El Palau Alameda de la ciutat de València va ser el lloc elegit pel lobby de la patronal d’energies renovables AVAESEN –que aglutina més de 150 empreses i multinacionals del sector energètic– per celebrar “La noche de los líderes de la energia” a finals de gener d’aquest any. Còctel, canapés, premis, parlaments i espai informal de trobada entre empresaris i polítics com Rebeca Torró, actual Secretaria d’Estat d’Indústria del govern de Pedro Sánchez, o Manuel Argüelles, director general d’Energia i Mines de la Generalitat Valenciana. Sembla que el color polític no importava aquella nit, ja que entre els ambaixadors de l’acte es trobava també Pedro Fresco, actual director general d’AVAESEN, que abans d’arribar a aquest càrrec va ocupar la Direcció General de Transició Ecològica durant el govern del Botànic en representació de Compromís, que va ser destituït el desembre de 2022 per discrepàncies amb el partit. Aquesta trobada informal nocturna entre polítics i empresaris amb interessos en el sector de les “energies verdes” serviria d’avantsala al que seria la quarta edició del congrés nacional “Energy Revolution” d’AVAESEN, que tindria lloc al Museu de les Ciències Príncipe Felipe l’endemà.
Tot i les múltiples cancel·lacions en l’agenda de Carlos Mazón després de la DANA per por a ser escridassat, no es va voler perdre el congrés “Energy Revolution”
Tot i les múltiples cancel·lacions en l’agenda de Carlos Mazón després de la DANA per por a ser escridassat, el president de la Generalitat Valenciana no es va voler perdre aquest acte, va fer el parlament d’obertura i benvinguda al costat de l’empresari i president d’AVAESEN Marcos Javier Lacruz i del secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard. El congrés va aplegar taules rodones en les quals participaven els CEO de multinacionals i promotores privades, responsables de fons d’inversió i enginyers a sou de les principals empreses del sector. Tot i que les vora 500 centrals eòliques i fotovoltaiques que estan actualment en tramitació al País Valencià –que en cas d’executar-se ocuparien una superfície d’unes 35.000 hectàrees– se situen majoritàriament en superfícies agrícoles i de pastura i en serres que presenten diferents figures de protecció ambientals, paisatgístiques i patrimonials, cap tècnic o expert d’aquestes àrees o associacions de l’entorn rural van ser convidades al congrés.
Òscar Arnau, portaveu de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Renovables, considera que “a les promotores sembla que poc els importa l’energia verda i el que puguen dir les persones que viuen al territori on van ubicats aquests macroprojectes, ni tampoc l’opinió de persones expertes en medi ambient, paisatge o patrimoni que coneixen el lloc i poden valorar les afectacions i conseqüències d’aquestes instal·lacions industrials en aquests entorns naturals i agraris. Més bé el seu interés seria tramitar el més ràpid possible on els ix més barat per després vendre els projectes amb les llicències administratives aconseguides als fons d’inversió internacionals que explotaran la instal·lació i així fer negoci”. Amb aquestes trobades entre la patronal de les renovables, els inversors globals i els càrrecs polítics amb competències en la tramitació, segons Arnau, “el que es busca és una bona oportunitat per trobar fórmules que acceleren i faciliten la tramitació dels projectes i les inversions desbloquejant el tap que hi ha en la tramitació d’estos per l’allau continu que patim des del 2020, molts sobre o afectant a terrenys protegits on en principi no es deurien executar o comprar”.
Jutge i part de la bombolla de renovables
L’arribada del govern del Partit Popular i Vox a la Generalitat Valenciana en maig de 2023 va suposar una acceleració en les autoritzacions dels projectes solars i eòlics, que segons havia advertit el mateix Mazón abans d’esdevenir president anava a “desbloquejar” i “eliminar la burocràcia”, ignorant que en la majoria dels casos el bloqueig es devia a informes desfavorables del personal tècnic de les conselleries per raó de protecció ambiental, paisatgística o patrimonial.
Pensat i fet, un dels primers passos del nou Consell va ser col·locar a l’empresari del sector fotovoltaic Manuel Argüelles al capdavant de la Direcció General d’Energia i Mines, que depén de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme i és el principal òrgan responsable de l’autorització dels expedients de projectes d’energia renovable i línies elèctriques al País Valencià.
Manuel Argüelles va ser CEO i fundador de SILICON VALEN juntament amb Marcos Javier Lacruz, l’actual president d’AVAESEN, el lobby de les renovables
Argüelles és un conegut empresari de l’energia fotovoltaica, que en els darrers vint anys i arreu del món, ha ostentat càrrecs a múltiples empreses i és soci fundador de PV INGEN SOLUTIONS S.L, una empresa d’enginyeria dedicada a “la gestió de projectes d’energia renovable” i “l’assessorament en compra o venda d’actius fotovoltaics amb estudis de rendibilitat i viabilitat tècnica en aquesta mena d’inversions”. A banda d’això, l’actual director general d’Energia i Mines també va ser CEO i soci fundador de l’empresa SILICON VALEN juntament amb l’actual president del lobby de les renovables AVAESEN Marcos Javier Lacruz.
Argüelles i Lacruz es van llançar al negoci de la fabricació de panells solars l’any 2022, per la qual cosa van rebre una subvenció de 362.215,92 euros de la Conselleria d’Economia, i en febrer de 2023 anunciaven a la premsa una inversió privada de 470 milions d’euros per engegar el projecte de producció. Tot i aquestes ambicioses declaracions, publicades en premsa i difoses des d’AVAESEN, el dia d’avui l’empresa no ha fabricat ni un sol panell solar, i de fet fa dos mesos Lacruz anunciava en una breu nota de premsa la congelació del projecte sense data de represa per les afectacions de la DANA a la nau de Massanassa que havien llogat i la suposada competència de preus de països asiàtics, sense donar gaire més explicacions.
Per raons d’incompatibilitat amb el càrrec públic, Argüelles deixaria la seua participació en aquestes empreses dies abans de jurar el càrrec com a director general, deixant-les en mans de persones de la seua màxima confiança com l’empresari José Andrés Cortés Granell. Tot i això, segons expliquen des de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Renovables, la seua presència i participació en els actes i promoció dels projectes i iniciatives impulsades per AVAESEN es manté. “Que una persona amb interessos en el sector durant els últims vint anys siga la que dirigeix el departament que autoritza els projectes des de l’administració pública és com a mínim lleig, més sabent els vincles que té amb el teixit empresarial i els fons d’inversió globals del sector al llarg de tants anys”, apunta el seu portaveu.
Legislació que menysté als ajuntaments
La col·locació d’un conegut empresari del sector fotovoltaic en la Direcció General d’Energia i Mines no ha sigut l’únic moviment que ha fet el Consell de Mazón per a simplificar la tramitació d’aquests expedients, sinó que també s’han produït canvis legislatius importants. El passat 27 de novembre les Corts Valencianes aprovaven el Decret Llei 7/2024, que modificaria els decrets 14/2020 i 1/2021 aprovats per l’anterior govern del Botànic, i que en el seu moment ja van rebre fortes crítiques per part dels moviments en defensa del territori, en autoritzar la instal·lació de polígons de renovables sobre sòls agrícoles no urbanitzables. La nova legislació, batejada pels contraris com “Decret Motoserra”, pel fet d’eliminar mesures de protecció del territori i suprimir la capacitat dels ajuntaments a vetar instal·lacions, “està feta a mida dels interessos del lobby energètic per construir polígons eòlics i fotovoltaics on els isca més barat i tinguen major rendibilitat, no només torna a ignorar l’ordenació territorial i la planificació si no que aprofundeix en una desregulació major que la dels anteriors decrets, que ja ho era”, apunten des de la Coordinadora, “i facilita encara més la tramitació de parcs solars i eòlics en sòl rústic i terrenys d’alt valor agroecològic on abans no es podia tramitar i hi havia expedients aturats”.
“La transició energètica és necessària, però la clau és un model distribuït de plantes menudes integrades en el territori i amb mínims impactes”, considera Òscar Arnau, portaveu de la Coordinadora Valenciana per la Ubicació Racional de les Renovables
A banda d’aquesta simplificació administrativa de caràcter legislatiu, el nou Consell del PP també ha unificat les direccions generals d’urbanisme, paisatge i avaluació ambiental en una sola, un canvi “molt considerable” segons la Coordinadora, ja que abans cada direcció emetia informes favorables o desfavorables segons la seua àrea d’expertesa i això condicionava que un projecte rebera l’autorització o no, però ara tot depén d’una sola àrea. Al capdavant d’aquesta direcció general, Mazón ha col·locat a una persona del seu cercle de confiança alacantí, l’empresari i exregidor d’urbanisme de la Nucia Miguel Ángel Ivorra Devesa. Actualment, Ivorra és investigat per la Fiscalia de Medi Ambient juntament amb l’actual alcalde de la Nucia, Bernabé Cano, per prevaricació urbanística i delicte ambiental en l’execució del PAI “La Serreta”.
“Sembla que els importa ben poc la transició energètica, estem novament davant d’un procés extractivista que està pensat i al servei de la grans empreses i els fons d’inversió perquè puguen fer el seu negoci privat, sense pensar en les persones que habiten a les zones rurals i les conseqüències que tindrà una industrialització tan bèstia del territori i la destrucció d’espais naturals i d’alt valor agrícola”, apunten des de la Coordinadora, i recorden que a l’igual que va passar amb la construcció és tracta d’una bombolla que ja comença a caure i a deixar de ser rentable degut a la construcció descontrolada i desmesurada de projectes quan la demanda elèctrica està més que coberta. “És evident que la transició energètica cap a les energies renovables és necessària, però la clau està en el model que es tria, és possible i necessari un model distribuït de plantes menudes fàcilment integrades en el territori i amb mínims impactes, s’ha de fer de forma democràtica, sostenible, consensuada i segons les necessitats reals que tenim a cada territori, no al servei i segons els interessos especulatius de les multinacionals i els fons d’inversió com s’està fent fins ara”, conclou Òscar Arnau.
