Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L’exèrcit transatlàntic d’Steve Bannon

L’exdirector de campanya de Donald Trump ha deixat els Estats Units per bolcar-se de ple en el “somni europeu” i planificar una “revolució conservadora”

Steve Bannon i Matteo Salvini a Roma / Arxiu

“Creu en els valors antifeixistes?”, pregunta l’entrevistador. “Valors antifeixistes?”, repeteix lentament l’entrevistat. Un sospir molest i la resposta: “Nosaltres som els antifeixistes”. L’entrevistat és Steve Bannon i les afirmacions, com explica el Washington Post, les va fer a Roma durant una entrevista amb una televisió italiana.

Bannon va ser un dels responsables indiscutibles de la victòria de Donald Trump a les eleccions dels Estats Units de 2016. Exeditor del digital ultra Breitbart, antic director de la campanya de Trump, va ser posteriorment cap d’estratègia de la Casa Blanca –càrrec creat específicament per a ell i que va ocupar fins al 18 d’agost de 2017. Sis dies abans, una manifestació ultradretana
i neonazi a Charlottesville contra la retirada de l’estàtua del confederat Robert E. Lee havia acabat amb tres víctimes mortals: Heather Heyer, una manifestant antifeixista assassinada en un atropellament intencionat, i dos agents de Virginia, morts en estavellar-se un helicòpter.

Des de llavors, Bannon ha estat desbancat també de Breitbart: la bilionària i ultradretana família Mercer li va retirar el lucratiu suport financer a causa de la seva participació en el llibre best-seller Fire and Fury, escrit per Michael Wolff, en què Bannon criticava durament la família Trump. I ha deixat aparcat el “somni americà” per bolcar-se de ple en el “somni europeu” i planificar la “revolució conservadora”.

El principal projecte de Bannon, que ha estat acusat de racista, misogin, antisemita i islamòfob, és actualment The Movement. Rere aquest nom de ressonància franquista i mussoliniana, s’hi troba una consultoria política amb seu a Brussel·les que pretén unir i assessorar els principals grups, partits i personalitats de la fragmentada i dispar extrema dreta d’Europa. De fet, The Movement va ser fundada l’any passat per l’advocat i polític local belga, el való Mischaël Modrikamen, i Bannon, antic banquer de Goldman Sachs –on va guanyar diversos milions de dòlars–, s’hi ha unit aquest estiu aportant-hi finançament.

La consultoria i think tank de Bannon i Modrikamen vol contribuir amb anàlisi i mineria de dades i màrqueting electoral, així com amb tàctiques per a desacreditar a l’oposició. Té la vista posada a les pròximes eleccions al Parlament Europeu del maig de 2019. La relació de Bannon amb la comunicació política no és nova. Va ser accionista de l’extinta empresa Cambridge Analytica, propietat de la família Mercer, que va comprar milions de dades d’usuaris de Facebook per després ser usades en campanyes personalitzades i que van afavorir, sens dubte, l’elecció de Trump i el vot favorable del Brexit.


Eix París-Viena-Londres

Fins ara, la rebuda a Europa de Bannon ha estat una barreja d’entusiasme i fredor. Eufòria per la presència d’un personatge de renom amb eines per impulsar encara més la dreta radical a les institucions i escepticisme per com es tradueix el trumpisme a la realitat històrica europea. “No estic aquí per dir als europeus què han de fer […], jo els ofereixo dades […] contra el Partit de Davos”, va afirmar Bannon a la premsa.

Marine Le Pen i Heinz-Christian Strache s’han mostrat escèptics amb els plans de l’exassessor de Donald Trump 

Dos actors molt importants i simbòlics dins l’espectre ultradretà europeu, Marine Le Pen i Heinz-Christian Strache, s’han mostrat escèptics amb els plans de l’exassessor de Trump. Si bé Bannon va ser el convidat estrella del congrés del Front Nacional (avui anomenat Reagrupament Nacional) a Lille el passat mes de març, Marine Le Pen no s’ha incorporat a l’artefacte de Bannon i Modrikamen. “Només els europeus salvaran el continent dels decrets de Brussel·les, no els estatunidencs”, va manifestar Le Pen. Per la seva banda, el partit d’ultradreta austríac FPÖ, que lidera el vicecanceller austríac Strache, ha expressat la seva voluntat de cooperar “puntualment” amb The Movement, però en cap cas de subordinar-se a un projecte liderat per un “americà”.

Tanmateix, altres personatges cabdals de la dreta radical s’han interessat i molt pels serveis que ofereix. El primer a obrir les portes a Bannon va ser Nigel Farage, home molt rellevant en la victòria del no al referèndum de permanència del Regne Unit a la Unió Europea, i antic dirigent del partit de dreta radical Ukip. La seva trajectòria de cooperació mútua és llarga, des de l’època del Brexit. Durant les actuals negociacions entre el govern de Theresa May i la Unió Europea, Bannon ha estat en contacte directe amb tres polítics de l’ala més conservadora del Partit Tory, enfrontats amb la premier: Boris Johnson, exbatlle de Londres i exministre d’Exteriors; Michael Gove, actual ministre d’Agricultura i Medi Ambient, i l’extravagant i classista diputat Jacob Rees-Mogg.


Eix Roma-Budapest-Munic-Praga

Però el més entusiasta de Bannon és Matteo Salvini, el ministre de l’Interior italià i actual home fort del govern. “L’experiment italià canviarà la política global”, va afirmar Bannon al digital Politico en referència al govern de coalició entre la Lliga de Salvini
i el Moviment 5 Estrelles de Luigi Di Maio. Bannon i Salvini van mantenir una trobada al setembre i el milanès va afirmar que s’integrava a The Movement. Fa pocs mesos, Salvini va anar a la final de la Copa Italiana de futbol entre la Juventus i el Milà vestit amb roba de Pivert, propietat d’un dels líders del col·lectiu neofeixista CasaPound. A Itàlia, Bannon també ha flirtejat amb el partit ultra Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, antiga ministra del quart govern de Silvio Berlusconi. La tasca de The Movement
a Roma també ha estat enfortir les relacions amb l’ala més conservadora de l’Església catòlica, en concret, amb l’Institut Dignitatis Humanae, una organització ultracatòlica contrària al papa Francesc.

El més entusiasta d’Steve Bannon és Matteo Salvini, el ministre de l’Interior italià i actual home fort del govern

“Per fi arriba algú dels Estats Units a Europa amb valors conservadors i no liberals”, va afirmar el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, mentre criticava amb comentaris antisemites el multimilionari filantròpic estatunidenc nascut a Hongria George Soros, a qui acusa de ser el responsable moral de tots “els mals d’Europa”. La gira europea de Bannon també el va portar a reunir-se, el passat maig a Zuric, amb les dirigents del partit Alternativa per Alemanya (AfD) Alice Weidel i Beatrix von Storch, i ara treballa estretament amb el seu diputat Petr Bystron en un objectiu comú: una aliança transatlàntica de dreta. Amb ell va visitar fa poques setmanes el castell de Lány, un palauet barroc als afores de Praga i residència d’estiu del president de Txèquia, Milos Zeman, qui ha fet campanyes contra Brussel·les, contra les refugiades sirianes i la comunitat romaní. Bystron, nascut l’any 1975 a Txecoslovàquia, va emigrar l’any 1987 amb la seva família a l’Alemanya Occidental, on va obtenir asil polític, i és un dels nombrosos membres clarament ultradretans del partit AfD. És el cabdill de facto del partit a Baviera i diputat federal. A la seva oficina parlamentària, hi treballen coneguts personatges neofeixistes pagats amb diners públics.


Madrid, Banja Luka i Saint Louis

A l’Estat espanyol, un dels primers a acostar-se al trumpisme va ser Rafael Bardají, directiu del partit Vox i exassessor de José María Aznar durant la seva presidència. L’abril passat, va mantenir una trobada a Washington amb Bannon. El partit de Santiago Abascal va anunciar que Bannon ajudarà la formació a “establir estratègies per combatre la propaganda separatista”.

Milorad Dodik, president des de 1997 de la República Srpska, entitat política que forma part de l’estat de Bòsnia i Hercegovina, també ha obert les portes a Bannon de la seva capital, Banja Luka. Dodik, davant l’estancament dels acords de Dayton i la rampant corrupció, predica la independència de la República Srpska i la seva unió a Sèrbia amb demagògia etnonacionalista i islamòfoba, dos conceptes que encaixen de ple amb l’ideari de Bannon. De fet, Dodik va enviar la primera ministra de Srpska, Zeljka Cvijanovic, a Washington per trobar-se amb el polític de Virgínia.

A la conferència “Eagle Council”, a la ciutat estatunidenca de Saint Louis, del 13 al 16 de setembre passat, Petr Bystron va rebre un premi a càrrec de l’antifeminista i paleoconservadora (corrent tradicionalista i antifederal del Partit Republicà) Fundació Phyllis Schlafly, afiliada a Trump. L’any passat va ser Bannon qui va rebre el premi. La llista d’assistents a la conferència era una representació de l’escena alt-right dels Estats Units: el racista congressista republicà Steve King, l’exconsultor econòmic de Trump Stephen Moore, el youtuber antisemita i propagandista d’un suposat “genocidi blanc” Stefan Molyneux o el bloguer supremacista masclista i apologeta de la violació Mike Cernovich. El públic assistent de la conferència va forjar una aliança que l’activista d’extrema dreta i islamòfoba Pamela Geller va descriure com un “exèrcit transatlàntic”. L’antifeixisme de Bannon, doncs, és una mera manipulació i perversió de la paraula.

Article publicat al número 463 publicación número 463 de la Directa