Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Isabel Alonso, portaveu de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD)

“Quaranta-un dies per rebre l’eutanàsia en casos greus és molt de temps”

Isabel Alonso de la Plataforma pel Dret a Morir Dignament / Sònia Calvó

Es va implicar a l’associació a partir dels últims anys de vida i la mort de la seva mare, que va patir Alzheimer. “No li vam fer cas, jo no tenia informació; hauria sigut el moment de fer un document de voluntats anticipades, on deixes clar el que vols i el que no vols”, es lamenta. Arran de la seva experiència va començar a interessar-se pel tema seguint casos com el de Luis Montes o Ramón Sampedro, que van posar l’eutanàsia sota el focus mediàtic, i es va sumar a Dret a Morir Dignament. L’associació va néixer amb Salvador Pániker com a president i amb tres objectius que ja ha assolit: la legalització del testament vital (l’any 2000 a Catalunya i el 2002 a tot l’Estat espanyol), la creació d’un clima favorable entre la població i la legalització de l’eutanàsia, que es va aconseguir fa sis mesos. “La llei podria ser més àmplia, però estem contents, perquè soluciona la majoria de casos de persones que volen acabar amb la seva vida”, explica.


Feu una valoració positiva de la llei que es va aprovar el mes de juny?

És un avenç molt important. Un 90 % o 95 % de les persones que s’apropaven a l’associació abans tenen la solució en aquesta llei. És veritat que hi ha gent que es queda fora, perquè la llei contempla dues situacions concretes: s’ha de tenir un patiment insuportable i una malaltia incurable. Haurem de veure què diuen les comissions d’avaluació. Nosaltres pensem que, tal com està redactada la llei, podrien tenir cabuda algunes malalties mentals molt greus.


Quin és el procediment per demanar l’eutanàsia?

El tràmit l’inicia el mateix pacient. El metge registra la petició, que entra al programa de mort assistida (PRAM). Es fa una primera petició per escrit; el metge té 48 hores per tornar a parlar amb la persona i veure si vol continuar. Han de passar quinze dies i fer una segona petició, perquè es considera que ha de ser un procés reflexionat. Després, el metge fa una consulta amb un metge especialista de la malaltia; aquest torna a entrevistar el malalt i té deu dies per donar la seva opinió. Si els dos estan d’acord, passen el cas a la comissió de garanties i avaluació. El president anomena un metge i un jurista de la comissió i aquests, si ho veuen clar, ja donen el vistiplau sense entrevistar el pacient. Però si no ho veuen clar, s’ha de fer l’entrevista. Aquests tràmits tenen uns terminis pactats, i d’això resulten els 41 dies de mitjana d’ençà que es fa la petició fins que es fa l’eutanàsia. Nosaltres sempre diem que l’eutanàsia s’ha de reflexionar, però és veritat que 41 dies de tràmits per malalties amb molt de patiment són molts dies. A Bèlgica i Holanda el procés és molt més ràpid.


Per què el procés s’alenteix a l’Estat espanyol?

“Si un professional vol objectar, té tot el dret, però ha d’informar-ne perquè un altre assumeixi el cas”

La comissió d’avaluació no existeix a altres països en els quals està legalitzada l’eutanàsia. Aquí s’ha centrat l’atenció en què és una garantia per a les persones a les quals el metge els denega la petició. I és veritat que ens trobem que a vegades la persona intenta iniciar el tràmit i troba obstacles perquè el metge no accepta la tramitació, encara que la llei digui que ha d’obrir el tràmit. Si un professional de la salut vol ser objector, té tot el dret, però ha d’informar-ne perquè un altre professional assumeixi el cas. Si no es posa en marxa el tràmit, la demanda queda en suspens. En aquests sis mesos hi ha hagut dotze persones que s’han apropat a l’associació perquè tenien problemes d’aquest tipus, dues de les quals han pogut, finalment, fer l’eutanàsia.


Quins altres reptes implica el desplegament de la llei?

Hi ha moltes diferències per comunitats autònomes. Aquí a Catalunya agraïm la tasca del Departament de Salut. S’ha fet formació als professionals sanitaris, començant per una enquesta que va sortir amb uns resultats molt similars als que expressava la societat. Es va crear la comissió de garanties i avaluació i han atès les demandes. Els problemes que detectem tenen a veure amb la falta d’informació d’alguns metges d’atenció primària que no coneixen la llei o que són objectors, però no ho han comunicat. I falta temps per tramitar correctament les sol·licituds. En última instància, falten recursos.

Article publicat al número 540 publicación número 540 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU