen al territori i reclama replantejar el model energètic i territorial del país, més encara en el context de crisi climàtica, energètica i de recursos. Les organitzacions critiquen que els governs de l’Estat i de la Generalitat permeten que es perpetuï un model de creixement econòmic que explota noves fonts d’energia, noves infraestructures i nous espais per continuar expandint-se; no només a les perifèries del Sud, sinó també als territoris a l’interior del país. Critiquen que es tracta d’una transició ecològica que no pensa en els territoris i la titllen de colonialisme energètic.
Segons les organitzacions, en els debats indefugibles sobre com fer la transformació del país en el context de crisi climàtica, les necessitats de les comunitats rurals no poden quedar relegades. Aquest debat, asseguren, ha de servir per a repensar com produïm energia, com la consumim, on viu la població, com es distribueixen els recursos i quina relació mantenen els sistemes urbans amb les zones que els abasteixen. A parer seu, cal adaptar el consum als límits ecològics, materials i territorials que condicionen qualsevol transformació energètica. El problema, aclareixen, no és la transició ecològica, sinó qui i com la promou i qui se’n beneficia i qui n’assumeix els impactes.
El problema, aclareixen, no és la transició ecològica, sinó qui i com la promou i qui se’n beneficia i qui n’assumeix els impactes
L’objectiu del moviment ruralista, crispat pel desgast del temps acumulat defensant el territori, és transmetre al govern de la Generalitat, responsable actiu de la transició ecològica, l’excepcionalitat de la situació i la necessitat de seure a taula per canviar el rumb de les polítiques de transformació territorial. De moment, segons Gerard Batalla, la conselleria de Territori actua «de manera desesperada; amb pedaços, amb desqualificacions i emprenent una carrera cap al creixement il·limitat i la transformació del territori al servei del capitalisme».
Tot just fa una setmana, el divendres 6 de novembre, a la Taula de la Qualitat de l’Aire del Camp de Tarragona, la conselleria Paneque feia aquestes declaracions, amb les quals, indirectament, es referia als moviments de defensa del territori: “Sovint, en alguns moviments, no tots, es planteja la necessària transició ecològica i la descarbonització de la indústria, però alhora aquests moviments es mostren contraris a un dels camins estructurals per assolir-ho: la implantació d’energies renovables al territori. No hi podem estar d’acord. Si volem descarbonitzar, necessitem electricitat, i si volem electricitat, necessitem tenim parcs eòlics i fotovoltaics al territori”.
Atenció al PLATER i la simplificació administrativa
Dues iniciatives de la Generalitat ocupen un lloc central en les crítiques del moviment: d’una banda, les entitats consideren que el PLATER (Pla Territorial Sectorial per a la implantació d’energies renovables a Catalunya) parteix de previsions energètiques excessives i que concentra una part molt important de la producció prevista en comarques rurals com la mateixa Ribera o la Terra Alta. Per aquest motiu, encara que el projecte s’ha posposat fins a com a mínim passat l’estiu de 2027, les entitats en reclamen la retirada i l’obertura d’un debat previ sobre les necessitats reals de consum, la capacitat de producció energètica del país i els objectius que haurien de guiar la transició ecològica.
S’oposen a l’avantprojecte de la llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental
Per aquesta mateixa raó, i fins que no s’obrin processos de planificació democràtica que garanteixin la participació dels territoris afectats, les entitats també reclamen la moratòria sobre la implantació de noves centrals eòliques i solars en sòl rústic i l’aturada dels megacentres de dades, les plantes de biogàs i la línia MAT. També exigeixen paralitzar els macroprojectes que consideren imposats, sense un ampli consens social, com ara el projecte de Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp, l’Agroparc Penedès d’Ametller Origen a Gelida o la mateixa gigafactoria que s’ha d’instal·lar a Móra d’Ebre, entre altres.
La segona de les demandes més crítiques és la retirada de l’avantprojecte de la llei de simplificació de tràmits en l’àmbit urbanístic i ambiental, que, segons la interpretació de les entitats, busca accelerar la implantació de projectes i minvar la ja reduïda capacitat de resposta social als projectes.
La Ribera d’Ebre, símbol del nou cicle de macroprojectes
L’elecció de Móra d’Ebre com a escenari de la mobilització d’aquest cap de setmana respon al fet que la Ribera d’Ebre concentra alguns dels projectes que, segons les entitats convocants, simbolitzen el nou cicle de transformacions que viu el món rural, que perpetuen el paper subaltern de la ruralitat.
Es tracta de la futura línia MAT, un centre de dades i la polèmica gigafactoria d’intel·ligència artificial, que els promotors presenten com una infraestructura estratègica per situar Catalunya en el sector de les tecnologies avançades. La plataforma opositora, però, més enllà de denunciar l’elevadíssim consum d’energia elèctrica i aigua i la falta d’informació, qüestiona el retorn social d’unes inversions tan elevades —en bona part de caràcter públic— i adverteix dels possibles augments significatius de temperatures que es produeixen al voltant d’aquestes instal·lacions. La Ribera d’Ebre, i més especialment la cubeta de Móra, registra algunes de les temperatures més càlides del país.
La futura línia MAT i la gigafactoria d’intel·ligència artificial són alguns dels projectes que, denuncia Pobles Vius, simbolitzen un cicle de transformacions perpetuador del paper subaltern de la ruralitat
El projecte forma part d’una crida de la Unió Europa per a construir cinc gigafactories arreu d’Europa amb l’objectiu d’aconseguir la sobirania tecnològica. Rere la iniciativa, més enllà de l’administració pública, hi ha una proporció majoritària de capital privat, dins de la qual hi ha empreses com Telefònica, el Banc Santander o empresaris com Florentino Pérez, promotor, de fet, la polèmica instal·lació marítima Castor, situada davant la costa del Montsià.
La seva paralització, provocada per terratrèmols provocats per la construcció, va implicar una indemnització pública de 1.350 milions d’euros a l’empresa de Pérez, fet que va repercutir en la factura dels consumidors. Partint d’aquest precedent, les organitzacions socials alerten que, si el projecte de la gigafactoria fracassa, seria injust que es socialitzin els costos un cop més. Amb tot, la plataforma denuncia que en aquest procés s’està jugant amb la consciència del poc futur que hi ha en aquests territoris.
