A la vora de la carretera de Sagunt, l’antiga Via Augusta que enllaçava aquestes terres de l’Horta de València amb Roma, i al costat de l’anomenada Via Xurra, antiga via ferroviària de transport de mercaderies que connectava València amb Aragó —ara transformada en via verda i per a vianants—; proliferen les quadrícules de solars a disposició del sector terciari, dels parcs de gossos i d’algun xalet de luxe. Fins no fa gaire temps, eren terrenys agrícoles actius.
Entre els descampats i les noves construccions d’aquesta zona de l’Horta Nord, a València, encara hi resisteixen pedaços de la tradicional Horta de València, que ha anat desapareixent entre la degradació i la reconversió de terrenys. És el cas de cinc parcel·les agrícoles ubicades a Mahuella i Tauladella –pedania de la ciutat de València–, on Mercadona, l’empresa distribuïdora de productes alimentaris nascuda a l’Horta Nord, ha iniciat un procés de transformació per construir un pàrquing de més de 10.000 m², al terme d’Albalat dels Sorells.
Segons ha denunciat l’associació Per L’Horta, col·lectiu que defensa el valor patrimonial, ambiental i agrícola de l’horta valenciana, aquests terrenys, cultivats fins fa cinc anys, tenen una protecció de grau 2 d’acord amb el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de l’any 2018, que les declara “sòl no urbanitzable protegit”.
Aquests terrenys, cultivats fins fa cinc anys, tenen una protecció de grau 2 d’acord amb el Pla d’Acció Territorial de l’Horta de l’any 2018, que les declara “sòl no urbanitzable protegit”
De la mateixa manera, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de 1988 les classifica com a “sòl no urbanitzable de protecció agrícola-horta”. Segons remarquen des de Per L’Horta, això obliga al seu manteniment com a terrenys agrícoles. A més, afirma que ha presentat denúncia en l’Agència Valenciana de Protecció del Territori, “responsable per la llei autonòmica de les infraccions greus o molt greus sobre terrenys no urbanitzables”, i que, a més, s’ha fet extensiva al Consell de l’Horta de València i al Consell Agrari de València.
Segons ens ha contat Marc Ferri, membre de Per l’Horta, l’any 2018 Mercadona ja havia adquirit els terrenys i part de la seua superfície, 5.000 m², ja s’havia tancat, asfaltat i convertit en pàrquing. L’altre tros l’havien dedicat a magatzem de material d’obra, “amb la passivitat de l’Ajuntament de València i les autoritats autonòmiques”, critica.
Per Ferri, és greu, ja que fa unes setmanes Mercadona ha iniciat una segona fase que implica duplicar el pàrquing preexistent sobre “uns terrenys d’horta degradada a consciència, convertint-los durant anys en zona d’emmagatzematge de materials per als treballs d’ampliació de les oficines centrals amb l’aparent complicitat de les institucions”.
Agafar terrenys rurals per a transformar-los és una pràctica habitual per part de grans empreses. “Després no fan cap tasca de recuperació i afavoreix la degradació, de manera que els és més fàcil convertir-les en terrenys urbanitzables en el futur”, denuncia Ferri.
El col·lectiu Per L’Horta denuncia que es tracta d’una expansió urbanística que no es pot dissociar del fet que part dels guanys de l’empresa “se sostenen en una política d’importacions alimentàries”
Segons ha comunicat Mercadona a la Directa respecte a la denúncia interposada per l’associació Per L’Horta per la construcció d’un pàrquing en terreny d’horta protegida, “una vegada finalitze aquest ús, ho revertirà i el terreny tornarà al seu estat original”.
Per L’Horta denuncia que es tracta d’una expansió urbanística que no es pot dissociar del fet que part dels guanys de l’empresa “se sostenen en una política d’importacions alimentàries que genera greuges i competència deslleial amb les collites de les famílies llauradores valencianes”.
Mercadona, negoci a costa de soterrar la terra
“Mercadona incorre en totes les pràctiques abusives que es denuncien per part de les organitzacions i sindicats de treballadores del camp”. Així ens ho afirma Manu, llaurador de l’Horta Nord, membre de la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultores i Ramaderes (COAG).
Entre aquestes pràctiques, Manu destaca la del fals etiquetatge i la competència deslleial en els preus. “Agafen productes que no són de l’Estat Espanyol i els envasen ací per poder etiquetar-los com a origen espanyol”. Un cas paradigmàtic és el de la taronja valenciana, que grans distribuïdores etiqueten com a valencianes i, si bé són varietats valencianes, es cultiven en països tercers.
“De fet, els empresaris valencians són els que estan explotant la terra de tercers països com ara el Marroc i Sud-àfrica, que treballen per a Juan Roig”, exposa Manu. “Exploten a la gent d’allí i ací ens arruïnen en preus i, a més, fan la jugada del canvi d’etiquetatge”, critica el llaurador.
“Exploten a la gent d’allí i ací ens arruïnen en preus i, a més, fan la jugada del canvi d’etiquetatge”, critica Manu, llaurador de l’Horta Nord
Segons dades proporcionades per la COAG en l’Índex de Preus Origen Destí (IPOD) de l’any 2024, en el cas de la taronja, la llauradora ven el producte a 39 cèntims el quilo, mentre que la distribuïdora la revèn a 5,26 euros el quilo, una diferència percentual d’origen-destí del 426%. El mateix ocorre amb l’all –d’1,18 a 6,56 euros–, la creïlla –de 0,32 a 1,83– o la llima —0,20 a 9,80; amb una diferència percentual del 456, 472 i 880%, respectivament.
Ferri també adverteix que Mercadona “és la causant dels injustos preus en el camp que no donen per a cobrir costos”. A més, dificulta el relleu generacional i propicia l’abandó de camps. Segons un estudi de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) en 2023, el País Valencià va sumar 2.290 hectàrees de cultius abandonades, superant així el rècord històric de 173.676 hectàrees de terres agrícoles sense cultivar.
Diumenge 11 de febrer a les 12 del migdia s’ha convocat una concentració als terrenys asfaltats, al costat de les oficines centrals de Mercadona a Albalat dels Sorells, per defensar unes parcel·les de camp que, fa poc més de cinc anys, eren tarongers.
