El 18 de juny hi ha convocada una reunió amb el govern municipal de València i els representants dels tretze centres de serveis socials. Els motius són diversos: manca de personal i incompliment sistemàtic de les ràtios mínimes que estableix la llei valenciana 3/2019 en l’atenció d’aquests serveis, llargues llistes d’espera o la retirada de les subvencions en matèria d’equipament i obres en l’àmbit de la igualtat i les polítiques inclusives, així com als programes d’atenció a la infantesa i l’adolescència, entre d’altres, per part de la Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge de la Generalitat Valenciana.
Les primeres reunions per parlar de la problemàtica ens van convocar a finals d’any, per motivació de les treballadores del barri de Benimaclet; i a partir del 9 de maig han començat les primeres concentracions convocades per les plantilles dels tretze centres. Després de la concentració del 6 de juny, davant de les portes de l’Ajuntament de València, els delegats sindicals van rebre una telefonada del consistori i es va celebrar una primera reunió entre l’ajuntament i els sindicats CCOO, UGT i CSIF. De manera paral·lela a aquesta trobada, es conformà un grup de treball amb els secretaris generals de les organitzacions sindicals per tal d’abordar el problema.
Segons denuncia Imma Griñó, delegada sindical de CCOO als serveis socials del barri del Cabanyal, un dels problemes principals és “la falta de personal en l’atenció bàsica”
Segons denuncia Imma Griñó, delegada sindical de CCOO als serveis socials del barri del Cabanyal, un dels problemes principals és “la falta de personal en l’atenció bàsica”. “Les vacants —afegeix— que tenim lliures no s’estan cobrint, tampoc les baixes, sobretot, les baixes per malaltia llarga o maternitat. Això vol dir que no podem oferir tots els serveis que ens obliga la llei i provoca un augment de les llistes d’espera”. L’escassetat de treballadores hi és present al Cabanyal des del mateix dia de la seua obertura, en desembre de 2022, però segons les treballadores la situació s’ha agreujat amb l’arribada del govern de PP i Vox a l’Ajuntament. La llei valenciana de Serveis Socials Inclusius (3/2019) estableix unes ràtios mínimes de personal. Per una quantitat de població determinada corresponen una quantitat estipulada de treballadors socials i la resta de personal especialitzat, però els sindicats denuncien que l’Ajuntament de València ho està incomplint.
Per posar un exemple, Griñó explica que els serveis socials tenen l’obligació d’obrir de dilluns a dijous, al matí i vesprada. Però, “mai ho hem pogut fer perquè no podem cobrir els torns”, lamenta. La delegada sindical de CCOO tem que la situació s’agreuge amb el tancament de l’Oficina municipal pel dret a l’habitatge, gestionada per la cooperativa El Rogle, la qual preveu finalitzar el seu servei públic el pròxim mes de setembre. “Pareix que tot el treball que fan recaurà en l’atenció primària bàsica de serveis socials”, suposa Griñó.
L’últim esforç de l’Ajuntament per alleugerar la falta de personal ha sigut la contractació de 51 treballadores, des d’administratius i subalterns, fins a psicòlegs i tècnics d’integració social. “La nostra reivindicació no són 51 persones, sinó les 111 persones que falten per a tindre un servei d’atenció primària com es mereix una ciutat tan poblada con València”, considera Griñó. A parer seu, les problemàtiques relacionades amb l’habitatge, dependència, o menors en situació de vulnerabilitat i risc de pobresa, no es poden tractar “sense fer primer un abordatge i prevenció i per a això cal una plantilla adequada”. “Atenem les urgències, el més greu, perquè és impossible arribar a més”, insisteix.
Empar, treballadora del centre de serveis socials de Burjassot (l’Horta Nord) que prefereix utilitzar un nom fictici, recorda que al llarg dels últims tres anys s’han produït molts canvis en la plantilla: “En aquest moment, quedem dues terceres parts de la plantilla contractades com a funcionàries interines o personal laboral. Alhora, els equips professionals han canviat de manera preocupant”. La situació s’ha agreujat amb el procés d’estabilització d’interines, que ha provocat que molta gent aconseguisca consolidar places en altres municipis, buidant els serveis socials de València sense que ningú repose el personal que ha marxat. En aquesta línia, Empar considera que un dels motius principals de la mobilitat de les treballadores és la “precarietat”. Els ajuntaments, segons explica, tenen autonomia per a fixar el salari de cadascuna de les treballadores del seu centre i això provoca diferències de sou d’entre 500 i 1.000 euros entre un servei i un altre.
De la mateixa manera que al barri del Cabanyal, a Burjassot, des de fa un any, tampoc s’estan cobrint les places de les persones que es traslladen a un altre centre, ni tan sols les places estabilitzades com a personal laboral. En l’actualitat, als serveis socials de Burjassot hauria d’haver-hi uns 20 professionals més per a complir les ràtios marcades legalment.
La manca de personal es tradueix en una llista d’espera de mesos en alguns serveis, com ara l’atenció a urgències socials
La manca de personal es tradueix en una llista d’espera de mesos en alguns serveis, com ara l’atenció a urgències socials. Per exemple, infants en situació d’abús, violència, maltractament o persones en situació de dependència que necessiten atenció urgent per evitar un empitjorament. Les treballadores també denuncien un desgast físic i mental, ja que tot i no ser la seua tasca, moltes han d’assumir funcions de consergeria i administratives. El desgast i col·lapse del servei repercuteix, denuncien, en l’atenció a les famílies i persones amb menys recursos. “Hauria d’haver-hi funcionaris que atengueren els professionals que treballem als serveis socials i es preocuparen pel nostre benestar laboral i emocional”, reclama Empar.
Retallades en l’àmbit autonòmic
Una situació semblant estan vivint els serveis socials de gestió autonòmica. La Conselleria de Serveis Socials encara no ha iniciat el procediment per obrir noves places públiques per als serveis socials; una obligació que queda diluïda amb la nova Llei de Simplificació Administrativa, aprovada el 5 de desembre passat pel govern valencià. Es tracta d’una norma general per regular l’administració que, en el cas dels serveis socials, permetria retallar encara més les ràtios. A més a més, ja existeix una manca de personal en les bosses d’ocupació temporal per a cobrir substitucions.
A banda de la nova normativa, cal afegir que PP i Vox van acordar eliminar l’opció de recórrer a crèdits variables per a finançar els serveis socials, per la qual cosa, una vegada s’acabe el pressupost estimat, aquest ja no és ampliable i, per tant, no es podran atendre totes les demandes. En aquest sentit, Lola Navarro, coordinadora de l’àrea Inclusiva d’Intersindical Valenciana, critica que les polítiques de la Generalitat busquen “que empreses privades multiservei es queden amb les licitacions”, ja que la gestió dels serveis socials pot dependre de l’administració o externalitzar-se a empreses privades.
Des d’Intersindical Valenciana defensen serveis socials “públics i inclusius”. Per a aconseguir-ho, Navarro defensa reforçar l’Institut Valencià de Serveis Socials, la “contraproposta a un model privatitzador”. També reivindica una millora de la qualitat del servei, amb un augment del personal, la cobertura de les vacants i baixes, i una millora de les condicions laborals. Alhora, demanen prioritzar el benestar de les usuàries, amb el desenvolupament d’un pla de salut mental fonamentat en un model comunitari.
