Hi ha una preocupació creixent pel resultat de les eleccions del 29 de novembre vinent. Més enllà del que diguin les enquestes cal anar a votar i convèncer-nos entre nosaltres que és possible guanyar perquè som més, ja que no hi ha dubte que el principal objectiu és assegurar que cap partit de dretes arribi al Govern.
Algunes veus expertes afirmen que la deriva del vot cap a les forces més reaccionàries i la desafecció són el resultat de la frustració generada per les forces progressistes. Les seves polítiques no s’han enfrontat al poder, no han proposat canvis socials profunds per a millorar la vida de les persones i fer front a les desigualtats, i no han incorporat les demandes dels moviments i organitzacions socials o ho han fet de manera insuficient.
Els moviments i les organitzacions socials som el motor dels canvis. Malgrat que el que hem aconseguit està molt lluny del que desitgem, en els darrers mesos hi ha hagut assoliments significatius
Els moviments i les organitzacions socials som el motor dels canvis. Malgrat que el que hem aconseguit està molt lluny del que desitgem, en els darrers mesos hi ha hagut assoliments significatius, alguns sense precedents, com posen de manifest les següents quatre iniciatives que han elevat propostes al Congrés dels Diputats a la darrera legislatura. No són les úniques, però sí un exemple de compromís social, perseverança i organització col·lectiva. La prova inequívoca de la capacitat que té el poder popular d’enfrontar-se a les elits polítiques i econòmiques, fer-les moure dels seus plantejaments inicials i llaurar el present i el futur.
En primer lloc, Regularització Ja! va impulsar una Iniciativa legislativa Popular (ILP) que va reunir 710.000 signatures després d’una campanya que va comptar amb el suport de més de 900 organitzacions i 14.000 persones voluntàries en tot l’Estat. Els esforços van assolir el seu cim quan el Govern va aprovar un Reial Decret llei (RDL) per obrir un procés de regularització extraordinària.
Regularització Ja! continua pressionant al Govern perquè resolgui les 1.174.000 sol·licituds presentades. A banda, continua defensant el dret a la lliure circulació de les persones treballadores, denuncia les polítiques migratòries, exigeix el tancament dels CIEs i la derogació de Llei d’Estrangeria en el marc de Pacte Europeu de Migració i Asil.
Regularització Ja! va impulsar una Iniciativa legislativa Popular (ILP) que va reunir 710.000 signatures després d’una campanya que va comptar amb el suport de més de 900 organitzacions
En segon lloc, la Campanya Prou Comerç d’Armes a Israel impulsada per la Xarxa Solidària contra la Colonització de Palestina (RESCOP en les seves sigles en castellà) compta amb el suport de més de 600 organitzacions i nombrosos artistes. El seu treball està orientat a “tallar les relacions militars que contribueixen a sostenir la maquinària de genocidi d’Israel”. Exigeix posar fi a les exportacions, importacions, trànsit d’armament en ports i aeroports, contractes públics, entrenaments conjunts i qualsevol altra col·laboració militar i de seguretat, com ara la presència d’empreses còmplices de genocidi de Palestina en la Fira de Barcelona o la presència d’Israel al Mobile World Congress com ha denunciat en repetides ocasions la Coalició Prou Complicitat amb Israel.
La pressió popular davant la violència extrema d’Israel contra el poble palestí va aconseguir que el Govern aprovés un RDL. La mesura aprovada no és un embargament d’armes, ja que com afirma el Centre Delàs “no ha impedit que es continuïn la majoria de les relacions armamentistes entre Espanya i Israel”, però sí que posa alguns límits.
La pressió popular davant la violència extrema contra el poble palestí va aconseguir que el Govern aporvés un decret-llie contra el comerç d’armes amb Israel
La campanya també va aconseguir que tres vaixells carregats d’armes i material de doble ús fossin rebutjats en ports espanyols i que dos naus més haguessin de modificar la seva ruta. A més, es va aconseguir excloure a Israel de FEINDEF, la fira més gran d’armes de tot l’estat i hi ha oberta una causa judicial contra l’empresa Sidenor per contraband.
Del 18 al 20 de novembre Barcelona acollirà prop de 400 activistes de més de trenta països d’Europa que debatran com seguir promovent el boicot a Israel i lluitant des de l’internacionalisme a favor de la descolonització i l’alliberament de Palestina en una trobada que commemora els més de vint anys de lluita a favor de la campanya de Boicot, Desinversions i Sancions a Israel.
Del 18 al 20 de novembre Barcelona acollirà prop de 400 activistes de més de trenta països d’Europa que debatran com seguir promovent el boicot a
En tercer lloc, el Sindicat de LLogateres porta des de 2017 defensant el dret a un habitatge digne, estable i segur. Les seves demandes inclouen l’aprovació de la Llei d’Habitatge que està tramitant el Govern espanyol. La seva aplicació permetrà recuperar la regulació de lloguers de la llei aprovada pel Parlament de Catalunya sense que aquesta sofreixi cap retallada.
Es tracta, com relata el Sindicat de Llogateres, d’acabar amb l’especulació, mobilitzar habitatge buit, crear un milió de pisos públics, baixar dràsticament els lloguers, garantir contractes de lloguer indefinits i reconèixer drets col·lectius a llogaters i llogateres.
El Sindicat de Llogateres vol acabar amb l’especulació, mobilitzar habitatge buit, crear un milió de pisos públics, baixar dràsticament els lloguers i garantir contractes de lloguer indefinits
La vaga general per l’habitatge i contra el cost de la vida del passat 11 de novembre va ser històrica i va posar de manifest la capacitat de mobilització dels moviments per l’habitatge per a convertir en conflicte les polítiques d’habitatge i fer front a la patronal, les grans empreses i els governs que sostenen l’actual model econòmic.
Finalment i en quart lloc, una demanda col·lectiva que ha inclòs organitzacions de la societat civil com Amnistia Internacional, Defender a Quien Defiende, Greenpeace, Irídia, Legal Sol, No Somos Delito, Novact, CGT, Rights International Spain o Red Acoge exigeix la reforma urgent de la Llei orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana i del Codi penal coneguts com les Lleis Mordassa per a “garantir el dret a la protesta sense por de represàlies ni criminalització”; és a dir, perquè sigui una eina per protegir drets i llibertats i no per limitar-los.
Diverses organitzacions exigeixen la reforma urgent de la coneguda com a Llei Mordassa per a “garantir el dret a la protesta sense por de represàlies ni criminalització”
Sota el jou d’aquesta llei s’estan duent a terme causes administratives i penals contra activistes propalestines per protestar per la presència d’equips israelians en la Volta Ciclista de 2025. També hi ha una causa contra 19 activistes per l’ocupació de la seu de València de la naviliera MSC per la seva complicitat amb el genocidi a Palestina. MSC transporta material bèl·lic amb destí a l’empresa Elbit System i altres materials als assentaments israelians.
D’altra banda, l’ús del gas pebre per part dels Mossos d’Esquadra en una protesta propalestina i la posterior denúncia d’Irídia juntament amb diversos sindicats ha obligat al Govern de Catalunya a elaborar un protocol per al seu ús. El delicte és el genocidi, no intentar aturar-lo.
Compartim els reptes
Aquestes fites aconseguides no haurien estat possibles des de la inacció i el desànim. Angela Davis parla de fer de l’optimisme una doctrina. Els moviments i organitzacions socials compartim els reptes de combatre a l’extrema dreta mentre en paral·lel definim un projecte polític comú que inclou les propostes feministes i dels col·lectius LGBTIQ, antiracistes, que s’enfronten a la crisi climàtica, anticolonials, etc. Aquests són alguns dels eixos vertebradors per a construir una societat sense violències i que posa la vida en el centre.
L’organització col·lectiva és una forma de construir comunitats sòlides que facin front a l’aïllament i l’individualisme, un terreny en el qual l’extrema dreta recull els seus millors fruits. Espais que molt sovint són liderats per gent jove en contra del que ens diuen alguns mitjans de comunicació. La prova més recent la trobem a les manifestacions organitzades en el marc de la darrera vaga general.
L’organització col·lectiva és una forma de construir comunitats sòlides que facin front a l’aïllament i l’individualisme
Connectem les demandes de la gent amb les necessitats socials i escoltem les seves veus als barris i municipis a través del treball de base de les associacions veïnals al llarg i ample del territori català.
Treballem unides per a construir consensos socials a partir de les idees i estratègies que compartim i considerem essencials. Identifiquem aliances i passem a l’acció de manera col·lectiva. Ens mobilitzem i organitzem activitats conjuntament. Ens escoltem, ens equivoquem, dubtem i ens cuidem. Tenim idees per canviar el món i estem decidides a fer-les realitat
Més enllà de les eleccions i de l’ansiada derrota de l’extrema dreta a les urnes hem de seguir organitzades
Més enllà de les eleccions i de l’anhelada derrota de l’extrema dreta a les urnes hem de continuar organitzades. Hi ha una altra política, la del carrer i les assemblees que cada dia es fan als barris, ateneus i casals. Les que fan possible imaginar un horitzó i definir la manera de construir-lo col·lectivament.
