Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

L'home que va denunciar Valtònyc fa el salt a la política amb la condemna al raper com a cartell electoral

Jorge Campos és l'antic president de la fundació Círculo Balear, l'entitat al·ludida a la cançó del raper mallorquí Valtònyc que li ha valgut una pena de tres anys i mig de presó per amenaces, enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona. Actualment Campos ha reconvertit l'entitat en una marca política, Actúa Baleares, que ha esdevingut el referent del partit ultradretà VOX a les Illes i des de la qual predica un discurs nítidament anticatalanista, antiimigració i ultraliberal

/ Arxiu

“Jorge Campos mereix una bomba de destrucció nuclear.” Aquesta frase, inclosa a la cançó “Circo Balear” del raper de Sa Pobla (Mallorca) Josep Miquel Arenas, Valtònyc, li va valdre una condemna de tres anys i mig de presó imposada per l’Audiència Nacional espanyola i posteriorment ratificada pel Tribunal Suprem. Campos, el personatge al·ludit a la lletra, va ser qui va presentar la primera denúncia contra el cantant i va exercir d’acusació particular en el procés (més endavant s’hi va afegir el Ministeri Fiscal), que es va saldar amb sis mesos de presó per un delicte d’amenaces no condicionals, a les quals va haver d’afegir dues condemnes més per injúries greus a la Corona i d’enaltiment del terrorisme, a propòsit d’altres comentaris formulats a la peça. Valtònyc va decidir marxar a Bèlgica quan el seu ingrés a presó era imminent i finalment, avui un tribunal belga ha decidit no extraditar-lo a l’Estat espanyol per cap dels delictes.

Però la situació del raper mallorquí no és l’única conseqüència que ha tingut “Círco balear”. Al protagonista de la lletra també li ha canviat la vida. El passat mes de febrer, pocs dies després que es fes públic que el Suprem ratificava els tres anys i mig de presó per a Valtònyc, Jorge Campos va anunciar que liquidava la Fundación Nacional Círculo Balear (a la qual fa al·lusió el títol del rap judicialitzat), que ell mateix havia fundat el 1999 com una entitat cultural, i la transformava en una organització política donada d’alta al Ministeri d’Interior espanyol, amb el nom d’Actúa Baleares. Això sí, amb algun trasbals, ja que l’antic jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón va amenaçar de denunciar-lo, perquè també té una associació política registrada amb un nom quasi idèntic, però el plet encara no s’ha concretat.

El partit manté la pauta ideològica que té com a principal cavall de batalla la defensa de la unitat del territori espanyol sense matisos, l’oposició frontal al que anomena “pancatalanisme”

D’aleshores ençà, la nova formació de Campos i ell mateix han utilitzat el cas Valtònyc sempre que han tingut oportunitat per visibilitzar-se i guanyar quota mediàtica. Per exemple, el maig passat, quan anunciava una nova denúncia contra el cantant per un vídeo d’una actuació penjada a Youtube (una de les darreres que va poder fer en terres mallorquines) en la qual sembla, perquè l’àudio no és gaire bo, que fa al·lusions a matar guàrdies civils i posar “una puta bomba al fiscal”. Més recentment, el mes de juliol, després que Arenas fes la seva primera compareixença pública a Brusel·les, Campos va presentar un escrit a la fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola sol·licitant que investigui qui l’ha ajudat a sortir de l’Estat espanyol i qui “està finançant al delinqüent”. Per anunciar-ho, Campos es va fotografiar amb les dues vicepresidentes de la gestora d’Actúa Baleares (que encara no ha celebrat el seu congrés fundacional) amb una còpia de les denúncies que ha presentat contra Valtònyc de l’any 2012, com si fos un trofeu de caça.

Campos va reconvertir d’un dia per l’altre la fundació en partit, però mantenint-ne l’estructura, l’equip de gent i, sobretot, l’ideari, intactes. Una pauta ideològica que té com a principal cavall de batalla la defensa de la unitat del territori espanyol sense matisos, l’oposició frontal al que anomena “pancatalanisme”, que retrata com un enemic cada cop més incrustat a la política i la societat illenca. Alhora, inclou un discurs de mà dura amb la necessitat de controlar la immigració –que sovint associa amb delinqüència i desordres– i l'”amenaça jihadista” i defensa el “principi de preferència nacional” a l’hora de beneficiar-se de serveis públics, beques o ajuts. El passat mes d’abril, en aquest sentit, va presentar una denúncia contra la Conselleria de Sanitat del Govern autonòmic per haver expedit la targeta sanitària a “12.000 immigrants il·legals”. En una entrevista a El Mundo, el febrer passat, ho exemplificava així: “si jo sóc un ciutadà de Sa Pobla, amb fills, treballant dur i amb un poder adquisitiu limitat, i ve un senyor en situació irregular i té tots els llibres gratuïts, em sembla una situació injusta”.

Alhora, exhibeix un receptari nítidament liberal, basat en el principi de no intervencionisme de l’administració, mitjançant el qual intenta desmarcar-se del cànon de l’extrema dreta clàssica. “Si alguna cosa tenim d’extremisme és que som d’extrema necessitat davant de la situació actual. El Front Nacional francès és un partit intervencionista, com ho pot ser Podemos, per tant no hi tenim res a veure”, apuntava a la mateixa entrevista. En aquesta línia, proposa rebaixes d’impostos i una retallada del volum de les administracions públiques, particularment l’autonòmica, que Campos deixaria en la mínima expressió mitjançant la “recentralització de competències” en àmbits com la justícia, la sanitat o l’ensenyament que, per ell, haurien de ser assumides pel Govern espanyol.

Campos amb la portaveu d’Actúa a Calvià, Idoia Ribas, en un homenatge a dos guàrdies civils morts per ETA en aquesta localitat, el juliol passat |Arxiu

 

Però és sens dubte la qüestió de la identitat i la llengua la principal bandera d’Actúa Baleares com ho va ser abans del Círculo Balear. Campos acusa el Govern Balear actual, presidit per Francina Armengol (PSIB) de “pancatalanista”, d’inocular “l’odi a Espanya” des de l’escola pública i de governar amb “independentistes”, en referència al soci menor de l’executiu, la coalició de formacions d’esquerra nacionalista MÉS. També l’acusa de connivència i de regar amb subvencions l’Obra Cultural Balear (l’entitat defensora de la llengua i la cultura catalana que, de sempre, ha estat el seu cavall de batalla). El passat mes de juny, en una piulada a Twitter, Campos titllava l’OBC de “paparres de l’erari públic” i anunciava que, “quan Actúa tingui responsabilitats de govern, no rebreu ni un euro”. El maig passat, a la cadena EsRadio, un apocalíptic Jorge Campos augurava que en deu anys les Illes “estarem com a Catalunya, el procés és el mateix”, si formacions com la seva no ho aturen.

Alhora, però, també acusa de tous i ambigus en matèria lingüística Ciutadans i al Partit Popular, particularment aquest darrer partit, del qual denuncia que en tots els anys que ha governat a les Illes mai s’hagi atrevit a derogar la Llei de política lingüística autonòmica, aprovada el 1986, que per ell és la mare de tots els mals, ja que estableix “el català” com a parla pròpia del territori, acceptant implícitament una unitat de la llengua que Campos i els seus combaten fèrriament, defensant la naturalesa del “mallorquí, el menorquí i l’eivissenc” com a entitats idiomàtiques autònomes.

Campos cusa de tous i ambigus en matèria lingüística Ciutadans i al Partit Popular, particularment aquest darrer partit, del qual denuncia que en tots els anys que ha governat a les Illes mai s’hagi atrevit a derogar la Llei de política lingüística autonòmica

De bracet d’altres plataformes com Mos Movem i Convivencia Cívica Balear (que, com el Círculo Balear, encarnen una versió illenca del blaverisme anticatalanista), Campos i la seva gent s’han bolcat donant suport a la mobilització d’un grup de professionals de la sanitat pública que s’oposa al decret de l’actual Govern Balear que exigeix un coneixement mínim de català –l’anomenat B1– per ocupar una plaça a la sanitat pública, un corrent opositor que el març passat va arribar a aplegar alguns milers de persones a Palma darrera del lema “els idiomes no salven vides”. Campos, en unes declaracions a la premsa, ha criticat la mesura tirant d’argumentari populista, tot dient que “si un premi Nobel de medicina volgués exercir a les Illes, no podria si no té el B1”. El grup polític de Campos també s’ha integrat a la plataforma Hablamos Español, que va convocar la manifestació contra la immersió lingüística d’aquest 16 de setembre a Barcelona.

Campos amb dues vicepresidentes d’Actúa Baleares mostrant una de les denúnices que ha presentat contra el raper Valtònyc |Arxiu

 

Encara que en el moment de néixer, Campos va anunciar que la intenció d’Actúa era concórrer en solitari a les eleccions autonòmiques de la primavera vinent, el juliol passat, amb un acte a l’Auditòrium de Palma, es va donar carta de naturalesa a una coalició amb VOX, partit amb el qual, mitjançant aquest acord, es presentarà en coalició als pròxims comicis europeus i generals. L’entesa estava força cantada degut a la poca implantació del partit de Santiago Abascal a les Illes i que les relacions del Círculo Balear amb l’Associació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes), l’entitat germen de VOX, sempre van ser sòlides.

Actúa es presentarà en coalició amb VOX als pròxims comicis europeus i generals. L’entesa estava força cantada degut a la poca implantació del partit de Santiago Abascal a les Illes

Jorge Campos va néixer a Barcelona i va estudiar part de la carrera de Dret a València. Potser d’aquí li ve la fixació contra els Països Catalans. Ha exercit d’advocat i durant alguns anys també va treballar al departament d’avaluació de riscos de l’asseguradora Mapfre. Encara que avui blasmi el PP, durant algun temps li va proporcionar feina, ja que durant el govern autonòmic de José Ramon Bauzá, entre els anys 2011 i 2012, va ser director general de la Fundació Balears Sostenible, que depenia de la conselleria de Turisme, i abans també havia dirigit una oficina del canvi climàtic a l’Ajuntament de Calvià, també governat pel PP.

El 1999, juntament amb altres acòlits, va crear la Societat Cultural Círculo Balear, amb l’objectiu definit als estatuts de la “defensa dels drets i llibertats de tots els habitants de les Balears i la cultura balear”. Durant els primers anys d’existència, el Círculo va accentuar el perfil sobretot en la qüestió de l’idioma, la batalla contra la immersió a les escoles i el negacionisme de la unitat del català. Encara que beu llunyanament de l’anomenat gonellisme (un corrent filològic i cultural sorgit als anys 70 que plantejava accentuar els trets distintius de la parla de les Illes per fer front a la potència de la indústria cultural barcelonina, però sense qüestionar la unitat de la llengua), el Círculo Balear i entitats més recents com la Fundació Jaume III han anat molt més enllà fins a confegir teories d’allò més particulars sobre l’origen i la identitat diferenciada del que anomenen “llengües balears” o “sa llengo”. El mateix Campos, en un article de l’any 2013, apuntava que del “mallorquí, el menorquí i l’eivissenc” ja s’en troba rastre en el llatí vulgar que es parlava durant la dominació romana de les Illes, que fou enriquit pels visigots i els musulmans i que en realitat la “colonització catalana” de Jaume I que hauria dut aquesta llengua al territori és un mite perquè “el català, de fet, no existia” i el rei “parlava romanx aragonès, montpellerès i llatí”.

El desembre de l’any passat, coincidint amb la Diada de Mallorca, el president aleshores del Círculo Balear també va carregar contra el Consell Insular de Mallorca per haver contractat el grup ZOO per a la festa oficial

A partir de l’any 2010, quan es transforma en “fundació nacional”  el Círculo adopta cada cop un posicionament més polític, crític amb les institucions i bel·ligerant amb l’arrelament de l’esquerra independentista a les Illes, particularment l’organització juvenil Arran, a la qual acusa de “grup violent” responsable de diverses pintades i desperfectes a la façana de la seu de l’entitat. Aquesta mateixa setmana, dos militants del col·lectiu estan citats a declarar als jutjats per una denuncia interposada per Campos i l’expresident balear José Ramón Bauzá (PP), que els acusen de penjar una pancarta que els acusava de feixistes. En la mateixa línia de denunciar-ho tot i tothom que tingui algun vincle amb l’independentisme, l’any 2011, cinc integrants de l’organització independentista Maulets van ser condemnats per un jutjat de Palma a multes de 20 euros (l’acusació en demanava 400 per cap) per insults i amenaces a Jorge Campos, en el transcurs d’una manifestació contra la corrupció convocada per diversos col·lectius d’esquerra, en la qual va irrompre l’home fort del Círculo Balear amb una pancarta que demanava “eleccions anticipades”. El desembre de l’any passat, coincidint amb la Diada de Mallorca, el president aleshores del Círculo Balear també va carregar contra el Consell Insular de Mallorca per haver contractat el grup ZOO per a la festa oficial, un grup que considera “separatista, d’extrema esquerra i defensor dels Països Catalans”.

També es va anar fent més explícit el seu gir cap a posicions de dreta ultramuntana, sobretot arran de la decisió de l’Ajuntament de Palma de retirar el monòlit del parc de Sa Feixina que va inaugurar el dictador Franco el 1947, en record dels caídos del Crucero Baleares, una nau de l’armada insurrecta enfonsat per l’aviació republicana durant la Guerra Civil espanyola. L’any 2015, el Círculo, juntament amb Hazte Oír i la mateixa Denaes (sota la marca Salvem Sa Feixina) van organitzar una manifestació per preservar el monument davant dels plans de Cort d’aterrar-lo, coincidint amb l’aplec que Falange i altres organitzacions involucionistes hi celebraven cada any. Aquell acte va acabar amb l’agressió d’un jove que va mostrar una bandera republicana. Finalment, quan l’any 2017 el consistori de la capital va aprovar la demolició del monument en aplicació de la llei estatal de memòria històrica, Campos va presentar una denúncia al jutjat del contenciós administratiu, demanant que es paralitzés, ja que considerava que prèviament s’havia de pronunciar la comissió de patrimoni del Consell de Mallorca sobre el grau de catalogació del conjunt. I de fet, la retirada del monòlit continua avui en stand by.