El passat 11 de juny a Reus es va celebrar la cerimònia d’un dels premis literaris més importants dels Països Catalans: els Premis Atrapallibres i Protagonista Jove que organitza l’Ibbycat. Uns premis que els atorguen nens i nenes i adolescents d’arreu de Catalunya. Ells i elles són el gran jurat. Durant tot un any llegeixen tres llibres que han seleccionat prèviament des de l’Ibbycat per a diferents categories per edats. Després de les lectures ells i elles voten per aquell llibre que més els ha agradat. Biblioteques, escoles i famílies participen en un premi únic en tot el país.
Aquest premi, que és tot un èxit de participació (més de 14.000 participants), és prou desconegut fora dels cercles al voltant de la literatura infantil i juvenil, allò que es coneix com a LIJ. La LIJ és la gran oblidada. I això em duu a una cosa que em preocupa. La LIJ és importantíssima, però els mitjans (hi ha excepcions, clar) i certa gent del sector del llibre la continua relegant a una literatura en minúscula, menor. Una literatura de trànsit, de pas. Aquella que “formarà” lectors.
No us mentiré. I tant que hi ha LIJ mediocre i, fins i tot, dolenta! Com hi ha literatura per a adults dolentíssima. Hi ha LIJ comercial, que viu de les modes del moment, que no aprofundeix, que no arrisca, que no innova… que no deixa empremta. Però també tenim molt bona literatura infantil i juvenil. Tenim segells que aposten per una LIJ de qualitat i transformadora, però perquè la LIJ tinga el reconeixement necessitem mitjans de comunicació que parlen dels autors, de les obres… Necessitem que es reconega molt més la tasca d’escriure i publicar per a nens i nenes, per a adolescents, per a lectors i lectores. També cal que els adults no es queden en les etiquetes i que llegisquen aquestes obres.
La literatura infantil i juvenil és importantíssima, però els mitjans (hi ha excepcions, clar) i certa gent del sector del llibre la continua relegant a una literatura en minúscula, menor. Una literatura de trànsit, de pas
Els nens llegeixen (i els llegeixen les famílies, les mestres, les bibliotecàries…) i els adolescents i les joves (aquella franja entre 16-25 anys) són la franja amb més lectors en els índexs de lectura. I això em duu a la segona preocupació: els joves llegeixen, però com ens adrecem a eixe gruix lector? Els tenim en consideració? Els parem com lectors de ple dret? Les etiquetes que usem quan parlem del tipus de literatura que més lectors tenen tampoc ajuden. Hi ha experts en aquest tipus de literatura, estudiosos, crítics, mediadors, autors, editors… que treballen cada dia per a veure què s’està publicant i com arriba als lectors. Quan parlem, per tant, de fenòmens com Youtubers (cada dia en són menys i realment hauríem de dir més d’instagramers o tiktokers) hem de parlar amb coneixement, saber què fan i com, i què significa això per a la lectura. És necessari que entenguem els seus codis i preocupacions, però també que anem a experts i expertes, a crítics literaris, professors, mediadors, autors i editors perquè la literatura per a infants i joves també té gent que dedica la seua vida professional o acadèmica al seu estudi, divulgació o promoció. I ens cal, per descomptat, parlar des de diferents mirades i accents, ja que la literatura per a infants i joves, com tota la literatura, és canviant, ampla i diversa.
La LIJ, eixa literatura en minúscula que tant volen petita, poca cosa o quasi invisible, és una de les millors coses que tenim en este país. Unes obres que en moltes ocasions són avantguarda, que té lectors i lectores, en present. Una literatura que trenca motles, que juga amb els gèneres narratius, que s’atreveix a experimentar amb el llenguatge, a usar una gramàtica no binària… que parla de canvi climàtic, de diversitat sexual, de memòria històrica… una literatura que de petita té, com a molt, les mans de qui sosté les seues pàgines.
