“Va arribar un cotxe d’alta gamma al mas amb dos senyors molt ben vestits. Vaig intentar parlar amb ells, però no em van voler explicar què hi feien. Després m’he assabentat que volen construir un parc eòlic a pocs metres del meu camp”. Qui parla és Eliseu Escrig, agricultor, ramader, propietari de la masia Foyes de Baix (a la muntanya de la Selleta, entre els termes de Vilar de Canes i Benassal) i un dels veïns afectats pel pla eòlic Vents del Maestrat. Impulsat pel grup Solar Lighting –propietat de la nissaga Cabrera Braquehais, afincada a la Costa del Sol i amb inversions a Mèxic i Colòmbia–, el projecte contempla tres parcs eòlics amb 44 molins repartits entre sis pobles de l’Alt Maestrat i una línia d’evacuació de 96,32 quilòmetres que cosirà 17 municipis des de Benassal fins a Betxí. Tot i que, segons ha pogut comprovar aquest mitjà, el projecte compta amb tres informes desfavorables i vulnera el decret de protecció del parc cultural Valltorta-Gassulla, l’empresa no desisteix en la tramitació dels parcs.
La ubicació escollida per Solar Lighting per a instal·lar els 44 aerogeneradors de 128 metres d’altura són els termes municipals d’Albocàsser, Benassal, Culla, Catí, Tírig i la Torre d’en Besora, quatre dels quals es troben dins de l’àrea del parc cultural de la Valltorta-Gassulla, declarat bé d’interés cultural (BIC) en l’any 2016 amb l’objectiu de protegir el seu patrimoni arquitectònic, etnològic i arqueològic en un paisatge agrícola-forestal, i regular les activitats permeses en l’interior i l’entorn del parc. L’article 6 del decret de protecció de 2016 només autoritza els usos relacionats amb les activitats tradicionals (agricultura, ramaderia, caça o artesania), el sector terciari (allotjaments i hostaleria rurals) i activitats recreatives que respecten el medi ambient; i l’article 7.1 prohibeix la construcció de “parcs eòlics, línies elèctriques d’alta o molt alta tensió, i noves carreteres en l’àmbit del parc”.
“La norma és molt clara i no deixa marge de dubte. Ubiquen els molins dins del parc o en el seu entorn, i això no ho permet la legislació actual”, rebla amb rotunditat Pilar Vidal, directora del parc cultural
“La norma és molt clara i no deixa marge de dubte. Ubiquen els molins dins del parc o en el seu entorn, i això no ho permet la legislació actual”, rebla amb rotunditat Pilar Vidal, directora del parc cultural i veïna de Benassal que està a favor de les renovables “però no a qualsevol preu”, matisa. Vidal subratlla que, a banda de l’interés patrimonial, el parc té un elevat valor paisatgístic i ambiental: “Són terrenys forestals, agrícoles i ramaders, amb masos, ermites, molins, coves o abrics que es poden veure amenaçats, com l’abric Centelles d’Albocàsser, el BIC del Mas d’en Runa de Tírig o l’ermita de Sant Vicent de Catí” —on a escassos 50 metres hi ha projectat un aerogenerador. Destaquen també els 92 indrets d’art rupestre que formen part de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica declarat Patrimoni Mundial per la Unesco en 1998. “Les afeccions al patrimoni, el paisatge, la fauna i l’estil de vida als pobles serien moltes. Aquestes instal·lacions són incompatibles amb la sostenibilitat del territori”, postil·la.
A banda de tenir en contra la normativa de protecció del parc cultural, Solar Lighting també ha topat amb l’oposició del veïnat. Tot i quedar fora de l’àrea de protecció del parc cultural, el mas de Marisol Bellés, veïna de Culla, seria una altra de les masies afectades per la ubicació d’una filera d’aerogeneradors a poc més de 50 metres. Al costat hi és, a més, el bé d’interés cultural Torre Amador, un monument històric de tipus defensiu; altres masies, com la del Matisal i els Cantonets; així com el restaurant rural La Carrasca. “Estic absolutament en contra. Si em fiquen això al damunt del mas, em maten del tot”, manifesta, i ho diu amb cert sentit literal. Amb 60 anys, Marisol té un ingrés mensual fix de 400 euros que complementa amb el lloguer del mas com a allotjament turístic rural. “Treballe netejant en dos llocs i gràcies a la casa rural puc traure’m un jornal extra i quedar-me a viure al poble, si no hauria de marxar”, confessa.
Bellés fa referència a la incompatibilitat entre l’activitat turística al món rural i la instal·lació de macroparcs eòlics i fotovoltaics. “Ací vivim de l’agricultura, la ramaderia i el turisme. Si ens posen això al costat, tindrem un greu impacte visual i paisatgístic, que ens serà molt perjudicial”, insisteix. Comparteix aquesta mirada crítica Eliseu Escrig, qui cultiva ametllers i oliveres i pastura un ramat de vaques just en les muntanyes on s’alçarien els molins de vent: “Si ara em planten molins ací, ja no podré fer res. Tomben del tot el meu model de vida, i la gent del poble perdrà un paratge on fer senderisme perquè destrossaran la Selleta amb la construcció dels accessos per a la maquinària i els aerogeneradors”.
Des de col·lectius en defensa del territori i una transició energètica sostenible i respectuosa amb el món rural, com la Plataforma No a la MAT-Comarques de Castelló o el col·lectiu veïnal Salvem la Selleta de Vilar de Canes —que ja va aconseguir aturar un parc eòlic en la mateixa muntanya—, posen el focus en l’impacte a escala mediambiental, ja no sol per la greu erosió que sofriran els terrenys que, segons adverteixen, difícilment podran tornar a ser conreables; sinó també pels efectes per a la fauna que habita. “Un parc eòlic d’aquestes dimensions inutilitzaria la Selleta. Deixaria de ser una muntanya i passaria a ser com un parc industrial, la qual cosa tindria una afecció directa en l’agricultura, la ramaderia i la fauna salvatge”, lamenta Ivan Barrachina, membre de Salvem la Selleta.
Els tres parcs eòlics de Vents del Maestrat acumulen tres informes desfavorables: un de la Conselleria de Cultura pels impactes en el parc cultural, i altres dos dels ajuntaments de Benassal i la Torre d’en Besora
Part de la superfície afectada es troba protegida per la Xarxa Natura 2000, com a Zona d’Especial Protecció d’Aus de l’Alt Maestrat, la Tinença de Benifassà, el Turmell i Vallivana, una àrea de 964,82 quilòmetres quadrats; i com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC), figura que regula els ecosistemes protegits per cuidar la biodiversitat i conservar els hàbitats. “Trobem espècies protegides com el voltor comú o l’àguila reial ibèrica que es podrien veure amenaçades perquè els molins suposen una barrera per al seu vol”, especifica Ximo Guinot, ambientòleg i veí de Benassal que també s’oposa al model de les macrorenovables. Des de No a la MAT, també adverteixen que els macroparcs suposen un perill en cas d’episodis de pluges torrencials, cada vegada més freqüents: “Els camps i els bancals de muntanya són el primer sistema de drenatge i contenció de l’aigua”, defensen.
Algunes de les afeccions en el patrimoni, el medi ambient i la sostenibilitat del món rural han estat argumentades pels mateixos ajuntaments. Ara per ara, els tres parcs eòlics de Vents del Maestrat compten amb tres informes desfavorables: un de la Conselleria de Cultura pels impactes en el parc cultural, i altres dos dels ajuntaments de Benassal i la Torre d’en Besora. En declaracions a aquest mitjà, l’alcaldessa de Benassal, Èlia Garcia (PSPV), es mostra rotundament en contra dels sis aerogeneradors que s’ubicarien a la muntanya de la Selleta: “Són unes terres fèrtils que encara es treballen i el propietari s’ha deixat tota una vida per cuidar-les. Fer negoci amb aquest sòl no és una solució per als nostres pobles, que necessiten inversions, però no a costa de la nostra gent”. La ubicació de la Selleta, a més, ja va ser desestimada en l’any 2017 per la Generalitat, precisament per ser una zona mediambiental no apta per a la instal·lació de parcs eòlics o per la seua proximitat a poblacions i jaciments, entre altres raons.
Els consistoris de Tírig, Albocàsser i Culla no haurien emès cap informe sobre Vents del Maestrat, mentre que Catí n’ha tramitat un “favorable”, segons han confirmat a la Directa fonts municipals. Tots asseguren estar a l’espera de rebre informació per part del Ministeri de Transició Ecològica. Però, segons la informació pública, el Ministeri ja ha consultat el projecte amb tots els ajuntaments i la Generalitat Valenciana. Ara, l’empresa es troba en procés d’elaboració de l’estudi d’impacte ambiental, previ a l’obertura del període d’al·legacions.
Més molins i plaques solars
Als tres parcs eòlics del macroprojecte Vents del Maestrat, se sumen altres dos que encara no estarien en procés de tramitació, però les promotores ja han contactat amb alguns ajuntaments i veïns afectats per intentar aconseguir el seu vistiplau. D’una banda, es tracta d’una planta fotovoltaica i un parc eòlic de 13 aerogeneradors de l’empresa EnerHi —una de les principals impulsores de les macrorenovables al territori valencià— als termes de Catí i Albocàsser. Els molins es projecten dins de l’àrea del parc cultural Valltorta-Gassulla i la ZEPA de l’Alt Maestrat, mentre que les plaques s’ubicarien just en el límit del parc. EnerHi ja compta amb l’informe favorable de compatibilitat urbanística de l’Ajuntament d’Albocàsser, “perquè les normes municipals no impossibiliten construir-ho, tot i que les del parc cultural sí”, assenyala a la Directa l’alcaldessa Isabel Albalat (PSPV). D’altra banda, la multinacional energètica alemanya ABO Energy està interessada a alçar un parc eòlic als termes de Xert, la Salzadella, Catí i Tírig, municipis on ha començat a informar-ne algunes veïnes afectades.
Els projectes d’EnerHi i ABO Energy també compten amb l’oposició veïnal i ecologista. En el cas del primer, el veïnat s’ha organitzat en un grup de WhatsApp per a mantenir-se informat, conéixer els impactes i organitzar futures mobilitzacions en cas que tirara endavant. “La planta solar afecta terrenys de cultius, mentre que el parc eòlic afecta la serra de la Creueta, part de la qual està en zona ZEPA i dins del parc cultural. Les aus no entenen de límits geogràfics, per tant, la mortalitat podria ser important”, exposa Alexandre Baixauli, bomber del consorci de Castelló i veí d’Albocàsser.
A banda de l’impacte ambiental, Baixauli crítica la manca de transparència i participació ciutadana durant el procés d’informació i tramitació: “Quan ja se n’havia parlat en premsa i l’empresa havia aconseguit l’informe favorable de l’ajuntament, va vindre un dels propietaris d’EnerHi, Antoni Llorens, per a fer de facilitador i intentar convéncer-nos dels avantatges amb arguments totalment falsos”. “Sabem que l’ajuntament tenia informació molt abans i no ens ha dit pràcticament res”, afegeix. L’alcaldessa d’Albocàsser insisteix que s’han convocat diverses reunions obertes i que es convocarà una consulta ciutadana per conéixer l’opinió del poble. “El consistori respectarà el resultat”, promet.
“El que volem són instal·lacions menudes, fàcilment integrables en el territori, que s’aposte per l’autoconsum, per les empreses comarcals i que es compte amb la gent i les entitats que vivim als pobles”, reivindica Ivan Barrachina
Un dels representants de la promotora ABO Energy va contactar amb una veïna de Xert (Baix Maestrat) afectada per la instal·lació, mostrant interès en llogar els seus terrenys a canvi d’alçar-hi un aerogenerador. “M’oferia 500 euros a l’any fins que es construís el parc eòlic”, detalla. “Em va explicar —continua— que estaven en una fase molt inicial de la tramitació i que encara no tenien molt clar on s’ubicarien exactament, però, així i tot, em va passar un contracte per formalitzar el lloguer”. La veïna, no l’ha signat perquè, diu, està “totalment en contra d’un model de transició energètica que amenaça el nostre interior i que respon als interessos dels de sempre”, i es pregunta per què el govern municipal encara no n’ha informat.
Organitzacions ecologistes i en defensa del territori, associacions veïnals i fins i tot cooperatives agrícoles exigeixen a les administracions considerar els impactes “irreversibles” de les macrorenovables sobre el sector agrícola i ramader, el paisatge o el mode de vida rural, i treballar per una transició energètica i un desplegament de les renovables que pose al centre els ecosistemes naturals rurals i la seua població. “El que volem són instal·lacions menudes, fàcilment integrables en el territori, que s’aposte per l’autoconsum, per les empreses comarcals i que es compte amb la gent i les entitats que vivim als pobles”, reivindica Barrachina. Per la seua part, l’ambientòleg Ximo Guinot destaca la importància de “no sacrificar territoris amb alt valor ecològic perquè unes empreses puguen extraure uns beneficis”, i considera que el model sostenible hauria d’implicar “reduir el consum d’energia i matèries primeres i apostar per projectes com les comunitats energètiques locals, que milloren el benestar humà i no especulen amb el territori”.
